APROPIACIÓ INDEGUDA

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Luís Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI

A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-set de setembre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-024-2/08 seguida pel presumpte delicte major continuat d'apropiació indeguda, contra Vélez, nascut el XXXX, fill de Narváez i d'Gomila, de nacionalitat espanyola, casat, de professió comercial, i defensat per la Lletrada Sra. Álvarez, amb intervenció del Lletrat Sr. Ribes, en representació dels perjudicats, societat ORG_0 i de la Sra. Amador, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Barba i actuant de ponent el Magistrat Sr. Luís, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, el processat Vélez nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, treballant per compte de la societat ORG_1, S.A. (M....., entre els mesos d'octubre de 1999 a l'abril del 2001 en qualitat de comercial i encarregat del departament de cuines, s'apoderà de diversos pagaments efectuats en metàl·lic o mitjançant xecs bancaris lliurats al portador que rebé de clients de l'empresa per la realització d'obres o reformes a llurs domicilis o per l'adquisició de mercaderies, ingressant els diners que havia de liquidar periòdicament a la societat al seu compte personal, quantitats que oscil·laven entre 71.024 pessetes i 375.000 pessetes fins a un import global de 3.193.009 pessetes (foli 97 i 98 del sumari) que ha estat finalment abonat al perjudicat el qual ha renunciat a res reclamar havent desistit de les seves accions civils i penals.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major continuat d'apropiació indeguda tipificat a l'article 247 del Codi Penal de 1990 per ser més beneficiós sent responsable l'acusat en concepte d'autor sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana la pena de divuit mesos de presó condicional i el pagament de les despeses processals causades, sense que hagi lloc a responsabilitat civil per haver estat el perjudicat indemnitzat.

RESULTANT: que la defensa del processat, la lletrada Sra. Álvarez discrepa de la qualificació efectuada pel Ministeri Fiscal. Al·lega que el seu defensat tenia plena autonomia dintre de l'organigrama de l'empresa i considera que no es troben reunits els requisits de l'article 247 del Codi Penal per una manca total i absoluta de dol.

Exposa que es tracta en realitat d'un passament de comptes entre particulars que s'ha de discutir per davant de la jurisdicció civil, afegint que un retard en el compliment del darrer pagament de conformitat amb el conveni signat entre les parts motiva la presentació de la querella que ha estat finalment retirada, sent en l'actualitat tot liquidat.

Demana conseqüentment la lliure absolució del seu defensat.

CONSIDERANT:

que el Ministeri Fiscal qualifica els fets de conformitat amb el Codi Penal vigent al moment dels fets no havent-se pronunciat en aquest aspecte la defensa de l'acusat.

Compte tingut que per la quantificació del perjudici causat els fets denunciats s'emmarquen sempre dins del tipus de delicte major, el Tribunal estima més favorable al reu, l'aplicació del nou Codi Penal aprovat per Llei qualificada 9/2005 de 21 de febrer perquè el delicte que recollia l'apropiació indeguda a l'antic Codi Penal (article 247) contenia una pena de fins a 5 anys de presó, sensiblement més elevada que la de tres mesos a tres anys que contempla avui l'article 213 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte major continuat d'apropiació indeguda, tipificat a l'article 213 del Codi Penal, havent desviat el processat en benefici propi i de manera reiterada en el marc de la seva actuació professional els pagaments efectuats pels clients de ORG_0

D'acord amb la seva tipificació en l'article 213 del Codi Penal, comet delicte d'apropiació indeguda el qui sent posseïdor de bens que li han estat confiats a títol de dipòsit o qualsevol altre que produeixi l'obligació de lliurar-los o retornar- los s'apropiï o distregui els bens amb ànim de lucre.

Així el que caracteritza el delicte d'apropiació indeguda es que el seu autor, que no té facultats de disposició sobre els bens, transforma la legítima possessió en dominí antijurídic.

En el present cas, la conducta de l'acusat es constitutiva del delicte doncs ha quedat degudament acreditat que el processat rebia els diners per compte dels clients com a intermediari entre els mateixos i l'empresa amb qui havia de liquidar, i aquesta acció o suma d'accions va ser realitzada amb evident ànim de lucre, -en considerar-se mal pagat o que la societat no havia complit la seva promesa-, i amb la modalitat continuada de l'article 59 del Codi Penal donat que el processat aprofita idèntica ocasió, la que li oferia la seva condició dins del departament de cuines que repetí en nombroses ocasions, fins i tot en ocasions lliurant un rebut als clients elaborat per ell mateix encara que sota l'aparença de l'empresa.

Qualificació jurídica que no ha estat acceptada per la defensa del processat, malgrat reconèixer que ha fet una compensació de manera unilateral, entenent que atès que s'han satisfet aquelles quantitats el delicte no s'ha de castigar.

El delicte no genera responsabilitat civil però el mateix ha succeït i així s'ha de declarar.

CONSIDERANT: que del referenciat delicte n'és responsable en concepte d'autor, l'acusat Vélez per haver realitzat personalment el fet punible, de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta acreditada per la prova practicada a l'acte del judici oral en que a banda del seu reconeixement parcial acceptant haver-se quedat diners dels clients si be amb permís de l'empresa estan les declaracions dels testimonis i perjudicats que ho contradiuen, Sra. Amador, gerent de l'empresa ORG_0, i Sra. Sarabia del departament de comptabilitat que manifestant que el Sr. V....., l'acusat, era un comercial a sou sense tenir percentatge en les vendes, que la seva obligació era liquidar les quantitats o acomptes rebuts dels clients immediatament no sent de la seva competència pagar els proveïdors. El problema es va detectar en constatar que hi havia molts impagats que en realitat no ho eren.

CONSIDERANT: que en haver reparat el dany causat, indemnitzant el perjudicat, és aplicable al fet d'autes la circumstància atenuant prevista a l'article 29.7 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil en haver renunciat a res reclamar el perjudicat per haver estat rescabalat dels perjudici soferts.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els, 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Vélez, com a responsable penal en concepte d'autor, amb la circumstància atenuant d'haver rescabalat el dany causat, pel delicte major continuat d'apropiació indeguda, a la pena de CATORZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i al pagament de les despeses processals causades.

Es fixa el termini de suspensió de la pena en tres anys.

No hi ha lloc a responsabilitat civil en haver estat rescabalat el perjudicat.

Que contra la present resolució es pot interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.