FURT, FURT AMB ÚS DE CLAUS DE POSSESSIÓ IL*LEGÍTIMA

Sentència

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, trenta de setembre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-113-4/13 seguida pel delicte major de furt amb claus falses o de possessió il·legítima, contra Miró, nascut el XXXX, fill Boutaib i de Francesca, de nacionalitat francesa, i defensat per la Lletrada Sr. Andrade, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Cañete i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats que en data 1 de gener del 2012, vers les 16h15, el processat Miró, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, al XXXX, obrí, sense que sigui establert que fou de manera conscient i amb ànim fraudulent, la guixeta numero 38 d'una altra usuària del centre a saber Roda, guixeta veïna de la seva, amb la seva clau, i després, agafà les pertinences de l'interessada consistents en una cartera d'un valor desconegut que contenia varis documents d'ella i del seu acompanyant Calderón, així com diners en varis bitllets en euros i un bitllet d'un dollar, sense que sigui provat un import superior a 600 EUR.

RESULTANT SEGON : En el seu escrit de qualificació provisional en el qual invoca especialment un import en efectiu furtat de 1.000 EUR, el Ministeri Fiscal qualifica els fets de delicte major de furt amb ús de claus falses o de possessió il·legítima tipificat a l'article 199.1 en relació a l'article 200 del Codi Penal del qual el processat és responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que sigui imposada la pena de divuit mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que el processat indemnitzi als perjudicats C. i A. en les quantitats de 1.000 EUR pels diners en efectiu sostrets i 85 EUR per la cartera marca ORG_0 sostreta.

A l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, precisant que és d'aplicació l'article 199.1 a) en relació a l'article 200 del Codi Penal.

Sosté en primer lloc, d'una part, que segons el certificat del director del ORG_2, és pràcticament impossible que una mateixa clau de taquilla pugui obrir altres taquilles, doncs cada clau té una codificació única, i d'altra part, que una clau que no està destinada a obrir un pany i s'utilitza en un altre lloc que no havia de ser utilitzada, entra en el tipus d'us de claus falses o de possessió il·legítima.

Afegeix que l'article 199.1 deixa clar que vol protegir els objectes que estan tancats dins d'un receptacle.

En segon lloc, fa observar que els perjudicats parlen d'un bitllet de 500 EUR i altres bitllets que sumen altres 500 EUR i que no hi ha motiu per pensar que aquests diguin una quantitat que no correspon.

RESULTANT TERCER : La defensa de Miró fa valdre que el seu defensat no va utilitzar cap clau falsa o de possessió il·legítima i no va actuar amb ànim de voler utilitzar la seva clau per obrir una guixeta que no fos seva sinó que es va equivocar de guixeta, que no existint animus d'utilitzar la seva clau com un instrument no destinat pel propietari o persona autoritzada a obrir el pany, no concorre l'element tipus del delicte major imputat i, que un cop oberta la guixeta, va agafar una cartera que contenia menys de 600 EUR, a saber un bitllet de 500 EUR, un de 50 EUR i un altre de 20 EUR, així com un bitllet d'un dollar.

Qualifica els fets de contravenció penal de furt tipificada a l'article 481.1 del Codi Penal, subsidiàriament, de delicte menor de furt tipificat a l'article 197, i encara subsidiàriament, del delicte major imputat pel Ministeri Fiscal.

Invocant la col·laboració del seu defensat amb la policia i la seva manca d'antecedents penals, conclou a la pena de multa de 500 EUR, subsidiàriament, la d'un mes de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena d'un any, i encara més subsidiàriament, la d'un any de presó condicional amb una suspensió de la pena de dos anys.

En concepte de responsabilitat civil, proposa una indemnització en la quantitat de 570 EUR i un dollar.

A l'acte de la vista oral, modifica parcialment el seu escrit de qualificació provisional, retirant la seva posició més subsidiària.

Manté en primer lloc que el seu defensat s'ha equivocat de guixeta, subratllant que el pany no va ser forçat.

Recorda en segon lloc que el seu defensat havia begut, raó de la seva actuació delictiva d'agafar una cosa que no era seva.

Fa valdre en tercer lloc que existeixen versions contradictòries sobre la quantitat de diners continguda en la cartera i que en cas de dubte, cal aplicar el principi "in dubio pro reo".

En concepte de responsabilitat civil, considera que no ha quedat acreditat el valor de la cartera furtada però accepta de manera subsidiària la suma de 85 EUR reclamada pel Ministeri Fiscal.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : Els fets provats són legalment constitutius de la contravenció penal de furt tipificada a l'article 481.1 del Codi Penal.

En efecte, si és cert que Miró ha agafat una cartera que no era seva en la guixeta numero 38 veïna a la seva, per contra, existeix un dubte sobre el fet que ha utilitzat de manera conscient i amb ànim fraudulent la seva clau per obrir aquesta guixeta, essent recordat no solament que segons el certificat de data 6 de novembre del 2012 del director del ORG_2 (folis 54 i 55), el pany de la guixeta numero 38 no presentava cap tipus de forçament podent explicar la seva obertura, sinó que a més, el processat ha declarat que el dia dels fets, havia begut i estava en un estat d'intoxicació considerable.

Altrament, des de les seves primeres declaracions davant el batlle instructor el dia 29 de maig del 2012, el processat ha protestat contra la suma avançada per la perjudicada Roda en la denuncia de data 2 de gener del 2012, sigui 500 EUR en un bitllet i 500 EUR en varis bitllets formant un total de 1.000 EUR, afirmant per la seva part, que independentment d'un bitllet d'un dollar i de documentació, la cartera furtada contenia un bitllet de 500 EUR, un de 50 EUR i un altre de 20 EUR, sigui la suma total de 570 EUR ; i si bé la perjudicada ha confirmat el dia 4 d'abril del 2013, a l'ocasió de la seva audició en el marc de la comissió rogatòria internacional, la suma de 1.000 EUR continguda en la cartera marca ORG_0 d'un valor de 85 EUR, les declaracions d'aquesta, que no ha comparegut a la vista oral, efectuades de manera no contradictòria, constitueixen únicament un indici que no és corroborat per cap altre element i doncs no són una prova.

Finalment, no s'ha acreditat el valor de la cartera furtada.

CONSIDERANT SEGON : Per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, Miró és responsable penalment d'aquesta contravenció penal en concepte d'autor per haver realitzat l'acte punible, culpabilitat demostrada especialment per la seva confessió.

CONSIDERANT TERCER : No existeixen en la causa circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT QUART : Per aplicació de l'article 94 del Codi Penal, Miró, responsable penalment, ho és també civilment i ha doncs de ser condemnat al pagament de la suma declarada furtada de 570 EUR, no essent acreditat0 el valor de la cartera.

CONSIDERANT CINQUÈ : De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat ha de fer front al pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : Que hem de condemnar i condemnem Miró com a responsable en concepte d'autor de la contravenció penal de furt, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de MULTA DE 750 EUR, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, condemnem Miró a pagar a Roda la suma de 570 EUR.

Contra aquesta resolució es pot interposat recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.