MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Penal

Imprudència amb resultat de lesions i danys. Accident de trànsit. Responsabilitat civil (0028/98)

Resolució
Sentència · 28/04/1999
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 10/1999
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:1999:10
Recurs
28/98
Ponent
Marie Conte
Magistrats
Marie Conte
Àrea
Penal
Descriptors
DOL IMPRUDÈNCIA PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR DANYS CONDUCCIÓ TEMERÀRIA BATLLE
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Vilar i la Companyia d'Assegurances Águila contra la sentència del Tribunal de Corts que els condemnava per un accident de trànsit ocorregut el 2 de gener de 1997. En aquest accident, Vilar va colpejar amb el seu vehicle a l'agent de circulació Escudero mentre intentava observar una col·lisió anterior, causant-li lesions que la van mantenir hospitalitzada durant 102 dies. La sentència original condemnava Vilar a una multa de 75.000 pessetes, la privació del permís de conduir durant un mes i el pagament de les despeses processals, així com a pagar solidàriament amb la companyia d'assegurances 761.472 pessetes en concepte de danys i perjudicis a la víctima. El tribunal va considerar que les proves presentades demostraven que l'accident era imputable a Vilar, que no havia respectat la senyal de stop i havia avançat sense precaució, i que les lesions de la víctima eren directament causades per l'accident. Per tant, es va confirmar íntegrament la sentència original i es van condemnar els recurrents al pagament de les despeses processals del recurs.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Marie Conte

Sentència 10-99 DE 28 D'ABRIL DE 1999

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: que el Tribunal de Corts en data 6 d'octubre de 1998 va dictar sentència en la causa núm. 130- 3/97, contenint els següents fets provats: "entre tres quarts i les dotze del migdia del 2 de gener de 1997, amb bona visibilitat, el processat Vilar conduint l'automòbil de la seva propietat marca BMW, matrícula AND- 34944, degudament assegurat per danys a tercers a la companyia d'assegurances Águila, circulava pel carrer La Sardana de la vila d'Andorra la Vella. A l'arribar a l'encreuament amb el carrer Bonaventura Riberaygua el processat aturà el vehicle a l'haver-hi un senyal de "stop" i, al veure que s'havia produït un accident de circulació entre altres dos vehicles a la mateixa cruïlla, encuriosit, decidí atansar-se més al lloc de l'accident reprenent lentament la marxa i colpint, amb la part del davant del cotxe, l'esquena de l'agent de circulació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella Escudero que, portant l'uniforme reglamentari, estava regulant la circulació a l'encreuament, causant-li lesions de les quals tardà en curar cent dos dies".

Que el Tribunal de Corts va condemnar Vilar, com autor responsable del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal a la pena de multa de 75.000.- pts, privació del permís de conduir durant un mes i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil se'l condemna solidàriament amb la Cia. d'assegurances Águila al pagament a la perjudicada de la quantitat de 761.472.- pts en concepte de danys i perjudicis soferts.

RESULTANT: que contra l'esmentada sentència s'interposà recurs de Suplicació (avui apel·lació) pel Lletrat Alcalá, en interès de Vilar i de la Cia. d'assegurances Águila, el qual al·lega com a motius del recurs l'error en l'apreciació de la prova o la violació del dret a la presumpció d'innocència.

Sosté que no ha quedat provat que el vehicle del processat hagués colpit a l'agent de circulació i li hagués causat les lesions que ella pretén, posant de relleu que les declaracions de les parts són contradictòries.

Estima que la col·lisió entre el vehicle i la Sra. Escudero, si va tenir lloc, fou tan lleugera que ni el conductor ni el passatger ho van advertir. Considera com a més probable la hipòtesi segons la qual Escudero, mentre reculava hagués colpit contra el vehicle del processat que estava parat.

Pel que fa al perjudici corporal, no ha estat establert que les lesions al nivell de la zona cervical tinguin un lligam amb l'accident. Les declaracions a la vista oral del testimoni Raya permeten suposar un estat preexistent.

