delicte major de blanqueig de diners provinents del tràfic de drogues

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent)

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, 22 de desembre del 2020

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000102/2018 seguida per un presumpte delicte major de blanqueig de diners provinents del tràfic de drogues.

Acusat: Miró, nascut el XXXX, Córdoba, Espanya, fill de Rafael i d'Araceli, de nacionalitat espanyola, amb D.N.I. núm. XXX, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Moliner.

Responsable civil: Roda, nascuda el XXXX, Rússia, filla de Vladimir i Svetlana, de nacionalitat russa amb passaport núm. XXX, defensada pel lletrat Sr. Viñas,

Part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Codina

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

L'acusat Miró, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals al Principat, metge de professió que exercia a Córdoba, Espanya, dedicant-se a tractament contra l'obesitat, a partir de finals de l'any 1991 es dedicà a receptar un medicament quina fórmula magistral havia creat, que publicitava com producte natural innocu per a la salut i idoni per aprimar i que facilitava als seus pacients i distribuïa i comercialitzava de forma generalitzada per Espanya, quan contenia altres substàncies com ansiolítics i hipnòtics que podien ocasionar greus perjudicis per a la salut de qui ho consumia.

Per a introduir al mercat financer els guanys que obtenia amb dita activitat, que exercí fins, al menys, tot l'any 1995, obrí diversos comptes bancaris en les entitats financeres del Principat ORG_4 i ORG_3, on ingressà fins a un muntant global superior als 100.000.000 de pessetes (600.000 euros).

Per sentència núm. 34/02 dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Córdoba en data 30 de desembre de 2002, Miró fou condemnat com autor d'un delicte continuat contra la salut pública, un delicte de desobediència a l'autoritat i un delicte de lesions, a les penes de tres anys de presó, multa e inhabilitació especial per l'exercici de la professió de metge i per dedicar-se a la industria farmacèutica durant dos anys, pel delicte contra la salut pública. La condemna pel delicte contra la salut pública ho fou pel delicte tipificat a l'article 341 del Codi penal espanyol de 1973, que era el vigent al temps de la comissió els fets, que es corresponia amb el delicte de l'article 359 del Codi Penal espanyol de 1995, que era el vigent al temps de dictar-se dita sentència, si bé i en virtut de la retroactivitat de la llei penal favorable, el Tribunal va aplicar l'article 359 del Codi Penal espanyol de 1995.

La sentència de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Córdoba fou confirmada per la sentència núm. 1207/2004 dictada per la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo en data 11 d'octubre de 2004, amb la sola modificació de la rebaixa de la pena de presó imposada pel delicte contra la salut pública, de tres anys a dos anys i sis mesos, acceptant el Tribunal Supremo la integritat dels fets declarats provats per la sentència d'instància.

Els fets pels que es condemnà a Miró pel delicte continuat contra la salut pública son, essencialment:

El acusado, D. A.M.B.C., mayor de edad, licenciado en Medicina y Cirugía y sin antecedentes penales, que desde hacía varios años trataba en su consulta privada a pacientes con problemas de obesidad mediante una fórmula magistral que recetaba y era elaborada por diferentes oficinas de farmacia de Córdoba, solicitó en año 1992 de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios del Ministerio de Sanidad y Consumo la autorización para la fabricación, envasado y venta de un medicamento idóneo para adelgazar cuya composición tenía como base exclusivamente productos vegetales, haciendo constar en dicha solicitud que el supuesto medicamento sólo contenía vegetales inicuos para la salud y en las siguientes proporciones: Algas Fucus Vesiculosus (Sargazo Marino) 40%; Orthosyphon Stamineus (Té negro) hojas 16%; Equisetum Arvense (Cola de Caballo) 16%; Valeriana Officinalis 8%; Excipientes 20%.

