AMENACES NO CONDICIONALS - LESIONS DOLOSES - DANYS - RESISTÈNCIA LLEU ALS FUNCIONARIS PÚBLICS

Sentència

Magistrats

Canòlic Mingorance Cairat Anna Estragués Armengol Enric Anglada Fors

SENTÈNCIA

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Anna Estragués Armengol

Canòlic Mingorance Cairat (ponent)

Andorra la Vella, 27 de juliol del 2020.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000067/2019, seguida pel presumpte delicte major de lesions amb ús de mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, de lesions doloses que per la seva curació han requerit el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, i d'amenaces de mort efectuades de forma reiterada, menor de danys dolosos, i contravencions penals de resistència lleu als agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i de danys dolosos, contra:

Aguilar, nascut el XXXX, fill de Joan i Maria Àngels, de nacionalitat andorrana, defensat pel lletrat Sr. Gibert ; i contra

Cano, nascut el XXXX, fill de Joan i Assumpció, de nacionalitat andorrana, defensat per la lletrada Sra. ENTITY_6;

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Bonet i ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Canòlic Mingorance Cairat.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declaren, que el 2 de maig del 2016, als volts de les 20 hores, Cano anà fins a l'entrada de l'edifici on resideix Aguilar, a recollir a la seva parella, M., exparella de C., atès que ambdós estaven discutint en relació als termes de la seva separació.

Cano estacionà el seu vehicle, Seat Leon matricula XXXX a la rampa d'accés a l'aparcament de l'edifici, però tant aviat com baixa M., els germans D. i Aguilar sortiren de l'edifici pel garatge, dins el vehicle Range Rover matricula XXXX, i en veure a Cano es deturaren a l'alçada del seu vehicle, en paral·lel, baixant Aguilar del Range Rover i anant directament cap a Cano que es trobava dins del vehicle, assegut al lloc del conductor, amb la finestra baixada. C. propinà a Cano diversos cops de puny a la cara i cap, sense cap discussió prèvia, patint Cano una contusió al llavi i una ferida a la mucosa bucal.

En ser agredit, Cano, a fi de fugir del seu agressor, arrencà el seu vehicle cap a l'interior de l'aparcament, sentit en que estava encarat, a fi de girar i poder marxar dels llocs. Galan es trobava dret entre ambdós vehicles, doncs havia sortit per intentar retenir al seu germà i evitar l'agressió, agafant-lo per darrera per tal de retenir-lo. En reprendre sobtadament la marxa el vehicle de Cano, atropellà lleument a Galan, donant-li un cop amb el paracops del Seat al genoll. En quedar entre els dos cotxes, C. rascà el seu cos amb el Range Rover i patí també lesions a la mà. De resultes dels fets Galan patí diverses erosions i se li trencà una ungla. El vehicle Range Rover també patí desperfectes, valorats en 313'50 EUR.

Cano girà dins l'aparcament i tornà a sortir en direcció a la carretera general. En arribar a l'alçada de Aguilar, aquest, que estava molt enervat pensant que Cano havia atropellat voluntàriament al seu germà, li donà un cop de puny al parabrisa que trencà el vidre.

Cano aturà el vehicle uns metres més endavant i baixà, iniciant-se una batussa entre Cano i Aguilar, fins a l'arribada del Servei de policia. C. feu cas omís de les indicacions dels agents, havent de reduir-lo amb força per que desistís d'agredir Cano, havent d'intervenir els dos agents per reduir-lo. Malgrat estar emmanillat, C. amenaçà a Cano davant dels agents de policia, amb expressions com "et mataré, aniré a per tu quan pugui", "i quan surti tornaré a buscar-lo i el mataré" o "vaig a per ell". Amenaces que es repetiren quan ja es trobava detingut dins el vehicle oficial.

Galan, que inicialment havia limitat la seva participació a tractar de retenir el seu germà, en veure que els agents reduïen, amb dificultats, a Aguilar, i amb intencions d'acabar la baralla, intentà apartar a Cano dels llocs, que es trobava molt enervat i tractava d'agredir al seu germà. En el moment en que Galan retenia a Cano per posar fi a l'incident, involuntàriament li torçà el polze, causant-li les lesions que el metge forense constatà posteriorment.

Els serveis mèdics forenses, objectivaren les següents lesions:

Pel que fa a Galan MAS, ruptura unguial parcial, erosions a mà, hemicoll, genoll i tíbia, i equimosis lineal al braç, l'ull i la regió frontó-parietal, que requeriren de primera assistència mèdica i tractament amb antiinflamatoris amb finalitats pal·liatives.

Pel que fa a Cano M. M., fractura intrarticular no desplaçada del polze dret, esquinçament del mateix dit, erosions a pit, espatlla, cap i genoll, hematoma paradorsal i labial, i equimosis al genoll i la columna dorsal. Aquestes lesions han requerit de tractament mèdic consistent en rehabilitació per a la curació, únicament pel que fa al polze, no requerint de tractament la resta de lesions.