Sol·licita com a principal l'absolució del recurrent i subsidiàriament la reducció de la pena de multa imposada, la supressió de la mesura de suspensió del carnet de conduir, i pel que fa la indemnització, la supressió de les 300.000.- pts atorgades al títol de seqüeles que no han estat provades.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal demana la confirmació en tots els seus extrems de la sentència recorreguda. Posa de relleu que en les seves declaracions el condemnat, en el curs de la vista oral, va admetre la existència d'un contacte entre el seu vehicle i la Sra. Escudero, i el no respecte de l'stop que li imposava a la vegada la presència d'un pannell de senyalització i la situació de l'agent de circulació.

Pel que respecta a la responsabilitat civil, precisa que els peritatges efectuats pel Servei de Medecina Forense tenen en compte els antecedents presentats per la víctima abans de l'accident.

RESULTANT: que també s'oposa al recurs la Lletrat Barba, advocat de Escudero.

Exposa que les declaracions, a l'acte de la vista oral, del processat i del seu testimoni Almansa foren contradictòries, aquest darrer havent tingut paraules incoherents, mentre que les declaracions de la perjudicada foren confirmades per la seva companya de treball Raya.

Objecta que les lesions causades per l'accident van quedar evidenciades per varis experts i concretament pel Dr. Cañellas que posa de relleu en el seu informe final un "esquinç cervical"

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: sobre les circumstàncies de l'accident: que en ressurt dels elements recollits pel Batlle instructor i de les declaracions de les parts i dels testimonis fetes en el curs de la vista oral i concretament de les pròpies declaracions del processat, que aquest darrer, curiós d'observar la col·lisió que s'acabava de produir, va avançar el seu vehicle sense respectar la senyal de stop i el senyal de l'agent de circulació que es trobava d'esquena, i va xocar-la. Que el Tribunal de Corts va rellevar justament que la col·lisió, sigui deguda a l'avançament del vehicle o a que l'agent Escudero hagués reculat, és imputable a Vilar, el qual al no respectar l'obligació de parar el seu vehicle al límit de la calçada, va cometre una falta generadora de l'accident, del qual ha de ser declarat responsable penalment.

CONSIDERANT: sobre les conseqüències de l'accident: que en ressurt de les declaracions fetes tant davant el Batlle instructor com al curs de la vista oral, per Raya, que la seva companya de treball Escudero li va dir sobre el lloc mateix de la col·lisió que havia estat colpida i que tenia mal proposant-se consultar un metge. Que el Dr. Cañellas, designat pel Batlle, va posar de relleu en el seu informe final: contusió del colze dret, contusió i hematoma en zona sacro- coccigea, esquinç cervical. La víctima va sortir de l'hospital amb un collaret cervical que va haver de portar durant 2 mesos.

Que les soles afirmacions del processat relatives a la lleugeresa de la col·lisió no poden tenir l'efecte de posar en dubte les conclusions del metge forense.

Que així les lesions aquí descrites s'han de considerar directament causades per l'accident imputable al recurrent.

CONSIDERANT: que la pena de multa i la mesura de suspensió del permís de conducció pronunciades pel Tribunal de Corts no constitueixen una sanció excessiva, tenint en compte la gravetat de la falta de conducció comesa per Vilar i de les seves conseqüències.

Que la suma de 300.000.- pts atorgada "en concepte de seqüeles" pot ser presa en compte al títol de la ITT. El Dr. Cañellas va precisar en la seva conclusió, que els dolors a nivell cervico-escapular anirien desapareixent progressivament, i doncs que no subsistiria una incapacitat permanent parcial.

CONSIDERANT: que en aquestes condicions hi ha lloc de confirmar íntegrament la sentència recorreguda.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Vilar i de la Cia. d'assegurances Águila.

Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 6 d'octubre de 1998 en la causa núm. 130-3/97.

Condemnar els recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora