ESTAFA INFORMÀTICA

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, 25 de juliol del 2018 .

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000014/2017 seguida per un presumpte delicte major d'estafa informàtica contra :

Esteban nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa,; és defensat pel lletrat Sr. ENTITY_4;

Carnero nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana,; és defensat pel lletrat Sr. ENTITY_5;

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Serra.

És ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en el decurs del mes d'abril del 2014, en el marc d'una operació de les conegudes com a "phishing" d'una entitat bancària - consistent en simular la plana web original d'un banc (en aquest cas M.) per induir a error al receptor del missatge, a fi d'obtenir les seves credencials i poder efectuar, sense el seu coneixement ni consentiment, transferències bancàries des dels seus comptes - una persona no identificada i que no es troba a disposició del tribunal, contactà, a través de la xarxa social de contactes "H15", amb Esteban i Carnero, proposant-los de participar en la mateixa, a canvi de rebre la comissió corresponent.

A tal efecte, Esteban i Carnero havien de facilitar a la persona que els contactà, via correu electrònic, un número de compte a l'entitat M. on rebrien transferències, havent ells de retirar seguidament els imports rebuts i, previ descompte la seva comissió del 10%, transferir-los de nou, a través de ORG_0, vers Malàisia, des d'on s'havien ordenat les operacions.

Esteban i Carnero, coneixent l'origen dels diners i amb ànim d'obtenir un benefici patrimonial il·lícit, acceptaren la proposta efectuada.

Així, en data 22 d'abril del 2014, el processat Esteban, es personà a l'entitat bancària M., sucursal del XXXX, on obrí el compte XXXX que facilità seguidament al seu interlocutor desconegut. L'endemà, 23 d'abril del 2014, rebé en dit compte, una transferència de 3.000 EUR ordenada des de Malàisia, la qual havia estat carregada al compte bancari XXXX titularitat de L. C., SA, sense coneixement ni autorització de la titular del mateix, Palmer. Aquesta transferència fou però finalment retrocedida per la pròpia entitat bancària.

Carnero, que ja disposava a M., del compte XXXX titularitat de A. - Carnero - el facilità també a la persona desconeguda que li proposà l'operació, rebent seguidament en dit compte, diverses transferències de diners ordenades des de una IP de Malàisia i carregades sobre varis comptes bancaris de clients de la mateixa entitat, sense el seu coneixement ni consentiment i segons la següent relació:

en data 10 d'abril del 2014, rebé la transferència de 2.950 EUR ordenada des de una IP de Malàisia, amb càrrec sobre el compte titularitat de S. Y. R. número XXXXXX (compte relligat als de la mercantil F. M.; SL titularitat de ENTITY_11), retirant el processat Carnero 2.600 EUR el mateix dia. Expósito reclama l'import de 2.950 EUR.

en data 17 d'abril del 2014, rebé una transferència per import de 2.980 EUR ordenada des de una IP de Malàisia i que es carregà al compte XXXX titularitat de M. Q. R., SL; aquesta quantitat fou transferida el mateix dia per Carnero a un altre compte de la seva titularitat a la mateixa entitat, i retirat en efectiu en data 22.02.2014; el representant de M. Q. R. S.L, Escolano reclama l'import de 2.980 EUR;

en data 23 d'abril del 2014, rebé dues transferències per imports de 2.900 EUR i 2.990 EUR ordenades des de una IP de Malàisia i respectivament carregades sobre els comptes titularitat de les mercantils O. I. H., SL i M. Q. R., SL números XXXX i XXXX, que foren finalment retrocedides pel banc.

en data 23 d'abril del 2014, rebé la transferència de 3.000 EUR ordenada des de una IP de Malàisia i que es carregà al compte bancari titularitat de L. C., SA número XXXX, la qual fou retrocedida pel banc.

