Agressions sexuals comeses contra menors d'edat

Sentència

Magistrats

NURIA GARCIA VAL CAROLINA BAILEN VILA NADIA ALIS CIRERA

Tribunal de Corts

Delictes Majors (Major d'edat) 6000056/2025

ORÍGEN: 1000147/2024 - 0

NIG: 5300543220240001095

S E N T È N C I A

Magistrades Sres.

Nuria GARCIA VAL

Carolina BAILEN VILA (ponent)

Nadia ALIS CIRERA

Andorra la Vella, 10 de desembre de 2025.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000056/2025, seguida pels presumptes delictes majors d'agressió sexual constitutiva de violació, agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa, agressió sexual, i agressió sexual amb abús de confiança, contra Octavi, nascut el NUM000 del 2001 a Sofia (Bulgaria), fill de Neus i Santi, de nacionalitat andorrana, actualment ingressat al centre penitenciari en situació de presó provisional per raó de la present causa, sense antecedents penals, defensat pel lletrat Sr. Francesc.

Són parts acusadores el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Ezequiel, així com els Srs. Antònia i Marcel, en nom i representació de la seva filla menor d'edat Daniela, Alonso i Adelaida, en nom i representació de la seva filla menor d'edat Francina, tots ells degudament representats pel lletrat Sr. Milton.

És ponent de la sentència la Magistrada Sra. Carolina BAILEN VILA.

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que durant l'estiu del 2021 i entre els mesos de setembre i desembre del 2023, el processat Octavi, nascut el NUM000 del 2001, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, va conèixer a les menors Francina, Daniela i Rosalia, amb les quals va mantenir relacions i/o conductes sexuals, sense llur consentiment i tot forçant-les a mantenir certes conductes en contra de llur voluntat:

Durant l'estiu de l'any 2021, a través d'un amic en comú, el processat Octavi va conèixer a la perjudicada Francina, nascuda el dia NUM001 de 2006, i de 14 anys al moment dels fets, amb qui va iniciar una relació d'amistat. En data no determinada durant aquell estiu, el processat Octavi va proposar a la perjudicada d'anar a fer una volta amb el seu cotxe per la parròquia d'Escaldes-Engordany, i mentre feien temps per recollir un amic, van acabar al final de la zona residencial dels Vilars on el primer va aparcar el vehicle: allà el processat Octavi va proposar a la perjudicada d'anar a la part de darrera del cotxe per estar més còmodes, accedint la menor Francina; una volta asseguts al darrera del vehicle, el processat començà a apropar-se a la menor, demanant-li aleshores la Francina que volia sortir del vehicle, al que Octavi li respongué que si no li donava un petó no obriria les portes, negant-s'hi la menor, moment en què el processat Octavi, agafà a la Francina pels 2 canells i la va immobilitzar, posant-se a sobre d'ella, immobilitzant-li les cames amb les seves, de manera que la menor únicament podia moure el coll, fins que la menor aconseguí finalment desfer-se d'ell en part, tenint però encara el processat agafats els braços de la menor, insistint aquesta de que la deixés sortir, no accedint el processat Octavi. Seguidament, el processat, mentre li subjectava les mans amb una mà, amb l'altra es baixà els pantalons i els calçotets i li digué a Francina que si no li feia alguna cosa no la deixaria sortir del cotxe, i mentre continuava subjectant-li els canells, agafà amb l'altra mà el cap de la Francina i li baixà en direcció al seu penis a fi que aquesta li fés una fel·lació, no arribant però el processat Octavi a introduir el seu penis a la boca de la Francina compte tingut que aquesta li mossegà la zona dels genitals, reaccionant Octavi dient-li que estava boja.

Després d'ocórrer l'anterior la menor Francina demanà al processat que la portés al centre d'Andorra la Vella, cosa que Octavi va fer, dipositant-la i deixant-la marxar.

Passat un temps, quan la Francina ja havia complert els 15 anys, va rebre un missatge del processat demanant-li de poder-se veure per demanar-li disculpes, al que la menor accedí, demanant-li però la Francina que es desplacés al seu domicili on hi havia el seu germà. El processat Octavi, anà doncs al domicili de la Francina, on s'hi trobaven aquesta i el seu germà -que marxaria instants més tard-; en un moment donat, la Francina i el processat Octavi van anar a l'habitació de la menor, doncs aquesta havia de preparar-se la seva bossa d'esport per anar a un entrenament, lloc on el processat va demanar-li disculpes pel que havia succeït anteriorment a dins del vehicle.

