Arrendaments-efectes de la rebel·lia voluntària- delimitació de la matèria controvertida- deure de motivació-valoració de la prova- Llei 41/2022 i Llei 24/2023
- Resolució
- Sentència · 12/05/2026
- ROJ
- STSJAD 102/2026
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2026:102
- Recurs
- 278/2025
- Ponent
- VINCENT ANIERE
- Magistrats
- VINCENT ANIERE, JAUME TOR PORTA, CARLES CRUZ MORATONES
- Descriptors
- CONTRACTE D'ARRENDAMENT PRÒRROGUES REBEL·LIA PROCESSAL RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE SUBROGACIÓ
El Tribunal desestima el recurs d'apel·lació i confirma la sentència d'instància que va declarar la resolució del contracte d'arrendament, condemnant la part demandada a retornar la possessió de l'immoble i a pagar 565,92 euros mensuals des de l'1 de novembre de 2023 fins al lliurament efectiu, a més de les despeses suplementàries i les costes processals, imposant també les costes de la segona instància a la part recurrent. La decisió es fonamenta en la validesa de la notificació de no renovació, la inexistència d'indefensió per ser la rebel·lia de l'arrendatària voluntària, i la inaplicabilitat de les pròrrogues legals de la nova legislació d'habitatge, tot determinant que la subrogació de la propietat no va constituir una novació contractual.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000278/2025
ORIGEN: 2000484/2023 - 0
NIG: 5300542120230002481
SENTÈNCIA/AUTE 000053-2026 DE 12/05/2026
Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE
Data : 12/05/2026
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000278/2025
Nig : 5300542120230002481
IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00053
SENTÈNCIA 000053/2026
PARTS:
Apel·lant: Sra. Thierry
Advocat: Sr. Bernard
Apel·lat: Sr. Armindo
Representant: Sr. Bernat
Advocada: Sra. Pilar
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Jaume TOR PORTA
Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE
Sr. Carles CRUZ MORATONES
OBJECTE: Arrendaments-efectes de la rebel·lia voluntària- delimitació de la matèria controvertida- deure de motivació-valoració de la prova- Llei 41/2022 i Llei 24/2023
Andorra la Vella, 12 de maig del 2026.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En el procediment d'arrendaments urbans 2000484/2023 instat el 15/11/2023 per la representació processal del Sr. Armindo, en demanda de desnonament i en reclamació de quantitat contra la Sra. Thierry, la Sra. Batlle va dictar sentència de data 18/08/2025, decidint :
"Primer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Armindo contra la Sra. Thierry i declarar la resolució del contracte subscrit per sengles pans en judici, a comptar del 01/11/2023 i condemnar ensems a la demandada a retornar el pis situat a pis ADR000 d'Escaldes-Engordany, Iliure, vacu, expedit i a la Iliure disposició de la part agent.
Segon.- Condemnar la Sra. Thierry a pagar a la part agent la quantitat de:
· quantitat mensual equivalent a la renda pactada, a saber 565, 92.- euros mensuals, o fracció, a partir del 01/11/2023 i fins a l'efectiu retorn de la possessió, juntament amb els interessos legals meritats a comptar del venciment de cada mes.
· les despeses que en concepte de serveis i despeses suplementàries s'hagin esdevingut durant els mesos d'ocupació indeguda, sempre i quan siguin degudament acreditades en període d'execució de sentència.
· A les quantitat degudes se li haurà de descomptar les quantitats que en concepte de dipòsit judicial ha efectuat la Sra. Thierry per aquests conceptes en el marc de la causa 2000522/2023 i l'import de 1.000.- euros Iliurat per ella en concepte de dipòsit, al moment de signar el contracte d'arrendament objecte del present procediment.
Tercer.- Efectuar una reserva en relació a la reclamació dels eventuals perjudicis que es puguin constatar en el pis d'autes, per tal que aquestes accions, en reclamació de l'import del cost de reparació, puguin exercitar-se en el marc del present procediment.
Quart.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits, a acreditar en període d'execució de sentència.".
2.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació Illetrada i processal de la Sra. Thierry.
Demana que es vulgui dictar Sentència:
"que declari la revocació total i íntegra de la Sentència dictada el 18/08/2025 per la Batlle, Sra. Laura SOLANES COLELL, en la causa Arrendaments Urbans 2000484/2023 declarant la nul·litat de les actuacions i la retroacció del procediment al moment processal d'admissió a tràmit de la demanda i notificant la providència de data 17/11/2023, i subsidiàriament desestimant íntegrament la demanda presentada per l'adversa per ser contrària al la Llei vigent, i declarant que el contracte d'arrendaments d'autes és vigent fins el 03/11/2027, imposant a la part demandant el pagament de les costes processals i extrajudicials inclosos honoraris d'advocat.".
