LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, 19 de novembre del 2020.

VIST: En judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000141/2019, seguida pel presumpte delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per la seva curació.

Són acusats:

-Pino nascut el XXXX , fill de XXXX i de XXXX de Fàtima, de nacionalitat portuguesa, amb D.N.I. núm. XXX. El defensa el lletrat Sr. Mena.

-Esteban nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, amb passaport núm. XXXX. El defensa el lletrat Sr. Bonet.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Zurita.

És ponent la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER: Són fets provats i així es declara, que en data 11 de desembre de 2015 vers les 4 hores de la matinada, el processat Esteban circulava conduint el seu vehicle, marca Volkswagen matrícula del Principat, per l'Av. Tarragona d'Andorra la Vella, duent com a passatger, el processat Pino.

Arribats a l'alçada del restaurant l'Aigüeta, es produí un incident de circulació amb el vehicle marca Mazda matrícula espanyola, conduit per Amorós, anant de copilot Olmo i dos altres ocupants no identificats, al seient del darrera.

Ambdós vehicles s'aturaren al C/Prat de la Creu d'Andorra la Vella, a l'alçada de l'Hotel Holliday Inn.

G. i F. baixaren del vehicle i s'aproparen a la finestra del conductor del vehicle Volkswagen, Esteban. Aquest darrer sortí aleshores també del seu vehicle i F. li donà, sense més, dos cops de puny a la cara. En veure-ho, B. baixà al seu torn del vehicle i anà directament vers F., estirant-lo pel darrera per fer cessar l'agressió. Aleshores, F. es girà i donà tot seguit, un cop de puny a B. que l'hi va tornar.

Mentre tant, P. va treure el seu telèfon mòbil per avisar al Servei de Policia, moment en quin F. s'abalançà sobre ell, caient tots dos al terra, P. d'esquena i F. de cara.

Arran del fets, el telèfon mòbil de P. resultà malmès i Olmo va patir tumefacció i dolor a la zona occipital esquerra sense fluctuació, tumefacció en el llavi inferior amb hematoma intern i ferida interna; tumefacció lleu del dors de la piràmide nasal amb lleu epistaxi, ferida superficial al primer dit de la mà esquerra; erosions superficials al genoll dret i erosió a la base dreta del coll, requerint la ferida interna del llavi inferior, de sutura amb seda reabsorvible per la seva curació i la tumefacció de la piràmide nasal, una radiografia, tot el que li fou practicat al servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, el mateix dia dels fets, a les 05H54.

Per Aute de data 3 de setembre del 2018, el batlle instructor constatà la prescripció de la contravenció penal de danys i de maltractament corporal que fins aleshores imputava a Olmo.

RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera que els fets són constitutius d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per la seva curació, tipificat a l'article 113.1 del Codi Penal, i que Pino i Esteban en són responsables en concepte d'autors.

Pel processat B., indica que concorre la circumstància modificativa atenuant de la responsabilitat penal, d'esser menor de 21 anys al moment dels fets, i demana que se li imposi una pena de 1 mes d'arrest nocturn condicional, amb un període de suspensió de la condemna de 2 anys, i multa de 200 euros.

Pel processat P., precisa que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i demana que se li imposi una pena de 2 mesos d'arrest nocturn condicional amb un període de suspensió de la condemna de 2 anys, i multa de 400 euros,

Així mateix, demana que es condemni ambdós processats, al pagament de les costes processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, el Ministeri Fiscal no efectua cap reclamació, havent manifestat el perjudicat en un primer temps no voler reclamar i posteriorment dit que ho faria a través del seu advocat.

En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT TERCER: El lletrat Sr. Bonet, advocat defensor del processat Esteban, no es mostra, en el seu el escrit de qualificació provisional, d'acord ni amb l'exposició de fets ni amb la qualificació jurídica ni petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

Precisa que la matinada d'autes, la intenció del seu defensat era acompanyar amb el seu vehicle, al seu amic B. a casa; que van ser els quatre ocupants de l'altre vehicle els que en van baixar, posant-se en mig del seu carril de circulació i el Sr. P. va haver d'aturar-se per no atropellar-los. El conductor de l'altre vehicle es va posar al costat del Sr. P. que tenia la finestra del vehicle oberta, i el va agafar del braç. El Sr. P. va baixar del vehicle i va treure el seu telèfon per trucar a la policia. Aleshores, un dels acompanyants del conductor de l'altre vehicle, li va donar un cop de puny al cap. El Sr. P., per tal de defensar-se, es va girar i en aquell moment, el conductor de l'altre vehicle el va abraçar per darrere i l'amic d'aquell continuà donant-li cops de puny. En veure la situació, el Sr. B. va baixar del vehicle i va donar una empenta al noi que estava agredint al Sr. P. i el conductor de l'altre vehicle, en aquell moment, el va deixar anar. Tot seguit, el Sr. B. i l'altre noi es van començar a mig barallar i el Sr. P. va aprofitar per trucar al Servei de Policia. En aquell moment, el noi que s'estava barallant amb el Sr. B. va anar ràpidament cap al Sr. P. i li va donar un cop de puny, fent- lo caure al terra - el Sr. P. d'esquena i l'altre noi de cara - trencant-se el telèfon mòbil del Sr. P.. Finalment, arribà una patrulla del Servei de Policia, posant fi a l'incident.

Fa constar que el seu defensat en cap moment va agredir ni causar cap lesió a ningú per tot el què, no sent els fets constitutius de delicte, demana l'absolució de Esteban, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Subsidiàriament, cas de que es consideri al seu defensat responsable del delicte del que se'l acusa, demana que se li imposi una pena de un cap de setmana d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la pena de un any, i multa de cent euros.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, afegint que la tumefacció a la zona occipital presentada per F. fou causada pel cop de puny de B. i les altres lesions són conseqüència de la caiguda , pel què el seu defensat no va causar cap lesió al Sr. F. motiu pel qual, reitera, escau l'absolució de Esteban.

RESULTANT QUART: El lletrat Sr. Mena, advocat defensor del processat Pino, no es mostra, en el seu el escrit de qualificació provisional, d'acord ni amb l'exposició de fets ni amb la qualificació jurídica ni petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

Indica que no és cert que el seu defensat baixés del vehicle i es dirigís directament vers el Sr. F., agredint-se ambdós a cops de puny i de peu; que el seu defensat no causà al Sr. F. cap de les lesions que presentava per tot el què el seu defensat no ha comès el delicte pel que ve acusat i cal pronunciar-ne l'absolució, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil ni efectuar condemna en costes.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional. Posa de relleu que ni G. ni F. han comparegut, pel que la seva declaració no s'ha pogut sotmetre a contradicció i no pot ser presa en compte com a prova de càrrec per condemnar al seu defensat. A més, diu que les declaracions prestades per aquells a la policia i a la Batllia, no poden tenir ni valor d'indici ja que es contradiuen en varis extrems i canvien la versió amb el temps: així, F. diu en un primer moment que no sap quin dels dos processats el va agredir, per dir, cinc mesos més tard que van ser tots dos. A més, fa constar que F. i G. es trobaven al moment dels fets, en un estat d'embriaguesa important (1,79g/l i 1,23 g/l respectivament), pel què poc crèdit es pot donar a les seves declaracions. Afegeix que el seu defensat reconeix haver donat un cop de puny al costat del cap de F. però amb aquesta acció, no li ha causat cap lesió que hagi requerit assistència mèdica per la seva curació sinó que les lesions que requeriren tal assistència són les provocades per la caiguda de cara de F., per tot el què, reitera, escau l'absolució del seu defensat.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER: El principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb els postulats de l'article 6.2 del Conveni europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950 i de vigent aplicació al Principat, suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent, mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment, i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.

CONSIDERANT SEGON: En el present cas, els processats Esteban i Pino, venen acusats d'haver agredit a Olmo, causant-li lesions que van requerir d'assistència mèdica per la seva curació.

Les lesions sofertes per F. venen objectivades per l'informe d'atenció a urgències obrant en autes (foli 66) on consta que en data 11 de desembre del 2015, a les 05H54, en acudir al servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Olmo presentava una contusió nasal, una contusió occipital esquerra, una contusió al genoll dret amb erosions abrasives, una erosió a la base dreta del coll, una ferida superficial paraungueal del primer dit mà esquerra i una ferida interna del llavi inferior amb hematoma. Per la contusió nasal li fou practicada una radiografia dels ossos propis del nas i per la ferida del llavi, se li practicà una sutura amb seda reabsorbible. Així mateix, l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense confirma l'informe d'atenció a urgències (folis 160 i ss.).

Olmo té declarat davant del Servei de Policia (foli 64) que un dels dos processats el va agredir, sense poder precisar quin, havent manifestat posteriorment a la Batllia que de fet, les lesions que presentava li van ser causades per tots dos processats, els quals el van agredir mitjançant cops de peu i cops de puny (folis 121 i ss.).

No obstant, si bé és cert que tant P. com B., han reconegut que la matinada d'autes, es va efectivament produir un altercat arrel d'un incident en la circulació, amb G. i els ocupants del vehicle d'aquest darrer, entre els quals Olmo, no és menys cert que P. ha negat - tant en període d'instrucció (folis 112 i ss.) com davant del Tribunal el dia de la vista oral - haver agredit a en F. de qualsevol forma, i que si B. ha admès haver-li donat un cop de puny al lateral del cap, ha afegit que va ser per defensar-se de l'agressió per ell prèviament soferta per part de F..

Olmo no ha comparegut davant del tribunal el dia de la vista oral, per oferir la seva versió dels fets. Tampoc ho ha fet el seu company Amorós que ja en període d'instrucció, tot i assegurar que F. havia estat agredit pels dos processats, manifestà però (folis 102 i ss.) que en aturar-se ambdós vehicles, ell va anar a la finestra del conductor (P.) i li va demanar explicacions, tot afegint que "F. sense més, va atansar-se també a la finestra del conductor i el va començar a agredir donant-li un o dos cops de puny. Que vist això, el copilot del Golf va sortir del vehicle i va anar directament a buscar en F. (...)"

En aquestes circumstàncies, i davant la incompareixença de F. i G., no ha quedat provat que P. hagi agredit a en F. ni que les lesions que requeriren assistència mèdica, sofertes per aquest darrer, hagin estat causades pel cop de puny reconegut per B., doncs tant B. com P. asseguren que en un moment donat, en abalançar-se F. sobre P., ambdós van caure al terra, P. d'esquena i F. de cara, havent-se causat en F. les lesions que requeriren d'assistència mèdica per la seva curació (concretament la ferida interna del llavi que es va suturar i la tumefacció de la piràmide nasal per la que es va fer una radiografia), al caure de cara a terra, el que és perfectament versemblant i compatible amb les lesions descrites i una erosió al genoll també constatada.

CONSIDERANT TERCER: No havent-se pogut per tant establir davant d'aquest Tribunal, prova de culpabilitat contra els processats P. i B., essent bàsica l'aplicació de la presumpció d'innocència, com a principi cardinal en el procediment penal de qualsevol Estat de Dret, principi del qual el principi "in dubio pro reo" és una expressió particular, procedeix l'absolució d'ambdós processats.

Altrament, val a dir que encara que s'admetés que les lesions que requeriren assistència mèdica per la seva curació, sofertes per F., haguessin estat causades pels processats - sigui pel cop de puny donat per B. o pel forceig amb P. que hauria provocat la caiguda a terra de F. com indica el Ministeri Fiscal en la vista oral - el Tribunal entén que l'actuació de P. i B. vindria emparada per la circumstància excloent de la responsabilitat penal de legítima defensa, prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, en no trobar-nos en el present cas, davant d'una baralla mútuament consentida, com pretén el Ministeri Fiscal.

