LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-nou de maig del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-025-2/11, seguida per dos presumptes delictes majors de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i per una presumpta contravenció penal de lesions doloses contra Luís. nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat francesa, el qual no compareix malgrat haver estat degudament citat; és defensat per la lletrada Sra. Herrera, essent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. ENTITY_6; actua de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara, que en data 6 de març de 2011, vers les 03.52 hores Manzanares i Luís iniciaren una discussió a l'interior de la discoteca ORG_0 del XXXX.

Que essent aproximadament les 03.50 hores i quan Manzanares es disposava a marxar de dit local nocturn, se li apropà en Luís colpejant-lo amb un got de vidre al cap; que el got es trencà i Luís colpejà novament en Manzanares amb el got al coll. Que seguidament i amb el mateix got de vidre trencat, Luís colpejà a Ropero que s'interposà entre ambdós, acabant per donar un cop de puny a Martin el qual també havia intervingut per a aturar l'agressió; que també ha quedat acreditat que arrel d'aquests fets i com s'ha indicat, Manzanares, Ropero i Martin patiren lesions.

Que malgrat el processat - que no ha comparegut davant del Tribunal - negui tant en la declaració prestada davant del Servei de Policia com de la Batllia parcialment els fets, assegurant que si bé és cert que va llençar un got de vidre, va ser per a defensar-se, en tenir por de ser agredit per en Manzanares i els seu dos acompanyants i en resposta a l'agressió prèviament efectuada per en Manzanares que li hauria llençat primer un got de vidre sense tocar-lo, val a dir que de la prova practicada se'n desprèn el contrari i que fou en Luís qui inicià l'agressió i en tot cas, participà voluntàriament en la baralla, doncs tot i assegurar que fou en Manzanares qui el provocà, demanant-li de sortir a l'exterior, no només en Luís hi hauria accedit voluntàriament - tractant-se aleshores d'una baralla mútuament consentida en la que no es podria en cap cas al·legar legítima defensa - sinó que consta que ja gairebé a la sortida del local, fou Luís qui començà a agredir a en Manzanares i als seus acompanyants, de la forma descrita.

Efectivament, no només així ho declaren de forma constant i reiterada els perjudicats Manzanares, Ropero i Martin, sinó que així també ho manifestà en el seu dia el porter del local Corbacho (folis 63 i ss), testimoni imparcial dels fets, que manifestà que trobant-se ell a la porta a l'hora de tancament, va veure com el processat Luís i els seus acompanyants començaven a increpar a en Manzanares i als seus amics, empentant-los i propinant de sobte en Luís un cop amb el got que duia a en Manzanares que començà a sagnar abundantment; que altrament, la versió facilitada per la defensa del processat segons la qual aquest només hauria llençat un got de vidre i no hauria agredit als acompanyants de Manzanares (Ropero i ENTITY_9) els quals haurien sofert les lesions constatades en haver-se produït finalment una baralla multitudinària arrel de la qual diverses persones caigueren a terra, no ha estat en absolut corroborada sinó que al contrari, aquesta versió es veu contradita tant per les manifestacions del propi processat que declarà en autes que arrel de la baralla no van caure mai al terra doncs van ser immediatament separats (foli 81) com per les lesions sofertes pels perjudicats que es troben perfectament objectivades i són perfectament compatibles amb la forma d'agressió per ells descrita.

Efectivament, consta que Manzanares patí una ferida al cuir cabellut i altra incisa a la regió laterocervical dreta que requerí de tractament mèdic, concretament de punts de sutura per a la seva curació; que segons informe forense obrant en autes (folis 60 a 63), la ferida al cuir cabellut obeeix a una violència de tipus contusa - pel cop de got encara sencer - i la de la regió laterocervical, s'indica que és compatible amb violència de tipus incisa -amb el got trencat - i amb prou força com per lesionar l'epidermis i el teixit cel·lular subcutani; que també consta que Ropero patí una ferida incisa al mentó i una ferida incisa a l'avanbraç esquerre - produïdes amb el got trencat - que requeriren també de tractament mèdic (punts de sutura) per a la seva curació (foli 14) i Martin una contusió mèdicament constatada que no consta hagi requerit ni d'assistència ni de tractament per a la seva curació (foli 19), per tot el què els fets són constitutius de dos delictes majors de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, tipificats a l'article 115.2 del Codi Penal i d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal en concórrer tots els elements constitutius dels tipus.

CONSIDERANT:

que de la prova practicada davant del Tribunal se'n desprèn que la matinada del 6 de març de 2011, Manzanares i Luís iniciaren una discussió a l'interior de la discoteca ORG_0 del XXXX.

Que essent aproximadament les 03.50 hores i quan Manzanares es disposava a marxar de dit local nocturn, se li apropà en Luís colpejant-lo amb un got de vidre al cap; que el got es trencà i Luís colpejà novament en Manzanares amb el got al coll. Que seguidament i amb el mateix got de vidre trencat, Luís colpejà a Ropero que s'interposà entre ambdós, acabant per donar un cop de puny a Martin el qual també havia intervingut per a aturar l'agressió; que també ha quedat acreditat que arrel d'aquests fets i com s'ha indicat, Manzanares, Ropero i Martin patiren lesions.

