FURT AMB FORÇA EN LES COSES-INJÚRIA A AUTORITAT O FUNCIONARI-CONDUCCIÓ DE VEHICLE AUTOMÒBIL SOTA L'EFECTE DE BEGUDES ALCOHÒLIQUES-AMENACES LLEUS

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Gutierrez Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-set d’abril del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-020-2/10 seguida pels presumptes delictes major de furt amb força en les coses, menors d’injúries lleus a Agents de l’Autoritat i de conducció de vehicle automòbil amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang i de la contravenció penal d’amenaces lleus, contra Hoyos, nascut el XXXX, Orense (Espanya), fill de José i d’Amparo, de nacionalitat espanyola, divorciat, de professió empleat, i defensat per la Lletrada Sra. Yuste, i contra Escudero, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat veneçolana, solter, de professió dependent, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la Lletrada Sra. Montenegro, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Herrera i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que en data 17 de febrer del 2010, vers les 04.00 hores, els processats Hoyos, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i amb antecedents no computables per raó de la present causa, i Escudero, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, posats de comú acord a fi de sostreure objectes, es desplaçaren a l’apartament soterrani de l’immoble on resideix el processat Hoyos, radicat a la XXXX, on colpejaren i violentaren les portes metàl·liques de 12 trasters propietat de l’empresa “Pina”, penetrant a dins dels trasters tot regirant-los i sostraient objectes diversos de dins dels trasters núm. 29, 11, 50, 31 i 41, els quals es troben llogats per Sarabia (traster 29),

Gutierrez (traster 11), Peña (traster 50), Tejera (traster 31) i Morell (traster 41), havent sostret els processats Hoyos i Escudero una multitud d’objectes propietat dels esmentats i pels quals reclamen.

Seguidament, els processats Hoyos i Escudero sortiren de l’edifici, essent finalment controlats per Agents del Servei de Policia els quals introduïren a ambdós processats a l’interior del vehicle oficial, moment en què els processats Hoyos i

Escudero començaren a increpar als Agents amb expressions tals com: “payasos, cabrones, esto nos lo pagais”, demanant-los un dels Agents de tranquil·litzar-se, responent-li aleshores el processat Escudero a fi d’atemorir-lo: “tu eres una mierda, si bajas a la Seu, ya verás nos veremos las caras, que en Espanya eres como yo, no eres nadie, si tienes cojones bájate manyana a la Seu”.

Una volta al despatx central, el processat Escudero increpà novament als Agents dient-los: “soys unos cabrones”.

Durant la mateixa nit i fins les 04.00 hores de la matinada, els processats Hoyos i Escudero havien estat consumint multitud de begudes alcohòliques en diversos locals de les viles de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella, entre els quals el bar “la Cova” radicat a l’Av. Tarragona, desplaçant-se en tot moment amb el vehicle que conduïa el processat Escudero, de la seva propietat.

Practicada la prova d’alcoholèmia al processat Escudero, aquest donà un resultat positiu d’1,28 g/l de sang.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d’un delicte major de furt amb força en les coses, d’uns delictes menors d’injúries lleus a agents de l’autoritat i conducció de vehicle automòbil amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,8 g/l i, d’una contravenció penal d’amenaces lleus, previstos i penats als articles 199.1), 174, 268.1 i 478.2 del Codi Penal.

Demana que s’imposi als processats les penes següents:

A Hoyos pel delicte major de furt amb força en les coses i pel delicte menor d’injúries lleus a agents de l’autoritat, dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys,

A Escudero, pel delicte major continuat de furt amb força en les coses, pels delictes menors d’injúries lleus a agents de l’autoritat i conducció de vehicle automòbil amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,8 g/l i per la contravenció penal d’amenaces lleus, dos anys i mig de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i deu mesos de privació del permís d conduir.

Així com el pagament solidari de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, demana que els processats, de manera solidària, indemnitzin a Sarabia, Peña,

Tejera i Morell en les quantitats que restin degudament acreditades a l’acte del judici oral, havent renunciat Álvarez, en nom i representació de Pina a res reclamar.

En l’acte del judici oral, modifica les seves conclusions, al estimar que el delicte de furt amb força en les coses és continuat pels dos processats, ratificant i elevant a definitives el restant de les seves conclusions provisionals.

Respecte a la responsabilitat civil, afegeix que reclama per Sarabia, la quantitat de 230 € i per Tejera, la quantitat de 26 €, posant de manifest que Peña no reclama i que Morell ha renunciat a reclamar.

RESULTANT: que la defensa del processat Hoyos, en un primer lloc, planteja una qüestió prèvia, sol·licitant la nul·litat de la declaració del seu representat efectuada davant del Servei de Policia, així com la prestada davant del Batlle on ratifica el contingut de la primera, i en un segon lloc, discrepa de la relació de fets efectuada pel Ministeri Fiscal.

