Reclamació de quantitat ; error material; valoració de la prova; datio in solutum (1000236/2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

PARTS:

Apel·lant : A SAU

Procurador : Sra. Porras

Advocat : Sr. Cañete

Apel·lat : B, SA

Procurador : Sra. Salas

Advocat : Sra. Farré

TSJC.- 0000234/2019 ORIGEN: 1000236/2015 - 00

NIG: 5300542120150004980

SENTÈNCIA 063-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 23 de juny del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 12.04.18 la Sra. Batlle va dictar sentència amb la següent part dispositiva :

"Que estimant íntegrament la demanda interposada per la mercantil B SA contra la societat A SA condemno a aquesta darrera a satisfer a la part agent l'import total de TRES MIL VUIT-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS D'EURO (3.836,88 EUR), quantitat que serà augmentada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda (20.07.2015) i, amb imposició de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència."

Segon.- Contra l'esmentada sentència la representació processal de la societat ORG_0 va interposar recurs d'apel·lació.

En data 3.09.19, la representació processal de la societat A va presentar el corresponent escrit de conclusions, i en virtut dels arguments que s'hi exposen demana la revocació de la sentència i la no imposició de costes.

Tercer.- En data 16.10.19, la representació processal de la societat B SA aporta el seu escrit de contesta a les conclusions i demana la confirmació de la sentència d'instància i la condemna en costes d'aquesta instància a la part recurrent incloent els honoraris d'advocat i procuradora.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent B, SA reclama front la part defenent A, SAU en demanda en la que sosté una petició de condemna a pagar la suma de 3.836,48EUR saldo de la mercaderia servida i pendent de liquidar, més interessos legals i costes.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de costes.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- En el seu recurs, la part defenent denuncia dos greuges: un, que no ha tingut en compte la sentència que ja havia dipositat en pagament en la Batllia la suma de 248,45EUR segons va acreditar en el seu escrit de contesta a la demanda; el segon que la sentència incorre en una errònia valoració de la prova.

Pel que fa al primer dels greuges, no justificava -com es diu- la interposició del recurs perquè era fàcilment reparable demanant un escrit d'aclariment a la sentència, per la qual cosa no es podrà considerar aquest greuge com una estimació parcial del recurs perquè es tracta d'un simple error material fàcilment reparable (fins i tot en execució de sentència).

TERCER.- Pel que fa a la valoració de la prova hem d'anticipar que efectivament ha estat ben valorada per l'Hble. Sra. Batlle i per això confirmem la seva decisió.

Resulta també plenament ajustat a Dret que la datio in solutum, que consisteix en aquell pacte pel qual el creditor accepta rebre una contraprestació diferent al seu crèdit de la inicialment pactada, ha de ser plenament provada doncs resulta una diferent solució a la pactada inicialment i d'aquí que en resultar una solució excepcional ha de quedar demostrada.

En el present cas res més lluny d'això. Resulta acreditat per la prova documental -mails entre les parts- i la prova testifical que no va existir cap pacte final sobre la proposta feta pel creditor en el sentit de retornar la mercaderia que i) no estigui obsoleta (li fa un llistat) i ii) que estigui en bon estat (mail 19.5.14 a les 10:02). La resposta la trobem en el mail del mateix dia a les 21:26 (foli 95) en la resposta de que s'ho han d'endur tot (la mercaderia i no una selecció) i en el mail de 23.5.14 a les 13:23 (foli 97) "pues te aconsejo que te lo lleves todo o no hace falta hablar más" i ho reitera en el mail del mateix dia a les 14:23 (foli 98). La resposta de la part agent la trobem en el mail de 2.6.14 a les 18:14 (foli 99) en la qual indica que si en 7 dies no han donat resposta afirmativa a la seva proposta (d'abonar només la mercaderia no obsoleta i que estigui en bon estat) la donaran per rebutjada. I així ho torna a insistir en el mail del dia següent. No hi va haver resposta a aquest ultimàtum.

D'aquests intercanvis epistolars (en sentit modern) arribem clarament a la conclusió que definitivament no hi va haver mai conformitat a la proposta per part del deutor ORG_0 (A).

I la prova testifica confirma precisament el mateix.

I no es pot oblidar que de la prova i les al·legacions en la instància de la part deutora es destil·la clarament que en el fons del no acord hi havia que la part deutora estimava que havien defraudat el seu acord mutu de venda en exclusiva i per això estava molesta aquesta part amb el seu proveïdor. La sentència desestima l'existència d'un pacte d'exclusivitat i ara en la segona instància ja no es discuteix la qüestió.

QUART.- En conclusió, el recurs ha de ser desestimat i la sentència d'instància confirmada per haver valorat correctament la prova i aplicat el Dret encertadament.

CINQUÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ORG_0 contra la Sentència dictada per la Sra. Batlle en data 12 d'abril de 2018, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.