Accident de trànsit (6000140-2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000437/2016 ORIGEN: 6000140/2015 - 00

NIG: 5300542120150003536

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de març de 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Mitjançant escrit presentat en data 7 de maig del 2015, la representació processal del Sr. Alvarado va formular demanda contra la Sra. Andrade sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a abonar a la seva mandant la suma total de 1.842,26.-euros, en la què es comprenia l'import de reparació de la motocicleta del seu mandant, la indemnització procedent pels danys corporals que aquest havia sofert i les despeses mèdiques que havia suportat, per tal de compensar al seu mandant dels perjudicis que havia patit com a conseqüència de la irrupció sobtada de la defenent a la calçada per a on ell circulava i la subsegüent caiguda del vehicle, augmentada amb els interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda i les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la Sra. Andrade va contestar a la demanda el dia 25 de juny del 2015 argumentant que l'article 55 de la Llei del Codi de La Circulació disposava que els vianants havien de creuar la calçada de manera prudent i fer ús obligatori dels passos per a vianants quan n'hi hagués a menys de 50 metres del lloc on es pretenia creuar i que en aquell cas l'accident s'havia produït a una distància superior del citat pas, quan els vehicles es trobaven aturats al semàfor i quan l'agent hauria pogut frenar si hagués circulat a la velocitat adequada i hagués advertit la presència de la vianant amb anterioritat a l'impacte.

Altrament manifestava que la valoració dels danys materials de la motocicleta havia estat feta sis mesos després de la data de l'accident, així com el informe de valoració de les lesions acompanyat a les actuacions, raó per la qual sol·licitava que en el seu dia es dictés sentència que desestimés la demanda formulada i condemnés l'agent al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle va decidir:

"Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per la representació processal del Sr. Alvarado contra la Sra. Andrade i apreciar que concorre una concurrència de culpes en l'accident que ens ocupa, d'un setanta per cent a càrrec del Sr. Alvarado i d'un trenta per cent a càrrec de la Sra. Andrade, i condemnar conseqüentment aquesta darrera a pagar la suma de 401,20.-euros, juntament amb els interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució judicial.

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Andrade i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es desestimi íntegrament la demanda formulada pel Sr. Alvarado contra la seva mandant, imposant a l'agent la totalitat de les costes del procediment, inclosos els honoraris d'Advocat i Procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que el dia 23 d'abril del 2014 es va produir un accident de circulació a l'XXXX en el què es van veure implicats una motocicleta marca SYM, model Fiddle II, matricula andorrana xxxxx conduïda i propietat del Sr. Alvarado i un vianant, la Sra. Andrade No es discuteix tampoc que el sinistre es va produir quan la Sra. Andrade creuava la citada avinguda fora del pas a vianants i el Sr. Alvarado , que uns moments abans estava aturat al semàfor que es trobava uns metres enrere, va iniciar la seva marxa interferint-se mútuament en les seves respectives trajectòries. Com a conseqüència d'aquest fet, la motocicleta va caure a terra patint diversos danys materials i causant lesions al seu conductor, mentre que la Sra. Andrade va patir també lesions en caure igualment.

En aquestes circumstàncies, la representació processal del Sr. Alvarado va formular la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es condemnés a la Sra. Andrade a abonar al seu mandant la suma de 421,14 euros pels danys que va patir la motocicleta de la seva propietat, més altres 121,12 euros per les proves mèdiques a les què es va haver de sotmetre el Sr. Alvarado, més altres 1.300 euros com a pretium doloris, fent un total de 1.842,26 euros, més interessos i costes. La Sra. Andrade es va oposar a la demanda tant pel que fa a la responsabilitat del sinistre, que considerava que calia atribuir a l'agent, com en relació a la valoració dels danys materials que va patir la moto i aquells que van afectar al Sr. Alvarado, que considerava excessius i la Sentència objecte del present recurs va apreciar una concurrència de culpes en la producció del sinistre, corresponent un 70% al Sr. Alvarado i en un 30% a la Sra. Andrade, valorant els danys materials i morals patits per l'agent en la suma de 1.337,33 euros i condemnant a aquesta darrera a abonar al primer la suma de 401,20 euros, incrementats amb els interessos legals corresponents i sense fer especial pronunciament sobre les costes de la instància.

II.- Contra l'esmentada decisió s'alça la representació processal de la Sra. Andrade argumentant, en primer lloc que, en contra d'allò que exposa la Sentència d'instància, les dues parts havien reconegut que es va arribar a produir una col·lisió entre la motocicleta i la vianant, però aquest criteri no es pot compartir, ni resulta transcendent per resoldre el present litigi, ja que el que cal esbrinar és a qui corresponia la responsabilitat del sinistre.