No obstant, al cap d'una estona el processat Octavi va demanar, novament, a la menor que li fes un petó, contestant-li ella tot cridant que no, iniciant-se seguidament un forceig entre ambdós que acabà amb la Francina estirada al llit i el processat a sobre d'ella, tocant-li els pits per sobre de la roba amb ànim libidinós, i intentant ficar-li la mà per dintre però sense aconseguir-ho ja que la menor es movia; poc desprès, la menor pogué deslliurar-se del processat, va agafar les seves coses i va marxar de casa, deixant a Octavi sol a l'interior del domicili, quedant-se però la Francina esperant a l'aparcament del seu domicili per assegurar-se que Octavi marxava, decidint aleshores de tornar a pujar a casa seva, on va agafar el mòbil i va bloquejar al processat a fi que aquest no la pogués tornar a contactar.

Com a conseqüència d'aquests fets, la menor Francina patí una lleu simptomatologia posttraumàtica i una alteració del pensament, que no han requerit de moment tractament psicològic, sense que es pugui descartar que en un futur la perjudicada pugui desenvolupar alguna seqüela relacionada amb els fets.

Així mateix, i a mitjans del mes de setembre de 2023, el processat Octavi va quedar amb la menor Daniela -nascuda el dia NUM002 de 2009, i per tant de 14 anys en aquella data- al pis dels avis del primer radicat al ADR000, a l'alçada d'un concessionari de vehicles, antigament anomenat Platinum, de la vila d'Andorra la Vella, per tal de retornar-li una samarreta que la menor li havia deixat un temps abans, accedint la menor. Arribats al pis, la menor inicialment es va quedar a l'entrada, però el processat Octavi la va fer entrar, malgrat ella li manifestava que no volia. Així doncs, una volta a dins de l'apartament, Octavi va agafar a la Daniela pel braç i la va fer entrar dins d'una habitació on la va estirar a sobre d'un llit, posant-se Octavi a sobre de la menor, despullant-la, i desprès de treure's ell també la roba, subjectà a la Daniela per les mans doncs aquesta es movia i intentava treure-se'l de sobre, fent cas omís el processat Octavi de la negativa oposada per la menor la qual li deia que no volia, fins que el processat Octavi va penetrar a la menor, sense preservatiu, arribant a ejacular dins seu, mentre la Daniela plorava i es quedava bloquejada. Un cop el processat finalitzà, aquest sortí de sobre de la menor i li retornà la samarreta, podent aleshores la Daniela aixecar-se, vestir-se i marxar del pis, no tornant a veure més al processat Octavi.

Passat un temps, la Daniela va tornar a veure al processat Octavi pel carrer, patint la menor un atac d'ansietat.

A conseqüència d'aquest fets, la menor Daniela va patir simptomatologia posttraumàtica, amb alta intensitat en depressió i ansietat, que interfereix en el desenvolupament de les seves activitats habituals, en les seves relacions interpersonals, i en el rendiment acadèmic, amb malestar psicològic intens, elevat estrès, estat d'alerta continu, aïllament social i tancament en ella mateixa, així com produint somatitzacions, recomanant-se la continuació del tractament psicològic ja iniciat.

Finalment, durant el mes de novembre de 2023, la perjudicada Rosalia, nascuda el dia NUM003 de 2009, i de 14 anys d'edat en aquella data, va iniciar una relació sentimental amb el processat Octavi.

Un dia, a la sortida de l'escola, i havent perdut el bus de línia la menor Rosalia va veure que a proximitat es trobava el processat Octavi amb el seu vehicle i aquest li digué que hi pugés per tal de portar-la a casa seva: tanmateix, el processat optà per dirigir-se fins un aparcament públic on no hi havia ningú radicat a la vila d'Arinsal, radicat a proximitat tant de l'hotel ORG000 com del domicili de la menor, lloc on ambdós van estar parlant una estona, moment en què la menor Rosalia va voler sortir del vehicle per marxar cap a casa seva, obligant-la però el processat Octavi a entrar-hi novament a la part posterior del mateix tot agafant-la pels braços, caient la perjudicada dins del vehicle en perdre l'equilibri. Un cop a l'interior, el processat es posà sobre de l' Rosalia mentre intentava treure-li la samarreta i li posava la mà per dins dels pantalons: en aquell moment, la menor li donà una puntada de peu i evità que el processat anés a més, aprofitant la menor per sortir del vehicle i marxar corrents del lloc, tot refugiant-se en un bar proper per desprès sortint corrents cap a casa.

