LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ) - DANYS PER IMPRUDÈNCIA (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Tejada Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-nou de maig del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d’apel·lació formulat contra la sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-346-5/06 seguida pel delicte menor de lesions causades per imprudència greu i per la contravenció penal de danys per imprudència, sent parts apel·lants Jover, Mercader, ambdós representats pel Lletrat Sr. Puga, Varesc, representat per la Lletrada Sra. Amador, i la companyia A.D’A., representat per la Lletrada Sra. Ricart, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Manso i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté següent pronunciament:

“DECIDIM:

Primer.- Que hem de condemnar i condemnem, a Jover com a autor del delicte menor de lesions causades per imprudència greu, tipificat i penat a l’article 117.2 del Codi Penal, a la pena d’UN MES D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i DOS MESOS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR.

Segon.- Que hem de condemnar i condemnem, a Jover com a autor de la contravenció penal de danys per imprudència, tipificada i penada a l’article 485 del Codi Penal, a la pena de CINC-CENTS EUROS DE MULTA (500 €) i QUINZE DIES DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR.

Tercer.- Que hem de condemnar i condemnem, a Jover, solidàriament a ORG_0, i subsidiàriament a Mercader, a indemnitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’import de DINOU MIL CENT VINT EUROS AMB SEIXANTA- UN CÈNTIMS (19.120,61 €), i a Varesc en el 70 % dels imports que consten desglossats en el darrer considerant, així com en aquells imports que es determinin e període d’execució de sentència en concepte d’honoraris d’advocat i interessos corresponents al valor venal de la motocicleta des de a data de l’accident.”

RESULTANT: que el Resultant fàctic estableix:

“que són fets provats i així es declara que en data 16 de maig del 2006, Jover conduïa el vehicle Opel Corsa matrícula (...), propietat de la seva sogra, Mercader, pel carrer Prat Gran d’Escaldes, quan en arribar a la intersecció amb el carrer Ciutat de Sabadell, no respecta el senyal de cediu el pas, i s’introduí en la intersecció obstaculitzant el pas a Varesc que circulava pel carrer Ciutat de Sabadell en direcció l’Av. de les Nacions Unides, conduint la motocicleta Kawasaki ZX400 matrícula (...), a una velocitat superior a la requerida per les circumstàncies del trànsit.

De resultes de l’accident, Varesc patí diverses fractures als avantbraços, un esquinç al genoll i un hematoma amb arrencament ungueal al polze, lesions per les que requerí d’assistència mèdica i que han deixat seqüeles en el seu estat de salut.

El vehicle Opel Corsa matrícula XXXX, propietat de Mercader havia gaudit d’una pòlissa d’assegurances amb la companyia ORG_0 des de l’any 1991. En data 20 de setembre del 2005, Arcos sol·licità la baixa de l’assegurança al venciment de la mateixa, segons consta al foli 281 d’autes, i en data 3 d’octubre del 2005 la companyia d’assegurances feu efectiva la baixa mitjançant la presentació del corresponent Certificat de baixa d’assegurança al Servei de Tràmits de Govern, i al Servei de Policia. Finalment, el 23 de setembre del 2005, la companyia A. d’A. emet una carta verda amb validesa fins al 17 de febrer del 2006.”

RESULTANT: que la defensa del condemnat ha formulat recurs d’apel·lació, impugnant la sentència d’instància en base a quatre motius:

Primer.- Per infracció de les normes de procediment amb indefensió i per vulneració dels drets i garanties fonamentals.

Segon.- Per denegació injustificada d’alguna prova que proposada en temps i forma hauria pogut ser d’influència per la decisió de la causa.

Tercer.- Per error en l’apreciació de la prova.

Quart.- Per infringir la Sentència una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa, per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació.

Bàsicament el recorrent al·lega que la no realització de la prova sol·licitada en instrucció, consistent en la pràctica d’una pericial dita “Crash-test” per tal de determinar la velocitat que duia la motocicleta de la part contrària, era decisiva per elucidar la responsabilitat i la culpabilitat de l’accident d’autes.

A l’acte del judici oral ratifica el seu escrit, demanant l’absolució del seu representat.

Manifesta la seva oposició als recursos formulats per les altres parts i, en concret, respecte al recurs formulat per la companyia d’assegurances ; posa de relleu que la prova cal·ligràfica ha deixat clar que la Sra. Arcos no és l’autora de la signatura que figura al document.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Amador, en nom i representació de Varesc, ha formulat recurs d’apel·lació, impugnant la resolució esmentada per errònia valoració de la prova, en el sentit de declarar per part del seu representat una corresponsabilitat en la producció de l’accident, tota vegada que no ha quedat acreditat que aquest circulés amb excés de velocitat.

Tanmateix discuteix la quantitat que pel concepte de pretium doloris ha fixat la sentència apel·lada, exposant que per les operacions quirúrgiques a les que ha hagut de sotmetre’s i el temps de reeducació funcional aquest perjudici no hauria de ser inferior a 9.000 € que reclama manifestant la seva conformitat per la resta.