Al mismo tiempo presentó varias cápsulas del supuesto medicamento para la realización por el citado Organismo de los preceptivos análisis de comprobación y llevados a cabo se confirmó la existencia y proporción de los citados vegetales concediéndose la oportuna autorización administrativa para la fabricación del producto, dándosele el número 1787 PM de registro sanitario y quedando registrado dicho producto cono "Dieta coadyuvante de control de peso del Dr. A.M.B.C.", concediéndose a la empresa B.-S. S.A. de la que el acusado era propietario y representante legal el nº 194 de registro y constando como sede de la entidad la calle XXX de Córdoba.

No obstante, el inculpado y aún antes de haber obtenido la preceptiva autorización del Ministerio de Sanidad y Consumo comenzó a comercializar desde finales de 1.991 el producto de referencia, el cual era remitido por correo a los interesados bajo el nombre de "Reducción y Control de Peso del Doctor A.M.B.C.".

El 1 de diciembre de 1.992, D. A.M.B.C. formalizó un contrato de distribución exclusiva con D. Salamanca, como DIRECCION000 de A., S.L. del mencionado producto, enviando al distribuidor más de cien mil cajas para su distribución por la península conteniendo cada caja 90 cápsulas cada una, introducidas en su correspondiente bliter, lo que hace un total de nueve millones de cápsulas, las que fueron inmovilizadas por orden de la Dirección General de Farmacia.

Sin embargo, la real composición de las cápsulas difería totalmente de las que presentó para analizar en la Dirección General de Farmacia y constaba en los envases ya que contenían sustancias tales como clordiazepoxido y diazepan, en las cantidades de 1'7 mg. y 9'5 mg., aproximadamente por cápsula, con un peso porcentual de 0'44% y 2'44% respectivamente y junto a esta sustancias fueron también detectadas bumetadina y polvo de tiroides en los análisis que fueron realizados por el Centro nacional de Farmacología - Instituto Carlos III de Majadahonda- y en el Gabinete de Policía Científica de la Dirección General de la Policía.

.......

Asimismo han resultado con lesiones y secuelas derivadas al parecer por la ingestión de dichas un elevado número de personas, si bien ello no ha podido concretarse con exactitud por la incomparecencia de los posibles perjudicados al juicio oral por distintas motivaciones.

Amb els actius dipositats a les entitats bancàries del Principat, l'acusat

Miró adquirí sengles immobles a Sant Petersburg i a la vila d'Ordino.

En data 15 de juliol de 2004, juntament amb Roda amb qui estava casat sota el règim econòmic matrimonial de comunitat de béns, adquiriren la unitat immobiliària núm. XXX, planta XXX porta XXX, amb una plaça d'aparcament, de l'edifici conegut per XXX, a la XXXX, pel preu de 177.298,57 euros.

En data 23 de gener de 2006 l'acusat i la seva esposa Roda comparegueren per davant d'un Notari de Sant Feliu de Llobregat (Espanya) i modificaren el règim de societat de ganancials pel quin es venia regint el matrimoni, substituint-lo pel de separació de béns i manifestant que la liquidació del règim de ganancials el farien posteriorment.

En data 10 de febrer de 2006 Miró i la seva esposa Roda comparegueren per davant de Notari andorrà i liquidaren la comunitat de ganancials, adjudicant-se a Roda unitat immobiliària núm. XXX, planta XXX porta XXX, junt amb la plaça d'aparcament, de l'edifici conegut per XXX, situat a la XXXX. En data 23 de març del 2007 Roda, per davant de Notari andorrà i mitjançant poder de representació atorgat a favor de Sevillano, vengué la referida unitat immobiliària pel preu 250.000 euros, ingressant part del producte de la venda al compte núm. XXX obert en data 15 de març de 2007 sota la seva única titularitat a l'entitat bancària ORG_5 (actualment a l'entitat bancària ORG_0 amb núm. de compte XXX), que presentava a la data del 29 de setembre de 2011, moment en que es procedí al bloqueig per l'embargament del mateix, un ròssec creditor de 66.727,41 euros romanent de la referida transacció immobiliària.