No obstant això, cal destacar que la Sra. Andrade va manifestar al contestar a la demanda que el Sr. Alvarado , després de fer un avançament, "va trobar-se amb la senyora Andrade que ja estava pujant a la vorera, amb la que va impactar, caient aquesta sobre la vorera" i el mateix afirma en la seva confessió en judici (foli 70 en relació al 41). No obstant, el Sr. Alvarado afirma en la seva demanda que la Sra. Andrade "s'abalançà sobre la motocicleta propietat d'aquest darrer fent-lo caure a terra" i en l'informe de la Policia d'Andorra que s'aporta al foli 60 de les actuacions consta que el citat senyor els hi va dir als agents que no va veure la senyora que creuava la calçada "fins tenir-la davant, fet que va provocar que frenés de sobte derrapant la motocicleta i caigués a terra. De la caiguda de la motocicleta no hauria topat amb la senyora que creuava, o així li va fer saber la interessada verbalment. ". Per aquestes raons entenem que no hi ha acord entre les parts sobre si va existir o no una col·lisió entre la motocicleta i la vianant i considerem que el més versemblant és que aquesta no s'arribás a produir, perquè si la Sra. Andrade ja estava pujant a la vorera difícilment la motocicleta podia circular tant ajustada a ella que es produís la col·lisió i perquè les lesions que va patir la recurrent a les mans i a una cama, com es dedueix de l'informe d'urgències que consta al foli 37 de les actuacions, més aviat semblen produïdes per la caiguda sobre la vorera en voler esquivar la moto precipitadament, que no pas por una col·lisió amb la mateixa, en el mateix sentit que ho interpreta la Sentència d'instància.

III.- En qualsevol cas, ha quedat acreditat a les actuacions que la Sra. Andrade travessava l'Avda. xxxxxxx en un punt distant 65 metres del pas a vianants, com es posa de relleu a l'informe policial, actuació que es considera correcta d'acord amb allò que disposa l'article 55 del Codi de Circulació, però això no l'exonerava d'assegurar-se que al creuar la via no s'interferia en la trajectòria del vehicles que circulaven per ella, actuant de manera "prudent", raó per la qual no es pot considerar que la recurrent estigui exempta de responsabilitat. En aquestes circumstàncies aquesta Sala concorda també amb la Sentència objecte del present recurs en que en aquest cas s'ha d'apreciar una concurrència de culpes, corresponent a la recurrent un 30% i al conductor de la motocicleta un 70%, ja que aquest havia de detectar la presència d'un vianant a la calçada, frenant a temps i no propiciant ni que ell mateix patís danys, ni que els ocasionés a la vianant que, per tal d'evitar la col·lisió, va pujar a la vorera de manera precipitada.

IV.- La recurrent argumenta igualment en el seu escrit que, com es dedueix de la Sentència d'aquesta sala 345/10 de 24 de març del 2011, quan en un sinistre es veuen implicats un vehicle i un vianant és aquell el que ha de provar que va actuar amb la màxima diligència, ja que la presumpció és la contrària, perquè el vehicle crea un risc pels vianants en benefici propi, de tal manera que sols es podria exonerar si es provés la seva absència total de culpa, o la culpa exclusiva de la víctima, com destaquen igualment les Sentències d'aquesta Sala de 27 de gener del 1997, del Tribunal Superior de la Mitra de 12 de novembre del 1975 o la d'aquesta Sala de 27 gener del 2000, però aquest argument no es pot aplicar en aquest cas.

En efecte, en el cas present no sols no s'exonera de responsabilitat en la producció del sinistre al conductor de la motocicleta, sinó que se li atribueix un percentatge rellevant de la mateixa, atenent precisament al fet de que amb l'ús del seu vehicle creava un risc pels vianants en benefici propi, però això no impedeix que s'entengui que existeix una concurrència de culpes, encara que un grau molt inferior pel que fa a la vianant, en quan aquesta tampoc va actuar amb la diligència deguda, creuant fora del pas de vianants una avinguda molt ample, amb un doble sentit de circulació i molt concorreguda, sense adonar-se de que en qualsevol moment podia canviar el semàfor i els vehicles podien iniciar la seva marxa, com així va succeir.

V.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada ateses les circumstàncies del cas i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Andrade contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data u de setembre del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.