LESIONS DOLOSES CAUSADES MITJANÇANT OBJECTES O MITJANS AMB PERILL DE CAUSAR LESIONS MÉS GREUS A LA VÍCTIMA

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Blasco

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-cinc de juny del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 3400141/2013 (anteriorment TC-141- 3/13), seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses requerint tractament mèdic per a la seva curació i causades fent ús de mitjà perillós contra Rius nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, amb domicili a XXXX, en presó provisional per raó de la present causa del 27 de desembre del 2013 fins el 11 de febrer del 2014; és defensat pel lletrat Sr. Montenegro, essent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. ENTITY_6; actua de ponent el Magistrat Sr. Blasco havent designat el Tribunal Ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara, que el dia 25 de desembre del 2013, vers les 05.00 hores, el processat Rius condemnat per sentència de data 26 de juny del 2013 com autor d'un delicte major de lesions doloses causades amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima i per sentència de data 26 de febrer del 2013 com autor d'un delicte major de lesions que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència , es trobava a les escales de la discoteca "T." de La Massana quan, en baixar Durán per aquell indret, per poder passar empentà a la companya sentimental del processat el qual reaccionà impactant el got de vidre que duia a la mà i no es va trencar, contra la cara de Durán, provocant-li una fractura desplaçada dels ossos propis del nas i una contusió labial que requeriren de tractament mèdic per a la seva curació.

Tant la perjudicada Durán com la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL han renunciat a res reclamar en haver estat indemnitzats a la seva satisfacció pels processats.

RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 del Codi Penal i essent-ne el processat Rius responsable en concepte d'autor, concorrent la circumstància agreujant de reincidència prevista a l'article 30.7 del Codi Penal, sol·licita se li imposi una pena de dos anys i mig de presó així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil demana que el processat Rius indemnitzi a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import reclamat de 127,27 EUR.

En l'acte de la vista oral modifica la seva qualificació provisional: precisa que concorre en el processat l'agreujant de reincidència i l'atenuant d'haver reparat el dany causat, demanant que la pena que se li imposi sigui part condicional, no havent-hi lloc a responsabilitat civil en haver estat indemnitzats els perjudicats.

RESULTANT TERCER : El lletrat Sr. Montenegro, Advocat defensor del processat Rius es mostra parcialment d'acord amb l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal. Precisa que el seu defensat accepta haver donat el cop però no haver-ho fet de forma voluntària, essent així els fets constitutius d'una contravenció penal de lesions per imprudència tipificada a l'article 477.2 del Codi Penal i essent- ne el processat responsable en concepte d'autor i tenint en compte que li és d'aplicació l'atenuant de plena reparació de l'article 29.7 del Codi Penal, demana se li imposi una pena d'un mes d'arrest condicional, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional. Pel que fa a la pena a imposar, precisa que ha de ser la de un mes d'arrest domiciliari condicional. Subsidiàriament, si es consideren els fets constitutius d'un delicte de l'article 115.2 del Codi Penal, demana que no s'imposi al seu defensat cap pena de presó ferma ja que en cas contrari, perdria la feina, sinó una pena de 1 any de presó, en ferm la part ja complerta preventivament i la resta condicional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : No és objecte de controvèrsia que el dia 25 de desembre del 2013 el processat Rius es trobava a les escales de la discoteca T. de La Massana quan es produí un enfrontament entre ell i na Durán arrel del qual el primer li donà a la segona un cop de got a la cara que li causà les lesions descrites (fractura desplaçada dels ossos propis del nas i contusió labial) que requeriren de tractament mèdic per a la seva curació: fèrula de protecció nasal, antibiòtics, corticoïdes, així com visites per especialista en ORL durant tres mesos i proves complementàries segons consta en l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 168 a 174).

La controvèrsia rau únicament en la intenció de fer mal del processat que tot i admetre haver donat un cop amb el got a la Sra. Durán, insisteix en que va ser de forma involuntària.