Fonamenta el seu recurs en la infracció de la Llei en primera instància, en l'error en la valoració de la prova i en la infracció de les normes o les garanties processals, i els drets constitucionals en la primera instància.
Exposa en primer lloc que la sentència d'instància no fa cap esment a la petició que es va plantejar el dia de la vista oral el 19/11/2024 reproduint la petició formulada el 24/07/2024 quan sol·licitava la retroacció de les actuacions fins el moment processal d'admetre a tràmit la demanda, tot procedint a la notificació de la Providència de data 17/11/2024.
En segon lloc, sosté que la sentència no aplica ni valora correctament la Llei 24/2023, de 28 de novembre, de mesures d'estímul i d'estabilitat del mercat d'arrendament d'habitatges.
En tercer lloc, afirma que la sentència d'instància omet la valoració de la carta del 03/11/2022 en què el Sr. Armindo reconeix la seva subrogació en "tots els pactes" del contracte de 04/11/2013 quan aquesta prova documental és determinant. En quart lloc, pretén que se li ha vulnerat el dret de defensa amb errors processals tota vegada que la resolució sanciona com a "extemporànies" i rebutja al·legacions que van ser formulades durant el desenvolupament de la vista oral i que, en el marc del procediment d'arrendaments, no podien ser automàticament precloses sense una motivació raonada que respectés el principi de contradicció. En treu la conclusió que existeix un vici de motivació i un defecte en la delimitació de la matèria controvertida. En darrer lloc, argüeix que la Sra. Batlle no ha aplicat o ha aplicat erròniament la Llei 41/2022 citant jurisprudència inadequada, sense contrast amb la nova Llei 24/2023, que és una disposició legal d'aplicació posterior i específica.
3.- La representació processal del Sr. Armindo demana la confirmació en tots els seus extrems de la sentència recorreguda, imposant a l'ensems a l'adversa les costes judicials de segona instància causades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i qualsevol altra despesa que porti conseqüència del present procediment.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment d'arrendament, i essent la part arrendatària en rebel·lia voluntària i no havent per tant presentat cap contesta, és només al moment del judici oral que va comparèixer assistida del lletrat que per torn d'ofici se li va designar.
Això ens porta a recordar les regles en matèria de rebel·lia.
En la nostra sentència del 20/07/2017 (TSJC 220/2017) motivàvem :
"Atès que la part defenent està en situació de rebel·lia processal cal reiterar la doctrina dels tribunals andorrans relatiu a que el fonament sobre la rebel·lia processal en el dret romà no equival en el dret andorrà vigent, a l?aplanament i consegüent triomf del compareixent, per no regir l?aforisme que ressonà en les aules del "fòrum" de molts països, i que establia que "contra contumaces, omnia iura clamat", a tenor del qual s?entenia que els absents i els rebels estaven sempre mancats de raó. Aquesta doctrina ja venia contradita pel propi text del Digest (5, 1, 68, 69 i 70, "de iudiciïs"), segons el qual la contumàcia del defenent no implica per si sola el reconeixement que l?actor invoca, puix que si no justifica la seva acció, la demanda ha d?ésser rebutjada ja que la incompareixença del defenent no autoritza a tenir per confessats ("ficta confessio") els fets establerts per l?agent, seguint així el dret andorrà, el sistema dels països llatins, i recollit pel "Code de Procédure francès", que disposa que l?absència del defenent no és suficient per si sola, per a tenir-lo per decaigut del seu dret, i per la legislació processal espanyola (Llei d'enjudiciament civil), enfront del sistema germànic, en el qual s?estableix que si el defenent no compareix, es tenen per confessades les al·legacions i es falla d?acord amb les mateixes si es justifiquen les pretensions del demandant.
La doctrina transcrita aplicada pels nostres tribunals impedeix el triomf de les pretensions no emparades en l?ordenament jurídic o que manquin del més mínim recolze probatori, tot i la incompareixença del defenent rebel, però no ha de portar en si mateixa, una major exigència probatòria per al litigant que no té oposició en el judici, doncs aquesta oposició és el que converteix a un fet al·legat en controvertit i per tant necessari de prova, de manera que en definitiva, quan el defenent hagi restat en rebel·lia serà exigible la demostració dels fets bàsics en que fundi la pretensió, però l?òrgan jurisdiccional no podrà col·locar-se en la posició hipotètica del defenent incompareixent per a ressaltar insuficiències probatòries. Que en definitiva, recordant la sentència del M.I Tribunal Superior de 14/09/1995, la rebel·lia del demandat, no ha d?ésser interpretada com a beneficiosa per qui voluntàriament deixa d?entrar en el procés, cosa que impedeix que es converteixi en un privilegi en el sentit d?obligar a l?agent a un esforç probatori que no es donaria dintre d?una relació processal normalment integrada i constituïda en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria.".