Que la totalitat dels comptes corrents oberts al Principat per l'acusat

Miró a les diferents entitats financeres resten actualment cancel·lats o amb ròssecs deutors.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional formulà acusació contra Miró com autor d'un delicte major de blanqueig de diners tipificat als articles 409 i següents del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, demanant que li fossin imposades les penes de tres anys de presó, part condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, multa en la quantia d'un milió (1.000.000,00) euros i expulsió definitiva del Principat, així com el pagament de les despeses processals causades.

Igualment, el Ministeri Fiscal sol·licità el comís dels actius que sota la titularitat de Roda al compte núm. XXX obert a l'entitat bancària ORG_5 (actualment a l'entitat bancària ORG_0 amb núm de compte XXX) han estat objecte d'embargament i intervenció per raó de la present causa, de conformitat amb el que disposen els articles 411, 70 i concordants del Codi Penal, donada la seva procedència il·lícita.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

Decisio

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats no són constitutius d'un delicte major de blanqueig de diners dels articles 409 i següents del Codi penal que, conforme a la constant jurisprudència dels Tribunals andorrans, consisteix en tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius a l'adquirir o transmetre diners, béns o valors o cometre un acte per ocultar-ne el seu origen il·lícit, activitat realitzada amb coneixement de la procedència delictiva, essent, en general, tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius, doncs blanquejar equival a encobrir o emmascarar l'origen il·lícit dels béns mitjançat la seva incorporació al tràfic econòmic legal per tal de poder-los fruir de manera pacíficament jurídica.

El delicte exigeix una activitat delictiva de la que provenen els fons que són objecte d'emmascarament mitjançant la seva introducció en el sistema econòmic financer, delicte base quina existència ha de quedar suficientment acreditada.

El vigent article 409 del Codi penal, després de la modificació operada per la Llei 15/2017, del 13 de juliol, que entrà en vigor a la data del 3 d'agost del 2017, conté la relació dels delictes que poden constituir delicte base del blanqueig, amb una previsió de caire general, qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, i amb una major concreció, qualsevol delicte relatiu: a la prostitució; al tràfic d'òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans; al tràfic d'éssers humans i menors; a l'estafa, l'apropiació indeguda i l'administració deslleial; a les insolvències punibles; a la propietat intel·lectual i industrial; a l'ús d'informació privilegiada; a la defraudació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social; al contraban; a la manipulació de mercat; al delicte fiscal agreujat; al tràfic d'immigrants clandestins; al tràfic d'armes, municions i explosius; al tràfic de substàncies nocives; al tràfic il·legal de drogues tòxiques; al medi ambient i els recursos naturals; al tràfic de flora protegida i d'espècies amenaçades o protegides; a les associacions il·lícites; a la concussió i a les exaccions il·legals; a la corrupció i el tràfic d'influències; al finançament il·legal de partits; al malbaratament de cabdals públics; o a la falsedat de documents.

La relació de delictes susceptibles de constituir delicte base del delicte de blanqueig ha sofert una llarga evolució des de l'inici de la tipificació del delicte de blanqueig fins al vigent article 409 del Codi penal.

L'article 145 del Codi penal de 1990 exigia que els diners o valors provinguessin d'un delicte de tràfic de drogues, proxenetisme o terrorisme. Aquest article que fou modificat per la Llei de 11 de maig de 1995, en vigor des del 24 de maig de 1995, incloent-hi els delictes de segrest i de venda il·legal d'armes.

