RESPONSABILITAT PATRIMONIAL. Accident per una senyalització deficient d'una via comunal. Concurrència de culpes per la velocitat excessiva de la víctima. No es justifica l'import d'un valor d'afecció.

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000077/20219 Núm. Rotlle: TSJA-0000016/2023

SENTÈNCIA 73-2023

PARTS :

Apel·lant: Vendrell, SL

Representant: Sra. Guerrero

Advocat: Sr. Alfaro

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Pla

Advocada: Sra. Olmo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. TSJA 0000016/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Vendrell, SL va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de declaració de responsabilitat RCP/2019/DRES/0001, de data 29/05/2019, de la Directora adjunta d'afers jurídics i recaptació, confirmada en l'alçada per la Comissió Tècnica Tributària mitjançant Resolució núm. XXXX0X/2019, de data 29/09/2019.

2.- En la sentència núm. 2/2023, de data 25/01/2023, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la societat Vendrell, SL estima, en substància, que:

No s'han incomplert les ordres d'embargament.

No existia un deute líquid, determinat, vençut i exigible entre la societat agent i l'entitat Villegas, SL quan es van rebre les ordres d'embargament, compte tingut que de resultes de l'existència d'una sèrie de contingències, la societat Vendrell, SL no tingué finalment l'obligació de procedir a la liquidació del darrer dels pagaments acordats en el contracte.

El compromís de pagament estava condicionat a que no sorgissin contingències relacionades amb el normal funcionament dels negocis adquirits

4.- En la seva contesta el GOVERN D'ANDORRA al·lega que els arguments de la part agent són idèntics que els exposats en primera instància, per la qual cosa fa remissió a l'escrit de contestació a la demanda, i mostra la seva conformitat amb el contingut de la sentència.

5.- Al seu escrit de conclusions, la part agent diu que si al recurs d'apel·lació va reproduir els arguments de l'escrit de demanda, fou perquè la sentència no els analitza.

I la representació del GOVERN D'ANDORRA a l'escrit de conclusions va donar per reproduïdes les al·legacions del seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Cal recordar, primerament, que l'objecte del recurs d'apel·lació és la sentència que s'apel·la, i no l'acte administratiu recorregut en la instància. Per això, les al·legacions que fonamenten un recurs d'apel·lació han d'anar referides necessàriament al contingut de la sentència.

Tanmateix, en el cas en espècie la part apel·lant torna a reproduir les mateixes al·legacions formulades a la demanda, sense fer una crítica de la sentència que s'apel·la. Com sigui que aquesta circumstància es posa de relleu a l'escrit d'oposició formulat pel GOVERN D'ANDORRA, a l'escrit de conclusions l'agent admet que és així -al menys de forma indirecta-, però ho justifica pel fet que, al seu parer, la sentència no va analitzar les al·legacions formulades a la demanda.

Però, a banda que si això fos així, aquesta suposada manca d'anàlisi de les al·legacions formulades a la demanda hauria d'haver-se posar de manifest al propi recurs d'apel·lació com a motiu d'impugnació - ço que no succeeix-, el fet és que la sentència d'instància sí analitza les referides al·legacions. De fet, al recurs d'apel·lació es ve a reconèixer que és així quan es diu: "A diferència del que estableix el Tribunal de Batlles en la sentència objecte d'apel·lació..." (apartat 3.2), o "El Tribunal de Batlles s'alinea amb la tesi del Govern conforme, a comptar del moment on l'import del crèdit és travat per l'Administració Tributària, l'obligat al pagament del crèdit no pot disposar..." (apartat 3.3).

En qualsevol cas, s'ha de compartir el parer de la sentència d'instància. En efecte, la societat Villegas, SL i Vendrell, SL van subscriure un contracte privat de compravenda (amb addenda posterior), convenint-se que el preu que Vendrell, SL havia de pagar al venedor, Villegas, SL, era de 2.100.000 euros, dels quals 1.700.000 es feia en el "momento de la legal transmisión de los activos y firma de la elevación del presente contrato a público" (foli 33), la resta (400.000 euros), es pagava en dos terminis de 200.000 euros cadascun, el primer, s'havia de pagar el 01/12/2017, i el segon el 01/12/2018.

Consta a les actuacions que la diligència d'embargament és de data 14/07/2017 i es va notificar a Vendrell, SL el 17/07/2017.

La part agent -ara apel·lant-, sosté que no ha incomplert les ordres d'embargament, compte tingut que el deute no era líquid, determinat, vençut i exigible. Fonamenta aquesta afirmació en el fet que al pacte vuitè, apartat quart, del contracte de compravenda, s'establia que "Cualquier contingencia referente a gravámenes, deudas, etc. o a los trabajadores, en los términos establecido en la cláusula 7.2 podrá con carácter general ser deducida por el Comprador de los pagos debidos al Vendedor, y de forma particular aquellas deudas con un proveedor habitual cuya existencia ponga dificultades al suministro prestado por el mismo". La part agent sosté que va signar amb la venedora un document (el núm. 5 dels aportats amb la demanda) pel qual s'acordava deduir la suma de 51.305 euros del primer pagament ajornat, i que el segon pagament no es va efectuar, compte tingut que la part compradora (Vendrell, SL) així li va comunicar a la venedora en data 29/11/2018 (document núm. 6 dels aportats amb la demanda), i que aquesta decisió -que, es diu, no ha estat qüestionada per la venedora-, es fonamenta en el dictamen pericial elaborat pel l'arquitecte Sr. Manzanares, on es detallen les contingències per reparacions de les instal·lacions que van haver de ser assumides per Vendrell, SL.

Tanmateix, la sentència d'instància considera que no està clar que les contingències comunicades puguin ser encabides en aquest precepte; que en aquell moment Vendrell, SL no podia declarar extingit el deute sense contravenir la comunicació de les diligències d'embargament, i que el deute era líquid i determinat, encara que a la data de comunicació de l'embargament no era exigible per no trobar-se vençut, conclusions que aquest Tribunal comparteix.

En efecte, cal tenir en compte que la clàusula 8.3 establia que "El vendedor declara que no pesa sobre ninguno de los activos objeto de la transmisión según este Contrato ninguna carga, gravamen o embargo, deuda o sanción pendientes de abono en la fecha de su firma, y se compromete en caso contrario a regularizar tal situación a su exclusivo cargo", i és evident que el venedor sí tenia càrregues i embargaments, i no les va assumir. D'altra banda, el cost de les obres que, al seu cas, requerís el local, no pot encabir-se en el concepte de "contingència referent a gravàmens, deutes, etc.", ni tampoc, òbviament, a les despeses relacionades amb els treballadors. A l'últim, cal dir que al pacte 8.1 el venedor va assumir el compromís de lliurar les dues unitats de negoci amb tots els permisos i legalitzacions necessàries per la seva explotació, la qual cosa comportava que els locals no requeriren d'obres com les què es descriuren en l'informe pericial, ja que les obres han de ser prèvies a l'obtenció dels permisos.

En qualsevol cas, com s'ha dit, al recurs d'apel·lació no s'ofereix una crítica d'aquestes conclusions, simplement s'insisteix en el fet que el contracte permetia la deducció de les despeses que va haver d'assumir l'agent. I, com de forma reiterada ha declarat aquesta Sala, el recurs d'apel·lació consisteix en una crítica de la sentència discutida, i s'han d'invocar els motius concrets en què es fonamenta la impugnació. Aquest criteri jurisprudencial està recollit actualment en l'art. 332 del Codi de Procediment Civil, d'aplicació supletòria en aquesta Jurisdicció.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Vendrell, SL.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions impugnades en la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.