MALTRACTAMENT

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Elías

Concepció Baron Mora

Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, el dia dos de setembre del dos mil nou.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 066-5/08, seguida per la contravenció penal de maltractament corporal lleu, essent part apel·lant Cañete, representat pel Lletrat Sr. Marti, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Vives, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que en data 12 de maig del 2007, a l'aparcament del local nocturn ORG_0, Cañete i Araujo tingueren un incident amb el menor Morell Els fets es produïren atès que el menor es trobava en un fort estat d'embriaguesa, havent esta expulsat del local nocturn, i quan veié entrar el vehicle de T...... a l'aparcament, li donà un fort cop de puny, sense cap provocació prèvia per part dels ocupants del vehicle, fet que Araujo li recriminà, un cop fora del vehicle, i mentre Cañete buscava aparcament.

En el decurs de la discussió, Morell empentà Araujo, tirant-la a terra, intervenint una tercera persona, en Cañete, calmant la situació. En aquell moment, i un cop finalitzada la baralla amb Araujo, arribà sobre els llocs Cañete i en veure que Araujo havia estat agredida s'esbarallà amb Morell donant-li diversos cops".

RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament:

"Primer.- Que he de condemnar i condemno, a Cañete, com a autor de la contravenció penal de maltractaments físics, tipificada i penada a l'article 476 del Codi Penal, a la pena de dos dies d'arrest nocturn condicional.

Segon.- Que he d'absoldre i absolc Araujo de la contravenció penal de maltractaments per la quina venia imputada en el present procediment.

Tercer.- Que he de condemnar i condemno, a Cañete, al pagament de les costes processals causades".

RESULTANT: que contra l'esmentada sentència la representació processal i defensa del condemnat Cañete, formula recurs d'apel·lació impugnant la sentència recorreguda en base a que tot i que es reconeix que va agredir físicament al Sr. Morell, i que se l'ha rescabalat econòmicament per aquest concepte, es posa de manifest que el mateix Sr. Morell va subscriure un document privat abans del judici oral admetent que ell va ser el causant primer de la baralla, i que l'agressió a que el va sotmetre el recorrent va ser justificada per un ànim defensiu. Al·legant doncs el Sr. Cañete que va concórrer la circumstància excloent de la responsabilitat penal de legítima defensa de l'article 27.1 del Codi Penal, per la qual cosa es demana el dictat d'una sentència absolutòria per Cañete.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal manifesta la seva oposició al recurs, posant de relleu que, el propi Sr. Cañete admet que va agredir al Sr. Morell, el qual també va utilitzar la força física i que per tant, es va tractar d'una baralla o agressió mútua, no podent concórrer la legítima defensa per no donar-se alguns dels seus requisits definitoris.

Sol·licitant doncs la confirmació de la resolució recorreguda.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET QUE CONTÉ LA SENTÈNCIA APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la defensa de l'implicat condemnat sosté, que la firma del conveni privat entre el mateix i l'agredit Morell (ratificat posteriorment al judici oral), admetent aquest darrer que va provocar amb una agressió prèvia a l'avui recorrent i que assumeix per això la responsabilitat de l'agressió que va patir, permetria aplicar la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de legítima defensa de l'article 27.1 del Codi Penal, i per tant dictar una sentència absolutòria de la responsabilitat penal vers el mateix Sr. Cañete.

CONSIDERANT: que el recurs no pot ser estimat. L'admissió per part del Sr. Morell de que va donar un cop de puny al cotxe i va empentar a la Sra. Araujo abans de ser agredit per en Cañete, i que per això entén que el va provocar i va ser justificada l'agressió rebuda, admissió que es va produir tant mitjançant un document privat com després es va ratificar al judici oral, no va més enllà que la pretesa subsunció per un particular d'una conducta en una norma penal i les seves conseqüències, la qual cosa no és vinculant -òbviament- pels Tribunals de l'ordre penal, ja que són els operadors jurídics, i en darrera instància els Tribunals de justícia, els qui han d'interpretar i aplicar el dret penal, no els propis ciutadans de manera directa. Tractant-se a més a més de dret públic, la qual cosa implica la impossibilitat de disposició entre els particulars de l'acció penal.

Que dit això s'ha de recalcar que en el judici oral, el propi acusat Sr. Cañete va admetre haver colpejat a Morell ,

circumstància a més admesa i descrita per la pròpia víctima i per altres testimonis.

Que aquest fet no controvertit es vol pretendre comés amb concurrència de la circumstància de legítima defensa, com a excloent complerta, ja que es diu que l'acció seria la conseqüència de l'agressió prèvia a que va sotmetre Morell al cotxe de Cañete i/o a la Sra. Araujo.

Que en qualsevol cas, el que es descriu en el relat de fets provats és que Morell va donar un cop al cotxe de Cañete, i posteriorment va empentar la Sra. Araujo, tirant-la al terra. I que un cop acabat aquest incident i la situació ja es trobava calmada, va aparèixer Cañete en escena i va assabentar-se que la Sra. Araujo havia estat agredida, per la qual cosa colpejà repetidament a Morell.

És a dir, per una banda hi ha una clara i notòria separació temporal i desconnexió entre l'atac posterior i aquell del que es pretén n'és la defensa. Per l'altra, i conseqüència de l'anterior, no s'adverteix cap mena d'ànim defensiu en aquesta acció posterior, sinó més aviat un ànim de revenja en assabentar-se l'avui recorrent que la Sra. Araujo havia estat empentada, doncs no és possible detectar quin bé jurídic es pretenia defensar quan l'agressió anterior havia acabat i els ànims es trobaven calmats. En darrer terme tampoc semblaria que donar diversos cops a una persona sigui equiparable a una mera empenta, havent-hi una certa desproporció entre les dues accions.

CONSIDERANT: que tot el que anteriorment s'ha dit determina que sigui d'impossible aplicació la circumstància excloent de la responsabilitat criminal prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, de legítima defensa, doncs no concorren diversos del seus requisits definitoris, i per tant que no es pugui dictar la lliure absolució del recorrent per la concurrència de la mateixa. Desestimant-se per tot això el recurs interposat.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades en segona instància.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Cañete,

contra la sentència de data vint-i-sis de gener del dos mil nou, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP-066-5/08, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència i declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.