Pel que fa a Aguilar C. M., erosions i equimosis compatibles amb contusions i fregaments propis d'una baralla, sense requerir de cures ni assistència.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són legalment constitutius, pel que fa a Aguilar, del delicte major d'amenaces de mort reiterades, tipificat i penat a l'article 143.2 del Codi penal, de la contravenció penal de lesions doloses de l'article 476.2 del Codi penal, de la contravenció penal de danys dolosos, tipificada i penada a l'article 484 del Codi penal, i de la contravenció penal de resistència lleu als agents de l'autoritat de l'article 508 del Codi penal.

Pel que fa al delicte d'amenaces de mort, el propi C. en el decurs de la vista oral, no negà les mateixes, doncs malgrat no recordava les expressions exactes, si declarà que "potser el va amenaçar de mort". I la testifical dels agents de policia PO320 i PO392 fou molt contundent, mantenint el que ja recolliren en el seu informe inicial de manera clara, és a dir, haver sentit a C. les expressions "Et mataré, aniré a per tu quan pugui", mantenint les mateixes durant el seu trasllat al despatx central de policia, i reiterant-les un cop ja se li havia fet lectura dels seus drets processals, dient als agents "quan surti tornaré a buscar-lo i el mataré". Aquest informe va ser ratificat durant la vista oral per ambdós agents, el que constitueix prova suficient dels fets per a desvirtuar la presumpció d'innocència de C..

Pel que fa a les lesions causades a Francesc Cano, és un fet provat que C. l'agredí donant-li diversos cops de punys que li provocaren una contusió i una ferida a la mucosa bucal no complicada, i erosions diverses. Ara bé, les lesions patides al polze dret es produeixen amb el forcejament amb Galan, i per tant, no poden ser imputades a Aguilar. Per tant, en no haver requerit de tractament mèdic necessari les lesions altres que les del polze, els fets serien constitutius únicament de la contravenció penal de lesions doloses.

Pel que fa als danys al vehicle, és reconegut que Aguilar donà diversos cops de puny al vidre, trencant-se el parabrisa, el que a més, concorda amb les ferides incises i en scalp evidenciades pel metge forense, i que es causaren amb una superfície de vores tallants. Pel que fa a la resta de danys al vehicle que reclama l'adversa, no és possible determinar si els mateixos eren preexistents o fruit de l'accident d'autes, pel que a manca d'un peritatge contradictori no poden ser atribuïts a C.. Per tant, i a la vista del valor de reposició del parabrisa, inferior als 600 EUR, els fets serien constitutius de la contravenció penal de danys dolosos.

Pel que fa a la contravenció penal de resistència a l'autoritat, no és controvertit que C. desobeí la ordre de cessar en la seva actitud agressiva envers Cano, havent de ser reduït per la força i emmanillat per a garantir la seguretat de Cano i dels propis agents interventors vist l'estat alterat i violent de C. en el moment dels fets.

Aguilar és responsable dels delictes dalt esmentats en concepte d'autor, per haver comés personalment els fets, d'acord amb els articles 20 i 21 del Codi penal.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són constitutius, pel que fa a Cano, de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu. És un fet pacífic que el vehicle Seat Leon conduit per Cano inicià la marxa i topà amb Galan, causant-li danys al genoll i a la mà, i rascà el vehicle Range Rover que es trobava estacionat en paral·lel, essent discutit únicament si es tracta d'una actuació voluntària o accidental.

En aquell moment Cano estava sent agredit per Aguilar, i per tant la seva voluntat era allunyar-se dels llocs i fugir, estant com estava dins el seu vehicle, al lloc del conductor, amb les claus posades i sense cap vehicle davant, el més lògic era iniciar la marxa, que fou el que feu. Galan, fins aquell moment no només no havia intervingut en la baralla, sinó que havia baixat del vehicle per retenir el seu germà i així evitar l'agressió a Cano, pel que aquest darrer no li podia tenir cap animadversió, ans al contrari. Altra cosa hagués estat que Cano hagués dirigit la seva marxa cap a Aguilar, al que evità en tot moment amb el seu vehicle, tant en el moment de l'accident, com posteriorment, quan Aguilar es trobava davant del seu vehicle, doncs pogué trencar-li el parabrisa d'un cop de puny, però Cano aturà el vehicle i baixà del mateix.

Havent establert per tant que les lesions causades a Galan ho foren accidentalment, cal valorar únicament la gravetat de la imprudència. Donades les circumstàncies del fet, la imprudència consisteix únicament en no parar prou atenció a les persones que es trobaven al costat del vehicle en iniciar la marxa, doncs la maniobra era permesa i la gravetat de les lesions i els danys indica que no es produí a velocitat excessiva, pel que cal concloure que es trobem davant una contravenció penal de lesions per imprudència lleu, prevista i penada a l'article 477.1 del Codi penal vigent. Pel que fa als danys derivats de l'accident, i atesa la manca de dol, no s'escau cap condemna respecte als mateixos, si bé poden ser tinguts en compte a l'hora d'establir la responsabilitat civil derivada de l'accident, en seguiment de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia i en concret de la sentència 39-07, de 22 de novembre del 2007, que establí que "la víctima d'un acte penalment qualificat està fonamentada a perseguir en el marc de la seua acció civil instada davant la jurisdicció penal, la reparació de la totalitat del perjudici, en relació de causalitat directa amb el fet delictiu".

