DELICTE MAJOR CONTINUAT de revelació de secrets o informacions per part de funcionari afectant a la intimitat d'una persona. TSJP-0000053/15

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: 4400026/2010 (TC-026-4/10)

Núm. de Rotlle: TSJP-0000053/15

SENTÈNCIA 2-2016

PARTS:

Recorrent: Sr. Sanz

Advocat: Sra. Gaya

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-dos de gener del dos mil setze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 28 de juliol del 2015 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte major continuat de revelació de secrets o informacions per part de funcionari afectant a la intimitat d'una persona, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent el M. I. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 28 de juliol del 2015 amb la següent part dispositiva:

"FALLEM:

Que hem de desestimar i desestimem les qüestions prèvies plantejades per la defensa de Sanz,

Hem de condemnar i condemnem Sanz com a responsable penal en concepte d'autor d'un delicte major continuat de revelació de secrets o informacions per part de funcionari afectant a la intimitat d'una persona, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a les penes de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i de INHABILITACIÓ per a l'exercici del CÀRREC de POLICIA per un període de QUATRE ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades,

En concepte de responsabilitat civil, condemnem Sanz a pagar a Manzano la indemnització de 3.000 EUR en reparació del perjudici moral sofert."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "Són fets provats que d'ençà el mes de juny del 2009, el processat Sanz, nascut el 18 d'agost del 1XX1, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència per raó de la present causa, aprofitant de la seva condició d'Agent de Policia amb carnet professional núm. XXXX3, accedí a les bases de dades del Servei de Policia per facilitar a Álvarez, amic d'infància, informació i dades de caràcter personal de la seva ex-esposa Salcedo a fi de permetre-li conèixer extrems relatius a la seva vida privada.

El processat avisà puntualment a Álvarez de l'entrada al País de Salcedo quan efectuava tasques de Policia a la frontera hispano-andorrana, tanmateix li facilità dades personals de l'Agent de Policia Manzano, com la matrícula del seu vehicle, el seu número de telèfon, la seva adreça i els horaris de treball, entre altres, tota vegada que aquest darrer era el company sentimental de l'ex-esposa, conscient de què Álvarez no acceptava aquesta relació.

Durant el mes d'agost del 2009, el processat trucà en dues ocasions a Salcedo, dient-li que no sortís del Principat per quant Álvarez volia veure al seu fill i l'esperaria a la frontera, tota vegada que coneixia tots els seus desplaçaments.

Igualment, Álvarez manifestà a Salcedo tenir influències al Servei de Policia, adreçant-li durant el mes de setembre del 2009 una carta informant- la que estava al corrent que tenia una relació sentimental amb Manzano, precisant que sabia que era Agent de Policia, tenint coneixement de la seva adreça i del seu vehicle, dades que li havien estat facilitades pel processat.

Tanmateix, en data 29 de setembre del 2009, Álvarez manifestà a Valverde que tenia coneixement que Salcedo tenia una relació sentimental amb Manzano i que tenia un amic Agent de Policia, referint-se al processat, que l'informava de tot el que volia conèixer d'una persona, sabent perfectament qui anava en companyia de Salcedo, on vivia, on treballava i el seu telèfon.

Examinada la base de dades d'informació del Servei de Policia per part del Cap del Grup d'Informàtica del Servei, s'evidencià com el processat consultà en varies ocasions, des de la terminal del seu ordinador o des de la ubicada a la garita destinada als funcionaris de Policia que efectuen el servei de frontera del Riu Runer, les fitxes personals que contenen informació del domicili, lloc de treball i telèfons, de Salcedo (08/06/09; 22/06/09; 24/07/09; 30/07/09; 02/09/09; 03/09/09; 14/09/09; 30/09/09; 05/10/09; 27/10/09;

13/01/10), de Manzano (11/10/09), de Valverde (19/06/09; 02/09/09; 03/09/09;

29/09/09; 27/10/09), d'Pulido (03/09/09; 29/09/09) i d'Ricart (29/09/09),

respectivament germana i mare de Valverde, i de Álvarez (08/06/09; 30/07/09; 22/08/09; 20/09/09; 27/10/09).