Que malgrat el processat - que no ha comparegut davant del Tribunal - negui tant en la declaració prestada davant del Servei de Policia com de la Batllia parcialment els fets, assegurant que si bé és cert que va llençar un got de vidre, va ser per a defensar-se, en tenir por de ser agredit per en Manzanares i els seu dos acompanyants i en resposta a l'agressió prèviament efectuada per en Manzanares que li hauria llençat primer un got de vidre sense tocar-lo, val a dir que de la prova practicada se'n desprèn el contrari i que fou en Luís qui inicià l'agressió i en tot cas, participà voluntàriament en la baralla, doncs tot i assegurar que fou en Manzanares qui el provocà, demanant-li de sortir a l'exterior, no només en Luís hi hauria accedit voluntàriament - tractant-se aleshores d'una baralla mútuament consentida en la que no es podria en cap cas al·legar legítima defensa - sinó que consta que ja gairebé a la sortida del local, fou Luís qui començà a agredir a en Manzanares i als seus acompanyants, de la forma descrita.

Efectivament, no només així ho declaren de forma constant i reiterada els perjudicats Manzanares, Ropero i Martin, sinó que així també ho manifestà en el seu dia el porter del local Corbacho (folis 63 i ss), testimoni imparcial dels fets, que manifestà que trobant-se ell a la porta a l'hora de tancament, va veure com el processat Luís i els seus acompanyants començaven a increpar a en Manzanares i als seus amics, empentant-los i propinant de sobte en Luís un cop amb el got que duia a en Manzanares que començà a sagnar abundantment; que altrament, la versió facilitada per la defensa del processat segons la qual aquest només hauria llençat un got de vidre i no hauria agredit als acompanyants de Manzanares (Ropero i ENTITY_9) els quals haurien sofert les lesions constatades en haver-se produït finalment una baralla multitudinària arrel de la qual diverses persones caigueren a terra, no ha estat en absolut corroborada sinó que al contrari, aquesta versió es veu contradita tant per les manifestacions del propi processat que declarà en autes que arrel de la baralla no van caure mai al terra doncs van ser immediatament separats (foli 81) com per les lesions sofertes pels perjudicats que es troben perfectament objectivades i són perfectament compatibles amb la forma d'agressió per ells descrita.

Efectivament, consta que Manzanares patí una ferida al cuir cabellut i altra incisa a la regió laterocervical dreta que requerí de tractament mèdic, concretament de punts de sutura per a la seva curació; que segons informe forense obrant en autes (folis 60 a 63), la ferida al cuir cabellut obeeix a una violència de tipus contusa - pel cop de got encara sencer - i la de la regió laterocervical, s'indica que és compatible amb violència de tipus incisa -amb el got trencat - i amb prou força com per lesionar l'epidermis i el teixit cel·lular subcutani; que també consta que Ropero patí una ferida incisa al mentó i una ferida incisa a l'avanbraç esquerre - produïdes amb el got trencat - que requeriren també de tractament mèdic (punts de sutura) per a la seva curació (foli 14) i Martin una contusió mèdicament constatada que no consta hagi requerit ni d'assistència ni de tractament per a la seva curació (foli 19), per tot el què els fets són constitutius de dos delictes majors de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, tipificats a l'article 115.2 del Codi Penal i d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal en concórrer tots els elements constitutius dels tipus.

Decisio

CONSIDERANT: que dels esmentats delictes majors i contravenció penal n'és responsable en concepte d'autor, el processat Luís per la seva participació personal i directa en els fets, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Que no obstant, a efectes de penalitat i de conformitat amb el què disposa l'article 56 del Codi Penal, el tribunal tindrà en compte la gravetat dels fets d'autes però també l'absència d'antecedents del processat, que acabava de fer 21 anys a la data de producció dels fets i que la matinada d'autes havia ingerit una quantitat important d'alcohol, donant un resultat positiu de 1,34 grams d'alcohol per litre de sang a la prova d'alcoholèmia que li fou efectuada, per tot el què procedirà, de conformitat amb el què disposa l'article 58.3 del Codi Penal, imposar-li una pena única de divuit (18) mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de tres (3) anys .

CONSIDERANT: que el responsable penalment ho és també civilment si bé en el present cas no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil en haver Martin renunciat a res reclamar i podent sempre exercitar els altres perjudicats, tot i no fer-se'n expressa reserva, les accions civils al seu abast.

CONSIDERANT: que així mateix, procedirà la condemna en costes del processat Luís de conformitat amb el què disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

VIST les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Luís en rebel·lia processal, com autor de dos delictes majors de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima tipificats a l'article 115.2 del Codi Penal i d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal, una pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE TRES (3) ANYS així com al pagament de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Aquesta sentència és, pel que fa al rebel, susceptible de recurs d'audiència en un termini de quinze dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 247 i següents del Codi de Procediment Penal i és, pel que fa a les altres parts, susceptible de recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.