En seguiment de l'anterior, el processat Carnero efectuà 3 enviaments de diners vers Malàisia a través de W. U.: un el dia 14 d'abril del 2014 i dos el dia 23 d'abril del 2014, d'imports respectius 2.950 EUR, 980 EUR i 2.000 EUR, enviats a Amador el primer i a Capellà els dos altres.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : L'article 210 del Codi Penal disposa que "El qui, amb ànim de lucre i valent-se d'alguna manipulació informàtica o artifici semblant, realitzi una transferència o disposició no autoritzada que provoqui a una persona un perjudici patrimonial superior a 600 euros, ha de ser castigat amb les penes previstes per l'estafa o per a l'estafa qualificada si es dóna algun dels supòsits dels apartats e) o f) del punt 1 de l'article anterior."

En el present cas, cap de les operacions objecte d'acusació ha estat negada pels processats que admeten haver posat a disposició d'una tercera persona, el seu compte bancari, a fi que aquesta hi enviés una certa quantitat de diners que ells li havien de retornar posteriorment per correu, a canvi d'una comissió.

L'únic objecte de controvèrsia és el coneixement de l'origen il·lícit dels diners, per quant tant Esteban com Carnero han negat saber que els imports que rebien als seus comptes provenien d'una manipulació informàtica, més concretament d'una operació de "phishing" i que les transferències que ells rebien es feien sense coneixement ni consentiment dels titulars dels comptes bancaris corresponents.

No obstant, val a dir que tant les operacions de "phishing" d'entitats bancàries com la utilització en les mateixes de diverses persones, per enviar els diners cap a altres països, a canvi d'una comissió i mitjançant empreses d'enviament tipus "W. U." són en l'actualitat sobradament conegudes pel ressò que en diversos mitjans de comunicació se'n fa.

Ensems, no es pot admetre ni el desconeixement ni l'engany al·legat pels processats sobre la il·licitud de l'operació per ells efectuada, per quant de la prova practicada n'apareix que ambdós s'han situat, quant menys, en una posició de deliberada ignorància sobre l'origen dels diners.

Efectivament, van ser contactats a través d'internet i més concretament d'una pàgina destinada a fer contactes o amistats, per una persona desconeguda per ells, de la que no tenien cap referència, la qual d'immediat i sense més, els proposà, l'operació descrita.

Tot i no conèixer aquesta persona ni tenir-ne cap referència, Esteban acceptà anar a obrir un compte bancari destinat a tal efecte i Carnero facilitar el compte corrent del que ja disposava.

L'operació proposada els havia també, per sí sola, de fer sospitar, doncs ultra la forma en que van ser contactats, és totalment inusual rebre quantitats importants de diners d'una persona totalment desconeguda, sense cap transacció prèvia ni garantia del emissor i del receptor, així com percebre quantitats considerables (comissions d'un 10% de l'import total de la transferència) per tant escassa feina i dedicació, doncs els processats havien simplement i segons ells mateixos han reconegut, de rebre els diners sobre els seus comptes, retirar- los i seguidament enviar-los de nou a través de ORG_0, prèvia deducció de la comissió pactada.

És clar per tant que en el present cas, els processats que no van efectuar cap gestió per verificar si més no, l'aparença de realitat de l'empresa que els contactava ni de les factures quin cobrament diuen gestionaven, tractaven de guanyar diners de manera molt ràpida i fàcil, facilitant un compte corrent del que n'eren titulars o persones autoritzades, pels moviments de diners des de fora del Principat i d'origen desconegut, o volgudament desconeguts per part d'ells, a qui tant sol importava la substanciosa comissió que havien de percebre, d'un 10%, havent col·laborat d'aquesta manera de forma totalment voluntària, en el frau informàtic objecte de les presents actuacions.

No es pot tenir en compte les al·legacions efectuades per les defenses dels processats sobre el poc nivell de formació dels seus representats, per quant Esteban és encarregat des de fa molts anys, d'una empresa del Principat (C.) segons ell mateix declarà (foli 160) i Carnero té la seva pròpia empresa, pel que cap d'ells podia ignorar que les operacions efectuades no obeïen al normal tràfic mercantil, havent declarat el propi Carnero que el van contactar el mateix dia al matí i a la tarda ja li havien ingressat els diners (foli 245) i que no coneixia ni el nom de l'empresa; només el de la secretaria i el del "jefe" (foli 246) i que tot plegat "li va estranyar perquè normalment ningú regala res"; ensems, Esteban no digué la veritat al banc quan en ser preguntat a què obeïa la transferència rebuda, va contestar que es dedicava a la venda a través de Internet.

Decisio

CONSIDERANT SEGON : En el present cas, concorren doncs bé tots els elements constitutius del tipus d'estafa informàtica previst i penat a l'article 210 posat en relació amb l'article 208 del Codi penal: una manipulació informàtica destinada a realitzar una transferència o disposició no autoritzada que provocà en diverses persones, un perjudici patrimonial superior a 600 euros, un nexe causal i directe entre la manipulació efectuada i el perjudici causat, i un ànim de lucre, com a element subjectiu de l'injust, entès com el propòsit del subjecte actiu d'obtenir un avantatge patrimonial correlatiu al perjudici ocasionat.

El delicte s'entén en tots els casos consumat, en haver-se produït el resultat i haver rebut els processats els diners producte de la manipulació informàtica efectivament al seus comptes bancaris i integrat per tant el seu patrimoni, i havent- ne pogut disposar encara que fos momentàniament, en haver el banc posteriorment retrocedit els imports corresponents, el que tindrà efectes únicament a nivell de la responsabilitat civil.

CONSIDERANT TERCER : Del delicte major d'estafa informàtica en són responsables, en concepte d'autors, els processats Esteban i Carnero, per haver realitzat personalment els fets punibles, en aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Pel que fa a Carnero, s'aprecia continuïtat delictiva atenent la pluralitat d'accions per ell efectuades i de conformitat amb el què disposa l'article 59 del Codi Penal.

CONSIDERANT QUART : Pel que fa a la fixació de la pena i de conformitat amb el què disposa l'article 56 del Codi Penal, el tribunal tindrà especialment en compte la manca d'antecedents dels processats, el penediment mostrat davant del Tribunal i la seva concreta situació personal, per tot el què procedirà imposar a Esteban una pena de deu mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de tres anys, i a Carnero, una pena de quinze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de tres anys.

CONSIDERANT CINQUÈ : El responsable penalment ho és també civilment per tot el què de conformitat amb el què disposen els articles 90 i ss. del Codi Penal, procedeix declarar la responsabilitat civil de Carnero, el qual haurà d'indemnitzar :

-Expósito en la quantitat reclamada de DOS MIL NOU-CENTS CINQUANTA EUROS (2.950 EUR);

-Escolano en la quantitat reclamada de DOS MIL NOU-CENTS VUITANTA EUROS (2.980 EUR).

No procedeix donar lloc a la declaració de responsabilitat civil solidària junt amb Carnero, de Esteban, com ho sol·licita el Ministeri Fiscal, per quan, tot i formar part de la mateixa operació de "phishing", no ha quedat acreditat cap coneixement ni relació entre ambdós per cometre els fets delictius, no havent ocasionat, el fets comesos per Esteban, cap perjudici reclamat en el marc de la present causa .

CONSIDERANT SISÈ : De conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, els processats han de ser condemnats al pagament solidari de les despeses processals causades.

CONSIDERANT SETÈ: Tenint en compte les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

D E C I D I M :

Amadormnar Esteban com autor d'un delicte major d'estafa informàtica, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena DEU (10) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE TRES (3) ANYS, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Carnero, com autor d'un delicte major continuat d'estafa informàtica, a la pena de QUINZE (15) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE TRES (3) ANYS.

I en concepte de responsabilitat civil, Carnero indemnitzarà a :

-Expósito en la quantitat reclamada de DOS MIL NOU-CENTS CINQUANTA EUROS (2.950 EUR);

-Escolano en la quantitat reclamada de DOS MIL NOU-CENTS VUITANTA EUROS (2.980 EUR).

Imposar a ambdós processats, al pagament solidari de les despeses processals causades.

Contra la present resolució es pot interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.