Acció de repetició de la fiadora respecte dels deutors principals d'un contracte de préstec

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ferreras

Representant: Sra. Gálvez

Advocat: Sr. DJD

Apel·lat: Sr. Pino

Representant: Sra. IDM

Advocat: Sr. EAM

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: acció de repetició de la fiadora respecte dels deutors principals d'un contracte de préstec, les relacions internes previstes en el conveni de separació amb el deutor demandat se li poden oposar.

SENTÈNCIA 000013/2025

Andorra la Vella, 13 de gener del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 7 d'octubre del 2022, la representació processal de la Sra. Ferreras va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Pino, en què sol·licitava que es dictés Sentència condemnant el demandat a satisfer a la seva representada la quantitat de 114.000.- EUR, juntament amb els interessos legals a comptar del dia 25-2-2022, i subsidiàriament a partir de la contesta a la demanda amb imposició de la totalitat de les costes ocasionades.

2.- El 18 de novembre del 2022, la representació processal del Sr. Pino plantejava excepcions peremptòries de manca de litisconsorci passiu necessari i de manca de claredat i precisió en la demanda. Subsidiàriament, contestava la demanda oposant-se a les pretensions articulades de contrari, sol·licitant es dictés Sentència acollint les excepcions articulades i subsidiàriament es desestimés la demanda amb imposició a l'adversa de les costes ocasionades.

3.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 21-6-2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per la Sra. Ferreras contra el Sr. Pino i condemnar aquest darrer a pagar la suma de 57.000.- euros majorada dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda el 18 de novembre del 2022.

Segon.- No fer expressa imposició del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Cinquè.- Fonament jurídic de la present resolució judicial".

4.- La representació processal de la Sra. Ferreras s'alça contra aquesta decisió sol·licitant-ne la revocació i que en aquesta alçada es dicti nova Sentència acollint totes les pretensions contingudes en el seu escrit rector.

Per això considera que la conclusió assolida per la Batllia estenia les regles existents en l'àmbit de les relacions internes dels deutors solidaris de l'obligació principal al fiador, quan el mateix exercitava una acció en repetició de les sumes satisfetes enfront del creditor de l'obligació que garantia. Sostenia que aquesta era una obligació de naturalesa accessòria i que en aquesta eventualitat, la responsabilitat dels deutors principals enfront de la mateixa era de naturalesa solidària, podent exercitar la seva representada l'acció contra qualsevol dels deutors. D'altra part, indicava que el fet que el Sr. Pino fos titular només de la meitat del bé adquirit mitjançant el préstec quin pagament efectiu va realitzar la Sra. Ferreras, resultava intranscendent.

5.- La representació processal del Sr. Pino s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, defensant que al marge de les relacions jurídiques prèvies existents entre les parts, l'obligació que tenia el seu representat front a la demandant era de naturalesa mancomunada i no solidària.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present litigi, la representació processal de la Sra. Ferreras articula una acció en repetició per la suma de 114.000.- EUR que en qualitat de fiadora va satisfer en interès del Sr. Pino i el Sr. Morillo en el marc de l'execució hipotecària iniciada per l'ORG_1 Aquesta reclamació s'exercita exclusivament envers el Sr. Pino, defensant en essència que les obligacions dels deutors principals envers la seva representada eren de naturalesa solidària, el que li permetia accionar contra ambdós deutors o un de sol com en definitiva havia fet.

La representació processal del Sr. Pino articulava excepcions de manca de litisconsorci passiu necessari i de defecte legal en el mode de proposar la demanda. Subsidiàriament, s'oposava al fons de la reclamació articulada.

La Sentència dictada per la Sra. batlle, rebutja les excepcions peremptòries plantejades i, quant al fons, acollia parcialment la demanda en l'import de 57.000.- EUR, entenent que "una volta satisfeta la prestació al creditor, el deutor que ha pagat íntegrament l'obligació solidària pot reclamar als altres codeutors la part que efectivament els correspon en la relació obligatòria total i per a determinar la part que correspon a cadascun dels deutors en aquesta, s'ha de fer a partir de les relacions jurídiques existents entre ells, i en l'aspecte intern, l'obligació solidària es converteix en una obligació mancomunada".

Segon.- Per a resoldre el recurs d'apel·lació articulat no es pot perdre de perspectiva que el 17-3-2006, els Srs. Pino i Morillo (espòs i pare respectivament de la Sra. Ferreras) adquirien determinada unitat immobiliària a MC. Amb aquesta finalitat, en la mateixa data concertaven una escriptura de novació mitjançant la qual augmentaven el capital del préstec existent modificant, tanmateix, el tipus d'interès de referència i el període d'amortització. En aquest instrument, la Sra. Ferreras es constituïa enfront de l'ORG_0, en fiadora solidària.