Com a conseqüència d'aquests fets d'autes, la menor Rosalia patí diversos atacs d'ansietat un dels quals a l'escola, dificultats per dormir, por de sortir al carrer i malestar amb nivells d'ansietat alts, dificultats en les relacions socials, així com altra simptomatologia posttraumàtica (inestabilitat emocional, conductes d'evitació, pèrdua d'interès en algunes activitats i estat d'alerta en les relacions socials...), recomanant-se un seguiment psicològic.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, modifica parcialment la seva qualificació provisional exposant que una part dels fets relatius a la menor Francina van ocórrer quan aquesta tenia 13 anys, doncs en aquest cas els fets serien constitutius del delicte major d'agressió sexual essent la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat, previst i penat a l' article 146 c) del Codi penal i, subsidiàriament, el delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa de l' article 145 vigent en el moment dels fets, posat en relació amb l ' article 144; així com d'un delicte major d'agressió sexual de l ' article 144 del Codi penal ; modificant el Ministeri Fiscal la petició de pena que efectua en relació als fets relatius a la menor Francina que eleva de 3 a 4 anys de presó (mantenint la petició de 3 anys de presó de forma subsidiària), puntualitzant pel que fa les penes complementàries que s'interessen en relació a les 3 menors, aquestes ho són de prohibició d'entrar en contacte.

Per la resta, el Ministeri Fiscal manté la seva qualificació provisional i considera que els fets provats són constitutius:

- d'un delicte major d'agressió sexual essent la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat de l' article 146 c) del Codi penal i subsidiàriament, d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa, tipificat i penat a l' article 145 del Codi Penal aplicable en el moment dels fets, posat en relació a l' article 144 del mateix text legal ; i d'un delicte major d'agressió sexual, tipificat i penat a l' article 144 del mateix Codi Penal , respecte de la menor Francina.

- d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, tipificat i penat a l' article 145 del Codi Penal , posat en relació a l' article 144 del mateix text legal , respecte de la menor Daniela.

- d'un delicte major d'agressió sexual amb abús de confiança, tipificat i penat a l' article 146.1.e) del Codi Penal , posat en relació amb l' article 144 del Codi Penal , en relació a la menor Rosalia, essent-ne responsable el processat Octavi en concepte d'autor.

Concorren, però únicament respecte dels fets comesos sobre la menor Francina, la circumstància agreujant d'abús de confiança de l' article 30.3 del Codi Penal , així com la circumstància d'ésser el processat menor de 21 anys, interessant el Ministeri Fiscal, com a penes a imposar:

- QUATRE ANYS DE PRESÓ FERMA (subsidiàriament TRES ANYS DE PRESO FERMA), i la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un termini de DOTZE (12) ANYS, en relació als fets comesos sobre la menor Francina,

- SIS ANYS DE PRESÓ FERMA, i la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un termini de DOTZE (12) ANYS, en relació als fets comesos sobre la menor Daniela,

- QUATRE ANYS DE PRESÓ FERMA, i la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un termini de DOTZE (12) ANYS, en relació als fets comesos sobre la menor Rosalia, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, el Ministeri Fiscal sol·licita que el processat indemnitzi a la menor Rosalia en la suma de 15.000 € en concepte de perjudici moral.

En el seu informe, el Ministeri Fiscal exposa, en relació a la realitat dels fets, que l'element essencial és que aquest tipus de delicte, no hi ha altra prova directa que la declaració de la víctima; en aquests cas, no hi havia consentiment de les menors, així ho han exposat les 3 menors, explicant que els actes duts a terme pel processat ho foren mitjançant l'ús de la força; citant els paràmetres de valoració de la prova establerts per la jurisprudència, en concret per la sentència 15/2025 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 30 de juny del 2025, essent aquests paràmetres: l'absència d'incredibilitat subjectiva, la corroboració amb dades objectives de la declaració de la víctima i la solidesa de les seves manifestacions.

Essent les infraccions personals per cadascuna de les víctimes, cal aplicar el Codi penal corresponent per cadascuna; i en el cas dels fets relatius a la Francina, seria d'aplicació el Codi penal vigent a l'època dels fets, i pels fets relatius a la Daniela i l' Rosalia, el Codi penal posterior a la última reforma operada per la Llei 45/2022, del 22 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal (en vigor des del 19 de gener del 2023).

