COMUNS: Responsabilitat Administrativa. Reclamació de quantitat en concepte de rescabalament pels danys i perjudicis soferts per una decisió comunal. TSJA-0000073/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0045-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-073/14

SENTÈNCIA NÚM. 01-2015

PARTS:

Apel·lant: Sr. Valverde

Representant: ídem

Advocat: Sr. Ricart

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Calderón

Advocat: Sra. Daza

Apel·lat: HBLE. HBLE. COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Sra. Castrillo

Advocat: Daza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, vint-i-nou de gener del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0045-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Valverde va interposar demanda jurisdiccional contra la denegació tàcita del GOVERN, en relació amb el recurs d'alçada que perseguia l'anul·lació de la decisió comunal del 6 de febrer del 2013 i que denegava la seva sol·licitud de responsabilitat administrativa.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda subsegüent mitjançant sentència del dia 19 de juny del 2014.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Valverde manifesta principalment que:

la segona sol·licitud diferia de l'anterior, perquè hi afegia 4.000 EUR en concepte de perjudici moral;

el seu dret no havia prescrit;

no existia cap deixadesa per part seva;

la sentència 99-35 del 20 de desembre de 1999 distingia la caducitat dels terminis per recórrer de la prescripció dels drets;

havia formulat una segona pretensió a resultes de la caducitat de la primera acció.

4.- El GOVERN va contestar, dient que el petitum no havia variat en concepte, sinó en import i que els elements de dret i de fet eren els mateixos.

5.- El HBLE. COMÚ DE LA MASSANA afegia que les dues sol·licituds del demandant contenien la triple identitat exigida jurisprudencialment per inadmetre la segona.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Valverde va formular demanda contra el HBLE. COMÚ DE LA MASSANA i el GOVERN, en relació amb la inadmissió a tràmit, per part de la Corporació local, de la seva petició de responsabilitat administrativa interposada el 24 de gener del 2013. Les Administracions demandades s'hi van oposar, tot formulant l'excepció d'inadmissió de la demanda.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda en acollir l'esmentada excepció processal.

El demandant s'alça contra la sentència emesa per la instància.

Tercer.- L'estudi de l'excepció esdevé prioritari.

Tant les parts demandades, com la instància, entenen que la petició adreçada al HBLE. COMÚ DE LA MASSANA el dia 24 de gener del 2013, constituïa una reproducció de la primitiva sol·licitud del 4 de juny del 2012. I que compte tingut que la denegació de la súplica del 4 de juny del 2012 havia guanyat fermesa, la reclamació posterior no podia ser examinada.

Convé comparar les dues sol·licituds que va adreçar el Sr. Valverde al HBLE. COMÚ DE LA MASSANA.

En data 4 de juny del 2012, l'interessat demana el següent a la Corporació local: "Vulgui admetre el present escrit, tenir per formulades les manifestacions de referència, i pels seus mèrits, previs els tràmits oportuns, declarar formalment el meu dret a percebre la quantitat reclamada al punt SETÉ del present, en concepte de rescabalament pels perjudicis soferts a rel de la decisió comunal en infracció de llei, i ordenar als serveis comunals la correcció dels meus salaris dels mesos de març, abril i maig de 2012, així com l'adequació del meu calendari de treball de present mes de juny de 2012 i els successius, d'acord amb l'establert per la resolució de la CASS i la Junta de Govern, en sessió de 9 de maig de 2012" (foli 31). En el "punt setè", el recurrent reclamava el pagament de l'import de 1.592,85 EUR (foli 30). La sol·licitud fou denegada formalment per decisió comunal del 25 de juliol del 2012 (foli 34). El GOVERN no va admetre a tràmit el recurs administratiu corresponent, en ser presentat fora de termini (foli 35). Per tant, l'acte administratiu va guanyar fermesa i va esdevenir definitiu.

En data 24 de gener del 2013, el petitum perseguia: "Vulgui admetre el present ESCRIT DE PETICIÓ tenir per formulades les manifestacions de referència, i pels seus mèrits, previs els tràmits oportuns, declarar formalment el meu dret a percebre la quantitat reclamada al punt SETÉ del present, en concepte de rescabalament pels perjudicis soferts a rel de la decisió comunal en infracció de llei, així com el rescabalament pels perjudicis econòmic i morals causats i certificats i acreditats en documentació adjunta" (foli 44). El rescabalament relatiu als "perjudicis soferts" queda, novament, quantificat en 1.592,85 EUR (foli 42).

Es pot comprovar com la única diferència, radica en l'addició del perjudici moral (4.000 EUR que apareixen, per primera vegada, en l'escrit de demanda d'autes) i de les penalitzacions derivades del rescat parcial d'un pla de pensions (19,20 EUR, foli 32).

Es convé amb el Tribunal a quo, que la sol·licitud del 24 de gener del 2013 no podia ser resolta en presència d'un acte anterior plenament consentit. Per una banda, cap nova circumstància de fet o de dret va tenir lloc després de l'emissió de la decisió comunal del 25 de juliol del 2012. Per altra banda, es recorda que segons les sentències 99-35 del 20 de desembre de 1999 i 00-26 del 20 de juny del 2000, existeix duplicitat o reproducció de les pretensions no només quan es reclama el mateix dues vegades, però també en relació amb fets o títols que es podien al·legar molt raonablement en la primera sol·licitud i no es van invocar. En efecte, en la sol·licitud del 24 de gener del 2013, el Sr. Valverde atribuïa la seva depressió i angoixa a "la nova situació injustament sobrevinguda" (foli 39), és a dir al període durant el qual el HBLE. COMÚ DE LA MASSANA va acordar, a resultes del seu estat de salut, que només podia treballar 6 hores i 8 minuts setmanals (foli 21). Aquesta situació anòmala va produir-se entre els mesos de març i maig del 2012. Per conseqüent, aquest perjudici moral era perfectament invocable el 4 de juny del 2012 i si no es va reclamar en el moment processal escaient, aquest mancament no pot ser esmenat posteriorment pel recurrent. El mateix succeeix respecte de les penalitats contractuals, doncs van ser generades els dies 21 de novembre del 2011 i 20 d'abril del 2012. Per fi, un darrer argument feia inviable la reclamació del perjudici moral i de les penalitats contractuals. En aquest sentit, cal recordar que la fermesa d'un acte administratiu s'estén, igualment, a les seves conseqüències lògiques. Per tant, el Sr. Valverde no podia, en la sol·licitud del dia 24 de gener del 2013, exigir el rescabalament de les esmentades partides perquè això suposaria una contradicció flagrant amb el seu aquietament a la seva pretensió principal, és a dir aquella que perseguia el retorn dels repetits 1.592,85 EUR, sense necessitat de recuperar les hores no treballades.

La part apel·lant insisteix en què el seu dret no havia prescrit i que no existia deixadesa per part seva. Aquests arguments esdevenen inoperants, tota vegada que les institucions de la prescripció dels drets i dels actes administratius definitius, malgrat reposin en el principi constitucional de seguretat jurídica, són de naturalesa distinta. En aquest cas, si bé l'acció en responsabilitat va presentar-se, mitjançant sengles sol·licituds, en el termini de l'any que exigeix l'article 61 del Codi de l'Administració, la falta de recurs contra la primera desestimació impedia, en el cas que ens ocupa, la seva reproducció posterior.

Quart.- Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Valverde contra la sentència 2014-097, de 19 de juny del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.