MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal de Corts · Penal

LESIONS DOLOSES (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA) - MALTRACTAMENTS HABITUALS EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC - AMENACES NO CONDICIONALS (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA)

Resolució
Sentència · 29/05/2013
Sentit
condemna (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STCOR 80/2013
ECLI
ECLI:AD:TCORAD:2013:80
Recurs
TC-052-4/11
Ponent
Enric Anglada Fors
Magistrats
Enric Anglada Fors, Concepció Baron Mora, Anna Estragués Armengol
Àrea
Penal
Descriptors
PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE MALTRACTAMENTS EN L'AMBIT DOMÈSTIC AMENACES CONDICIONALS AMENACES NO CONDICIONALS ROBATORI
Resum del CENDOJ

El Tribunal de Corts ha dictaminat una sentència en un cas de violència domèstica i amenaces contra la vida de la víctima. El processat, Gálvez, va ser declarat culpable de tres delictes: amenaces condicionals de mort i fetes amb arma, lesions psíquiques que van requerir tractament mèdic posterior, i maltractaments en l'àmbit domèstic. La víctima, Tamarit, va patir un trastorn per estrès posttraumàtic de tipus agut a conseqüència dels maltractaments. La sentència estableix que Gálvez ha de complir una pena de dos anys de presó, amb la meitat de la pena ferma preventivament i la resta condicional, així com una pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant sis anys i l'expulsió del Principat durant quinze anys. A més, Gálvez ha de pagar una indemnització de 2.500 euros a Tamarit per danys morals i ha de suportar les despeses processals i els honoraris d'advocat de l'acusació particular.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-nou de maig del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-052-4/11, seguida pels presumptes delicte major d'amenaces condicionals de mort i fetes amb arma, d'un delicte major de lesions psíquiques que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència i d'un delicte menor continuat de maltractaments en el àmbit domèstic, contra Gálvez, nascut el XXXX, Marroc, fill de Peña i Porras, de nacionalitat marroquina, casat, empleat defensat per la lletrada Sra. Izquierdo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Vaquero i acusació particular la Lletrada Sra. Montenegro, en representació de la perjudicada Sra. Tamarit, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent el Tribunal designat ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que en data 26 de març del 2011, vers les 22h15, el processat Gálvez, nascut el XXXX, de nacionalitat marroquina i sense antecedents penals, arribà al domicili que compartia amb la seva esposa Tamarit, després d'haver consumit varies cerveses, iniciant-se una discussió entre ambdós en alterar-se el processat B. per una trucada telefònica que rebé C. d'un amic, el qual començà a increpar a la seva esposa en àrab, dient-li: "puta, filla de puta, em cago en el teu pare" enervant-se cada cop més el processat B..

Que en veure que C. agafava el telèfon mòbil per trucar al Servei de Policia, li tragué dels dits i el llençà al terra, asseient-se finalment C. al sofà del menjador trobant-se molt atemorida, dirigint-se aleshores el processat B. a la cuina, d'on agafà un ganivet de grans dimensions amb el qual seguí atemorint a C., tot donant-li ordres mentre exhibia el ganivet, no deixant-la sortir del domicili mentre li deia en àrab, a fi d'atemorir-la i sempre exhibint el ganivet, expressions tals com: "no surtis, et juro que si surts et tallaré el cap .... asseu-te que et tallaré el cap, que et fotin filla de puta ..... que et tallaré el cap filla de puta ..... puta, no et deixaré en pau ... asseu-te allà sinó t'obro la panxa filla de puta ... de totes maneres et tallaré el cap ..." aconseguint finalment C., quan a ell li caigué el ganivet al terra, escapar-se i sortir corrents al replà de l'escala on demanà auxili, alertant als veïns que requeriren al Servei de Policia.

Igualment, des del mes d'octubre del 2010, quan es van traslladar a viure a Andorra, el processat B. ha menyspreat i increpat reiteradament a la seva dona C., amb expressions tals com: "puta, filla de puta, vella, segur que tens un altre home, ves a prendre pel cul", havent patit aquesta, com a conseqüència d'aquest menyspreu reiterat, un trastorn per estrès posttraumàtic de tipus agut pel qual ha requerit, per la seva curació, el seguiment de tractament mèdic psiquiàtric i psicoterapèutic.

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'amenaces condicionals de mort i fetes amb arma, tipificat a l'article 140.2 del Codi Penal, del delicte major de lesions psíquiques que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal i el delicte menor continuat de maltractaments en l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 114 del mateix text legal, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana s'imposi a l'encausat la pena de tres anys i mig de presó, part condicional, la complementària de prohibició de contactar amb la víctima per un període de 6 anys, i la pena d'expulsió definitiva de principat, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, ho deixa al criteri del Tribunal, al haver exercit la perjudicada, les accions conforme a Dret.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions.

RESULTANT: que la defensa de Tamarit, constituïda com a acusació particular, es mostra d'acord amb l'exposició de fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, trobant-se igualment d'acord amb la pena sol·licitada.

En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat sigui condemnat a indemnitzar a la seva defensada en el import de 2.500 EUR pel perjudici moral i en atenció al patiment psíquic i físic sofert, així com per les greus amenaces patides, i que sigui condemnat igualment a abonar-li els honoraris derivats de la intervenció lletrada per part de la perjudicada, d'acord amb les més recents sentències dels tribunals, a determinar en període d'execució de sentència.

En l'acte del judici oral eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la defensa de Gálvez es mostra igualment d'acord amb el relat de fets efectuat pel Ministeri Fiscal, estimant que el seu defensat es autor dels delictes que se li imputen, posant de relleu que tenint en compte l'informe elaborat pel Dr. Moliner, s'ha de concloure que el consum abusiu d'alcohol va causar una manca de control de les pulsions per part de B., que s'accentuà pels problemes de convivència de la parella.