Efectivament, ha quedat provat que Esteban fou objecte d'una agressió inicial i il·legítima per part de Olmo, que, només baixar del vehicle, li donà sense més, dos cops de puny i que Pino decidí aleshores intervenir per evitar que el seu company P. continués sent agredit, agafant a en F. pel darrera, estirant-lo, moment en quin F. es girà i donà un cop de puny a B. que li tornà, per defensar-se i en témer raonablement, vistes les circumstàncies, una nova agressió envers ell, de la qual tenia necessitat de defensar-se, fent-ho de la forma proporcionada ans descrita. Igualment, és legítim que P. forcegés amb F. en veure que aquell s'abalançava novament vers ell, en creure's raonablement en una nova situació de perill i témer una nova, probable i imminent agressió envers la seva persona, de la que havia de defensar-se, essent el mitjà emprat - el forceig - totalment proporcionat, encara que comportés la caiguda d'ambdós al terra .

Per tant, fins i tot en el supòsit contemplat pel Ministeri Fiscal, que atribueix les lesions sofertes a l'actuació dels processats, concorreria la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de legítima defensa prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, doncs concorren tots els requisits exigits per a la seva aplicació, d'acord amb la jurisprudència d'aquest Tribunal que, per apreciar-la, exigeix que l'agent actuï en defensa de la persona o dels drets propis, o d'altra persona, que concorri una prèvia i il·legítima agressió, que hi hagi necessitat racional del mitjà emprat per impedir o repel·lir l'agressió, que l'acte defensiu no sigui desproporcionat, que el mal causat per l'acció defensiva no sigui desproporcionat amb la gravetat del mal que s'intenta impedir o les circumstàncies de l'agressor, i que no hi hagi hagut provocació suficient per part del defensor (Tribunal de Corts sentència de 20/5/2009, causa núm. TC-127-2/07, sentència de 30 de setembre del 2014, causa núm. TC-031-3/13, 28 d'octubre del 2015, causa núm. 6000008/2014), admetent-se també la legítima defensa putativa, en aquells casos en que l'agressió és imminent o s'anuncia com a tal, i així és racionalment percebut per la persona que actua en defensa pròpia o d'altri (Tribunal de Corts sentència de 27 de maig del 2005, causa TC-130-4/02).

Finalment, val a dir també, que les altres lesions sofertes per F. (tumefacció i dolor a zona occipital esquerra sense fluctuació, ferida superficial al primer dit de la mà esquerra; erosions superficials a genoll dret i erosió a base dreta del coll), encara que s'atribuïssin als processats, no consta que hagin requerit d'assistència mèdica per la seva curació, pel que, serien en tot cas constitutives d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal, que, de conformitat amb el què disposa l'article 81.d) del Codi Penal es trobaria prescrita, en haver transcorregut un termini superior a sis mesos sense la pràctica de cap actuació susceptible d'interrompre la prescripció, entre la declaració de B. a la Batllia en data 11 de juliol del 2016 (folis 142 a 146) i la següent actuació judicial practicada, en data 25 de gener del 2017 (foli 147) així com entre l'informe remès en data 14 de desembre del 2017 pel Servei de Medicina Legal i Forense en relació amb les lesions de F. (folis 159 a 162) i el processament de P. i B. en data 3 de setembre del 2018 (foli 163), pel què escauria tanmateix, l'absolució dels dos processats.

CONSIDERANT QUART: En haver-se absolt els processats, del delicte menor del que venien acusats, s'han de declarar, de conformitat amb allò que disposen els articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal, d'ofici les despeses processals causades.

VIST

: les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà;

D E C I D I M:

Absoldre Esteban i Pino del delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per la seva curació del que venien acusats, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.