Pel que fa en primer lloc els fets relatius a la menor Daniela, el Ministeri Fiscal considera que van ocórrer tal i com consten descrits en la seva qualificació provisional, no desprenent-se de la declaració de la menor cap motiu espuri ni de venjança que l'hagi pogut conduir a declarar falsament en contra del processat, tal i com es desprèn de la pericial practicada en relació a la menor. En aquest sentit la Daniela efectua unes manifestacions solides, manté constància en les seves declaracions si bé en el present cas les menors només han prestat una declaració a fi de no ésser revictimitzades. A més, consten testimonis perifèrics com la menor Betina, a la qual la Daniela li explica els fets, la Sra. Mercè i la Sra. Jean, essent aquestes testimonis clau atès que la revelació dels fets es produeix en l'entorn escolar.

Pel que fa la Daniela consten dades objectives que corroboren el seu relat de fets: la pericial dels Srs. Anna i Siegfried, on valoren diversos ítems de credibilitat, que valoren aquesta credibilitat en el seu conjunt així com les conseqüències dels fets sobre la menor, concloent els pèrits que el relat de la Daniela és probablement creïble, descartant una simulació i exposat que el relat pot ser difícilment inventat. Altra dada objectiva és la simptomatologia, explicant (foli 385) que aquesta (autolesions) és pròpia de les víctimes d'abusos sexuals; confirmant aquesta simptomatologia la testifical de la Sra. Àngels.

Pel que fa el processat, aquest no nega haver tingut un encontre al domicili dels seus avis amb la Daniela, ço que confirma que respecte d'aquest extrem la víctima no fabula.

Respecte dels fets relatius a l' Rosalia, el Ministeri Fiscal considera que es van produir conforme es troben relatats en la seva qualificació provisional; tampoc consta cap motiu pel qual la menor hagués efectuat una declaració espúria o per venjança, no havent-se demostrat l'ànim de venjança que al·lega la defensa. A més a més, els fets també en aquest cas es revelen en context escolar, i les pericials no detecten cap motiu de venjança per part de la menor.

La declaració de la menor Rosalia és sòlida; vé avalada per varies testificals com la de les Sres. Matilde i Habiba. Igualment, la pericial de La Sra. Anna i el Sr. Siegfried descarta la simulació, considera que el relat és probablement creïble i posa de relleu les conseqüències traumàtiques, en particular al foli 454 del seu informe pericial; en concret, es desprèn d'aquets informe que la menor quan reviu els fets passa de plorar a riure, essent aquest un mecanisme de defensa per intentar minimitzar i païr els fets. La menor explica als pèrits que el processat li acaba demanant perdó.

Pel que fa la declaració del processat Octavi, aquest reconeix parcialment els fets relatius a la menor Rosalia.

Respecte dels fets relatius a la menor Francina, el Ministeri Fiscal considera provats els que narra en la seva qualificació provisional. En aquest sentit es remet a la declaració de la Valérie que confirma que la menor Francina tenia 13 anys ja que complia els 14 al novembre, essent versemblant que els fets es produïssin a l'estiu.

Com per l' Rosalia, el processat reconeix parcialment els fets respecte de l'extrem que van al mirador dels Vilars.

No consta tampoc cap motiu espuri pel qual la Francina hagi pogut declarar en aquest sentit; a més a més, la pericial constata que no hi ha simulació, i també consten dades objectives com les declaracions de la Valérie i del Walter, així com les conclusions de la referida pericial que consten al foli 647 de les actuacions. De la declaració de la menor es desprèn una poca reacció emocional, compatible amb el seu caràcter ja que la menor intenta amagar els fets per protegir la seva mare, havent patit simptomatologia posttraumàtica, lleu, però existent.

El processat també li demana perdó, i reconeix parcialment els fets en el sentit d'admetre que van al mirador dels Vilars, així com les circumstàncies en què hi van.

Pel que fa als fets relatius a la menor Francina, concorre la circumstància agreujant general de l' article 30.3 del Codi penal , per existir una relació d'amistat prèvia suficient per crear un ambient de confiança que el processat aprofita per aconseguir que les víctimes passin a la part del darrera del seu vehicle.

