LESIONS PER IMPRUDÈNCIA LLEU (ALTRES ACCIDENTS)

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Jean-Marie Ferrandez Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Puga Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI

Andorra la Vella, vint-i-tres de setembre del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 091-3/10 seguida per la contravenció penal de lesions causades per imprudència lleu, sent part apel·lant Benitez, representada per la Lletrada Sra. Vilar i sent parts apel·lades Manso, la companyia d'assegurances F., ambdós representats pel Lletrat Sr. Ricart, Pérez, la companyia F. D'A., ambdós representats pel Lletrat Gomila, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Mercader i actuant de ponent i redactor de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté següent pronunciament:

"Que he d'absoldre i absolc lliurement a Manso i Pérez de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu per la qual venien imputats, declarant d'ofici les despeses processals causades."

RESULTANT: que el resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que, el dia 24 de març del 2009, vers les 20'00 hores, Benitez passejava per l'avinguda Meritxell de la vila d'Andorra la Vella i en arribar a l'alçada del número 120 es va trobar que feien obres i per a poder continuar el seu camí, va haver de passar entre una màquina excavadora que estava estacionada i el límit de la vorera abans de la calçada, ensopegant amb les planxes metàl·liques que estaven posades al terra, perdent l'equilibri i caient per terra.

Que consta en autes, que la perjudicada, Benitez, minuts desprès d'ocórrer els fets, fou traslladada fins el Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on se li va diagnosticar fractura de radi distal i petita fractura dels ossos propis del nas, havent-li realitzat, amb anestèsia intrafocal reducció de la fractura i immobilització amb guix de l'avantbraquipulmonar, segons consta en l'informe d'atenció d'urgències que obra en el marc de les presents actuacions (Foli 44). Que, atenent a les lesions que presentava, en data 29 d'octubre del 2009, va ser visitada per la Dra. Conde, Metge en exercici al Servei de Medicina Legal i Forense del M. I. Govern del Principat d'Andorra, que en el seu informe medicoforense incorporat a les presents actuacions (Foli 68 a 70), estableix que el dia dels fets se li va diagnosticar a Benitez, una fractura d'ossos propis del nas i una fractura del canell esquerra i fractura del radi distal, essent el tractament rebut, la reducció sota anestèsia local de la fractura del radi esquerra, havent estat ingressada fins el dia 27 de març, havent-li prescrit repòs de l'avantbraç esquerra amb immobilització de guix avantbraquiopalmar i immobilització nasal, havent seguit trenta-cinc (35) sessions de rehabilitació pel canell esquerra. Que, en el referit informe i com a conclusions, s'estableix que Benitez, va precisar de cent vuitanta (180) dies d'estabilització de les lesions patides, amb tres (3) dies d'hospitalització, impeditius per a la seva professió de mestressa de casa, havent-se valorat la Incapacitat Parcial Permanent en un 4%, el perjudici estètic en un 3/7 i el perjudici de dolor en un 3/7."

RESULTANT: que, la lletrada Sra. Vilar, en nom i representació de la perjudicada, la querellant Benitez, formulà, en temps i forma, recurs d'apel·lació.

En el seu escrit de recurs impugna la resolució recorreguda tot exposant que de conformitat amb les declaracions del Sr. Pérez, eren els empleats de la propietat els responsables d'assegurar l'obra una vegada finalitzada la jornada laboral, ço que ha estat corroborat també per la declaració Anaya, essent per tant responsable penal l'imputat Manso.

Que el dia dels fets no es van posar els cons que marcaven de l'existència de les planxes de ferro, havent-hi a més a més una màquina excavadora, mal estacionada que limitava el pas, evidenciant així una responsabilitat de l'altre imputat Pérez, remarcant que en el seu dia, es va presentar querella contra totes les persones que pondrien ser responsables: Construccions Pujal, Manso, T. A., T. P. A. F. i S. O., demanant la revocació de la Sentència absolutòria apel·lada i la condemna dels implicats esmentats de conformitat amb el seu informe de primera instància per tal de rescabalar els perjudicis derivats de les greus lesions patides per la seva representada.

CONSIDERANT:

que vist i examinada la Sentència apel·lada i els motius i arguments de la part recorrent, és precís recordar que en el camp del Dret Penal la responsabilitat penal és únicament personal establint l'article 5 del Codi Penal, que no es pot imposar cap pena si no concorre dol o imprudència.

Malauradament, i contra els esforços de la part recorrent, procedeix confirmar la sentència apel·lada en ser totalment ajustada a Dret, compte tingut que no ha quedat acreditat una relació causa-efecte entre la conducta del acusats i el resultat lesiu produït que motivà la presentació de la querella, doncs, d'una banda, apareix que el Sr. Manso era el propietari o representant de la propietat de l'edifici situat a l'avinguda Meritxell núm. XXXX d'Andorra la Vella, on es realitzava unes obres de reforma per les qual havien estat contractats la S. E. (direcció facultativa) i C. P. sense que aquell tingués cap responsabilitat ni en la senyalització de l'obra ni tampoc de la seguretat de la mateixa.

D'altra banda, tampoc s'aprecia cap nexe de causalitat entre la conducta del Sr. Pérez que va deixar estacionada la màquina excavadora de manera que sobresortia parcialment del perímetre de l'obra i la caiguda al terra de la part querellant que ensopegà amb unes planxes de ferro que hi havia al terra, sense perjudici però que es puguin demanar responsabilitats a la persona o persones que venen obligades a senyalitzar i tancar l'obra una vegada acabada dita jornada laboral.

CONSIDERANT: que aquest Tribunal, en tant que Tribunal d'apel·lació, sols pot entrar a valorar els fets jutjats i examinats pel Tribunal d'instància, és a dir, la responsabilitat de les persones que foren convocades com a presumptes implicats, sense que resultin de la prova practicada, indicis suficients per a sustentar una sentència condemnatòria, tal i com reclama la part apel·lant, atès que i malgrat tractar-se d'una contravenció penal les parts querellades no foren citades a judici amb aquesta qualitat, devent doncs la part, si així ho estima, efectuar reclamació dels perjudicis ocasionats, en altra via jurisdiccional.

Decisio

V I S T: les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada d'Benitez contra la sentència de data primer de desembre del 2010 dictada per l'Hble. Batlle en la causa CP-091-3/10, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT la sentència recorreguda, declarant d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.