Ara, el codi de procediment civil, en el seu article 140 , precisa que :
- la declaració de rebel·lia no comporta que s'admetin els fets continguts a la demanda o que es doni la conformitat a les peticions que faci el demandant, excepte que aquesta Llei o les altres lleis aplicables disposin una altra cosa.
- el demandat rebel pot comparèixer en qualsevol moment durant la tramitació del procés sense que se'n produeixi, però, la retroacció de les actuacions,
- no obstant el que preveu l'apartat anterior, el rebel involuntari pot demanar la nul·litat i, si escau, la retroacció de les actuacions del procés, fonamentades en el desconeixement involuntari de la pendència d'aquest procés, que s'ha d'acreditar suficientment. Aquest incident es pot interposar fins a l'inici del judici oral i se substancia de conformitat amb les normes que estableix la Llei transitòria de procediments judicials.
En el present cas, durant el judici oral, a l'hora de determinar l'objecte de la controvèrsia, el lletrat de la part defenent va intentar contornar aquesta realitat processal quan, al no existir cap contesta, no existeix cap controvèrsia en el sentit del codi de procediment civil.
No obstant això, les parts es van acordar per dir que l'objecte del procés radicava en determinar si el contracte d'arrendament era extingit o encara vigent, al·legant al respecte la part defenent que sí que el contracte era vigent, d'una, perquè no s'havia notificat formalment la seva finalització, i de dos, perquè era d'aplicació la Llei 24/2023.
Segon.- Pel que fa a la petició d'anul·lació, recordem que l'anul·lació d'una sentència només es pot donar quan s'invoca i es constata una infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals que no pot ser esmenada en la segona instància.
Pel que fa al deure de motivació l' article 248 del codi de procediment civil relatiu a l'exhaustivitat, la motivació i la congruència de la sentència, disposa :
" 1. La sentència ha de ser clara i precisa, s'ha de pronunciar sobre totes les peticions de les parts que s'hagin al·legat oportunament en el procés, inclosos tots els pronunciaments sol·licitats, i ha de resoldre totes les qüestions litigioses o controvertides que n'hagin estat objecte.
2. La sentència ha de ser congruent amb les peticions de les parts, i no se'n pot apartar en el sentit de donar més o alguna cosa diferent del que s'hi sol·licita.
3. El tribunal resol, sense apartar-se de la causa de demanar, d'acord amb les normes aplicables al procés, encara que no hagin estat al·legades o esmentades per les parts, o no ho hagin estat encertadament.".
També l' article 17.2 CPC relatiu a la forma de les resolucions disposa que les resolucions sempre han de ser motivades i han de contenir els antecedents de fet i els fonaments de dret en els quals es basi la decisió adoptada.
Pel que fa al Tribunal Constitucional, ha pogut sintetitzar la seva doctrina segons la qual dit deure davalla a la vegada de l' article 10 i de l ' article 86.2 de la Constitució , i que és una conseqüència de la bona administració de la Justícia, que ha de recolzar-se en criteris derivats del Dret, que ha de permetre a les parts i als tribunals superiors conèixer les raons en que s'ha fonamentat el jutge i que, de conformitat amb la jurisprudència del TEDH, ha de respectar l'exigència de rigor i de qualitat.
Molt recentment, ha afegit que la resolució no devia contenir "fissures lògiques" en el raonament que la fonamenta (Causa 2025-26-RE).
En el present cas, la sentència d'instància no pateix de tals defectes ja que resol de manera degudament motivada el litigi, tenint en compte totes les pretensions regularment adduïdes, com de seguidament ho exposarem.
Tercer.- Pel que fa a la qüestió de la petició formulada el 24/07/2024 i relativa a la retroacció de les actuacions fins el moment processal d'admetre a tràmit la demanda, i a la qual el lletrat de la part defenent indica que s'hi va referir durant el judici oral sense obtenir de resposta per part de la Sra. Batlle, hem de dir que, un cop visualitzada la gravació de l'acta de judici oral, no trobem en quin moment s'hauria formulat una petició al respecte.
Al minut 2:16, dit lletrat recorda que va ser designat després del tràmit d'al·legacions, i diu que aquesta problemàtica ja esta resolta, però que sí que vol presentar proves. Res més. Durant les conclusions orals, contestant a la Sra. Batlle que li recorda que no pot introduir fets nous, indica que ell respecta la decisió presa al seu moment per la Batlle de no retrotraure les actuacions, però que ell ha estat designat de manera tardana i que ha d'intentar "salvar els mobles", indicant de pas que la situació s'haurà de valorar en sentència.
Així les coses, la Sra. Batlle no tenia perquè pronunciar-se al respecte de manera específica, tota vegada que dita qüestió plantejada en primera instància en l'escrit del 24/07/2024, fou degudament resolta pel Tribunal a quo, i això mitjançant un Aute perfectament motivat del 19/09/2024, en el sentit de decidir que no era procedent declarar la nul·litat de les actuacions ni la seva retroacció
El Tribunal a quo no es podia doncs pronunciar en relació a una qüestió que ja havia estat resolta per ell.
