ESCOLTES IL·LEGALS I CONDUCTES AFINS

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, el dia trenta de juny del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-020-2/09 seguida pel presumpte delicte major de captació d'imatges sense consentiment, contra Castilla, nascut el XXXX, fill d'Àngel i de Maria, de nacionalitat andorrana, separat, de professió administratiu comptable, i defensat pel Lletrat Sr. Expósito, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Agullo, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que el dia 23 de febrer del 2009, vers les 17.45 hores, el processat Castilla, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, trobant-se als vestidors mixtes de la zona "Club" del XXXX, s'adonà que Agullo estava entrant a una cabina dels referits vestidors per canviar-se, agafant aleshores el processat R el seu telèfon mòbil marca ORG_0, model 6670 (amb càmera fotogràfica incorporada), amb la intenció de fer-li una fotografia despullada a la dona, per la qual cosa va introduir la mà amb el mòbil agafat, per sota la porta de la cabina on es robava desvestint-se Agullo, prement el botó per captar la fotografia, que va fer, sense que es conegui si realment va aconseguir captar la imatge buscada, o es va fotografiar alguna part de la cabina accidentalment, o la fotografia era borrosa i no s'apreciava res amb nitidesa, perquè en adonar-se'n la Sra. Cañete, va començar a cridar i el processat va esborrar la fotografia immediatament.

CONSIDERANT:

que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de captació d'imatges sense consentiment, tipificat i penat a l'article 183 del Codi Penal, delicte comés en grau de temptativa de l'article 17.1 i 54 del Codi Penal.

Així doncs, el processat va introduir un instrument apte per copsar imatges en una zona privada i especialment amagada de les mirades alienes del centre termal, lloc on una persona s'estava canviant de roba i per tant es trobava nua (així ho explicà la denunciant, que explica que s'estava posant crema al cos en aquell moment), veient aquesta persona, la Sra. Cañete, com una mà es va introduir pel forat que hi havia entre la porta i el terra, amb el mòbil, i va intentar fer fotografies.

Que aquesta acció configura la conducta típica recollida en el tipus penal de l'article 183 del Codi Penal, donat que amb la intenció de vulnerar la intimitat aliena (finalitat confessada pel processat i fàcilment deduïble dels fets acreditats arrel de la prova practicada al judici oral i admesos per ell) va utilitzar un mitjà apte per gravar imatges d'una altre persona en una zona on es preserva la seva intimitat, la cabina individual del vestidor.

El Tribunal considera, però, que no es té constància alguna de que l'acció es consumés. És a dir, si bé el processat va fer tots els actes tendents a lograr la execució del delicte, el fet que esborrés la imatge captada immediatament perquè la Sra. Cañete es va posar a cridar i ell es va posar nerviós, impedeix conèixer (i ell no ho ha confessat) si realment va captar la intimitat de la Sra. Cañete o bé la fotografia no reflectia cap part de la seva persona, o bé una part de la cabina, o la tovallola, o bé era una fotografia desenfocada o moguda i per tant no s'assolí l'objectiu final de copsar una imatge de la intimitat aliena.

Que davant el dubte de que realment aquest objectiu no s'haguès assolit, hem de considerar que el grau d'execució del delicte és el que resulta més favorable al reu, és a dir, que es va cometre en grau de temptativa (l'article 183, darrer paràgraf, del Codi Penal, estableix que la temptativa d'aquest delicte és punible).

Qualificació jurídica que per altre banda ha estat acceptada per la Defensa del processat.

CONSIDERANT: que, de l'esmentat delicte n'és responsable en concepte d'autor el processat, per haver fet personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

Fets que han estat reconeguts per ell mateix al llarg del procediment i acceptada la seva responsabilitat criminal per la seva Defensa.

CONSIDERANT: que, no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Si bé a efectes de penalitat, s'ha de tenir en compte la manca d'antecedents penals de l'acusat, el seu reconeixement dels fets, així com que ha mostrat el seu penediment i es troba avergonyit, és per això que dins el marc penològic que estableix l'article 54.1 del Codi Penal, en relació a l'article 183, marc que aniria de 6 mesos a 2 anys, el Tribunal considera adequada la individualització de la pena en el 10 mesos de presó, molt a prop del límit inferior, doncs.

CONSIDERANT: que, en concepte de responsabilitat civil el processat indemnitzarà a Agullo en la quantitat de 1.500 euros en concepte de danys moral causats, ja que si bé es cert que no es coneix si la intimitat va ser violada, la denunciant va explicar al judici que la situació viscuda li ha provocat estrès que ha implicat que estigués 2 mesos sense anar al centre "Caldea", i és evident que la situació va ser desagradable.

CONSIDERANT: que, en atenció al que disposa l'article 70 del Codi Penal, es decreta el comís del telèfon mòbil del processat emprat (descrit a l'apartat de fets provats), doncs és l'instrument amb el que es va intentar cometre el delicte.

CONSIDERANT: que, el processat haurà d'abonar les despeses processals causades de conformitat amb les disposicions dels articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem al processat Castilla, com a responsable en concepte d'autor del delicte major intentat de captació d'imatges sense consentiment, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL -amb 10 mesos de suspensió de la condemna-, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil es condemna al processat a satisfer a Agullo la quantitat de 1.500 euros.

S'acorda el comís del telèfon mòbil emprat pertanyent al processat.

Que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts, a resoldre pel Tribunal Superior de Justícia, en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.