CREACIÓ DE DOCUMENT INAUTÈNTIC

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Carranza Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, tres de juny del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-025-2/09 seguida pels presumptes delictes majors d'administració deslleial, creació i ús i comercialització de document inautèntica, contra Hoyos, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa, i defensat per la Lletrada Sra. Sancho, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Tejada i acusació particular el lletrat Sr. Estany, en representació de les societats perjudicades, societat francesa ORG_2, societat andorrana ORG_0 i A. S. S.L.; actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric ANGLADA FORS, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció BARON MORA.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, Hoyos, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, d'ençà final de l'any 1997 fou destinat a Andorra des de la seva empresa francesa ORG_2, per treballar a l'empresa A. de les V. (A.D.V.) i al negoci ORG_5 quin titular administratiu és el Sr. Julián, en tant que responsable i amb plena dedicació a partir del mes de juliol de 1998 quan disposà dels papers d'immigració.

El processat mantenia el seu salari i gratificacions de part de l'empresa francesa, sent doncs vigent la vinculació laboral, acordant tanmateix al Principat un plus per despeses de desplaçament i allotjament per l'import de 3.500 francs francesos (533,57 EUR) i altres pel seu vehicle particular a càrrec de la mercantil andorrana.

A mitjans de l'any 2004 i després d'una auditoria interna encarregada per S. França es detectaren certes irregularitats a resultes de la qual i en haver perdut la confiança, Hoyos fou acomiadat, presentant aquest darrer contra les empreses querellants S. França i A. de les V., sengles procediments laborals en els seus respectius països.

Segons l'escrit de querella, les irregularitats detectades són:

la facturació que el processat havia tramés entre els mesos de gener del 2002 i abril del 2004 per import de 4.120,33 euros de carburant i altres 1.127,27 euros de pneumàtics, fent un total de 5.241,60 EUR que S. Andorra reclama.

Tanmateix es reclama, aquestes però de la part de A.D.V., l'import de 2.422,70 euros de despeses d'autopista i 131,44 euros corresponents a l'I.P.C. que el processat s'hauria aplicat directament, fent un total de 2.554,14 euros.

el pagament de 4.600 euros efectuat pel processat en relació en un pressupost i un xec nominal a favor de Criado en lloc de l'empresa proveïdora francesa A., contradient les regles prescrites per l'empresa en matèria.

Pagament efectuat a l'empresa ORG_1 mitjançant xec nominal a nom de la esposa del director.

Altre pagament de 600 euros mitjançant un xec amb el beneficiari en blanc, suposadament pagat a ORG_3.

l'aparició de tres factures emeses per l'empresa andorrana ORG_3 i de tres xecs emesos inicialment al seu favor però sent finalment el beneficiari el processat Hoyos per un import global de 1.917 euros (813 EUR, 208 EUR, 950 EUR) i que no corresponien a cap treball efectiurealitzat.

CONSIDERANT:

que compte tingut la diversitat de fets que es reprotxen a l'avui acusat, constituint a més una diversitat de tipus penals segons l'escrit d'acusació particular : delicte major d'estafa de l'article 208, d'administració deslleial de l'article 215 i/o administració deslleial d'una empresa de l'article 240 i creació, ús i comercialització de document inautèntic de l'article 435.1 del Codi Penal, convé analitzar separadament els mateixos.

En primer lloc, el cobrament indegut o per duplicat de diferents despeses de la part de l'acusat front de l'empresa per la qual era empleat, atenent l'operativa de la mateixa empresa que exigia per tots els pagaments, de ser degudament justificats per factura o rebut, els fets relatats s'emmarquen en un passament de comptes entre parts propis de la jurisdicció civil i no de la penal per quan les divergències : si dites despeses haurien de ser o no pagades per que ja eren compreses en la quantitat forfetària acordada entre parts, no es una qüestió a resoldre per aquest Tribunal, no podent doncs ser incardinades dins del supòsit del delicte d'estafa que reclama la querellant (i pel qual no ha estat processat), no havent-se acreditat que l'acusat hagi utilitzat arguments falsos o maliciosos (engany) per aconseguir el cobrament, ni tampoc en cap dels supòsits dels articles 215 i 240, ja que no suposen un acte d'administració deslleial, no havent quedat acreditat que Hoyos fou administrador de dret o ni de fet sinó que, com s'ha exposat al començament es tracta d'un simple passament de compte entre parts a resoldre en la via civil, havent a més a mes acreditat durant el tràmit d'instrucció, que part d'aquella quantitat forfetera (3.500 francs francesos) fixada pel concepte d'allotjament, mai havia estat abonada. A major abundament l'esmentada auditoria interna en la qual es basa l'acusació particular no consta en autes.

CONSIDERANT: que respecte als fets descrits a l'apartat 2 del relat fàctic, la pròpia part querellant ha desistit a l'acte del judici oral de formular acusació per aquests fets, és a dir, el pagament de 4.600 EUR efectuat al Sr. Criado de l'empresa A. i el pagament a la empresa ORG_1 mitjançant un xec emès a favor de la Sra. M. en considerar que no hi prova que fos fraudulent.

CONSIDERANT: que resta en tercer i darrer lloc, l'operativa relacionada amb l'empresa ORG_3, operativa certament irregular si més no sospitosa, però mancada igualment de la prova concloent de la seva falsedat.

De bon inici, l'acusat Hoyos sempre ha reconegut haver alterat el nom del beneficiari o destinatari final del xec emès per ell mateix encara que signats pel comptable de l'empresa, sense que s'hagi acreditat tampoc un veritable perjudici per l'empresa querellant per quant dits xecs foren lliurats en pagament d'unes factures pels treballs realitzats conforme la declaració del Sr. Pera de l'empresa ORG_3 i que després foren empleats per ell mateix per efectuar el pagament d'uns quadres que havia adquirit, versió que apareix contradita per el Sr. Suárez, germà de l'anterior, i de la mateixa empresa, sense però que cap d'ells hagi comparegut a l'acte de la vista oral per ratificar i avalar la seva versió amb ple respecte del principi de contradicció, no havent tampoc comparegut els testimonis Sr. Serra i Sr. Morell.

Atès que correspon a l'acusació la carrega de la prova i no havent quedat degudament acreditat l'il·lícit reprotxat, essent els indicis existents insuficients, existeix dubte raonable en el Tribunal, per la qual cosa, en aplicació del principi "in dubio pro reo" procedeix decretat la seva absolució també per aquell últim supòsit.

CONSIDERANT: que atesa l'absolució de l'acusat d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem d'ABSOLDRE I ABSOLEM l'acusat Hoyos dels delictes major d'estafa, administració deslleial i creació, ús i comercialització de document inautèntic del que venia acusat, declarant d'ofici el pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.