No obstant, de la prova practicada davant del Tribunal se'n desprèn el contrari i que el perjudicat, amb un "animus laedendi" evident, estampà voluntàriament el got de vidre gruixut que duia a la mà, contra una zona especialment fràgil com la cara de la perjudicada.

Efectivament, no només sempre ho ha declarat així, de forma reiterada i constant la perjudicada Durán sinó que així també ho ha declarat clarament tant en el decurs de la instrucció com davant del tribunal el dia de la vista oral, un testimoni totalment imparcial dels fets, el Sr. Alfaro, porter de la discoteca on succeïren els fets, el qual ha manifestat que va poder observar clarament com el processat donava voluntàriament un cop de puny al mig del nas de la perjudicada, havent quedat acreditat que aquell duia a la mà un got de vidre, dels grans i gruixuts (got de whisky), doncs així ho declara també la perjudicada i la pròpia companya de Rius, Moliner que tot i que diu no haver vist cap cop de puny, sí que diu que en Rius duia "un got de vidre dels grossos" a la mà. Altrament i tot i no haver comparegut el dia de la vista oral i no haver pogut ser sotmesa la seva declaració a contradicció, obra en autes la versió de la Sra. Pera amiga de la perjudicada que l'acompanyava aquella nit, la qual declara que va poder veure com el processat estampava un got ample de vidre contra la cara de la seva amiga.

Altrament, les lesions sofertes per la perjudicada són perfectament compatibles amb la forma d'agressió per ella descrita.

CONSIDERANT SEGON : Els fets són així legalment constitutius d'un delicte major de lesions doloses amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions a la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 del Codi Penal, doncs hi hagué una agressió amb un got de vidre el que palesa com s'ha dit, un "animus laedendi" o intenció de lesionar i un evident perill de causar una lesió més greu a la víctima.

CONSIDERANT TERCER: El processat Rius n'és responsable en concepte d'autor, per la seva participació personal i directa en els fets, concorrent la circumstància modificativa agreujant de la responsabilitat penal de reincidència prevista a l'article 30.7 del Codi Penal en haver estat el processat Rius condemnat per sentència de data de data 26 de juny del 2013 com autor d'un delicte major de lesions doloses causades amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima i per sentència de data 26 de febrer del 2013 com autor d'un delicte major de lesions que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència.

Concorre igualment la circumstància modificativa atenuant de la responsabilitat penal prevista a l'article 29.7 del Codi Penal en haver procedit el processat a reparar totalment el dany ocasionat a la víctima abans de la celebració de la vista oral.

CONSIDERANT QUART: L'article 56 del Codi Penal disposa que el Tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat dels fets, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixen una futura reinserció per tot el què, tenint en compte l'especial gravetat dels fets i la reincidència del processat però també que aquest gaudeix d'ocupació laboral en l'actualitat i que ha fet l'esforç d'indemnitzar a la perjudicada i la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, una pena, de conformitat amb el què disposa l'article 62 del Codi Penal, de divuit mesos de presó dels quals ferma la part ja complerta preventivament i la resta condicional qualificada a no entrar en locals públics d'oci on se serveixin begudes alcohòliques, durant un període de un any amb un període de suspensió de la condemna de quatre anys .

CONSIDERANT CINQUÈ : El responsable penalment ho és també civilment i si bé en el present cas no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil en haver estat els perjudicats indemnitzats, sí que procedeix la condemna en costes del processat de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Rius, com autor d'un delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 del Codi Penal, concorrent la circumstància modificativa agreujant de reincidència i la modificativa atenuant de reparació del dany ocasionat a la víctima, a la pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ DELS QUALS FERMA LA PART JA COMPLERTA PREVENTIVAMENT I LA RESTA CONDICIONAL QUALIFICADA A NO ENTRAR EN LOCALS PÚBLICS D'OCI ON SE SERVEIXIN BEGUDES ALCOHÒLIQUES, DURANT UN PERÍODE DE UN (1) ANY AMB UN PERÍODE DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE (4) QUATRE ANYS així com al pagament de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.