Finalment reclama les despeses d’honoraris d’advocat d’ambdues instàncies a determinar en execució de sentència.

RESULTANT: que la defensa de la companyia ORG_0, la lletrada Sra. Elsa Bucquet Casanova, formulà recurs d’apel·lació, demanant la revocació de la sentència apel·lada que condemna a la seva representada a fer front al pagament de la responsabilitat civil fixada solidàriament amb el condemnat, tota vegada que a la data de l’accident el vehicle no era degudament assegurat.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal compareix manifestant la seva oposició als recursos presentats.

Respecte al recurs formulat pel condemnat Sr. Jover i Sra. Mercader exposa que el Tribunal d’Instància ha valorat molt acuradament la prova practicada, havent apreciat de la part de l’altre conductor, Sra. Varesc, una velocitat inadequada, fixant una concurrència de culpes de l’ordre de 70 % - 30 %, pel que procedeix desestimar dit recurs. I pels mateixos motius procedeix desestimar el recurs formulat per aquest darrer, Sr. Varesc.

Respecte al recurs formulat per la companyia ORG_0 considera que ha quedat degudament acreditat l’existència d’una pòlissa que assegurava el vehicle el dia d’autes.

Demana doncs, la desestimació de tots els recursos formulats i la confirmació íntegra de la Sentència apel·lada per ser ajustada a Dret.

RESULTANT: que a l’acte del judici oral, les parts apel·lants informen sobre els respectius recursos, confirmant i elevant a definitius els seus escrits, manifestant llur oposició als recursos de les parts contràries en tot allò que els oposen.

S’ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS JURÍDICS DE LA SENTÈNCIA APEL·LADA.

CONSIDERANT:

que convé examinar, en primer lloc, el recurs formulat pel processat Sr. Jover, del qual en certa manera en depenen els demés.

Les diferents i extenses al·legacions de la part recorrent es podrien resumir en dos grans apartats : primer, els perjudicis derivats de la denegació de la pericial sol·licitada i, segon, que l’excés de velocitat que duia la pròpia víctima és la causa eficient de l’accident d’autes.

Per a triomfar la tesis del recorrent que pretèn atribuir la responsabilitat de l’accident d’autes a la pròpia víctima es requereix l’existència d’una culpa evident i a més exclusiva, tesi de difícil victòria ja que tota col·lisió que es produeix en un encreuament s’ha d’estudiar partint de la base de qui era el conductor que tenia prioritat.

L’informe de Policia, obrant en autes foli 61 i 55, conclou que l’accident té dos causes provables, una, no respectar el conductor del vehicle la prioritat de pas del contrari i dos, la velocitat inadequada del conductor de la motocicleta. Velocitat inadequada que ja ha estat valorada pel Tribunal d’instància com una concausa de l’accident apreciant la seva concurrència en la proporció de 70% - 30% i que té una afectació en el camp de la responsabilitat civil.

La part recorrent al·lega, el dia de la vista, que un cediu el pas no es un stop, que podia passar si tenia temps i que si no fou així fou degut a la velocitat excessiva de la moto. Les conclusions que extreu aquest Tribunal difereixen substancialment tota vegada que s’evidència una deficiència en la percepció de la seva part, doncs resulta evident que la col·lisió produïda indica que no ho podia fer, hi ha hagut una mala apreciació que ha influït de manera decisiva en la producció de l’accident. A sensu contrari, l’argument de la distància visual havia de permetre al Sr. L. apreciar que un vehicle venia circulant pel carril que pretenia travessar, per lo que havia d’esperar. Destacar tanmateix que el punt d’impacte es la part central del vehicle del recorrent.

Aquest motiu no pot prosperar.

CONSIDERANT: que tampoc pot prosperar en aquesta segona instància la petició d’efectuar la prova pericial denegada.

D’una banda, cal posar de relleu, que la Sentència recorreguda aprecià, si bé no en la proporció que interessa al recorrent, una part de responsabilitat en la producció del resultat lesiu a la velocitat que duia la motocicleta.

En aquest punt es interessant també destacar la declaració del testimoni Sr. Sanç (folis 15 i 62 del sumari) quin contingut fou essencialment ratificat a la vista oral.

D’altra banda, “la prueba de choque” o “ Crash test” referenciada són simulacions d’accidents realitzats en laboratori per la industria de l’automòbil a fi de poder determinar i avaluar l’eficàcia global del sistema de seguretat passiu d’un vehicle, el grau de deformitat o comportament de la estructura d’un vehicle davant dels diferents tipus de col·lisió que es donen en els accidents de trànsit més habituals de manera que permet al fabricant millorar el seu rendiment. Avui en dia resulta impossible que un vehicle sigui introduït en el mercat sense haver passat la prova pertinent de “crash test”, quina obligatorietat ve imposada per la legislació i també per la pressió de l’associació d’usuaris fins al punt que una de les finalitats actuals és poder estudiar la repercussió del xoc en les persones ocupants del vehicle utilitzat per maniquins coneguts per “dummis”.