No concorre la circumstància eximent de l' article 27.4 del Codi penal , ni completa, ni incompleta: el processat coneix i accepta la il·licitud dels fets, si bé pot interpretar malament, no pot no saber que agafar una persona i forçar-la no és algo il·lícit.

RESULTANT TERCER.- El lletrat Sr. Milton, actuant en nom i representació dels Srs. Antònia i Marcel, progenitors de la menor Daniela, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, considerant que els fets comesos en perjudici de Daniela són constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada, previst i penat l' article 145 del Codi penal , qualificat conforme l'article 146.1 per concórrer les circumstàncies agreujants previstes a l'apartat c), quina aplicació no queda expressament exclosa per ser la víctima major de 14 anys, havent-se de valorar la situació de bloqueig psíquic, immobilització i absència de capacitat de reacció de la víctima, constituint-se així el supòsit de vulnerabilitat manifesta que permet integrar aquest agreujant específic; i a l'apartat e): per quant l'agressió va ser executada amb prevalença de superioritat física i abús de confiança, aprofitant la relació prèvia i la confiança generada entre l'encausat i la víctima, havent-s'hi d'afegir la diferència d'edat entre agressor i víctima.

Entén l'acusació particular que no procedeix aplicar cap de les circumstàncies agreujants de l' article 30 del Codi penal , sol·licitant com a pena a imposar la de 10 anys i 6 mesos de presó, així com la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un termini de 12 anys.

Així mateix, en concepte de responsabilitat civil, interessa que la mateixa es fixi en els imports de 125.000 € per la menor Daniela, 15.000 € pels progenitors respectivament, les despeses mèdiques de la menor i de la mare que es troben en tractament mèdic i psicològic, així com qualsevol altra despeses mèdiques futures que es pugui derivar, així com que es condemni a l'acusat a satisfer les despeses de representació lletrada.

En el seu informe al judici oral, el lletrat de l'acusació particular posa de relleu, en relació a les pericials practicades, que pel que fa el Dr. Juli, aquest va tractar amb les pèrits de part, preguntant-se si això no pot invalidar la seva pericial. Altrament, el Dr. Juli no va poder afirmar que fos al moment dels fets, exposant però que sí que podia tenir rellevància, no sabent tampoc si el processat menteix o simula, o no, i no podent tampoc confirmar la realitat de la infecció per sífilis.

Pel que fa al Dr. Fred, el lletrat Sr. Walter entén que no és pèrit sinó metge tractant, que no hi ha prova respecte de la relació entre la sífilis prenatal i els problemes del neuro-desenvolupament, que el processat té consciència de lo que està bé i malament, de fet, es disculpa, a una víctima la truca i a l'altra hi va a casa seva, i que no es pot afirmar que Octavi no entengui la il·licitud dels fets i/o que la seva actuació no fós correcta.

Pel que fa les Sres. Eva i Sheila, el lletrat de l'acusació particular puntualitza que són pèrits de part; així, aquestes en el foli 80 del seu informe parlen dels tests SIMS i TOM, els mateixos són destinats a valorar la credibilitat, doncs el SIMS dona 23 i el Tom no posen el resultat al seu informe, així, els 2 sistemes que serveixen per valorar la credibilitat, 1 dona que simula i l'altre no el tenim, concloent el lletrat que el processat està simulant tot lo que té. Exposa igualment el lletrat que hi ha contaminació per tot arreu ja que les pèrits han accedit al sumari, han tingut contacte amb el pèrit judicial i han tingut accés a les declaracions.

Considera igualment el lletrat que el processat té TDAH però no TEA.

Exposa que els pares de la Daniela no volen parlar del tema per evitar-li seqüeles, que la menor ha marxat d'Andorra i que té por de Octavi. La mare Sra. Antònia ha necessitat tractament psiquiàtric

Pel que fa la Francina, aquesta ho va portar ella sola. La seva mare Sra. Adelaida també ha necessitat tractament. La Valérie, que és molt amiga de la Francina, va rebre les explicacions de la Francina, i ho va enregistrar per salvaguardar el relat, tal i com consta en autes.

Octavi ha seguit un patró: sempre menors de 14 anys, regalant roba i portant-les a prendre algo. A més, les 3 víctimes no es coneixien entre elles.

Roland és un testimoni de referència; Chantal no hi era al moment dels fets; Virtuts: la seva declaració no és fiable, no ha quedat clar, confon els moments, i manté enemistat amb la Daniela.