Estima que una pena de sis mesos de presó condicional amb l'obligació de seguir un tractament psicoterapèutic seria suficient, oposant-se a la reclamació efectuada per l'acusació particular, tant pel perjudici moral com pel pagament dels honoraris d'advocat.

A l'acte de la vista oral ratifica les seves conclusions provisionals.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius:

d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort i fetes amb arma, tipificat a l'article 140.2 del Codi Penal,

d'un delicte major de lesions psíquiques que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal,

d'un delicte menor continuat de maltractaments en l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 114 del mateix text legal.

CONSIDERANT: que del relat fàctic realitzat, resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements constitutius dels tipus penals abans esmentats.

És ben sabut que en els delictes que son executats amb ànim d'ocultació o en un àmbit de intimitat, el més habitual es disposar com a única prova directa la declaració de la víctima, i al testimoni d'aquesta la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. Però a més, en el cas d'autes, els fets que han donat lloc als referits delictes majors i menor, han quedat sobradament acreditats no sols per les rotundes i contundents declaracions de la pròpia víctima i la que prestà el testimoni Briones, sinó també i particularment, per la gravació sonora dels fets que efectuà la mateixa i que consta transcrita en el marc de les actuacions.

Tanmateix, ha quedat provat en autes que els maltractaments que patí la víctima Tamarit li causaren un perjudici per la seva salut psíquica, requerint tractament mèdic posterior a la primera assistència, i això, tant per les declaracions de la pròpia perjudicada, sinó també pel resultat de l'informe pericial psiquiàtric, que realitzà el Dr. Moliner, en el què conclogué que "... les infraccions denunciades i objecte d'autes tenen relació amb les alteracions psíquiques descrites, predominant un estat d'angoixa i por i que son compatibles amb el diagnòstic de trastorn per estrès posttraumàtic de tipus agut", informe que fou ratificat a l'acte de la vista, amb la corresponent contradicció, precisant expressament que la Sra. C., arrel dels fets, requeria de tractament, estant totalment desestabilitzada i que el seu trastorn era de tipus agut i no crònic i per tant reversible en 2 a 3 mesos, el qual posa de relleu i acredita palmàriament, no sols la realitat, sinó la continuïtat i habitualitat del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic.

CONSIDERANT: que dels abans esmentats il·lícits penals n'és responsable en concepte d'autor, l'encausat Gálvez, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta del conjunt de la prova practicada a l'acte del judici oral, i de la que ja s'ha fet l'anàlisi corresponent en el Considerant precedent.

CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, doncs l'estat d'embriac en que es trobava aquest en el moment dels fets d'autes, que ha estat invocat per la seva defensa, no es pot considerar com a circumstància modificativa, puix que en cas contrari ens trobaríem en una situació de "actio liberae in causa" i per reputar-la com a circumstància atenuatòria de la responsabilitat, ha de tenir una causa fortuïta o involuntària, la qual cosa no ha quedat acreditada que es doni en el present supòsit, si bé tal situació personal de l'encausat es tindrà en compte als efectes de fixació de la pena.

En efecte, es desprèn de la prova pericial psiquiàtrica efectuada igualment pel Dr. Moliner, que l'exploració realitzada, d'una part, descarta qualsevol tipus de malaltia mental i, d'altra part, descarta també que B. pateixi un trastorn per dependència a l'alcohol, tractant-se d'un hàbit adquirit pel dit processat.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte l'establert a l'article 56 del Codi Penal, i singularment la manca d'antecedents penals del processat i la seva concreta situació personal, en especial el context emocional en que es trobava immers, al no haver sabut gestionar i controlar la relació matrimonial, com a conseqüència del factor o patró sociocultural de procedència.

Que de conformitat amb el que disposa l'article 58.3 del Codi Penal, el Tribunal estima adient imposar a l'encausat una pena única, compte tingut, d'una part, la natura dels il·lícits comesos, i d'altra, la finalitat de sancionar integrament el comportament antijurídic del mateix.

Que ateses les circumstàncies concurrents en el supòsit d'autes, i tenint en compte les peticions formulades per les acusacions, el Tribunal imposarà la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima per un període de sis anys, a l'empara de l'estatuït a l'article 38.3 del Codi Penal, així com l'expulsió del Principat per un període de quinze anys, atès que l'encausat no té arrelament de cap tipus al Principat.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, d'acord amb el que disposa l'article 90 del Codi Penal, havent per tant d'indemnitzar el processat a Tamarit, en funció de l'informe mèdic efectuat pel Metge psiquiàtric forense, en la quantitat reclamada per l'acusació particular, de 2.500 EUR en concepte de perjudici moral, compte tingut de la necessitat de tractament psiquiàtric i psicològic que va haver de realitzar

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades (que també abasten les dimanants de la traducció) i els honoraris d'advocat de l'acusació particular, quina quantitat es determinarà en període d'execució de sentència.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem a Gálvez, com a responsable penalment, en concepte d'autor, d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort i fetes amb arma, d'un delicte major de lesions psíquiques que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència i d'un delicte menor continuat de maltractaments en el àmbit domèstic, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ, DELS QUALS FERMA LA PART COMPLERTA PREVENTIVAMENT I LA RESTA CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de QUATRE ANYS, la pena complementària DE PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA, PER UN PERÍODE DE SIS ANYS i L'EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT, PER UN PERÍODE DE QUINZE ANYS.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna al processat Gálvez a indemnitzar Tamarit en la quantitat de DOS MIL CINC CENTS EUROS (2.500 EUR).

Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades i als honoraris d'advocat de l'acusació particular, quina suma es determinarà en període d'execució de sentència.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la present resolució.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora