HOMICIDI PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ) - CONDUCCIÓ DE VEHICLE AUTOMÒBIL SOTA L'EFECTE DE DROGUES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Arcos Enric ANGLADA FORS

Jacques Richiardi

A la Vila d'Andorra la Vella, als tres de juliol del dos mil nou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-014-1/07 seguida pels presumptes delictes dos majors d'homicidi per imprudència greu, menors de conducció de vehicle automòbil en un estat del que es pugui derivar un perill per al trànsit a causa del consum de begudes alcohòliques i de conducció temerària amb perill concret per a les persones, contra Tamarit, nascut el XXXX, fill de (...), de nacionalitat francesa, casat, de professió lampista, i defensat per la Lletrada Sra. Salcedo Iza, amb intervenció de la Lletrada Sra. Tejada Pérez, en representació del responsable civil solidari, la Companyia A.....A....., sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Manzanares Pifarré, i acusació particular la Lletrada Sra. Zurita Anney, en representació dels perjudicats

Vendrell, S.....C..... en nom propi i en qualitat de representant legal del seu fill menor Palau, Viñas i Mena i Salcedo, actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric ANGLADA FORS, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques RICHIARDI.

RESULTANT:

són fets provats que el dia 23 de gener del 2007 vers les 22 hores, el processat Tamarit, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, que acabava de deixar el seu local "le Petit Café" radicat al Tarter, on havia consumit vi blanc, conduïa, trobant-se sota els efectes de l'alcohol (resultat positiu de 1,35 gl de sang donat per la prova d'alcoholèmia practicada dos hores i mig després), per la carretera general II que es trobava nevada i parcialment glaçada, en sentit descendent en direcció de Canillo, el vehicle Mercedes Benz 4X4, model ML 400, matrícula (AND) (...) i assegurat a la ORG_0, quin pneumàtic posterior esquerre presentava una banda de rodament d'una profunditat inferior a la permesa per Llei. Altrament eren gastats i no eren idonis per a circular a sobre la neu i/o el gel (Foli 219 - atestat de la Policia).

A l'alçada del punt quilomètric 11.600, a raó d'una velocitat inadaptada a les condicions de circulació així com al seu estat i a l'estat del vehicle, perdé, dins d'una corba de gir a la dreta, el control d'aquest darrer que començava a derrapar de la part posterior vers l'esquerra, travessà en diagonal tres vies de circulació (la primera en el seu sentit de circulació i les dos altres en sentit contrari), topà de manera obliqua amb el vèrtex davanter esquerra la barrana protectora delimitant la calçada d'un talús d'entre 10 i 15 metres d'alçada, relliscà al llarg de la barrana arrencant-la sobre 32,40 metres abans de precipitar-se al buit, fent mitja volta de campana a l'esquerra i a l'aire sobre el seu propi eix, impactant primer amb el sostre contra el terra i posteriorment tornant a fer un gir de 180 º a l'esquerra sobre el seu propi eix, quedant finalment aturat sobre un pla i sobre les seves quatre rodes.

Sanz, el qual havia nascut el XXXX, morí d'immediat a resultes de les ferides patides en l'accident, sobrevisquin-li la seva mare Vendrell, vídua L.....P....., la seva germana Salcedo i la seva companya sentimental Miró, nascuda el XXXX, amb la qual vivia des de finals de l'any 1998.

Araujo, que havia nascut el XXXX, patí greus ferides a resultes de les quals morí el dia 29 de gener a l'Hospital de Rangueil a Toulouse (França), on havia estat transferida, sobrevisquin-li la seva mare Blasco, esposa C....., els seus germans Palau i Viñas i Mena, i el seu padrastre D..... C....., els quals han estat tots indemnitzats.

CONSIDERANT:

que els fets provats són legalment constitutius:

De dos delictes majors d'homicidi per imprudència greu tipificat a l'article 104.1 del Codi Penal, essent la mort de Sanz i de Araujo consecutiva a les ferides sofertes en l'accident del dia 23 de gener del 2007, el qual resulta de la imprudència greu comesa pel processat que consistí en conduir en un estat d'alcoholèmia, en unes condicions de circulació particularment difícils (carretera nevada i parcialment glaçada, mala visibilitat, fort vent), a una velocitat inadequada (travessant en diagonal tres carrils de circulació sense poder parar) un vehicle quin pneumàtic posterior esquerre era deficient, totes aquestes coses que es troben a l'origen de la pèrdua del control d'aquest darrer i de la impossibilitat de parar abans de colpir la barrana protectora i de caure al buit.

Del delicte menor de conducció de vehicle automòbil en un estat del que es pugui derivar un perill per al trànsit, a causa del consum de begudes alcohòliques tipificat a l'article 268.1 del mateix codi, la prova d'alcoholèmia practicada dues hores i mitja després de l'accident havent donat un resultat positiu de 1,35 g/l de sang, o sigui una alcoholèmia al moment d'aquest, de l'ordre de 1,80 g/l de sang, totalment incompatible amb la perfecte i necessari control d'un vehicle, i provocant doncs la conducció perillosa per a la seguretat dels usuaris de la carretera.

Per contra, la qualificació de delicte menor de conducció temerària amb perill concret per a les persones de l'article 270 del Codi Penal, en l'actualitat únicament al·legat per l'acusació particular, no pot esser tingut en compte, puix que, d'una part, no ha quedat establert que anteriorment al punt quilomètric 11.600, el processat circulés a una velocitat excessiva, d'altra part, tot i suposant aquesta real, els diversos elements caracteritzant la imprudència greu serien els mateixos que aquells constitutius de la conducció temerària, i per últim, no ha quedat demostrat que en la porció de la carretera general II separant el Tarter del lloc de l'accident, un altre usuari s'hagués trobat en perill.

Decisio

CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, Tamarit és responsable penalment de les infraccions esmentades en concepte d'autor, per haver realitzat personalment els actes punibles, qual cosa no discuteix la seva defensa, i en tot cas resulta provat per les constatacions del Servei de Policia i la prova d'alcoholèmia, devent però declarar l'absolució del processat pel delicte menor de l'article 270 del Codi Penal, imputat per l'acusació particular.

CONSIDERANT: que si bé no existeixen en el present cas circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, s'ha no obstant de tenir en compte, per l'apreciació de la pena, la gravetat del comportament culpable del processat i les conseqüències de l'accident, de l'habitualitat que aquest tenia de conduir perillosament, tal com ho han posat de relleu diversos testimonis escoltats a l'acte del judici oral, però també de la seva situació personal i familiar i de la seva carència d'antecedents penals.

Tractant-se d'una mateixa acció culpable apareix del tot justificat imposar una pena única per tots els delictes, essent la petició d'expulsió definitiva del Principat formulada per l'acusació particular, sense fonament, donat dels fets delictius en causa.

CONSIDERANT: que en aplicació dels articles 94 i 96 del Codi Penal, Tamarit, responsable penalment, ho es també civilment, essent-ne solidàriament amb el processat la ORG_0, asseguradora del vehicle Mercedes matrícula (AND) (...).

De moment que Vendrell, vídua L.....P..... i Salcedo, respectivament mare i germana del difunt, havien expressat, el dia 21 de gener del 2007 la seva voluntat de que el Ministeri Fiscal exercís l'acció civil per llur compte i que la no compareixença a l'acte de la vista oral no equival a cap renúncia d'aquesta, els responsables civil han de ser condemnats , en primer lloc, ha indemnitzar aquestes víctimes del perjudici moral sofert que serà reparar justament pels imports de 25.000 EUR per la primera i 12.000 EUR per la segona.

Per la seva part, Miró, que vivia en concubinatge amb Sanz des de feia vuit anys quan ocorregué l'accident mortal, ha de rebre l'import de 2.783,25 EUR en reembossament de les despeses funeràries que ha assumit segons els justificants presentats i el de 30.000 EUR en reparació del perjudici moral.

Per contra, si la realitat d'un perjudici econòmic consecutiu a la defunció del seu company sentimental que treballava de cuiner es indiscutible, aquest perjudici no pot ésser avaluat de la manera que ha calculat l'acusació particular; no solament la situació dels concubins L.....P.....-D..... no podria assimilar-se a la d'una parella casada, essent a més observat que els interessats, a França, no havien fet cap pacte civil de solidaritat, però a més, s'ha de tenir en compte la durada limitada de vida en comú, el fet que no hagin tingut fills, l'edat de la companya sentimental al moment de la defunció (31 anys), el fet que aquesta exerceix una activitat assalariada des de fa 18 anys i que encara avui treballa ( és cambrera a França); a més a més, que els elements de prova produïts (folis 146 a 176) sobre el salari del difunt (2.000 EUR al mes) no són suficients (documents bancaris exclusivament, no produí cap bolletí de salari), sense comptar que no s'ha aportat tampoc cap document sobre la situació material del difunt, referent als anys anteriors al 2006.

En aquestes condicions el Tribunal considera que pot procedir a una avaluació forfetera del perjudici econòmic que serà raonablement reparat per una indemnització de 30.000 EUR, tenint particularment en compte que a l'acte de la vista oral, Miró va declarar que encara viu sola.

Seria també injust deixar a càrrec d'aquesta els honoraris d'advocat exposats per tal d'assegurar la defensa dels seus interessos i que per conseqüent han d'assumir els responsables civils, en l'import que serà determinat en període d'execució de sentència.

Per últim, convé constatar la renúncia de l'acció civil de Blasco, esposa C....., en nom propi i en la seva qualitat de representant legal del seu fill menor Palau, Viñas, Mena i Salcedo, en l'estat de llur indemnització, a l'haver arribat a un acord amb la ORG_0.

CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat ha de ser condemnat a pagar les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

FALLEM: Que hem de declarar i declarem la LLIURE ABSOLUCIÓ de Tamarit pel delicte menor de conducció temerària amb perill concret per a les persones.

Que hem de condemnar i condemnem Tamarit com a responsable penal en concepte de autor de dos delictes majors d'homicidi per imprudència greu i del delicte menor de conducció de vehicle automòbil en un estat del que es pugui derivar un perill per al trànsit a causa del consum de begudes alcohòliques, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena TRES ANYS DE PRESÓ DELS QUALS VUIT MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL, CINC ANYS DE PROHIBICIÓ DE CONDUIR EN TERRITORI ANDORRÀ, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna a Tamarit solidàriament amb la ORG_0, a pagar:

A Vendrell la quantitat de 25.000 EUR.

A Salcedo la quantitat de 12.000 EUR.

A Miró la quantitat de 62.783,25 EUR, així com els honoraris d'advocat a determinar en període d'execució de sentència.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.