delicte menor de desobediència greu

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent) Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, 21 de gener del 2021.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm.

6000080/2019 seguida pel presumpte delicte menor de desobediència greu.

Acusat: Elías, nascut el XXXX, Espanya, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola amb D.N.I. núm. XXX, resident i amb antecedents penals al Principat, en llibertat provisional en la present causa, per la Lletrada Sra. Mercader, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Expósito.

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

l'acusat Elías, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola, resident al Principat i amb antecedents penals no computables, en el marc de la causa sumari 4000697/2015 fou convocat a declarar pel batlle instructor en qualitat de testimoni pel dia 13 de setembre del 2016, citació que fou tramesa en data 11 d'agost del 2016 pel Servei de Nuncis que, en no ser trobat l'acusat, lliurà la citació personalment a la seva mare Salcedo.

L'acusat no va comparèixer davant del batlle instructor en la data indicada, no constant acreditat que hagués tingut coneixement de la citació.

L'acusat fou novament convocat pel batlle instructor a declarar en qualitat de testimoni pel dia 7 de novembre del 2016, citació que el batlle instructor encomanà mitjançant ofici al Servei de Policia, compareixent l'acusat en data 1 de novembre del 2016 al Servei de Policia on fou notificat de què havia de comparèixer en data 7 de novembre del 2016, a les 09:00 hores, a la Batllia d'Andorra, si bé no consta que li fos lliurada la citació original expedida per la Secretària judicial on s'expressava la qualitat en què havia de comparèixer i l'advertiment de les responsabilitats penals en què podia incórrer en cas de no fer-ho.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte menor continuat de desobediència greu a l'autoritat, tipificat a l'article 397 del Codi Penal, del que n'és responsable en concepte d'autor l'acusat Elías, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i sol·licità la imposició a l'acusat de la pena de quatre mil euros de multa, així com el pagament de les despeses processals causades.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat Elías, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà que els fets d'autes no eren constitutius de cap il·lícit penal, sol·licitant l'absolució del seu defensat.

Subsidiàriament, la defensa de l'acusat al·lega que el seu defensat no va rebre personalment la convocatòria a comparèixer el dia 13 de setembre del 2016 ni tampoc li va ser comunicada per la seva receptora i que, en el negat cas que el Tribunal considerés que els fets son constitutius d'algun delicte, l'únic eventual incompliment que es podria reprotxar al seu defensat seria no haver comparegut a la convocatòria de data 7 de novembre del 2016, i aquets sol fet seria constitutiu d'una contravenció penal de desobediència lleu de l'article 508 del Codi penal, essent la pena a imposar la de multa de cent euros.

En l'acte del judici oral, la defensa de l'acusat ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. El delicte menor de desobediència greu de l'article 397 del Codi penal s'integra pels següents elements: a) una conducta activa u omissiva del subjecte actiu tendent a l'incompliment de l'ordenat per l'autoritat o el funcionari públic; b) una ordre expressa, terminant i clara, dictada per l'autoritat o el funcionari públic en l'exercici legítim de les funcions pròpies del seu càrrec; c) que el destinatari de la ordre en tingui cabdal i oportú coneixement; d) l'element subjectiu de l'injust constituït per l'ànim de desprestigiar o menystenir el principi d'autoritat, element aquest que ve imposat per l'estructura dolosa de la infracció criminal, el que exigeix que el destinatari de la ordre sigui perfectament conscient no sols de què està desatenent una ordre sinó també de les conseqüències que se'n poden derivar de l'incompliment, per la qual cosa cal exigir que en el moment de notificar l'ordre al destinatari se l'adverteixi de la responsabilitat en què pot incórrer en cas de desobeir.

En tot cas, el Tribunal considera que no comparèixer a una citació judicial, quan ha estat correctament tramesa i consta provat que el citat a declarar en té cabdal coneixement, en tot cas suposa un inequívoc acte de desobediència que, en atenció a la entitat de l'ordre i qualitat de l'autoritat que la dicta, ha de reputar-se greu i, com a tal, constitutiva del delicte menor de desobediència de l'article 397 del Codi penal, no podent-se degradat els fets a una contravenció penal de l'article 508 del mateix Codi.