Una vegada produït l’accident és molt important que el fet estigui ben documentat, recollint totes les dades necessàries tal com les circumstàncies concretes del lloc de l’accident, senyalitzacions, danys físics o materials. Calcular la velocitat a la que col·lisiona o xoca un vehicle revesteix certa complexitat dona s’han de tenir en compte multituds de factors (tipus de calçada, condicions atmosfèriques, tipus de vehicles implicats, deformacions, empentes o traces de frenades, etc), podent parlar de velocitat excessiva en relació a la limitació concreta de la zona o de velocitat inadequada tenint en compte les circumstàncies del lloc, i això és el que va fer el Servei de Policia tant en la elaboració del seu informe o atestat que obra en autes, com en la compareixença que efectua el dia de la vista oral.

No podent doncs parlar que no es practicà prova pertinent al respecte, atès que la valoració que demana la part en forma de reconstrucció de l’accident, i que no és pot efectuar per la seva complexitat, tant a nivell tècnic com humà reservada per accidents de certa envergadura, si però es practicà prova pericial pertinent.

CONSIDERANT: que pels mateixos motius exposats respecte a l’apreciació de la velocitat inadequada que duia la motocicleta procedeix desestimar el recurs formulat per la representació lletrada del Sr. S., velocitat que deriva del propi informe de la policia ratificat a l’acte de la vista oral, com de la entitat dels danys soferts per ambdós vehicles, havent-hi d’afegir a més, la declaració del testimoni Sr. Suárez.

Que tanmateix procedeix desestimar el segon dels motius del recurs de la part apel·lant entenent aquest Tribunal que el quantum fixat pel Tribunal d’instància pel concepte de pretium doloris valorat en 4/7 pel metge forense es conforme amb els criteris jurisprudencials establerts.

Que compte tingut la desestimació dels seus dos motius de recurs no procedeix donar lloc a la reclamació de les despeses d’honoraris d’advocat devengats en aquesta segona instància.

CONSIDERANT: que resta doncs per examinar el recurs interposat per la Cia. Andorrana d’Assegurances.

La part apel·lant exposa que al contrari del que recull la sentència apel·lada en el seu IV considerant, consta en autes l’altra carta verda emesa per la companyia amb data de validesa 23 de setembre del 2005 -és a dir tres dies després de la petició de baixa presentada per la Sra. Arcos V.-, que va ser enviada a l’assegurada amb anterioritat que aquella sol·licités la baixa.

Considera que el vehicle conduït pel Sr. L. no estava assegurat, demanant la revocació de la sentència en el sentit d’absoldre a la seva representada de qualsevol mena de responsabilitat, reproduint els arguments ja exposats en el seu escrit.

Subsidiàriament es troba conforme amb el repartiment de culpes establert a la sentència apel·lada.

Consta en autes que la pòlissa d’assegurança número 99/001053386 fou contractada el 18 de febrer de 1991 i renovada tàcitament renovada d’any en any. Consta igualment que en data 23 de setembre del 2005 s’emeté una nova carta verda, fet no negat per la pròpia part recorrent argumentant però que la assegurada havia demanat la baixa durant el mes de juliol o setembre (sense concretar) del 2005, baixa que fou presentada al Govern el 3 d’octubre del mateix 2005 amb efectes però del 20 de setembre del 2005. La data d’emissió i renovació tàcita de la primera pòlissa no discutida era el mes de febrer.

Apareix si més no mancada de lògica o certament confusa la seqüència cronològica defensada per la companyia. És a dir, primer la companyia pretén seguir les instruccions donades pel seu client i donar de baixa la pòlissa de referència no al mes de febrer que era quan arribava el seu venciment sinó el mes d’octubre amb efectes retroactius al mes de setembre malgrat el seus representants no poden determinar si aquella petició fou realitzada al mes de juliol o al mes de setembre.

L’article 138.1 del Codi de la Circulació estableix la vigència mínima d’un any per l’assegurança obligatòria que tot vehicle ha de tenir.

El fet cert és que a la data de l’accident, 16 de maig del 2006, el vehicle apareix formalment assegurat a la companyia ORG_0 no sent oposables a tercers els conflictes interns entre l’asseguradora i l’assegurat.

CONSIDERANT: que en ser tots els recursos desestimats no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de despeses processals d’aquesta segona instància, devent cada part apel·lant suportar les pròpies.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

Decisio

F A L L E M : que hem de desestimar i desestimem els recursos d’apel·lació presentats per Jover, Mercader, Varesc i per la companyia ORG_0, CONFIRMANT ÍNTEGRAMENT la sentència apel·lada en tots els seus pronunciaments.

No procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de despeses processals d’aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.