Responsabilitat empresari per auxiliar (2100033-2009)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000473/2016 ORIGEN: 2100033/2009 - 00

NIG: 5300542120150003424

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de març del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en l'audiència del dia 17-3-2009 la representació processal de la ORG_4, S.A. formulava demanda contra el Sr. Machado, en tant que titular del negoci T....., tot exposant que en data 29-4-2009 el Sr. Valverde,

treballador o no del negoci T , però que en tot cas en l'espècie actuava per compte del negoci de referència, de titularitat del Sr. Machado, va patir un accident de circulació amb la furgoneta marca Renault, model Tràfic 1.9. DCI, matrícula d'Andorra xxxxxx, propietat de Caro Que aquest, en virtut d'un contracte de neteja de vehicles existent entre la empresa T......., i el Caro, havia de dur a rentar el vehicle al rentador del negoci. Que en el decurs del trajecte va col·lidir amb la motocicleta marca Yamaha model XT660, matrícula d'Andorra xxxxxx, conduïda i propietat del Sr. Escolano, assegurada prop de la Cia. d'assegurances Z , SA, ocasionant-li danys. Que per aquests fets s'incoà un procediment penal (DP-1674-1/06 i, desprès CP-339-1/06) el quin finalitzà amb la condemna del Sr. Escolano, per considerar la seva culpa exclusiva en la producció de l'accident. Que la seva mandant havia hagut de fer front al pagament de la suma de 14.726,67 EUR corresponents als danys i perjudicis causats al Sr. Escolano,

juntament amb les quantitats de 1.172,40 EUR d'honoraris d'advocat de segona instància i, 11.822,02 EUR a la CASS per les despeses mèdiques i farmacèutiques per ella suportades.

Que conseqüentment, atès que la responsabilitat del treballador de T......, era ja indiscutible i, que el Sr. Machado, com a patró era responsable de les actuacions imprudents que havia pogut cometre el seu treballador en l'exercici de l'activitat laboral i, tenint en compte que ens trobàvem en l'àmbit d'un contracte d'obra entre el negoci propietat del demandat i el Caro per a la neteja dels vehicles, procedia la condemna del Sr. Machado, al pagament total de la suma de 27.721,09 EUR pagada per la seva mandant als perjudicats de l'accident. I, desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas demanava de dictar sentència condemnant al Sr. Machado, en tant que titular del negoci T , al pagament de la dita quantitat, augmentada amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, fins a la data de pagament i, de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- En l'audiència del 19-5-2009 la representació processal del Sr. Machado,

contestava a la demanda, oposant-se a la mateixa, en la qual exposava: Que el Sr. Valverde,

responsable de l'accident que es produí el 29 d'abril de 2006 com a conductor de la furgoneta de Caro Renault Tràfic XXXX no havia estat mai treballador del negoci i, no conduïa el vehicle de referència per compte del seu negoci T , Que en aquestes condicions el seu mandant no podia ser responsable de les actuacions del Sr. Valverde, per quant cap relació hi havia entre ells. I desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas, demanava de dictar sentència desestimant la demanda promoguda contra el seu mandant i, absolent-lo de les pretensions contra ell dinamitzades, imposant les costes processals causades a l'adversa, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 21-06-2016 i va decidir: "Que ha d'estimar i estima íntegrament les respectives demandes presentades en dates 26 d'octubre de 2006 i 17 de març de 2009 per les representacions processals del Caro i de la cia. AND......, S.A. contra el Sr. ENTITY_4; i ha de condemnar i condemna a aquest darrer a pagar: a) a la cia. AND....., S.A. la quantitat de 27.721,09 EUR i, b) al Caro de 1.587,16 EUR més interessos legals generats des de la data de les respectives contestes, així com al pagament de les costes processals esmerçades per les agents, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Machado, i, en virtut dels arguments que exposa en el seu escrit de conclusions de data 21-11-2016, demana que es dicti sentència que, estimant el recurs d'apel·lació, revoqui la sentència recorreguda per altra que:

"a) desestimi les demandes formulades pel Caro i per la ORG_1 ,

absolent el meu mandant, i imposant les costes processals d'ambdues instàncies a les parts actores i ara apel·lades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit a acreditar en període d'execució de sentència.

b) subsidiàriament, en cas d'estimar que hi ha responsabilitat del meu mandant, desestimar la demanda promoguda per la ORG_1 , pels motius indicats en l'apartat setè, amb imposició de costes processals d'ambdues instàncies a l'esmentada companyia, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit a acreditar en període d'execució de sentència."

Altrament, les representacions processals del Caro i la ORG_2......., S.A., van presentar el seu escrit conjunt de contesta a les conclusions, de data 16-01-2017, segons el qual sol·licitaven es dicti sentència en el sentit de confirmar íntegrament la sentència dictada per Hble. Tribunal de Batlles de data 21-06-2016, tot imposant a la recurrent les costes processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part recurrent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, i amb caire principal, sustenta que ha restat acreditat en el procés penal que el Sr. Valverde, va declarar falsament i que no treballa per T....... ni tampoc per CO...., S.L.. Aleshores si el seu dependent, el Sr. Marcos, necessitava ajuda per a realitzar les tasques encomanades ho havia de sol·licitar a l'empresa i no a un tercer. Per tant, el Sr. Marcos, es va extralimitar en les seves funcions, ja que les instruccions de l'empresa només li permetien a ell circular amb els vehicles que s'havien de transportar al rentador. Aleshores, no pot existir culpa in eligendo o in vigilando.

Afegeix que si bé és cert que l'activitat de l'empresa genera un risc, l'aplicació del principi cuius commoda eius et incommoda ha d'haver exoneració de l'empresari quan l'empleat s'aparta o actua fora de les seves funcions i competències (STSM 18-11-1976).

