ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Caro Concepció BARON MORA Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Andorra la Vella, tretze de juliol del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-016-2/11 seguida pel presumpte delicte major d'administració deslleial, contra Machado, nascut el XXXX, fill de Laureano i d'Antonia, de nacionalitat espanyola, casat, de professió jubilat, domiciliat a XXXX, i defensat pel Lletrat Sr. Codina, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Aguilar i acusació particular la Lletrada Sra. Tejera, en representació de la perjudicada, Sra. ENTITY_8; actuant de ponent el Magistrat Sr. Caro, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats que, el processat Machado, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, és casat en règim de separació de bens amb la querellant Andrade des del 16 d'abril del 1966.

Ambdós, de manera conjunta, van obrir varis comptes en diferents entitats bancàries del Principat de titularitat indistinta i que es nodrien dels ingressos derivats del treball, tant de la part del processat com de la de la querellant, sent en l'actualitat jubilats i rebent cadascun d'ells una pensió de la C.A.S.S.

El processat Machado, a més, és titular únic del compte (...) amb denominació (...) obert el 23 d'octubre del 2001 a ORG_0, que presenta un saldo a data 29 d'abril del 2010 de 142.867,72 euros i també és titular únic del compte núm. (...), denominació (...) obert a ORG_2 el 14 de febrer del 2002 amb un saldo a data 15 d'abril del 2010 de 163.902,55 euros.

La instrucció practicada arran de la denúncia formulada per la Sra. Andrade ha permés constatar que els saldos existents en els comptes de titularitat única de l'acusat procedien dels comptes de titularitat indistinta, compte núm. (...) de ORG_1, del compte núm. (...) de ORG_2 i del compte núm. (...) de l'entitat ORG_0.

Machado era qui s'encarregava normalment del control i gestió dels afers bancaris mentre que la Sra. Andrade s'encarregava del control i administració de la casa.

RESULTANT: que la querellant considera que els fets denunciats són legalment constitutius del delicte major d'administració deslleial, previst i penat a l'art. 215 del Codi Penal, del qual n'és responsable penalment en concepte d'autor l'acusat Machado, atès que ell era la persona encarregada de la gestió dels comptes bancaris, essent ell mateix qui custodiava tota la informació i documentació rellevant, de manera que la seva esposa no tenia accés. Remarca que els comptes conjunts s'han nodrit dels ingressos derivats del treball, tant del marit com de la dona, sent així els saldos propietat d'ambdós a parts iguals.

L'acusat ha aprofitat el mandat tàcit de gestió, efectuant actes d'administració desconeguts per la querellant, desviant part important dels fons dels comptes indistints als seus propis comptes, de titularitat única, causant un evident perjudici a la demandant.

Demana se li imposi la pena mínima prevista de tres mesos de presó, si bé tota amb caràcter condicional, sense que concorri cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal, no sent aplicable al present cas l'excusa absolutòria contemplada a l'article 227 del Codi Penal, atès que expressament s'exclou els actes d'administració deslleial del seu àmbit d'aplicació.

Considera que ha quedat acreditat el dol de l'acusat, qui ha actuat de manera abusiva infringint el deure de fidelitat.

Demana en concepte de responsabilitat civil el retorn de la meitat dels saldos dels comptes embargats i que es mantingui dit embargament fins a la resolució del conflicte.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional.

Considera que els fets exposats no són constitutius d'il·lícit penal, perquè no es donen els requisits del delicte d'administració deslleial.

Posa de relleu que les parts enfrontades són un matrimoni amb règim econòmic de separació de bens i es tractaria en realitat d'un problema de passament de comptes. En tot cas, cauen dins de l'òrbita de l'excusa absolutòria de l'article 227 del Codi Penal, no sent els fets d'autes competència de la jurisdicció penal i si únicament de la civil. Demana l'absolució de l'acusat.

RESULTANT: que el lletrat Sr. Codina, en defensa de l'acusat, manifesta la seva oposició a l'acusació de la querellant. Considera que els fets d'autes no són constitutius de cap il·lícit penal, demanant conseqüentment l'absolució del seu representat i l'aixecament de l'embargament cautelar decretat sobre els comptes dels quals Machado és l'únic titular.