En efecte, posa de manifest que el seu defensat va esperar a l’exterior de l’aparcament on va entrar únicament el seu nebot, trobant-se la porta oberta. Al veure que no tornava, va anar a buscar-lo, veient que portava un bastó a la mà, donant varies voltes per l’aparcament abans de trobar la sortida. Ja a l’exterior, el seu defensat agafà el basto que duia el seu nebot i el llençà.

Amb posterioritat, durant el trasllat a les dependències del servei de policia, degut al nerviosisme i al consum de begudes alcohòliques, podria ser que el seu representat proferís alguns insults envers els Agents, sense però recordar-ho amb exactitud.

Finalment, posa de relleu que no existeix cap prova formal que permeti determinar que F. participés d’alguna manera en colpejar i violentar les portes dels trasters de l’aparcament de l’edifici on resideix, negant rotundament que ambdós s’haguessin posat d’acord a fi de sostreure objectes o causar danys, subratllant que en el moment dels fets el seu defensat seguia un tractament per un síndrome depressivo-ansios que, juntament amb l’ingesta de begudes alcohòliques li alterà les seves facultats cognitives i volitives, estimant doncs que els fets sols són constitutius del delicte menor d’injúries lleus a agents de l’autoritat, tipificat a l’article 174 del Codi Penal, concorrent la circumstància excloent incomplerta d’haver comés la infracció en un estat d’alteració mental, havent d’imposar-li una pena de 5 mesos d’arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, no escaient efectuar cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil, puix que l’únic responsable dels danys és Escudero i, que els perjudicats no han justificat l’import dels perjudicis soferts ni han acreditat que la Cia. d’assegurances els hagi indemnitzat o no.

A l’acte de la vista oral modifica les seves conclusions provisionals en el sentit que està d’acord amb el delicte menor d’injúries, sol·licitant una pena de 15 dies d’arrest nocturn condicional i, subsidiàriament, escauria també el delicte menor de danys, amb una pena de un mes i quinze dies d’arrest nocturn condicional pels dos delictes

RESULTANT: que la defensa de Escudero discrepa en part de l’exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal, posant de relleu que el seu defensat no ha reconegut haver estat en l’aparcament ni tampoc haver conduit sota els efectes de l’alcohol en el moment de ser controlat, ni haver amenaçat als agents de Policia, però si haver-los injuriat, procedint doncs, únicament, la seva condemna per la comissió del delicte menor d’injúries lleus a agents de l’autoritat, amb la imposició d’una pena màxima de 15 dies d’arrest condicional.

A l’acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint però que respecte a la imputació efectuada per l’altre processat, aquesta no pot ser tinguda en compte perquè l’auto exculpa.

El delicte de furt no ha quedat constituït perquè no s’han trobat els objectes.

Subsidiàriament acceptaria el delicte menor de danys, amb la imposició d’una pena de un mes d’arrest condicional i, pel que respecta a la responsabilitat civil, estima que no ha quedat acreditada.

RESULTANT: que previ a l’informe del Ministeri Fiscal, el Tribunal plantejà, de conformitat amb l’article 154 del Codi de Procediment Penal que disposa que si aquest entén que el fet objecte del judici ha estat qualificat amb un error evident, pot formular la tesi i suggerir al Fiscal i a les parts que donin els seu parer, altra qualificació dels fets, estimant que els fets podien ser constitutius d’un delicte menor continuat de danys dolosos, tipificat a l’article 224 del Codi Penal i no d’un delicte major de furt amb força en les coses previst a l’article 199.1) del mateix text legal, mantenint no obstant el Ministeri Fiscal la seva qualificació inicial.

CONSIDERANT:

que respecte a la qüestió prèvia plantejada per la defensa de l’acusat G., aquesta ja ha estat amplament debatuda i resolta per aquest Tribunal en nombroses altres causes.

El Tribunal Constitucional va decidir per sentència de data 7 de setembre del 2010, (notificada en data 9 de setembre), en el marc de les accions incidentals d’inconstitucionalitat plantejades per aquest Tribunal en diverses causes, el següent:

“Primer:

Declarar que l’incís “al cap de 24 hores de la seva detenció” de l’apartat d) de l’article 24 i incisos “transcorreguts 24 hores de la seva detenció” i “transcorregut el termini de 24 hores a partir de la detenció” de l’article 25.1 del Codi de Procediment Penal, són contraris a la Constitució, i per tant nuls.