L'actual Codi Penal de 2005 recull el delicte major de blanqueig de diners o valors en el Capítol quart del Títol XXII Delictes contra l'Administració de Justícia, articles 409 a 413. L'article 409, en la seva originaria redacció, ampliava els delictes base de blanqueig a qualsevol delicte major que tingui assenyalada una pena de presó el límit màxim de la qual sigui superior a tres anys o d'un delicte menor de proxenetisme o tràfic de drogues

La Llei 29/2007, del 20 de desembre, modificà l'article 409 establint com a delictes base qualsevol delicte major que tingui assenyalada una pena de presó el límit màxim de la qual sigui superior a tres anys, o de qualsevol delicte relatiu a la prostitució, a la concussió i les exaccions il·legals, a la corrupció i el tràfic d'influències o al tràfic il·legal de drogues tòxiques.

La Llei 15/2008, del 3 d'octubre, modificà novament dit article, rebaixant el límit exigible de la pena de presó assenyalada al delicte base, qualsevol delicte major que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, mantenint la referència explicita a qualsevol delicte relatiu a la prostitució, a la concussió i a les exaccions il·legals, a la corrupció i tràfic d'influències o al tràfic il·legal de drogues tòxiques

La Llei 18/2013, del 10 d'octubre, afegí els delictes relatius a la propietat intel·lectual i industrial, a l'ús d'informació privilegiada, a la manipulació de mercat, al tràfic de persones per a la seva explotació laboral, al medi ambient i els recursos naturals, a les associacions il·lícites, a la falsedat de document

Finalment, la Llei 10/2015, del 16 de juliol, amplià el catàleg de delictes, essent l'antecedent directe del vigent article 409.

CONSIDERANT SEGON. D'acord amb els testimonis de les sentències dictades per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Córdoba i per la Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol, que consten als folis 1096 a 1166 de les actuacions, resulta que la sentència núm. 34/02 dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Córdoba en data 30 de desembre de 2002 condemnà a Miró com autor d'un delicte continuat contra la salut pública, un delicte de desobediència a l'autoritat i un delicte de lesions, a les penes de tres anys de presó, multa e inhabilitació especial per l'exercici de la professió de metge i per dedicar-se a la industria farmacèutica durant dos anys, pel delicte contra la salut pública. La condemna pel delicte contra la salut pública ho fou pel delicte tipificat a l'article 341 del Codi penal espanyol de 1973, que era el vigent al temps de la comissió els fets, que es corresponia amb el delicte de l'article 359 del Codi Penal espanyol de 1995, que era el vigent al temps de dictar-se dita sentència, i en virtut de la retroactivitat de la llei penal favorable, el Tribunal va aplicar l'article 359 del Codi Penal espanyol de 1995 (pàgines 19 a 21 de la sentència, si bé a la pàgina 21 s'incorregué en un error de transcripció citant-se l'article 241 en lloc de l'article correcte que era el 341).

En el RESULTANT DE FETS PROVATS aquest Tribunal ha fixat el període de l'activitat il·lícita de l'acusat a partir de finals de l'any 1991 fins, al menys, tot l'any 1995. A manca d'una major certesa, es fixa aquest període perquè la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Córdoba es plantejà si devia aplicar el Codi penal espanyol de 1973 o el Codi penal espanyol de 1995, és a dir, apreciant com va apreciar el delicte com a continuat, la conclusió del Tribunal espanyol fou la de que tots els actes delictius es cometeren dins la vigència del Codi penal de 1973, doncs altrament hauria aplicat directament el nou Codi de 1995, Codi aquest que es publicà en data 24 de novembre de 1995 i que no va entrar en vigor fins transcorreguts sis mesos des de la seva publicació.

L'article 341 del Codi penal espanyol de 1973, que era doncs el vigent al temps de comissió del delicte, castigava: El que, sin hallarse autorizado, elaborare sustancias nocivas a la salud, o productos químicos que puedan causar estragos, para expenderlos, o los despachare o vendiere, o comerciare con ellos. Per contraposició als delictes relatius al tràfic de drogues tòxiques i estupefaents que venien castigats a l'article 344 i següents del mateix Codi: Los que ejecutan actos de cultivo, elaboración o tráfico, o de otro modo promuevan, favorezcan o faciliten el consumo ilegal de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas o las posean con aquéllos fines.

