Manca d'esgotament de les vies ordinàries (P-002/2012)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Josep Maria Pijuan Canadell Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Jean Louis Vuillemin

TSJ-PLE-002/2012

Sentència NÚM. PLE/01-2013

PARTS

Manzanares Ad. Carranza

M.I. GOVERN D'ANDORRA

P. Sainz

Av. Arcos

MINISTERI FISCAL

Mgfc. Sr. Toll

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

M. Il·lustres Magistrats, Senyors:

Jean Louis Vuillemin (President)

Joan Manel Abril Campoy

Eulàlia Amat Llari

Marie Conte (Ponent)

Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Albert Andrés Pereira

Pere Pastor Vilanova

Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-dos de febrer del dos mil tretze.

El Ple del M. Il·ltre. Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada per la representació processal del Sr. Manzanares en acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, en les quals ha estat part el Mgfc. Ministeri Fiscal i el M.I. Govern d'Andorra. És ponent la M.I. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en data 25 d'octubre del 2010, el Sr. Manzanares va posar denúncia contra el Sr. Jover per haver-li proferit vexacions i amenaces no condicionals.

Jover fou condemnat en data 15 de juny del 2011 pel procediment d'Ordenança Penal per dos delictes d'amenaces no condicionals, un d'ells concorrent la circumstància agreujant prevista a l'article 143 bis del CP, i per una contravenció penal de vexacions lleus a la pena de dos mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i a 100 euros de multa.

II.-RESULTANT: que en data 6 de setembre del 2012, la representació del Sr. Manzanares va instar l'acció per al reconeixement d'un error judicial o per funcionament anormal de l'Administració de Justícia i la consegüent declaració de responsabilitat patrimonial de l'Estat.

Al·lega que l'Ordenança Penal, de la qual en va rebre una còpia el mes de juliol del 2012, no conté cap disposició relativa a la responsabilitat civil, mentre que havia manifestat, en el marc de la seva compareixença davant el Batlle instructor, que en aplicació de l'article 18 de la llei qualificada de modificació del Codi de Procediment Penal, que el Ministeri Fiscal exercités l'acció civil juntament amb l'acció penal, amb la finalitat que fos indemnitzat el seu perjudici moral.

Precisa que mai va ser informat del procediment en curs i que la inacció del Ministeri Fiscal el priva de la possibilitat d'obtenir reparació, ja que el termini d'un any que tindria, en virtut de la Lex Aquilia, per reclamar els danys soferts davant de la jurisdicció civil ha expirat ço que caracteritza un funcionament anormal de l'administració de justícia i obre el dret a reparació.

Demana al Ple d'aquest Tribunal Superior de dictar sentència "condemnant l'Estat Andorrà a satisfer la indemnització que procedeixi pels danys soferts pels fets penals als que fou condemnat Jover, amb els interessos legals que corresponguin, així com al pagament de totes les despeses que ocasionen el present procediment, inclosos els honoraris d'advocat".

III.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal interessa la desestimació de la demanda, per raó de la inexistència d'un anormal funcionament de l'administració de justícia.

Manifesta que:

la responsabilitat civil ex delicto no es troba prescrita, essent la prescripció trentenària.

El dany invocat és absolutament incert, ja que en la causa no s'ha acreditat la seva existència.

El Ministeri Fiscal no representa la part, es limita a exercitar la reclamació civil si considera que de la infracció se'n pot derivar un dany, i en el present cas, el Ministeri fiscal va considerar que l'entitat de l'amenaça que fou proferida a Manzanares, no era suficient per a donar lloc a responsabilitat civil.

IV.-RESULTANT: que el M.I. Govern considera que correspon al Ministeri Fiscal apreciar l'existència d'un perjudici amb lligam amb la infracció perseguida, abans d'exercir l'acció civil sobre el fonament de l'article 18 citat.

que el perjudici que diu haver sofert el demandant no ha quedat acreditat.

que la prescripció trentenària s'aplica per la responsabilitat civil provinent del delicte.

que la proposta de peritatge formulada per Manzanares no pot substituir l'obligació de presentar unes mínimes proves que recolzin les seves pretensions.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer la present demanda, d'acord amb l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

II.-CONSIDERANT: que d'una manera general el funcionament anormal de l'Administració de Justícia esdevé quan el servei públic no ha complert exactament la missió que li ha estat confiada pel fet d'una mala organització o per un malfuncionament, resultant d'un conjunt de circumstàncies on la combinació porta a l'aparició d'un perjudici a l'administrat.

En efecte, segons l'article 10.2 de la Llei Qualificada el dany al·legat haurà de ser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat.

Se n'ha de deduir que l'exercici de responsabilitat, que té un caràcter subsidiari, exigeix que en el procediment judicial en el marc del qual s'hauria produït el funcionament anormal hagi conclòs mitjançant una resolució ferma o que el demandant no hagi pogut fer ús de tots els recursos ordinaris previstos.

En efecte, només quan ha quedat definitivament establerta la situació jurídica derivada del procés i que les vies ordinàries han estat esgotades, es podrà determinar si existeixen danys o perjudicis certs i efectius.

III.-CONSIDERANT: que en el cas d'autes, i contràriament al que sosté, Manzanares conserva la possibilitat d'acció davant la jurisdicció civil per demanar la reparació del dany lligat als fets sancionats per l'Ordenança Penal de 15 de juny del 2011, en la mesura en la qual, en tractar-se d'una responsabilitat civil ex delicto, l'acció civil de reclamació és trentenària i no es troba prescrita.

En conseqüència resulta evident que el procediment del qual fa queixa Manzanares, no l'ha privat del dret d'obtenir reparació del perjudici generat per les infraccions de les quals va ésser víctima, i que l'existència d'un perjudici cert i efectiu requerit per l'article 10 de la llei precitada, a l'hora actual no s'ha justificat.

IV.-CONSIDERANT: que, en conseqüència, procedeix la desestimació de la demanda formulada pel Sr. Manzanares en acció per reconeixement d'error judicial o anormal funcionament de l'Administració de Justícia.

V.-CONSIDERANT: que no s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes del procés.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del M.I. Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix:

1r.- Desestimar la demanda formulada pel Sr. Manzanares.

2r.- No fer especial pronunciament en matèria de costes.

Notifiquis la present sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.