En data 11 d'octubre del 2009, vers les 16 hores, el processat es trobava de servei a la frontera hispano-andorrana juntament amb els Agents de Policia núms. PXXX5 i PXXX0, parlant amb Álvarez per telèfon mòbil amb un to de veu molt baix mentre consultava l'ordinador, dient-li "ara en parlem", arribant minuts després el seu interlocutor conduint un vehicle Toyota RAV 4, marxant els dos interessats fins a una sala de màquines de cafè on van romandre junts quinze minuts.

En data 16 d'octubre del 2009, vers les 10:35 hores, Álvarez es presentà al Despatx Central de Policia, manifestant de forma contundent a l'Agent de Policia núm. PXXX7 que el dia 13 d'octubre havia telefonat per deixar constància d'una problemàtica existent amb l'Agent Manzano i que tenia coneixement que no havia quedat cap constància sobre dit fet en el programa informàtic SICC on s'inscriuen les intervencions Policials succeïdes al llarg del dia, havent estat informat d'aquesta circumstància pel processat.

En data 1 d'abril del 2010, el processat, després d'informar-se prop l'Agent de Policia núm. PXX9 de la detenció d'Porras per un delicte contra la salut publica, enganyant-lo tot dient-li que ell "li anava al darrera" des de feia dies, confirmà l'extrem relatiu a la detenció a la seva companya sentimental Pérez que li havia sol·licitat dita informació de forma prèvia i via telefònica, així com, de la mateixa manera, el processat facilità a Porras la identitat del titular del vehicle matrícula XXXX.

En data 6 d'abril del 2010, el processat facilità a una persona que el trucà des del número 39XXXX la identitat i telèfon del titular del vehicle matrícula XXXX.

En data 20 d'abril del 2010, el processat facilità a Mercader la identitat del titular del vehicle matrícula XXXX amb el qual havia tingut un problema en la circulació.

En data 13 de maig del 2010, a partir de la matrícula XXXX, el processat facilità a Vilar la identitat completa i telèfon d'una persona coneguda com a "R." que aquest volia contactar per quant li devia diners i no li contestava al telèfon, essent Sanç de qui consultà la fitxa informàtica personal de la base de dades del Servei de Policia en tres ocasions amb aital finalitat."

III.- RESULTANT: que la defensa del Sr. P. formula un recurs d'apel·lació contra la dita sentencia.

Sol·licita en primer lloc la nul*litat i la inconstitucionalitat de la primera intervenció telefònica, autoritzada per aute de data 26 de març del 2010 dictat per l'Hble. Batlle instructor, invocant:

que el procediment es va incoar per un delicte de l'article 377.1 del Codi Penal i no de l'article 377.3;

que existeix una vulneració del dret a la intimitat (article 14 de la Constitució) i del dret al secret de les comunicacions (article 15 de la Constitució);

que la intervenció telefònica manca al principi de proporcionalitat; i que existeix una vulneració del dret a la intimitat per manca control judicial de l'IMEI.

Sol·licita també la nul*litat de la segona pròrroga autoritzada per aute de data 21 de maig del 2010 per no ser fonamentat, la nul*litat de la tercera pròrroga per aute de data 27 de juliol del 2010 autoritzant la intervenció d'un nou IMEI, i la nul*litat de la darrera pròrroga acordada per aute de data 27 d'octubre del 2010 per manca de raonament per nova activació de les escoltes i superació del termini previst.

Finalment, invoca el dret a un judici de durada raonable, compte tingut l'existència de dilacions indegudes.

Sobre el fons, manifesta la defensa el seu desacord amb la sentència del M.I. Tribunal de Corts, negant que el Sr. P. hagi revelat cap secret o divulgat cap informació afectant la intimitat d'una persona. Estima, a més, que les dades facilitades no afecten a la intimitat de les persones.

Per altra part, posa en relleu les conseqüències personals del reu, en suspensió de funcions sense cap retribució, i l'existència d'una filla a càrrec.

Considera en fi que no hi ha cap responsabilitat civil en l'absència de responsabilitat penal.