Com a motiu subsidiari, sosté que la sentència incompleix la legislació sobre assegurances i entén que l'asseguradora no pot percebre les primes i repetir contra el recurrent els imports abonats derivats del risc que s'ha compromès a cobrir, atès que això genera un enriquiment injust.

I, en darrer terme, afirma que els fets acreditats en els que es fonamenta la sentència d'instància, consistents en que el Sr. Marcos, va demanar l'ajuda d'un amic han estat coneguts després del tancament de proves i li han generat indefensió.

II.- El primer dels motius exigeix analitzar en quins casos l'empresari ha de respondre per la conducta del seu empleat. La responsabilitat de l'empresari per actes dels seus empleats es cenyeix des de les obres dels comentaristes o postglossadors (Bartolo A Saxoferrato) als danys causats pels auxiliars o dependents en l'exercici de les facultats a ells encarregades.

En el dret andorrà, el sistema de responsabilitat de l'empresari parteix d'una responsabilitat subjectiva (Lex Aquilia) que s'ha anat mixtificant amb elements propis de la teoria del risc (ubi commoda, ibi incommoda). En aquest sentit, la STSJA de 20-05-1999 considera que "la seva responsabilitat en relació als danys ocasionats materialment pels seus auxiliars en sentit ampli es pot fonamentat, ja sigui per la via de que va assumir un pacte tàcit de garantia davant del perjudicat o, des d'una perspectiva més objectiva, per la via de protegir de forma més efectiva la víctima dels danys, ja sigui com a conseqüència d'haver augmentat el nombre de casos en els quals el deutor es val de terceres persones en el compliment de les serves obligacions... perquè els danys ocasionats pels auxiliars s'han de considerar com un risc que assumeix el deutor a l'hora de confiar a terceres persones el compliment d'una part de les seves obligacions".

La responsabilitat de l'empresari en el sistema andorrà parteix de la presumpció de la culpa in vigilando o in eligendo dels operaris o dependents i cessarà quan l'empresari provi que l'actuació de l'auxiliar o dependent es troba totalment desviada de les instruccions generades per l'empresari.

La sentència recorreguda exposa que existeix una relació jurídica derivada d'un contracte d'obra i que l'obligació accessòria del contractista consisteix en conservar i tenir cura del bé. En aquest sentit, la STSM de 18- 11-1976 exposa que l'actuació de l'auxiliar en l'execució de part de l'obra equival a l'actuació de l'empresari i d'aquí es dedueix que hagi de respondre dels danys generats pels auxiliars. Però, la sentència del Tribunal Superior de la Mitra exceptua el cas que l'empresari provi que l'auxiliar ha actuat fora de la competència atribuïda.

Es tracti de responsabilitat extracontractual o contractual, el criteri que s'empra per a determinar la responsabilitat de l'empresari és, en línia de principi, l'atribució dels danys que causin els seus dependents o auxiliars. Extrem que es fonamenta en el deure de control i supervisió que ostenta l'empresari sobre els seus empleats. Baldament, les consideracions anteriors, aquesta responsabilitat cessarà quan l'empresari provi que l'auxiliar o dependent va actuar fora de les facultats atribuïdes per a l'exercici de la seva feina o tasca.

III.- Es tracta en el present cas de determinar si s'ha de mantenir la condemna de l'empresari per l'actuació del seu empleat o auxiliar o, pel contrari, la sentència ha d'absoldre a l'empresari de les pretensions instades en la seva contra, si ressurt que l'auxiliar va actuar al marge de les instruccions rebudes o fora del seu àmbit de competència.

Resten com a fets acreditats que en data 29-04-2016 el Sr. Marcos,

empleat de T......., havia d'anar a buscar el vehicle AND- xxxxxx del Caro i va demanar a una amic seu, el Sr. Valverde, que no és treballador de T......, que l'ajudés a transportar diferents vehicles, entre els quals es trobava l'abans referit. El Sr. Valverde, es va veure immers en un accident de circulació en el que es van causar danys i lesions.

Doncs bé, en el present supòsit s'ha de concloure amb la part recurrent que el treballador, el Sr. Marcos, va actuar fora de l'àmbit de les seves instruccions i de la seva tasca encarregada, quan, sense comunicar-ho a l'empresa ni obtenir el seu consentiment, va decidir unilateralment que fos un conegut o amic qui conduís un dels vehicles que restaven sota el seu control i que formaven part de l'àmbit objectiu de la seva tasca remunerada. Aquesta actuació, al marge de les instruccions i ordres de l'empresa, no pot fer responsable a l'empresa dels danys que generà, atès la clara extralimitació fora de la seva comesa, de manera que ha de ser acollit aquest motiu de recurs.

L'èxit d'aquest primer motiu fa innecessària l'anàlisi del motiu articulat com a subsidiari i del tercer motiu exposat amb posterioritat, en el que es denuncia indefensió.

IV.- L'estimació del recurs justifica la no imposició de les costes d'aquesta alçada. Quant a les de primera instància, l'absolució de la part defenent no ha de donar lloc a la imposició de les costes processals a la part agent en virtut del principi de venciment objectiu contingut en la Constitució de Zenó (Codi 7,51,5), atesa la concurrència de circumstàncies fàctiques que ho justifiquen, com són la declaració falsa del conductor del vehicle, relativa a ser treballador de l'empresa T......, que fou coneguda ja pendent el procediment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Machado, I REVOQUEM la part decisòria de la sentència, de data 2106-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i declarem que procedeix desestimar les demandes interposades pel Caro i per l'asseguradora ORG_2 ,

S.A. contra el Sr. Machado, i l'absolem de les pretensions instades en la seva contra. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les dues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-