ESTAFA - ÚS I COMERCIALITZACIÓ DE DOCUMENT INAUTÈNTIC

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Araujo Enric ANGLADA FORS

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, trenta de juny del dos mil onze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-043-2/09 seguida pel presumpte delicte major d'estafa en concurs medial amb el delicte major d'ús de document públic inautèntic dels delictes majors de creació i ús de document públic inautèntic, contra Vives, nascuda el XXXX, Portugal, filla d'Zurita i de Esparza, de nacionalitat portuguesa, i defensada pel Lletrat Sr. Bernat, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Gomila ; actuant de ponent i redactor de la sentencia el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que des de principis de l'any 2008 i fins al mes de setembre del mateix any, la processada Vives, nascuda el XXXX, Portugal, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, es va beneficiar de diferents prestacions socials del Ministeri de Benestar, Salut i Habitatge del M.I. Govern d'Andorra, mercès a tres resolucions favorables de dates 27 de març del 2008, amb número de registre 2450 que li atorgava ajuts fins al mes d'abril del 2008, 26 de maig del 2008, amb número de registre 2523, que li atorgava ajuts durant tot el mes e maig del 2008 i 14 de juliol del 2008, amb número de registre 2573, que li atorgava ajuts fins al 30 de setembre del 2008. entre els ajuts socials rebuts es trobava en tot cas l'ajut per col·laborar al pagament de l'habitatge, d'un import de 500 EUR havent estat derivada als ORG_0, radicats al XXXX, on ocupava l'apartament núm. 28.

Per causa, però, de no regularitzar la seva situació d'immigració, al mes d'agost del 2008 es van aturar els ajuts socials del M.I. Govern que percebia la processada C. qui, tot i així va continuar habitant a l'esmentat apartament 28, tot afirmant a la seva gerent, Briones, que el lloguer li continuava pagant el M.I. Govern, lliurant-li en diferents dates tres resolucions favorable de prestacions d'ajut al pagament de l'habitatge ocupat, d'un import de 600 EUR, signades pel Secretari d'Estat del Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge, de dates 15 d'octubre del 2008, 1r de desembre del 2008 i 1r d'abril del 2009 amb el segell oficial del M.I. Govern i amb el mateix número de registre que coincideix amb l'últim abonament realitzat legítimament. Resolucions que han resultat ser inautèntiques, no havent rebut la senyora C. cap mensualitat del lloguer, adeutant-se-li 5.000 EUR per aquest concepte.

Tanmateix, la processada C. va encomanar a una tercera persona, un tal Carranza, que no resta a disposició d'aquest M.I. Tribunal, la redacció d'un document de renovació de la sol·licitud del permís de treball al Principat, i als efectes de fer creure que havia regularitzat la seva situació al país, el va lliurar a una treballadora social de l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància del M.I. Govern, per poder recuperar la guarda i custòdia del seu fill, provisionalment confiada a una família d'acolliment.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets d'un delicte major d'estafa, tipificat a l'article 208 del codi penal, en concurs medial amb el delicte major d'ús de document públic inautèntic tipificat a l'art. 435.2 del codi penal i dels delictes majors de creació i d'ús de document públic inautèntic, dels articles 435.1 i .2 del codi penal, dels quals considera a la processada responsable en concepte d'autora, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que li sigui imposada la pena de dos anys de presó, part condicional, pel delicte major d'estafa en concurs medial amb el delicte major d'ús de document públic inautèntic i d'un any de presó condicional pels altres delictes majors, amb un termini de suspensió de 4 anys en tots els casos, així com el pagament de les despeses processals.

En concepte de responsabilitat civil, la processada haurà de satisfer a la perjudicada Sra. Briones l'import de 5.000 EUR sense perjudici, hagut compte que el dipòsit de 500 euros, que pugui ser imputat al deute.

A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la defensa de Vives es mostra en desacord amb els fets relatats pel Ministeri Fiscal, i sosté que la seva defensada ha negat sempre haver lliurat les tres resolucions a la Sra. Briones, reconeixent únicament haver demanat i fet ús d'un document públic inautèntic que corresponia a un rebut de la sol·licitud de renovació de l'autorització de treball que va lliurar a la treballadora social de l'Equip Especialitzat a la Infància del M.I. Govern davant la necessitat que tenia de recuperar la guarda i custòdia del seu fill.

Considera que els fets només són constitutius d'un delicte major de creació i ús de document públic inautèntic de l'art. 435.1 i .2 del Codi Penal respecte al document d'immigració, del qual la seva defensada n'és responsable en concepte d'autora, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

En quant a la penalitat, considera al seu entendre, que una pena de 3 mesos de presó condicional seria més que suficient, sense que hi hagi lloc a responsabilitat civil.

Subsidiàriament, si se la considerés responsable de tots els delictes imputats demana que les penes màximes haurien d'ésser de 6 mesos de presó condicional pel delicte major d'estafa en concurs medial amb el delicte d'ús de document públic inautèntic i de 3 mesos de presó condicional pel delicte major de creació i ús de document.

A l'acte del judici oral, ratifica el seu escrit de qualificació, exposant, a més, que els dos delictes s'han de poder penar de forma separada i que seria d'aplicació la disposició de Gràcia que atorga un indult de 8 mesos. Subsidiàriament, reiterant l'exposat al seu escrit indica que la responsabilitat civil només ascendiria a 3.750 EUR atès que La Sra. Briones va marxar el 13 de febrer i les claus es van retornar el 15 d'abril a rel de la detenció de la Sra. Briones, no podent doncs exigir el lloguer dels 15 dies d'abril i dels mesos de maig i juny, i que s'ha de descomptar també l'import del dipòsit que efectuà.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'estafa, previst i penat a l'article 208 del Codi Penal, en concurs medial amb el delicte major d'ús de document públic inautèntic tipificat a l'art. 435.2 del Codi Penal i dels delictes majors de creació i d'ús de document públic inautèntic, dels articles 435.1 i .2 del Codi Penal, doncs del relat fàctic resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements configuradors dels esmentats il·lícits penals, tota vegada que la processada amb engany suficient i amb un clar ànim de lucre, a fi de beneficiar-se de l'estada al pis sense abonar cap contraprestació, utilitzà unes falses resolucions de Govern on constava que l'Executiu mantenia la subvenció a favor de la propietària de la vivenda, cosa que comportà que la gerent de l'apartament arrendat, en la creença de que el Govern satisfaria els lloguers, la mantingués en el ús del pis, un cop acabada l'ajuda, sense percebre, per tant, quantitat alguna, el que comporta que quedi degudament constituït l'il·lícit penal d'estafa, en concurs medial amb el delicte d'ús de document públic inautèntic.

Pel que fa als altres dos delictes majors de creació i d'ús de document públic inautèntic, han estat degudament reconeguts per la processada, la qual a l'acte del judici oral manifestà haver encomanat un document fals, a un conegut seu, de nom Carranza, als efectes de justificar que estava regularitzant la seva situació al Principat i poder així recuperar la guarda i custòdia del seu fill, que provisionalment havia estat confiada a una família d'acollida.

CONSIDERANT: que dels esmentats delictes n'és responsable, en concepte d'autora, la processada Vives, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral, i no sols pel reconeixement parcial dels fets per part de la pròpia encausada, sinó també i singularment per la testifical portada a terme en el mateix.

CONSIDERANT: que en el present cas no concorren en l'inculpada circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte els criteris establerts a l'article 56 del Codi Penal, especialment la manca d'antecedents penals de l'acusada i la seva concreta situació personal i familiar.

Tanmateix, a efectes de penalitat, i de conformitat amb el que disposa l'article 58.3 del Codi Penal, la Sala estima adient imposar a la processada una pena única, compte tingut, d'una part, la naturalesa dels il·lícits comesos, i d'altra, la finalitat de sancionar conjuntament el comportament antijurídic de la mateixa.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, de conformitat amb el que estableixen els articles 90 i 94 del Codi Penal, i, per tant, procedeix declarar la responsabilitat civil de la processada, en quan haurà d'indemnitzar a la perjudicada en l'import de 3.750 EUR, donat que, tot i que la pretensió indemnitzatòria és de 5.000 EUR, el cert és que el dia 15 d'abril del 2009 Briones lliurà l'única clau del pis que encara tenia al seu poder, la qual cosa acredita la impossibilitat d'utilitzar la vivenda de referència des de dita data. Per això, la segona quinzena d'abril i els mesos de maig i juny, que també són reclamats en aquesta causa a la processada, no poden computar-se dins del concepte de perjudici provocat per la mateixa i, conseqüentment, no poden ser objecte de la present indemnització.

Quan el dipòsit de 500 EUR que obra en poder de la perjudicada, no escau fer cap pronunciament en el marc d'aquest sumari, compte tingut que no consta que hagués estat avançat per la processada, ans al contrari, doncs sembla que fou Govern qui realitzà el mateix, i en tot cas és a dit organisme a qui s'haurà de retornar l'esmentada quantitat.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusada el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem a Vives, com a responsable penalment, en concepte d'autora del delicte major d'estafa, en concurs medial amb el delicte major d'ús de document públic inautèntic i dels delictes majors de creació i d'ús de document públic inautèntic, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió d'aquesta pel mateix període temporal de la condemna, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Vives haurà d'indemnitzar a Briones, en la seva qualitat de gerent dels apartaments Maragall, en la quantitat de TRES MIL SET-CENTS CINQUANTA (3.750) EUROS.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.