IV.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal contesta, punt per punt, tots els greuges manifestats per la defensa de Sanz S'oposa al recurs d'apel*lació interposat pel condemnat, demanant la confirmació de la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 28 de juliol de 2015 per ésser plenament ajustada a Dret.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: en primer lloc, que la causa seguida contra el condemnat P. ho ha estat sempre per un delicte major de revelació de secrets per autoritat o funcionari, malgrat es produís un error de taquigrafia i s'escrivís el paràgraf 1 enlloc del paràgraf 3 de l'article 377 del Codi Penal.

En aquest sentit, la comunicació de la incoació del 10 de març de 2010 fou adreçada al M.I. Tribunal de Corts i no a l'Hble. Tribunal de Batlles i la mateixa resta registrada sota un núm. de registre de sumari per delicte major com és el TC-026-4/2010. Cal afegir que el propi text de la incoació menciona expressament "el presumpte delicte major de revelació de secrets per autoritat o funcionari"; en conseqüència, el greuge relatiu a la impossibilitat de procedir a les intervencions telefòniques no està fonamentat.

II.- CONSIDERANT: que no hi ha cap vulneració del dret a la intimitat com a treballador i al secret de les comunicacions; en efecte, l'informe del Cap d'informàtica del Servei de Policia no vulnera el dret a la intimitat com a treballador i al secret de les comunicacions del condemnat P., tota vegada que les fitxes personals examinades són relatives a terceres persones diferents del Sr. P., les quals són precisament víctimes de la seva actuació delictuosa. D'altra banda, com ho manifesta la sentència recorreguda, les referides fitxes personals i la seva consulta o accés il*legal per part del processat no són comunicacions i, per tant, no venen subjectes o emparades pel dret del secret de les comunicacions.

III.- CONSIDERANT: que la mesura d'intervenció telefònica acordada per l'Hble. Batlle instructor per aute de data 26 de març del 2010 té una motivació suficient, basada en constatacions anteriors i indicis; és d'una incontestable proporcionalitat, donada la posició d'Agent de Policia del processat, la qual no permetia altres modalitats d'investigació: seu coneixement de la identitat dels seus companys de treball com de les tècniques d'intervenció en la investigació operativa del Servei no deixaven altres alternatives d'investigació.

Per altra part, la intervenció global de les comunicacions, així com la identificació i el control de l'IMEI de l'aparell en que fos inclosa la targeta de la línia telefònica del condemnat, es basa en l'aute de data 26 de març de 2010, motiu pel quin l'autorització del 6 d'abril de 2010 complementa l'anterior una vegada identificat.

IV.- CONSIDERANT: que l'aute de data 21 de maig del 2010 pel qual l'Hble. Batlle instructor autoritzà la prorroga de la intercepció global de les comunicacions de la línia 32XXXX i 84XXXX així com del número d'IMEI 356943036XXXXXX associat a la línia és suficientment motivat i proporcional a l'afectació dels drets fonamentals del processat, com es desprèn de la seva lectura; tanmateix, aquesta motivació pot esser aplicable a l'aute de data 27 de juliol del 2010.

V.- CONSIDERANT: que la notificació tardana al Ministeri Públic no suposa una indefensió que comporti la nul*litat de la resolució, donat que el termini total previst a l'article 87.2 del Codi de Procediment Penal no ha estat superat.

VI.- CONSIDERANT: que, com ho manifesta el Mgfc. Ministeri Fiscal, no s'ha produït cap vulneració al dret a un judici de durada raonable, tota vegada que les eventuals dilacions en la tramitació del procés ho han estat per raó de les qüestions prèvies interessades pel condemnat, les quals han estat objecte d'examen per part del M.I. Tribunal de Corts amb una resolució intermitja entre les qualificacions provisionals de la causa i l'obertura del judici oral.

VII.- CONSIDERANT: que els fets són legalment constitutius d'un delicte major continuat de revelació de secrets o informacions per part de funcionari afectant a la intimitat d'una persona tipificat a l'article 377.3 del Codi Penal, aprofitant-se de la seva condició d'Agent de Policia, per comunicar a amics elements confidencials, afectant a llur intimitat sobre diverses persones, sense cap autorització prèvia.