Per tant, la vulneració invocada no existeix.
Quart.- Pel que fa al greuge que la Sentència hauria rebutjat les seves al·legacions, formulades en el moment del judici oral, pel simple fet de considerar-les extemporànies, el mateix s'ha de desestimar per dues raons.
En primer lloc, i donada la configuració processal ja recordada de rebel·lia voluntària fins després el tràmit d'al·legacions, és una realitat tossuda que les pretensions adduïdes per la part defenent durant la vista oral, sí que eren extemporànies. L'examen de tals al·legacions com si s'haguessin degudament adduït pot produir indefensió a la part agent que es veu privada del dret de presentar útilment les al·legacions i proves que corresponen.
En segon lloc, no existeix la "rigidesa formal" que s'intenta imputar a la Sra. Batlle.
En efecte, aquesta darrera ja havia tingut en compte els elements que la defenent havia exposats per intentar que es qualifiques la seva rebel·lia com a involuntària, però rebutjant-los. I sobre tot, tot i constatar que l'al·legació relativa a la notificació de la resolució del contracte així com l'al·legació segons la qual l' article 2 de la Llei 41/2022 , foren formulades de manera extemporània, les va examinar igualment, de forma "subsidiària", aportant-hi una resposta raonada i fonamentada, justament amb la voluntat d'oferir una motivació complerta i coherent, sense limitar-se a rebutjar-les de ple.
Per tant, la vulneració invocada no existeix.
Cinquè.- Pel que fa a la valoració de la prova en relació a la qüestió de la notificació de la resolució del contracte i en particular la valoració de la carta del 03/11/2022.
Es tracta d'una carta, enviada a tots els llogaters, inclosa la Sra. Thierry, per la propietat, i per tal de notificar que el propietari no era més el Sr. Diego sinó el Sr. Armindo, i que aquest darrer es subrogava en els drets i obligacions del primer. Tal comunicació no va fer nàixer un contracte d'arrendament nou amb una data de venciment al 2027, doncs la subrogació no comporta una novació. Per tant, concernint la Sra. Thierry, la subrogació no canvia el contracte d'arrendament del 28/10/2013. No canvia els terminis de vigència del mateix. Ningú nega que el contracte era vigent el dia 03/11/2022, doncs tal paràmetre no té cap importància per resoldre el litigi. Per tant, no es veu que existiria un error en la valoració de la prova.
Per la resta, és a dir la qüestió la notificació de la voluntat de la propietat de no renovar el contracte al terme de període de renovació tàcita en curs, res tenim a afegir a la valoració de la prova realitzada en els Fonaments de dret II.- i III.-, que fem nostra, arribant a la mateixa conclusió que sí que la Sra. Thierry va ser degudament informada de la voluntat de no renovació del contracte, el dia 13/07/2023, i del moment de finalització del contracte i entrega de la possessió pel dia 31/10/2023.
Sisè.- Pel que fa a la legislació protectora de l'arrendatari i l'articulació entre la Llei 41/2022 i la Llei 24/2023, la realitat és que és només al moment de la vista oral que la part arrendatària va fer valer que s'hauria acollit a l' article 2 de la Llei 41/2022, de l'1 de desembre , de mesures de protecció, d'estímul del mercat i de governança en l'àmbit de l'habitatge, aportant aleshores un correu del 24/11/2023.
És un fet que dit correu electrònic és posterior a la data d'expiració del contracte quan és abans de la finalització del contracte d'arrendament que la part arrendatària havia d'invocar el dret de pròrroga, quan el que va fer és intentar no rebre la notificació que li volia fer arribar l'arrendador.
D'altra banda, la Llei 24/2023, del 28 de novembre, de mesures d'estímul i d'estabilitat del mercat d'arrendament d'habitatges, no pot ser d'aplicació a la present relació contractual puix va entrar en vigor el dia 01/01/2024 quan el contracte d'arrendament d'autes es va extingir el 31/10/2023. El fet que es tracta d'una Llei d'ordre públic no té res a veure amb el seu període d'aplicació. Per tant, la Sra. Batlle no l'havia ni de citar ni d'aplicar.
Així les coses, no existeix cap error en la valoració de la prova ni cap error en l'aplicació de la Llei 24/2023 o en la jurisprudència d'aquesta Sala civil.
Per tot l'exposat, s'ha de desestimar íntegrament el recurs.
Setè.- La desestimació íntegra del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació Illetrada i processal de la Sra. Thierry en contra de la sentència de data 18/08/2025, que confirmem.
SEGON.- Imposar a la Sra. Thierry les costes de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.