ESTAFA QUALIFICADA - CREACIÓ DE DOCUMENT INAUTÈNTIC

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Agullo Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, sis de juny del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-083-3/08 seguida pel presumpte delicte major d'estafa qualificada en concurs medial amb els delictes menors de creació i ús de document inautèntic, contra Amorós, nascut el XXXX, fill d'Agustí i de Luisa Elia, de nacionalitat andorrana, de professió fuster, i defensat pel Lletrat Sr. Ropero, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Salamanca i acusació particular la Lletrada Sra. Aguilar, en representació de la perjudicada, la companyia d'assegurances C. O., S.A.; actuant de ponent el Magistrat Sr. Agullo, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que el processat Amorós, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, en data 22 de gener del 2000 conduïa el vehicle de la seva propietat marca Peugeot, model 106, matrícula (...), quan a l'arribar a l'alçada de l'XXXX, va perdre el control anant a topar contra la barana lateral de protecció i un senyal de trànsit, resultant ferits el propi conductor i els dos acompanyats, Araujo i Montenegro.

Atès que l'acusat Amorós havia consumit aquella nit begudes de contingut alcohòlic, acordà amb el seu amic Araujo, que no havia begut, declarar que era aquest qui conduïa el vehicle en qüestió, fent-lo així tant davant dels agents intervinents com davant del Batlle Instructor.

A resultes de l'accident, el vehicle, que era assegurat a tot risc amb la companyia d'assegurances C. O. S.A. a nom de la mare del processat, Espada, resultà sinistre total.

Com sigui que s'incoaren diligències prèvies pels fets d'autes ( DP-102-3/00 que esdevingueren finalment CP-006- 3/01 ) contra Araujo, aquest per declaració efectuada per davant del Batlle Instructor en data 13 de juliol del 2000, es va desdir de la seva primera declaració, senyalant aleshores Amorós com a veritable conductor del vehicle la nit d'autes, ço que fou acceptat i reconegut pel propi interessat, Amorós, en data 13 de setembre del 2000, sent aquest finalment condemnat per sentència de data 10 de juliol del 2001 com autor responsable penal d'una contravenció penal d'imprudència amb resultat de lesions i danys, tipificats respectivament als articles 348.5 i 349.6 del Codi Penal vigent a l'època dels fets, dins del marc de la causa esmentada número CP-006-3/01.

En mèrits de la declaració unilateral d'accident presentat a la companyia d'assegurances en data 28 de gener del 2000, signada per l'acusat imitant la signatura de la seva mare, - en tant que aquella era prenedora de la pòlissa d'assegurances-, i on es feia constar que el Sr. Araujo era el conductor del vehicle sinistrat, l'entitat asseguradora abonà per aquest concepte la quantitat de 1.627.500 Ptes. ( 9.781,47 EUR ) en data 28 de febrer del 2000 i després a resultes de la sentència condemnatòria de data 10 de juliol del 2001 les quantitats de 41.547 i 18.293 Ptes ( 359,65 EUR ) que sumades fan la quantitat de 10.141,12 EUR que la companyia avui reclama en el present procediment.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'estafa qualificada, previst a l'article 209 e) del Codi Penal, en concurs medial amb un delicte d'ús i creació de document fals tipificat a l'article 435 del mateix text legal.

El tipus objectiu de l'estafa es configura sobre quatre elements basics : a) engany, b) error, c) disposició patrimonial i d) perjudici econòmic, notes característiques que la jurisprudència ha comptabilitzat al llarg de nombrosos precedents.

En el present cas, el processat al part o declaració amistosa d'accident, -que si bé en principi tenia dret a reclamar els danys i perjudicis causats a l'accident-, va fer constar en el document lliurat a la companyia d'assegurances pocs dies desprès de l'accident i sense el qual no hi a dret a indemnització, que el conductor del vehicle en qüestió era el seu amic i company Araujo, canvi de nom que suposa una evident falsedat o alteració de la veritat i que obligà a la dita companyia a pagar una indemnització sense permetre-li apreciar la realitat de l'operació.

Si bé es cert que no ha quedat acreditat, i la pròpia sentencia condemnatòria així ho recull, que l'alcohol que l'acusat havia consumit aquella nit hagués pogut donar un resultat determinant de l'aplicació de les clàusules d'exclusió de la pòlissa d'assegurança, la simulació efectuada va impedir a la companyia asseguradora verificar-ho.

La penalització de les conductes falsaries troba la seva raó de ser en la necessitat de protegir la fe i la seguretat en el tràfic jurídic evitant així que tinguin accés a la vida civil i mercantil elements probatoris falsos que alterin o puguin alterar la realitat jurídica de forma perjudicial per una de les parts, mes si la falsedat afecta a elements essencials.

CONSIDERANT: que la defensa de l'acusat al·lega l'impossibilitat que aquest hagués pogut signar el document presentat a la companyia asseguradora en ser en aquells dies ingressat al centre hospitalari a resultes de dit accident. Per contra segons figura al foli 329 del sumari, conta que l'acusat fou ingressat el dia 22 de gener del 2000 i donat d'alta el 25 del mateix mes i any, havent estat presentada la declaració d'accident a la companyia el dia 28 de gener del 2000.