Segon:

D’acord amb l’article 58.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, aquesta sentència té efectes des de la data de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. S’aplicarà de manera directa a les persones implicades en els processos suspesos que han originat les quatre accions d’inconstitucionalitat. Pels demés processos, d’acord igualment amb aquest mateix article 58.2, subsisteixen els efectes pendents originals pels incisos esmentats abans de la seva anul·lació fins que no es dictin noves normes que regulin les situacions jurídiques preexistents.”

CONSIDERANT: que subsegüentment a la dita resolució, per Llei qualificada 87/2010 de 18 de novembre, es modificaren els articles 24 i 25 del Codi de Procediment Penal respecte a l’assistència lletrada des del primer moment de la detenció.

CONSIDERANT: que compte tingut doncs la decisió del Tribunal Constitucional i posterior modificació de la Llei processal penal, aquest Tribunal estima que s’haurà de declarar la nul·litat de les declaracions fetes pel davant el Servei de Policia sense beneficiar-se de la possibilitat d’ésser assistit d’un advocat.

Que la nul·litat de dita declaració no implica necessàriament la nul·litat de totes les actuacions posteriors i, en particular, la de part de la declaració prestada davant de la Batllia on ratifica la declaració feta al servei de policia, que sol·licita la defensa, ja que en aquest moment el processat ja gaudia de la citada assistència lletrada.

Conseqüentment la nul·litat afectaria únicament les declaracions del processat sense assistència lletrada o possibilitat de tenir-ne, obrant en autes folis 38 i 39, no havent-hi lloc d’estimar la demanda d’anul·lació del restant de l’actuat formulada per la defensa del processat i menys quan a l’acte del judici oral ha explicat tot el que ha tingut per convenient, en el mateix sentit que la declaració prestada davant de la Batllia.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius:

D’un delicte menor continuat de danys dolosos, tipificat a l’article 224 del Codi Penal.

D’un delicte menor d’injúries lleus, tipificat a l’article 174 del Codi Penal.

D’un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang, tipificat a l’article 268.1 del Codi Penal.

D’una contravenció penal d’amenaces lleus, prevista i penada a l’article 478.2 del Codi Penal.

Del relat fàctic realitzat resulta amb força d’evidència la concurrència de tots els elements configuradors dels tipus penals abans esmentats.

CONSIDERANT: que pel que fa al delicte major continuat de furt amb força a les coses del que acusa el Ministeri Fiscal, el Tribunal estima que en el cas d’autes no ha quedat degudament constituït, tota vegada que, si bé és cert que alguns dels propietaris dels trasters rebentats han constatat la falta d’alguns objectes, d’escàs valor i pels quals la majoria dels perjudicats ni tan sols reclamen, no és menys cert que cap dels efectes fou trobat en possessió dels processats al moment del seu control, produït pràcticament de forma immediata, doncs la veïna que alertà el servei de policia, Sarabia, com a conseqüència del gran soroll provocat per l’actuació d’aquells, que l’impedia dormir, els va veure just en el moment que sortien del pàrquing on havien realitzat les destrosses, portant només a la mà, un d’ells, una mena de bastó, que resultà ser una pota d’una cadira que hi havia a l’interior d’un dels trasters danyats.

Al respecte s’ha d’afegir, que acte seguit arribaren els agents del servei de policia, en quin moment el processat Hoyos, al veure’ls, es va desfer del dit bastó, llençant-lo pel barranc existent en aquell indret. Practicat l’escorcoll a cadascun dels encausats, només es trobà a la butxaca d’en Escudero, un tros de vidre corresponent a una copa de les que foren trencades pels mateixos.

Dit això, resulta evident i palmari que no ha quedat acreditada la concurrència d’un dels elements bàsics i indispensables per configurar el tipus penal de furt, com és l’aprehensió de cosa aliena, ja que en cap moment de la instrucció de la causa s’ha pogut determinar que foren els processats qui s’endugueren objectes dels trasters que ells efectivament havien destrossat, la qual cosa comporta, conseqüentment, l’absolució dels dos imputats respecte de l’esmentat il·lícit penal.

CONSIDERANT: que el processat Escudero és responsable, en concepte de autor, a l’empara del que estableixen els articles 20 i 21 del Codi Penal, de tots els il·lícits penals especificats en el Considerant cinquè de la present resolució, inclòs del delicte menor de conducció d’automòbil en un estat del qual es pugui derivar un perill per al trànsit i de la contravenció penal d’amenaces lleus, negats ambdós per la seva defensa, doncs, quan al primer, es evident que va conduir el seu vehicle fins al lloc dels fets, tota vegada que un parell d’hores abans, els processats foren vistos i controlats a l’exterior del vehicle, a la vila de Santa Coloma, per part dels mateixos agents del servei de policia que intervingueren amb posterioritat a la seva detenció, aconsellant-los-hi, degut a l’evident estat d’embriac que ambdós presentaven, que és desplacessin al domicili de Hoyos de Sant Julià de Lòria, on presumptament anaven, agafant un taxi, cosa que no realitzaren, com explicà a l’acte de la vista el dit processat.

