Laboral - contracte extingit per acabament de caducitat de l'acció (0011/11)
- Resolució
- Sentència · 28/04/2011
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 100/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2011:100
- Recurs
- 11/11
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- PRESCRIPCIÓ PERSONA TREBALLADORA FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) CADUCITAT (RELACIÓ LABORAL) PRESCRIPCIÓ (RELACIÓ LABORAL) CASS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs del Sr. Morales contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles que havia desestimat la seva demanda laboral contra la societat Vilar. El Sr. Morales havia reclamat una indemnització per acomiadament i vacances, argumentant que el seu contracte per durada determinada no havia estat rescindit correctament. No obstant això, el tribunal ha considerat que el contracte havia expirat automàticament quan l'obra per la qual havia estat contractat havia finalitzat, i que el Sr. Morales havia rebut notificació implícita de la fi del contracte quan es va presentar al seu lloc de treball després d'una llarga baixa mèdica i l'empresari li va comunicar que no disposava de feina per a ell. A més, el tribunal ha considerat que el Sr. Morales havia perdut el dret a reclamar indemnització per acomiadament perquè havia transcorregut més de 60 dies des de la data en què havia rebut notificació de la fi del contracte. Finalment, el tribunal també ha desestimat la reclamació del Sr. Morales per vacances, ja que havia estat de baixa mèdica més de quatre mesos en una anualitat natural, període que no es computa a efecte de meritar vacances.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 0011/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Morales va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Vilar, en reclamació de la quantitat de 4.965,79 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i improcedent, i de la quantitat de 1.245,50 EUR en concepte de vacances, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de l'acomiadament o subsidiàriament de la data de contesta a la demanda, amb cotització de les esmentades quantitats prop de la CASS.
II.- La societat Vilar va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que el contracte per durada d'obra va finalitzar en acabar la mateixa; que en ésser un contracte per durada determinada, el fet de causar baixa no permet l'acumulació dels dies de vacances pel treballador a comptar del venciment del termini del contracte; i subsidiàriament, en cas de considerar que el contracte seguia vigent, va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció relativa a la petició d'indemnització.
III.- Per sentència de data 30 de novembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar en tots els seus termes la demanda de la part agent, i absoldre la societat Vilar de les pretensions del Sr. Morales, fent imposició a aquest darrer de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.
IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Morales ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que d'acord amb la jurisprudència, la sol·licitud de justícia gratuïta és considerada com a part íntegra de l'acció judicial; que per tant, i compte tingut que des de la data que va ser acomiadat el Sr. Morales, 30 d'abril de 2010, fins a la data de l'Aute de pobresa, 14 de juny de 2010, només van transcórrer 46 dies i per conseqüent l'acció en cap moment no es pot considerar caducada; que l'article 15 de la Llei laboral exigeix que en els contractes per durada determinada o per obra o servei concret, s'ha d'indicar de forma expressa la data precisa o el moment o la situació concreta que determina l'acabament de la relació laboral; que per tant, hagués estat necessari que l'empresa hagués notificat per escrit al treballador la fi de la relació laboral amb una antelació mínima de 15 dies; que a tenor de l'article 35 de la Llei laboral se li deu l'import de 1.245,50 EUR corresponents als 23,5 dies de vacances que li pertoquen.
II.- Per contracte de data 19 de maig del 2008, la societat Vilar va contractar el Sr. Morales en qualitat de picapedrer per a la realització de l'obra desenvolupada a l'XXXX, fins a que finalitzés la dita obra, la quina estava prevista que acabés entre els mesos d'agost i setembre de 2008. En data 16 de setembre del 2008 el Sr. Morales va ésser de baixa mèdica la qual es va prorrogar fins al dia 1 d'abril del 2010, i l'obra va finalitzar el dia 18 de setembre del 2008.
Segons l'article 20 de la llei sobre el contracte de treball, el contracte queda en suspens per causa de malaltia o accident, mentre el treballador es trobi en situació de baixa mèdica. Per tant, la relació laboral entre les parts fou suspesa des del dia 16 de setembre del 2008 fins al dia 1 d'abril del 2010, dia d'alta mèdica del Sr. Morales. Nogensmenys, atès que mentrestant l'obra objecte del contracte s'havia acabat, la relació laboral es va extingir automàticament a la data d'alta, d'acord amb les disposicions de l'article 69 de la Llei laboral que preveu que el contracte s'extingeix per expiració del termini o acabament de l'obra pel qual s'ha pactat.
III.- L'article 8 del Codi de les relacions laborals disposa que la reclamació d'indemnització per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en que la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament, ja sigui per comunicació escrita, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball o per qualsevol altra actuació de l'empresari que ho indiqui així. En el seu escrit de demanda el Sr. Morales reconeix que en data 1 d'abril es va presentar al seu lloc de treball, lliurant l'alta mèdica a l'empresari, manifestant aquest darrer que en aquell moment no disposava de treball per oferir-li, arribant a l'acord de no tramitar-li la baixa laboral per tal de poder disposar d'ell en un proper , i per tant, sense acomiadar-lo. Es desprèn d'aquesta declaració, que el dia 1 d'abril, el Sr. Morales ja sabia que l'obra per la qual fou contractat era acabada i que per tant, com que l'empresari no disposava de cap altre treball per oferir-li, el contracte s'havia extingit en aplicació de la Llei, i això independentment de l'acord al·legat pel treballador, que no va romandre provat i que en qualsevol cas, no pot tenir per efecte donar vigència a un contracte ja extingit pel simple fet de l'acabament de l'obra pel qual s'ha pactat. En conseqüència, el termini de caducitat de l'acció ha començat a córrer el dia 1 d'abril del 2010, i atès que el Sr. Morales va sol·licitar el benefici de la justícia gratuïta al mes de juny del 2010, és a dir més de 60 dies més tard, força és de constatar que la seva acció ha caducat.
IV.- Pel que fa a la reclamació del treballador en concepte de vacances, l'article 35 del Codi de les Relacions Laborals estableix que a efecte de meritar vacances, en el supòsit de baixa mèdica per causa de malaltia, no es computa cap període de baixa mèdica que sigui superior a 4 mesos en una anualitat natural. Havent el Sr. Morales romès de baixa mèdica més de 4 mesos en una anualitat natural, no té dret a gaudir de vacances per aquest període de baixa.
V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada sense fer especial imposició de les costes processals a raó de la matèria laboral del litigi i de la situació de pobresa del recurrent.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;
Confirmar la part dispositiva de la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 30 de novembre del 2010; sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.