El processat ha reconegut haver faltat a la veritat a l'haver modificat el nom del conductor per un objectiu concret, fet que es constitutiu del delicte del qual ve acusat no tenint doncs una rellevància directa la signatura discutida del citat document (encara que si ho te respecte al fals testimoni que reclama el Ministeri Fiscal) ja que l'important era determinar si l'accident era o no cobert per la asseguradora.

CONSIDERANT: que en aquest darrer aspecte es qüestiona la fiabilitat del dictamen pericial que conclou que la signatura dubitada es obra del processat Amorós, sobre la base de discutir front les concordances detectades les diferencies i divergències existents en els cossos d'escriptura aportats per efectuar dit informe.

Sobre aquestes al·legacions s'ha d'assenyalar que l'informe pericial emes pels inspectors i funcionaris del Cuerpo Nacional de Policia, especialistes en Grafoscopia adscrits a la secció de Documentoscopia de la Comisaria General de Policia Cientifica de Madrid, quina objectivitat pel caràcter de funcionaris públics aliens als interessos de les parts es troba fora de dubtes i quines conclusions, desprès d'un anàlisis pormenoritzat i utilitzant mitjans i mètodes rigorosos diu que la signatura estampada en el part de declaració amistosa fou realitzada efectivament per l'acusat i no per la Sra. Espada, ço que corrobora en el cas d'aquesta darrera senyora, la seva posició al llarg de tota l'instrucció practicada i únicament modificada, sense però una explicació coherent, el dia de la vista oral. Conclusions que comparteix aquests Tribunal per la minuciositat dels raonaments en que es fonamenta i que restaren suficientment evidenciats a l'acte del judici oral en el qual per mitjà de videoconferència van contestar i refutar totes les qüestions plantejades per la defensa. A major abundament, de la simple observació directa de la signatura qüestionada de les diferents que ha efectuat la pròpia Sra. Espada, ja sigui directament per fer el informe, ja sigui de les que obren en autes, on apareix sempre degudament accentuada menys en la que està sent objecte de debat.

CONSIDERANT: que procedeix rebutjar l'al·legació de la part de la defensa de l'acusat de vulneració del principi de presumpció d'innocència que empara tot acusat, principi garantit constitucionalment a l'article 10.2 de la Constitució i a l'article 5 que fa referència a la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 que també contempla el mateix principi en el seu article 11.1.

Així doncs la presumpció d'innocència no es tant sols un principi basic del dret penal sinó principalment un dret fonamental de les persones que vincula als Tribunals de justícia.

Per desvirtuar la presumpció d'innocència cal una activitat probatòria valida i suficient, -i que s'haurà de valorar en sentencia-, i de la que en resulti la realitat del fet i de la participació del processat. En el present cas, es el propi acusat que ha reconegut, no tant sols en aquest sumari sinó també en aquell on porta causa que, derivat d'un accident de transit produït quan ell conduïa sota els efectes de l'alcohol, va fer constar i -no tant sols davant de la companyia d'assegurances sinó també davant els agents del servei de policia que efectuaren l'atestat- de manera simulada, que era altre qui conduïa; fet que apareix corroborat per la sentencia condemnatòria dictada en la causa CP-006-3/01 obrant en autes i pel resultat del dictamen pericial practicat.

CONSIDERANT: que dels referenciats il·lícits penals n'és responsable en concepte d'autor l'acusat Amorós per haver realitzat personalment el fet punible de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi de Procediment Penal, participació que resulta com ja s'ha fet esment no tant sols del seu propi reconeixement sinó de la prova practicada.

CONSIDERANT: que no concorren circumstancies modificatives de la responsabilitat penal. A efectes de penalitat es valora la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal tenint en compte els límits imposats per l'article 60 del Codi Penal així com les disposicions de l'article 56 del Codi penal, el temps transcorregut així com les circumstàncies personals i familiars concretes de l'acusat el qual ha comparegut per davant de la justícia malgrat no ser ja resident al país.

CONSIDERANT: que tot responsable penalment d'un delicte o falta ho es també civilment de conformitat amb les disposicions de l'article 90 i ss del Codi Penal, procedeix per aquest concepte declarar la responsabilitat civil derivada d'en C., per tal d'indemnitzar a la perjudicada , la querellant ORG_2 i decretar l'obligació de retornar la indemnització rebuda personalment i també l'abonada als altres perjudicats o sigui la quantitat reclamada de 10.141,12 EUR, sense que hagi lloc a la declaració dels interessos sol·licitada.

CONSIDERANT: que de conformitat amb la petició del Ministeri Fiscal i a la vista del canvi de les declaracions efectuades per la testimoni Espada a l'acte de la vista oral, sense cap justificació respecte a les declaracions obrant en autes i prova practicada, procedeix deduir testimoni de l'actuat i trametre-ho al Batlle instructor a fi de determinar si els fets poden ser constitutius de delicte de fals testimoniatge de l'article 418 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem, Amorós com autor responsable penal del delicte major d'estafa qualificada en concurs medial amb un delicte d'ús i creació de document fals, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL fixant el termini de la suspensió de la condemna igualment de dos anys i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil es condemna Amorós al pagament a la Companyia d'Assegurances C. O. SA de la quantitat de DEU MIL CENT QUARANTA UN EUROS AMB DOTZE CENTIMS (10.141,12EUR).

Així mateix, hem d'acordar i acordem deduir testimoni de les declaracions efectuades en autes i a l'acte de la vista oral per Espada i trametre-ho al President de la Batllia a fi d'apreciar si els fets podrien ser constitutius de delicte.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.