FURT QUALIFICAT AMB ABÚS DE CONFIANÇA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Anna Estragués Armengol

Martin

Andorra la Vella, vint-i-sis de juny del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-048-2/11 seguida pel presumpte delicte major continuat de furt per un import superior a 6.000 EUR i amb abús de confiança, contra Manzano nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, casada, de professió empleada domèstica, domiciliada a XXXX i defensada pel lletrat Sr. Soriano, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Ribes i acusació particular el lletrat Sr. Álvarez, en representació de la perjudicada Sra. Esparza, legal representant de ORG_0, i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara, que la processada Manzano nascuda el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, en el curs de l'any 2009, aprofitant la seva condició de treballadora de la neteja del negoci "Papereria Negre i Blanc" radicat a l'XXXX, sostragué de la caixa registradora del referit establiment en algunes ocasions diners en efectiu del seu interior per un import que no ha resultat acreditat que superés la suma de sis-cents euros.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets d'un delicte major continuat de furt per un import superior a 6.000 EUR i amb abús de confiança, tipificat a l'article 198.1.b i e. del Codi Penal, del qual en considera responsable, en concepte d'autora, a la processada Manzano, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana s'imposi a l'encausada la pena de dos anys de presó, part condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, més el pagament de les despeses processals.

En concepte de responsabilitat civil, ho deixa a criteri del Tribunal per haver exercit la perjudicada les accions penals i civils al seu abast.

A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT: que la defensa de la Sra. Esparza, constituïda com a acusació particular, es mostra d'acord amb l'exposició de fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, i s'adhereix a la pena sol·licitada.

En concepte de responsabilitat civil, demana que G. sigui condemnada a indemnitzar a la seva defensada, en la quantitat de 41.813.92 EUR, i al pagament de les costes processals inclosos honoraris d'advocat i taxes judicials

A l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la defensa de Manzano es mostra en desacord amb la descripció dels fets realitzada pel Ministeri Fiscal i per l'acusació particular atès que la Sra. G., que ha mantingut sempre la mateixa declaració respecte als fets ocorreguts ha reconegut haver sostret en tres ocasions diners de la caixa registradora del negoci ORG_0, per un import total de 87 euros i que va consignar judicialment, afegint que no existeix cap prova, ni tan sols cap indici que la Sra. G. hagi sostret altres diners del referit negoci.

Considera que la seva defensada és responsable en concepte d'autora d'un delicte major continuat de furt amb abús de confiança tipificat a l'article 198.1.e del Codi Penal, existint la circumstància atenuant de l'article 29.7 d'haver reparat el dany anteriorment a la vista oral.

Demana se li imposi una pena màxima d'un mes i mig de presó condicional, que s'hauria de substituir per una pena d'un mes i mig d'arrest nocturn condicional.

En concepte de responsabilitat civil, es valorada en 87 euros que ja han estat consignats prèviament per la seva defensada.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'una contravenció penal continuada de furt de l'article 481.1 del Codi Penal, puix que del relat fàctic resulta totalment acreditat l'existència de tots els elements configuradors del dit tipus penal, i també el d'àmbit quantitatiu, compte tingut que no ha quedat en absolut demostrat que el muntant total furtat superés la suma de 600 euros, encara que si concorre la circumstància agreujant genèrica d'abús de confiança, prevista a l'article 30.3 del Codi Penal, doncs és evident que una persona que disposa de les claus de l'establiment per realitzar les tasques de neteja del mateix a hores en que habitualment no hi ha ningú més, gaudeix de la confiança dels seus propietaris i la sostracció comesa per G. - almenys en tres dates diferents-, aprofitant aquesta circumstància, implica un abús de la relació de confiança atorgada i la continuïtat en l'il·lícit comés a que fa referència l'article 59 del mateix text legal.

Tot i que l'acusació particular manifesta que la quantia sostreta des del mes de setembre del 2008 fins el mes d'agost del 2009 ascendeix a 41.813,92 euros, el cert és que no es pot donar tal quantitat per provada, atès que aquella només ha aportat a la causa un "quadre recapitulatiu" de la diferència entre els ingressos que indica haver obtingut i els que efectivament ingressà als comptes bancaris, confeccionat de motu propi per la germana de la legal representant de la referida papereria, sense adjuntar cap tipus de documentació acreditativa del contingut del quadre esmentat, la qual cosa era de fàcil constatació, bé mitjançant l'aportació de la comptabilitat de les caixes junt amb els extractes dels ingressos realitzats a les diferents entitats bancàries, bé interessant la realització d'una prova pericial comptable, que havia de ser, òbviament, sol·licitada per la part reclamant.

S'ha d'afegir a tal efecte, que no és pot considerar pel Tribunal la pèrdua d'eficàcia respecte d'aquest mitjà probatori, el fet, tantes vegades al·legat per l'acusació particular a l'acte del judici oral, de que la papereria de referència fos un negoci familiar i, per tant, no es portés una comptabilitat acurada del mateix, puix que en realitat es tracta d'una empresa que, independentment de la seva grandària, requereix d'un real i efectiu control econòmic, i no d'una mera i simple comptabilitat domèstica, com la que aparentment es duia a terme per alguns dels membres del nucli familiar.

Aquesta deixadesa comptable no pot beneficiar als propietaris del negoci en perjudici de la persona processada, que si bé ha reconegut haver sostret algunes quantitats de diners en metàl·lic, ha afirmat que aquestes són realment minses -en concret 87 euros en tres diferents ocasions-, màxim quan la mateixa es troba emparada pel principi in dubio pro reo, front a la càrrega de la prova, que correspon a qui al·lega els fets constitutius de la pretensió que interessa, la què, com abans s'ha assenyalat, no ha quedat demostrada, ni en la quantia que ha estat reclamada, ni en cap altra, que no sigui la reconeguda per la pròpia encausada, doncs tot i existir dues gravacions del dia 6 d'agost del 2009 on es pot visualitzar a G. agafant bitllets i alguna moneda de la caixa, no es pot concloure de cap manera la quantitat exacta de la mateixa i menys que la sostreta sigui superior als 6.000 euros que estableix el tipus qualificat de l'article 198.1 b) del Codi Penal, ni tampoc el tipus bàsic de l'article 197 del mateix text legal, respecte del quals, conseqüentment, no poden tenir-se en compte a efectes de qualificació jurídica i punició.

CONSIDERANT: que en haver transcorregut més de sis mesos sense que s'hagin practicat diligències judicials, entre la diligència de data 29 de novembre del 2011 (foli 203) i la provisió de data 4 de desembre del 2012 (foli 204), procedeix, de conformitat amb les disposicions de l'article 81.d) del Codi Penal, constatar la prescripció dels fets constitutius de contravenció penal, declarant així, extingida la responsabilitat penal de l'encausada.

CONSIDERANT: que en absència de responsabilitat penal no hi ha lloc a responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal les despeses processals han d'ésser declarades d'ofici

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem a Manzano del delicte major de furt per un import superior a 6.000 EUR i amb abús de confiança del que venia acusada.

I hem de declarar i declarem extingida la responsabilitat penal de Manzano, per prescripció de la contravenció penal continuada de furt comesa, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.