Es desprèn d'autes que J.P. ha revelat informacions conegudes per la seva condició d'Agent de Policia que afectaven a números de telèfon particulars, adreces, nacionalitats i identitats de terceres persones, així com la localització de persones víctimes de violència domèstica i d'assetjament a l'autor de les infraccions.

Més precisament, P. ha facilitat al seu amic P. la localització de la seva ex parella i de la persona que l'acompanyava, amb ple coneixement de que P. tenia conflictes relacionals.

Per altra part, el condemnat ha facilitat al Sr. P. les dades personals de l'Agent de Policia Manzano, juntament, entre d'altres dades i informacions obtingudes per mitjà de les consultes a les fitxes informàtiques del Servei de Policia, amb els seus horaris de treball, per quant aquest era el nou company sentimental de la seva ex parella.

De la mateixa manera, el condemnat ha accedit a les fitxes personals de Valverde, així com de la seva germana i mare, facilitant-li la referida informació a P. consistent en els seus domicilis, llocs de treball i telèfons.

També ha facilitat informacions a la seva amiga Pérez respecte a la detenció del seu company sentimental I.G.M.; posteriorment ha revelat al propi Porras la identitat del titular del vehicle XXXX.

Finalment, queda acreditat que en vàries altres ocasions que el condemnat P. ha revelat dades personals, d'identitat, telefòniques, de domicilis o de llocs de treball a amics per tal de facilitar-los-hi reclamacions de quantitat o d'altres.

Les proves d'aquests fets reiterats resulten clarament de les investigacions del Cap del Grup d'Informàtica del Servei de Policia (folis 9 i 10, 149) i de les intervencions telefòniques (folis 130, 132, 133, 134, 135, 136, 137, 153, 154, 181, 182, 183, 232, 233).

Però, a més, existeixen altres proves qui confirmen les anteriors:

els informes de dates 16 i 20 d'octubre del 2009 de l'Oficial de Policia PXX7 (folis 12, 13 i 14) i les declaracions d'aquest Oficial a la vista oral;

l'informe de data 24 d'octubre del 2009 de l'Agent de Policia PXXX0 (foli 11) i les declaracions d'aquest Agent a la vista oral;

les declaracions de Manzano en el marc de la instrucció de la causa (folis 15, 16 i 347) i a la vista oral;

les declaracions de Salcedo en el marc de la instrucció de la causa (foli 21);

les declaracions de Pérez en el marc de la instrucció de la causa (foli 326) i a la vista oral;

les declaracions de Valverde en el marc de la instrucció de la causa (folis 17 i 18);

les declaracions de Vilar en el marc de la instrucció de la causa (folis 291, 292 i 314);

les declaracions d'Porras en el marc de la instrucció de la causa (folis 324 i 375); i les declaracions de Mercader en el marc de la instrucció de la causa (folis 323 i 400).

VIII.- CONSIDERANT: que la pena pronunciada és molt moderada i ajustada a les circumstàncies, malgrat les conseqüències personals, familiars i econòmiques actualment suportades pel recurrent, però ara inevitables. A més, la pena d'inhabilitació professional pronunciada queda limitada a quatre anys.

IX.- CONSIDERANT: que el perjudici ocasionat a l'Agent S.B. es desprèn de les informacions facilitades pel Sr. P. al Sr. P., essent la conducta del condemnat l'origen de l'assajament sofert amb conseqüències de baixa laboral per motiu de depressió; doncs, la responsabilitat civil establerta per la resolució recorreguda és evident.

Malgrat això, es pot reduir a 2.000 euros la indemnització forfetària pel perjudici moral sofert, quantitat més ajustada als fets.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada de Sanz

2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 28 de juliol del 2015 en la causa de referència, modificant la indemnització en concepte de responsabilitat civil imposada al Sr. Sanz de 3.000 euros a 2.000 euros en reparació del perjudici moral sofert per Manzano

3.- Confirmar tots els pronunciaments de la sentència recorreguda que no hagin estat modificats per aquesta resolució.

4.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.