Cano és responsable dels delictes dalt esmentats en concepte d'autor, per haver comés personalment els fets, d'acord amb els articles 20 i 21 del Codi penal.

Decisio

CONSIDERANT TERCER.- No concorre en el present cas cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal, doncs si bé la tensió pròpia de la separació, i l'incident que acabava de produir-se entre Cano i Galan, causaren una important situació d'estrès a Aguilar, aquestes circumstàncies no justifiquen de per sí un estat passional tal que li pertorbi les seves capacitats cognitives i volitives, i per tant, d'una importància suficient per a justificar l'atenuant sol·licitada. Val a dir, a més, que pel que fa a l'atropellament que patí Galan, aquest es produeix quan Aguilar ja ha protagonitzat un primer episodi agressiu, baixant del vehicle abruptament per intentar colpejar Cano que es trobava dins el vehicle, havent de ser retingut físicament pel seu germà, situació que no pot explicar-se per l'atropellament posterior.

Pel que fa a l'atenuant d'haver contribuït l'ofès en una mesura significativa en la realització del fet, tampoc pot ser tinguda en compte, atès que qui inicià la baralla amb el primer cop de puny fou el propi Aguilar, pel que no pot pretendre beneficiar-se de l'actitud dels demès en l'escalada de violència que es produí arran de la seva agressió inicial.

CONSIDERANT QUART. A efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte l'establert a l'article 56 del Codi Penal, i en concret la manca d'antecedents penals dels encausats i la seva concreta situació personal, pel que s'estima adient imposar-los les següents penes:

A Aguilar, la pena de 9 mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, pel que fa al delicte major, i pel que fa a les contravencions penals, 600 EUR de multa, per les lesions doloses, multa de 300 EUR pel que fa als danys dolosos, i multa de 400 EUR pel que fa a la resistència als agents de l'autoritat, atenent a la violència de la seva actitud, que fou el desencadenant de tots els fets que es produïren després.

A Cano, la pena de multa de 400 EUR i 15 dies de privació del permís de conduir, per la contravenció penal de lesions per imprudència lleu.

CONSIDERANT CINQUÈ : Tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, d'acord amb el que estatueix l'article 90 del Codi Penal, havent, per tant, d'indemnitzar Aguilar la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'import de 135'77 EUR, corresponents a les despeses mèdiques reemborsades a Cano.

Cano, haurà d'indemnitzar a Aguilar pels següents conceptes:

Danys: 313'50 EUR, corresponents a les rascades patides pel vehicle Range Rover matrícula XXXX. Si bé no concorre cap il·lícit penal en la causa directa dels mateixos, la jurisprudència ha admès que els danys puguin ser encabits dins la responsabilitat civil derivada de l'accident d'autes, fet que si és constitutiu de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu, d'acord amb allò establert per sentència de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia, de 22 de novembre del 2007.

Altres 149 EUR corresponents al rellotge Swatch Irony que C. duia posat durant la baralla i que es malmeté.

Perjudici estètic: 300 EUR, valorat en 0'5/7

Pretium doloris: 600 EUR, valorat en 0'5/7

Atès que Cano no formulà cap petició en matèria de responsabilitat civil, s'entèn que formula reserva d'accions per la via civil.

CONSIDERANT SISÈ : D'acord amb el què disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, s'escau imposar a Aguilar i Cano, solidàriament, el pagament de les despeses processals causades.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDIM

Primer.- Condemnar a Aguilar, com a responsable penalment, en concepte d'autor, d'un delicte major d'amenaces reiterades de mort, i de les contravencions penals de lesions doloses, de danys dolosos, i de resistència lleu als agents de l'autoritat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de NOU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, pel que fa al delicte, i pel que fa a les contravencions penals, MULTA DE SIS-CENTS EUROS, TRES-CENTS EUROS i QUATRE-CENTS EUROS, respectivament.

Segon.- Condemnar a Cano, com a responsable penalment, en concepte d'autor, de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de MULTA DE QUATRE-CENTS EUROS i QUINZE DIES DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR.

Tercer.- En concepte de responsabilitat civil, s'estableixen les següents indemnitzacions:

Aguilar, haurà d'indemnitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'import de cent trenta-cinc euros amb setanta-set cèntims (135'77 EUR).

Cano, haurà d'indemnitzar a Aguilar en l'import de mil tres-cents seixanta-dos euros amb cinquanta cèntims (1.362'50 EUR), desglossat en els conceptes que s'especifiquen en el Considerant cinquè.

S'escau també la condemna solidària de Aguilar i Cano, al pagament de les despeses processals causades.

Contra la present sentència pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la notificació de la present, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.