El Codi penal espanyol de 1995, en el seu article 359 que fou aplicat per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Córdoba, castigava: El que, sin hallarse debidamente autorizado, elabore sustancias nocivas para la salud o productos químicos que puedan causar estragos, o los despache o suministre, o comercie con ellos. I, seguint la sistemàtica del Codi penal de 1973, aquest Codi de 1995 castiga els delictes relatius al tràfic de drogues tòxiques i estupefaents en l'article 368: Los que ejecutan actos de cultivo, elaboración o tráfico, o de otro modo promuevan, favorezcan o faciliten el consumo ilegal de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, o las posean con aquellos fines.

En base als fets declarats provats a la seva sentència, que hem reproduït en el RESULTANT PRIMER d'aquesta nostra sentència, la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Córdoba condemnà a Miró pel delicte contra la salut pública per considerar que No puede negarse la enorme gravedad de vender un fármaco manifestando que al solo contener plantas medicinales es prácticamente inofensivo para la salud, sabiendo que en realidad contiene Benzodiacetina, Bumetadina y polvo de tiroides, sustancias toda ellas que por tener contra indicaciones interacciones y efectos secundarios, pueden producir a las personas que los consuman efectos dañinos para su salud. Y así las bonzodiacetinas son ansiloticos e hipnóticos de larga duración que pueden causar daños en la salud de los hipertensos, de los que padezcan del corazón u otros deficiencias físicas, como el glaucoma. La Bumetadina, ocasiona la perdida de cloro, sodio, potasio y magnesio, pudiendo ocasionar hipopotasemia, alcalosis hipocloremica e hipobolemia y el polvo de tiroides la sintomatología del hipertiroidismo, es decir, mareos, temblor, nerviosismo, insomnio, debilidad muscular, etc. Y esos defectos se pueden dar con las dosis contenidas en las cápsulas analizadas, tanto si se sigue el tratamiento íntegro recomendado en el prospecto por el Dr. A.M.B.C., como para determinadas personas con la sola ingesta de alguna de dichas cápsulas (pàgina 20 de la sentència, foli 1115).

Transcrivim textualment aquesta consideració de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Córdoba, en el seu text original, per deixar ben palès que Miró fou condemnat per una conducta il·lícita relativa a l'elaboració i tràfic no de drogues tòxiques o productes estupefaents, sinó de substancies nocives presentades al consumidor sota el paraigua d'un fàrmac que aparentava contenir exclusivament plantes medicinals.

El Ministeri Fiscal assimila l'activitat delictiva per la que l'acusat

Miró fou condemnat pels Tribunals espanyols a un delicte contra la salut pública de l'article 161 del Codi penal de 1990, article 282 del vigent Codi de 2005, en base a l'argument de que el fàrmac que distribuí l'acusat contenia productes ansiolítics i hipnòtics de llarga duració enquadrats en el grup dels psicotròpics.

Certament, en ocasions aquest Tribunal ha condemnat per un delicte contra la salut pública de l'article 161 o de l'article 163 del Codi penal de 1990, en funció de la quantitat, les conductes consistents en la introducció o la possessió sense recepta mèdica o la cessió a tercers psicòtrops aitals com el Diazepan o el Rohipnol, en tant que el seu principi actiu és la benzodiazepina, substància inclosa en les Llistes de substàncies psicòtropes del Conveni sobre substàncies psicòtropes, fet a Viena el 21de febrer de 1971, al qual s'adherí el Principat d'Andorra en data 11 de desembre del 2008 (BOPA de 21 de gener del 2009).

Però, tant l'article 341 del Codi penal espanyol de 1973, com l'article 359 del Codi penal espanyol de 1995 troben correspondència a la legislació penal andorrana en l'article 173 del Codi penal de 1990 i article 276 del vigent Codi penal de 2005.