El Tribunal, a diferència de l’al·legat per la defensa de Escudero, considera que les declaracions de Hoyos al respecte, tot i tractar-se de un co-imputat que intenta exculpar-se, no desvirtuen la prova de càrrec existent respecte a que el seu nebot Escudero havia estat el que havia conduit el seu vehicle fins al pàrquing on es produïren els fets d’autes.

D’altra part, pel que fa al delicte d’amenaces, no hi ha cap dubte de que ha quedat degudament constituït, en base a la prova practicada a l’acte del judici oral i singularment per les declaracions dels agents del servei de policia que portaren a terme la detenció i més en concret de l’agent que rebé directament les expressions amenaçadores, com les relatades en el Resultant de fets provat d’aquesta resolució.

CONSIDERANT: que el processat Hoyos és responsable, en concepte de autor, a l’empara també del que estableixen els articles 20 i 21 del Codi Penal, del delicte menor continuat de danys dolosos i del delicte menor d’injúries lleus.

Quan al delicte menor de danys, cap dubte presenta la seva realització en el supòsit enjudiciat, amb participació de tots dos imputats, doncs tot i que el processat Hoyos nega haver-se introduït al pàrquing on és causaren els danys detallats en la resultància fàctica, el cert és que de l’informe elaborat per l’Area de Policia Criminal, constant en autes als folis 65 a 106, i en particular en la part referida a les traces de petjades trobades als llocs on es produïren els desperfectes, tant a la rampa de baixada al pàrquing, com a les portes dels trasters, es desprèn clarament que tots dos intervingueren, puix que ha quedat acreditat que les petjades coincideixen amb el calçat dut pels processats, pel que fa a la forma, dibuix i tamany de les mateixes, sense poder obviar, a més, que la testimoni ans esmentada, que alertà el servei de policia, els va veure sortir tots dos conjuntament del pàrquing, portant precisament Hoyos a la mà el bastó abans referit, per la qual cosa resulta del tot punt inversemblant la versió donada per ell, de que esperava el seu nebot a l’exterior del pàrquing, mentre aprofitava per fumar-se una cigarreta, ja que no és creïble ni que entrés sol a dit pàrquing, quan ni un ni l’altre disposaven de plaça d’aparcament en el mateix, ni que podés Hoyos estar tanta estona al carrer, sense ni tan sols escoltar els importants sorolls que provenien de l’interior, fruit de la gran trencadissa produïda, quan aquests foren sentits inclús pels propietaris de diferents vivendes, entre les quals la de la testimoni tantes vegades citada, que habitava precisament a l’edifici últim d’aquella urbanització.

CONSIDERANT: que no concorren en els processats circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal, de conformitat amb el que disposa l’article 56 del Codi Penal, ha de tenir en compte la concreta situació personal de cada ú del processats.

Que de conformitat al que disposa l’article 58 3. del mateix Codi, el Tribunal estima adient imposar als encausats una pena única a cadascun d’ells, en funció dels il·lícits penals comesos.

CONSIDERANT: que tot responsable penalment ho és també civilment, de conformitat amb allò que estableix l’article 94 del Codi Penal, i per tant els processats, de manera solidària, hauran d’indemnitzar als perjudicats que no han renunciat expressament a reclamar, en les sumes següents:

A ENTITY_9: 230 € corresponen als objectes trencats.

A ENTITY_12: 26 €, corresponen a una màquina desenroscadora.

CONSIDERANT: que d’acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175.2 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar als acusats el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d’absoldre i absolem a Escudero i Hoyos del delicte major de furt amb força en les coses, i hem de condemnar i condemnem els processats:

Escudero, com a penalment responsable en concepte d’autor:

d’un delicte menor continuat de danys dolosos,

d’un delicte menor d’injúries lleus,

d’un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang,

d’una contravenció penal d’amenaces lleus,

sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR PER UN PERÍODE DE DEU MESOS, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

Hoyos com a penalment responsable en concepte d’autor:

d’un delicte menor continuat de danys dolosos,

d’un delicte menor d’injúries lleus,

sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE MESOS D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

A tots dos se’ls condemna, solidàriament, al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, els processats, de manera solidària, indemnitzaran a Sarabia en la quantitat de DOS TRENTA EUROS (230 €) i a Tejera, en la quantitat de VINT-I-SIS EUROS (26 €).

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació, salvat pel processat que no ha comparegut, que donada la seva situació de rebel·lia processal Escudero, podrà formular recurs d’audiència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.