ABANDÓ DE MENORS

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

Tribunal de Corts

Delictes Majors 2400038/2014

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-cinc de juny del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 2400038/2014 seguida pel presumpte delicte major d'abandó de menor d'edat pel titular de les funcions de guarda, contra Catalá, nascut el XXXX, fill d'Salas i d'Ramirez, de nacionalitat francesa, en tràmits de separació, de professió lampista, domiciliat a Escaldes- Engordany, i defensat per la Lletrada Sra. Yuste, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Gomila i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que durant els dies 3, 5, 6, 7,8, 9, 10, 12, 13, 14, 16 i 17 d'agost i el dia 28 de setembre del 2013, el processat Catalá, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, deixà el seu fil menor Manso, de 7 anys d'edat, en aquestes dates, i de qui tenia atribuïda la guarda durant aquells dies segons havia acordat amb la mare del menor, tot sol al seu domicili radicat a XXXX, i sense que cap persona adulta se'n fes càrrec, entre les 7.30 hores del matí i fins les 20.00 hores, metre el processat anava a treballar al Pas de la Casa.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'abandó de menor pel titular de les funcions de guàrdia, tipificat a l'article 167.2 del Codi Penal, del qual en considera responsable, en concepte d'autor, al processat Catalá sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana s'imposi al mateix la pena de quinze mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a efectuar cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de qualificació provisional i l'eleva a definitiu.

RESULTANT: que la defensa de Catalá, manifesta bàsicament el seu acord amb els fets descrits pel Ministeri Fiscal, la seva qualificació jurídica i les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, precisant únicament que la pena sol·licitada es excessiva, atès que el processat no té antecedents penals computables en aquesta causa i que si va deixar el seu fill seu es per anar a treballar, interessant una pena de tres mesos de presó condicional, amb un terminis de suspensió de la condemna de tres mesos.

El dia de la vista oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional, afegint que s'ha d'apreciar l'atenuant de confessió del fet comés, raó per la qual sol·licita que la pena sigui de un mes i mig de presó condicional amb un termini de suspensió de un mes i mig, substituïda per un mes i mig d'arrest nocturn condicional amb e mateix termini de suspensió.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat d'abandó de menors pel titular de les funcions de guarda, tipificat a l'article 167.2 en relació a la continguda a l'article 59, ambdós del Codi Penal, puix que del relat fàctic realitzat, resulta evident la concurrència de tots els elements subjectius i objectius constitutius del delicte de comissió per omissió i de forma continuada, màxim quan la defensa de l'acusat ha acceptat tant els fets com la qualificació jurídica dels mateixos efectuada pel Ministeri Fiscal.

La prova practicada en les actuacions, i singularment el testimoniatge a l'acte del judici oral de la mare del menor i de la seva cuidadora, posa clarament de manifest la situació d'abandonament o de deixar sol el menor de forma voluntària per part del seu pare, que era la titular de les funcions de guarda del mateix en aquell moment, quina conducta, si bé certament no es pot cometre de forma imprudent i es necessari l'existència de dol, com diu la defensa de la processada, degut a la naturalesa del il·lícit penal d'autes, no es precís que es tracti d'un dol directe de desatenció absoluta, puix que es suficient la simple representació del perill que "el deixar de fer" o "el no fer" suposi pel desenvolupament del benestar del menor, és a dir, cap perfectament configurar el present tipus penal a títol de dol eventual, que es el que realment es dona en el supòsit enjudiciat, ja que, tenint possibilitat de buscar qualsevol solució adient perquè no es quedes el nen sols ni desprotegit -cangur, amics, veïns, activitats extra escolars-, no ho fa, amb l'esperança de que no li passarà rés, puix que li deixava el dinar fet a casa i mantenia contacte telefònic amb ell.

CONSIDERANT: que del dit il·lícit penal n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Catalá, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal, tal com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral, i singularment del reconeixement del processat i dels testimonis que han deposat a l'acte de la vista oral .

CONSIDERANT: que concorre en l'encausat la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, atenuant analògica de l'article 29.8 en relació a la continguda a l'article 29.5 del Codi Penal, doncs si bé és cert, com manifesta l'acusació pública que no concorren en el present cas els pressupostos per apreciar l'atenuant de confessió pròpiament dita, si que podem prendre-la en consideració, com a circumstància anàloga a aquesta, pel fet d'haver comparegut voluntàriament l'encausat només 48 hores després davant dels agents del Servei de Policia als qui els hi havia donat una versió totalment exculpatòria de la seva persona, declarant i explicant els fets tal com succeïren en realitat.

CONSIDERANT: que a efectes de fixació de la pena, el Tribunal tindrà en compte el disposat a l'article 56 del Codi Penal i especialment la manca d'antecedents penals de l'inculpat i la seva concreta situació personal i familiar.

CONSIDERANT: que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, si bé, d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem a Catalá, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major continuat d'abandó de menor pel titular de les funcions de guarda, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de un any, així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.