A l'acte del judici oral ratifica el seu escrit, fent referència a la jurisprudència existent en la matèria (sentència d'aquest Tribunal de data 30 de març del 1995 i del Tribunal Superior de Justícia de data 5 d'octubre del 1996), i demana la condemna en costes de la querellant.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats no són constitutius del delicte d'administració deslleial, previst a l'article 215 del Codi Penal, el qual expressament resta exclòs de l'excusa absolutòria de l'article 227 del Codi Penal, les diferències que enfronten a les parts i hauran de resoldre davant la jurisdicció civil i no de la penal.

L'article 215 inclòs dins del capítol III de les defraudacions, al Títol XI, Delictes contra el Patrimoni, estableix com a delicte d'administració deslleial "el qui, havent-li estat confiada l'administració o la cura d'interessos patrimonials aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d'un tercer i causí un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys".

En el present cas no es troben reunits els elements constitutius del tipus penal enunciat.

Primer, malgrat l'acusat s'encarregava del control i gestió dels comptes bancaris no es pot entendre aquest repartiment de rols, -d'altra banda, gens inusual entre els components d'una parella, encara que sigui un matrimoni casat en règim de separació de bens-, com una administració pròpiament dita i, segon, més important, no es tracta d'un patrimoni aliè.

En el present cas, és acceptat i no discutit per cap de les parts en conflicte que els comptes conjunts es nodrien de les aportacions que efectuaven els dos titulars de manera "indistinta", tenint les mateixes facultats de disposició, tant l'un com l'altre titular, ja que la querellant podia retirar i retirava diners en efectiu dels esmentats comptes per tal de fer front a les despeses més quotidianes i podia demanar la informació que creies convenient i així ho va fer, quan sospità quelcom irregular.

És consolidada la jurisprudència i també la doctrina en matèria de comptes indistints. La titularitat indistinta l'únic que atribueix als titulars, front el banc dipositari, és una facultat dispositiva dels saldos o havers i no determina per si mateixa la existència d'un condomini a parts iguals del saldo per part dels dos o més titulars indistints ja que això vindrà determinat per les relacions internes entre els titulars i més concretament per l'origen i pertinència dels fons o numeraris de que es nodreix dit compte.

És acceptat igualment, i l'acusat ho reconegué a l'acte de la vista oral, que hauria desviat i retirat els fons conjunts dipositant-los en comptes propis de titularitat única i exclusiva,

CONSIDERANT: que no sent els fets constitutius de delicte d'administració deslleial, de l'article 215 del Codi Penal, el qual expressament resta exclòs de l'excusa absolutòria de l'article 227 del Codi Penal, les diferències que enfronten a les parts i hauran de resoldre davant la jurisdicció civil i no de la penal.

El referenciat article 227 del Codi Penal estableix que "estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil pels delictes previstos en aquest títol (Delictes contra el Patrimoni) que cometin entre ells, fora dels casos en què concorri violència o intimidació i del delicte d'administració deslleial:

Els cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de separació, divorci o nul·litat del matrimoni i les persones unides per situació de fet equivalent (...)".

A data d'avui, tal i com expressament ho manifestaren a la vista oral, el vincle matrimonial entre la querellant i el querellat subsisteix continuant encara, malgrat les dificultats sorgides, a viure junts.

Decisio

CONSIDERANT: que per l'exposat s'ha d'absoldre Machado del delicte major d'administració deslleial del que venia acusat, sense perjudici de l'exercici de les accions civils que en dret corresponguin.

CONSIDERANT: que no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil, per la qual cosa una vegada sigui ferma la sentència procedeix decretar l'aixecament de l'embargament cautelar dels comptes titularitat del processat, acordat en tràmit d'instrucció, sense perjudici en el seu cas, de les disposicions de l'article 198 del Codi de Procediment Penal.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Machado del delicte major d'administració deslleial del que venia acusat per la querellant, sense perjudici de l'exercici de les accions civils que per dret corresponguin, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Procedeix decretar l'aixecament de quantes mesures cautelars s'hagin acordat una vegada la sentència sigui ferma.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.