L'article 173 del Codi penal de 1990 castigava Els qui, sense estar degudament autoritzats, elaborin o trafiquin amb medicaments o substàncies nocives seran castigats amb la pena de tres anys de presó.

L'article 276 del vigent Codi penal del 2005 castiga, sota l'epígraf de

Delictes farmacològics:

El qui expedeixi, lliuri o subministri medicaments que, per estar deteriorats o caducats, o per incomplir les exigències tècniques relatives a la seva composició, estabilitat, eficàcia o informació, puguin posar en perill la salut de les persones atesa la seva nocivitat o manca d'eficàcia.

El qui provoqui, en fase de fabricació, distribució, emmagatzematge o venda, la nocivitat o la pèrdua d'eficàcia del medicament en els termes descrits a l'apartat anterior.

El qui introdueixi en el mercat productes que imitin o simulin ser medicaments o substàncies productores d'efectes beneficiosos per a la salut, donant- los aparença d'autenticitat, i amb això es posi en perill la salut de les persones.

Per raó del principi d'especialitat de la llei penal, recollit a l'article 9.2 del Codi penal vigent, la conducta delictiva imputable a l'acusat

Miró de la que provenien els fons dipositats a entitats bancàries del Principat els anys 1991 a 1995 ha de ser qualificada conforme a l'article 173 del Codi penal de 1990, elaboració o tràfic de medicaments o substàncies nocives sense estar degudament autoritzat, i no conforme a l'article 161 del mateix Codi, fabricació, cessió o qualsevol forma de tràfic il·lícit de drogues tòxiques. En conseqüència, els fets imputats a l'acusat

Miró no poden integrar el delicte de blanqueig de diners o valors per manca d'activitat delictiva de base, tota vegada que al temps de la introducció al sistema financer andorrà dels fons provinents de l'activitat delictiva, aquesta no venia contemplada a l'article 145 del Codi penal de 1990, ni en la seva redacció originaria ni en les resultants de les successives modificacions legislatives.

El Ministeri Fiscal ha al·legat que, essent considerat el delicte de blanqueig com un delicte continuat, l'activitat d'ocultació i/o transformació dels guanys il·lícita es desplegà des de novembre de 1991 fins a l'any 2007 quan es va vendre la unitat immobiliària núm. XXX, planta XXX porta XXX, junt amb la plaça d'aparcament, de l'edifici conegut per XXX, a la XXXX, i abasta els diners obtinguts amb la venda de l'immoble i que en part foren ingressats al compte corrent núm. XXX de ORG_1, actualment al compte corrent a l'entitat XXX de l'entitat ORG_2, de titularitat única de Roda i que a la data del 29 de setembre de 2011 presentava un ròssec creditor de 66.727,41, que fou objecte d'embargament per raó de la present causa.

Té aquest Tribunal declarat que el delicte de blanqueig de diners o valors, en la seva modalitat de possessió dels béns generats per l'activitat criminal, és un delicte permanent, però això no obsta a l'absolució de l'acusat

Miró perquè en el present cas no s'aprecia la comissió d'un delicte de blanqueig de diners en el moment en que s'ingressaren els guanys procedents de l'activitat il·lícita a les entitats bancàries del Principat, anys 1991 a 1996, per la qual cosa, no havent-hi activitat delictiva inicial, mai pot donar-se la continuïtat delictiva.

CONSIDERANT TERCER. Per tot l'exposat, s'escau dictar l'absolució de l'acusat

Miró i de la responsable civil Roda i, de conformitat amb l'article 175, darrer paràgraf, del Codi de procediment penal, declarar d'ofici les despeses processals causades.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M :

Absoldre l'acusat

Miró del delicte major continuat de blanqueig de diners pel quin venia acusat, absolent igualment a la responsable civil Roda, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Deixar sense efecte, un cop sigui ferma la present sentència, totes les mesures cautelars decretades sobre els béns de l'acusat i la responsable civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.