CONSIDERANT SEGON. Els fets declarats provats no constitueixen un delicte menor continuat de desobediència greu a l'autoritat de l'article 397 del Codi penal.

Tot i que no és discutida la concurrència d'una ordre legítima dictada per l'autorità competent, en aquest cas el batlle instructor de la causa sumari 4000697/2015 que decidí practicar, entre altres diligències d'instrucció, la declaració de Elías en qualitat de testimoni, manquen els altres elements constitutius de delicte menor de desobediència.

En relació a la primera citació, consta que no fou lliurada personalment a l'acusat pel Servei de Nuncis, sinó a la seva mare Salcedo, i l'acusat a la seva declaració a la Batllia, preguntat per quina raó no va comparèixer, manifestà que no recordava en cap cas que la seva mare li digués que tenia una citació del nunci, volent precisar que en aquella època no vivia amb la seva mare sinó que vivia amb la seva ex parella i mare dels seus fills. Per altra banda la mare de l'acusat, receptora de la citació efectuada pel Nunci, quan fou convocada a la Batllia per declarar al respecte s'acollí al dret a no declarar.

Així, en relació a la incompareixença de l'acusat a la citació del dia 13 de setembre del 2016, no pot considerar-se acreditat que l'acusat tingués cabdal coneixement de l'obligació de comparèixer a la Batllia.

En relació a la segona incompareixença, l'acusat declarà a la Batllia que la signatura que obra a l'apartat La persona compareixent no és la seva signatura, i que en tot cas no recordava haver rebut aquesta citació del servei de Policia doncs, altrament, hauria comparegut sense cap problema, afegint que en la data de la citació 1 de novembre de 2016 tornava a viure amb la seva mare a l'adreça de l'encapçalament.

La segona citació fou encomanada pel el batlle instructor mitjançant ofici al Servei de Policia, havent comparegut l'acusat en data 1 de novembre del 2016 al Servei de Policia on fou notificat del dia i hora en què havia de comparèixer, tal com resulta de la diligència de NOTIFICACIÓ OFICI JUDICIAL practicada al Servei de Policia, on hi consta que Elías és notificat que ha de comparèixer en data 07/11/2016 a les 09:00 hores a la Batllia d'Andorra.

Si bé en l'esmentada diligència de notificació també s'hi fa constar que La persona compareixent reconeix que ha rebut la present notificació a les 15'30 hores del dia 1 de novembre del 2016, el cert és que no consta que a l'acusat li fos lliurada la citació original expedida per la Secretària judicial, a diferència del que consta es va fer amb un altre testimoni que es trobava en la mateixa situació que l'acusat, Marcos, a qui sí li fou tramesa la citació (folis 10 a 14). A la causa no consta la còpia testimoniada de la citació original expedida per la Secretària judicial que havia de lliurar-se a l'acusat com sí consta respecte de l'altre testimoni abans esmentat (foli 10).

Conclusió és que no consta acreditat que en la segona citació efectuada al Servei de Policia es lliurés a Elías la citació original expedida per la Secretària judicial en la que es feia constar la qualitat en què era citat i l'advertiment de les responsabilitats penals en què podia incórrer en cas de no comparèixer, com sí constava en la primera citació lliurada pel Servei de Nuncis a la mare de l'acusat (foli 5).

Per tot l'exposat, el Tribunal considera que no concorren en els fets tots els elements constituís del delicte menor de desobediència greu a l'autoritat judicial i, en conseqüència, s'escau dictar l'absolució de l'acusat Elías.

CONSIDERANT TERCER. Atesa l'absolució de l'acusat, d'acord amb el que disposa l'article 175.1 i darrer paràgraf del Codi de Procediment Penal, les despeses processals han de declarar-se d'ofici.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M :

Absoldre l'acusat Elías del delicte menor continuat de desobediència greu a l'autoritat pel quin venia acusat pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat l'acusat, atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.