Els deutors principals van incomplir la seva obligació d'amortització del préstec subscrit, iniciant-se a Espanya, el procediment judicial escaient, dictant-se el dia 19 de juliol del 2021, aute de despatx de l'execució hipotecària. Vigent aquest procediment, la Sra. Ferreras realitzava el 25-2-2022 una transferència per import de 114.000.- EUR, emetent l'ORG_0 carta de pagament, sol·licitant al jutjat l'arxiu del procediment iniciat.

En aquesta situació, la Sra. Ferreras reclama a través d'una acció en repetició, la restitució de l'import satisfet per compte dels deutors, exclusivament al Sr. Pino entenent que enfront del fiador que havia pagat i els havia alliberat del deute primigeni, els deutors principals responien de manera solidària.

Tercer.- La part recurrent fonamenta el recurs que articula exclusivament des de la perspectiva de la garantia atorgada respecte del contracte de préstec i la naturalesa de l'acció de repetició atorgada. Ara bé, silencia per complet les previsions del conveni de separació atorgat per les parts litigants el 22 de novembre del 2021 que respecte del bé immoble adquirit mitjançant el préstec origen de la reclamació preveia:

"Així mateix, existeix un immoble situat a M (Tarragona), concretament a la XXXX, el qual consta baix la titularitat dels Srs. Pino i Morillo. Malgrat que l'exposat, dita unitat és propietat, a parts iguals dels Srs. Pino i Ferreras.

Per dita unitat s'està pagant una hipoteca que en l'actualitat es satisfà gràcies a l'abonament del lloguer per l'arrendament de la mateixa. Dita casa es posarà a la venta i de la quantitat obtinguda, es descomptarà la suma que escaigui pagar per liquidar la hipoteca i el romanent serà repartit per meitats, descomptant però totes aquelles quantitats satisfetes per cadascun d'ells d'ençà el mes de maig del 2021.

Si per qualsevol raó la Sra. Ferreras hagués de liquidar la hipoteca deguda, avui en període de reclamació judicial, aquella podrà fer seus els lloguers de la casa que vagin vencent fins que la mateixa es vengui, en quin supòsit el quantum obtingut es repartirà per meitats un cop descomptada la suma satisfeta per liquidar la hipoteca i les despeses inherents per cancel·lar-la i totes aquelles despeses que hagi hagut d'abonar en concepte d'impostos o despeses comunitàries entre d'altres".

Encara que aquest apartat del conveni no s'aprovés judicialment, el batlle motivava aquesta decisió ja no respecte de la concurrència d'una eventual ineficàcia del pacte sinó en considerar que la mateixa -juntament amb les restants d'àmbit estrictament patrimonial- excedia el seu àmbit competencial. En conseqüència, ens trobem davant d'una disposició que si bé no disposa de la força executiva, resulta plenament vàlida i vigent entre les parts litigants a l'hora d'abordar la resolució de les diferents vicissituds que poden sorgir en les seves relacions.

Des d'aquesta perspectiva, s'aprecia que les parts litigants ja van preveure la sistemàtica a través de la qual s'havia de recuperar l'eventual pagament que la Sra. Ferreras podia efectuar del préstec hipotecari: quan la casa es vengués, es descomptava sobre l'import obtingut les sumes pagades per a liquidar la hipoteca i altres imports que poguessin sorgir i la resta es repartia entre les parts. I existint aquesta previsió contractual entre les parts, la Sra. Ferreras no podia recórrer als mecanismes de l'acció de repetició admesos per als tercers garants una volta han pagat el deute enfront dels deutors principals, sinó que havia de canalitzar la seva reclamació en atenció a les previsions expressament consensuades en el conveni de separació.

Quart.- Malgrat que el què acabem d'exposar, no podem passar per alt que la representació processal del Sr. Pino no ha recorregut contra la decisió de la Batllia, i en aquesta eventualitat la decisió adoptada no pot ser modificada en aplicació de la regla de la prohibició de la "reformatio in peius".

Escaurà, per tant, desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Ferreras contra la Sentència dictada per la Batlle quina part decisòria es confirma, si bé segons una argumentació diferent.

Cinquè.- La desestimació del recurs articulat comportarà que hagi d'imposar-se a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada segons es preveu en l'art. 354.2 del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Ferreras contra la Sentència de data 21 de juny del 2024 quina part decisòria es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.