LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, trenta ú de juliol del dos mil divuit.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000147/2017 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que per a la seva curació han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, contra l'acusat Guerrero, nascut el XXXX, a Barcelona, fill de Azorin i Cañellas, de nacionalitat andorrana i defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_5; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Durán, i essent ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: En data 8 de juny de 2014, vers les 21h, el processat Guerrero, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables als efectes de reincidència per raó de la present causa, es trobava amb uns amics a la terrassa del ORG_0, radicat a la vila de Sant Julià de Lòria.

Al cap d'una hora de romandre allà, van arribar a la terrassa del bar la seva ex-parella, Ferrer, acompanyada dels seus pares i d'un amic de Ferrer, Vives amb la seva pròpia parella. Aleshores Guerrero i els seus amics, per evitar problemes, doncs la relació amb la família de la seva ex-parella era realment dolenta, degut a que no volien que Guerrero compartís amb Ferrer la guarda i custòdia dels fills d'ambdós, entraren a l'interior de l'establiment.

Vers les 00,30 hores, Guerrero sortí a l'exterior del bar, junt amb dos dels seus amics, en Talavera i en Canals per fumar una cigarreta, moment en que el seu ex-sogre va començar a escridassar-lo i a insultar-lo. Guerrero sense dirigir-se a Ferrer va entrar novament a l'interior del bar, cosa que també realitzaren Ferrer, el seu pare Julián i l'amic d'aquest Vives, que van seure en una taula a l'interior del bar, on Julián continuava gesticulant i incitant a Guerrero.

Vers les 01,30 hores, aquest, junt amb el seu amic Talavera, van decidir marxar del local. Al moment que acabaven de sortir de l'establiment, tornaren a escoltar com en Ferrer insultava a Guerrero alhora que es dirigia contra ell amb la intenció d'agredir-lo, podent aturar Talavera l'embranzida de Ferrer, moment en que també va arribar Vives dirigint-se amb els braços aixecats contra Guerrero, el qual va poder evitar-lo, apartant-se, mentre aquest últim llançà un cop de puny, que va impactar a la cara de Vives, el qual caigué a terra.

A conseqüència dels fets Vives patí ferida en zona ciliar esquerra que requerí punts de sutura per la seva consolidació.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius del delicte major de lesions doloses que per a la seva curació han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, considerant-ne responsable el processat en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demanant que li sigui imposada una pena de 12 mesos de presó, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el contingut de l'article 18 del Codi de procediment penal, sol·licita que el processat Guerrero indemnitzi a la CASS en la suma reclamada de 61,47 EUR, majorada amb els interessos al tipus legal que es produeixin fins a la data del seu pagament, i al perjudicat Vives en les sumes de 20,49 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS, 750 EUR en concepte de Perjudici estètic i 1.500 EUR en concepte de Pretium Doloris.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que respecte a les hores perdudes pel perjudicat per poder assistir al judici, es deixi la seva determinació pel període d'execució de sentència i a criteri del Tribunal.

Decisio

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació, previst i penat a l'article 113.2 del Codi penal, doncs el perjudicat Vives va patir el resultat típic de lesions contemplat en el tipus penal ans esmentat, segons explicità el metge forense al plenari.

CONSIDERANT SEGON. Del dit delicte n'és responsable en concepte d'autor el processat Guerrero, per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT TERCER. Pel que fa a les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, el Tribunal aprecia en la conducta de l'acusat Guerrero la concurrència de l'excloent de legítima defensa prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, doncs concorren en el supòsit d'autes tots els requisits exigits per a la seva aplicació, d'acord amb la jurisprudència d'aquesta Sala que, per apreciar la circumstància excloent de la responsabilitat penal esmentada, exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o drets propis o d'altra persona, que concorri en primer lloc una agressió il·legítima, que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió, que l'acte defensiu no sigui desproporcionat, que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07, sentència de 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-031-3/13 i sentència de 26 d'abril del 2017, causa núm. 6000094/2016), requisits tots ells que són d'apreciar en la conducta de l'acusat Guerrero.

Efectivament, el Tribunal entén plenament acreditat que, degut al conflicte existent entre Guerrero i la família de la seva ex- parella, Ferrer, i singularment amb el pare d'aquesta, Julián, com a conseqüència d'haver sol·licitat Guerrero la custòdia compartida dels fills que va tenir amb Ferrer, quan abans l'ostentava aquesta de forma exclusiva, la nit d'autes i en el context d'aquesta mala relació, Julián va anar provocant en diferents moments i proferint insults a Guerrero, fins el punt de que quan ja marxava del local se li abalança al damunt, sense que aconseguís agredir-lo, a l'haver-ho impedit un amic que estava amb aquell, Talavera que aturà a Ferrer. Fou llavors quan Vives es dirigí vers Guerrero, gesticulant amb els braços aixecats, intentant agredir-lo, moment en el qual, per defensar-se, Guerrero donà un cop de puny a Vives, caient aquest al terra.

En aquest sentit s'ha manifestat sempre, de manera reiterada i constant, Guerrero i la seva versió ha vingut ratificada íntegrament pels testimonis presencials dels fets que van comparèixer al plenari, els quals desvirtuen la tesi contradictòria de Vives, de que ell només volia parlar amb Guerrero, quan ambdós diuen que ni tan sols es coneixien, resultant, a més, irrellevant als efectes pretesos, que Vives no pertanyés a la família R. i per tant aquesta sola dada no pot avalar la manifestació de que no hi havia causa per anar contra Guerrero, puix que es suficient la relació d'amistat existent amb Ferrer per ajudar-lo; havent asseverat tots els testimonis que han deposat a l'acte del judici oral, menys el perjudicat, que Julián, l'ex-sogre de Guerrero, sempre l'insultava i el menyspreava quan coincidien en qualsevol lloc.

Així, la reacció defensiva d'Guerrero es reputa proporcionada, atenent al medi emprat per Vives, doncs davant de l'intent d'agressió no provocada i injustificada de que va ser víctima per part de Ferrer i seguidament per part de Vives, reaccionà esquivant-lo i donant-li un cop a en Vives per evitar ser per ell agredit.

Per tot l'exposat, apreciant la concurrència de la circumstància excloent de la legítima defensa pròpia, procedeix dictar l'absolució d'Guerrero del delicte major de lesions doloses del que venia acusat pel Ministeri Públic, no havent-hi lloc, consegüentment, a exigir responsabilitat civil.

CONSIDERANT QUART. D'acord amb el que disposen els articles 174, 175 i 181.1 del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts;

D E C I D I M :

Absoldre Guerrero del delicte major de lesions del que venia acusat pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.