Pel que fa la CONAVA, no té cap rellevància penal, remetent-se a l' article 33 del Codi penal , la discapacitat s'ha d'entendre per les víctimes, no pels agressors. No es pot aplicar cap circumstància excloent de la responsabilitat penal; ja que només s'ha acreditat el TDAH, remetent-se en aquest sentit a la seva qualificació provisional.

RESULTANT QUART.- El lletrat Sr. Milton, actuant en nom i representació dels Srs. Alonso i Adelaida, progenitors de menor Francina, eleva a definitiva la seva qualificació provisional modificant però els fets ja que considera que en el primer dels fets la Francina tenia 13 anys, i modificant també l'extrem relatiu a apreciar la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys considerant que els fets comesos en perjudici de Francina, són constitutius de dos delictes majors d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada, previst i penat l' article 145 del Codi penal , un consumat i l'altra en grau de temptativa, per haver forçat l'accés oral a una menor de 14 anys amb clara oposició per part d'aquesta, i atès que l'edat constitueix una circumstància qualificadora agreujant automàtica segons l' article 146.1 del Codi penal .

En cas de no considerar-se el delicte de violació en grau de temptativa, els segons incident seria constitutiu d'un delicte d'agressió sexual sense accés carnal de l' article 114.2 del Codi penal pels tocaments libidinosos a la víctima a casa seva, i un delicte de coaccions greus a la menor d'edat, de l' article 139.2 del Codi penal per no deixar sortir a la víctima del vehicle si no accedia a petons o actes sexuals, limitant-ne la llibertat deambulatòria amb l'ús de la força i intimidació.

Considera igualment l'acusació particular que s'ha d'aplicar la versió de l'article 146.1 vigent entre el 31/10/2013 i el 20/04/2022 en ser més favorable pel processat: per quant redueix el nombre de circumstàncies agreujants tipificades, a més de no existir l'apartat segon actual, i per tractar de manera més limitada la temptativa i la proposició sexual a través de mitjans tecnològics (que no es recollia en la versió anterior).

Entén l'acusació particular que concorre la circumstància agreujant d'edat especialment vulnerable (menor de 14 anys), de l' article 146.1 c), així com l'agreujant genèrica de l ' article 30.5 del Codi penal pels fets quan la víctima ja era major de 14 anys i també pel delicte de coaccions, i en no existir el redactat de l' article 146 e ), s'ha d'aplicar l'agreujant d'abús d'autoritat, superioritat o confiança aplicable a tots els delictes, de l ' article 30.3 del Codi penal vigent a l'època dels fets.

Com a penes a imposar sol·licita: 7 anys de presó pel delicte d'agressió sexual constitutiva de violació (articles 145 i 146.1 c) amb l'agreujant de l'article 30.3; 5 anys de presó pel delicte d'agressió sexual constitutiva de violació (article 145) amb les agreujants dels articles 30.3 i 30.5; -5 anys en cas de considerar-se que la Francina no era menor de 14 anys- 1,5 anys de presó pel delicte de coaccions greus amb les agreujants dels articles 30.3 i 30.5; així com la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un termini de 12 anys.

Així mateix, en concepte de responsabilitat civil, interessa que la mateixa es fixi en els imports de 100.000 € per la menor Francina, 10.000 € pels progenitors respectivament, així com que es condemni a l'acusat a satisfer les despeses de representació lletrada.

RESULTANT CINQUÈ.- El lletrat del processat, Sr. Francesc, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, no compartint l'exposició de fets ni del Ministeri Fiscal, ni de l'acusació particular.

Entén principalment la defensa del processat Octavi que els fets no són constitutius de delicte, explicant que durant els mesos d'estiu del 2020 i els mesos de setembre i desembre del 2023 el processat va conèixer a les menors Francina, Daniela i Rosalia, amb les quals va mantenir conductes sexuals, però no sempre relacions sexuals. Al judici oral el lletrat de la defensa puntualitza que els fets relatius a la menor Francina ocorregueren durant l'estiu del 2021 i no del 2020, havent-se desplaçat Octavi i la Francina fins als Vilars amb el vehicle del primer, passant ambdós a la part del darrere del vehicle acceptant-ho la Francina, negant-se aquesta a fer-se un petó amb Octavi quan aquest li proposà, insistint però el processat, ço que incomodà a la menor que demanà a Octavi d'acompanyar-la a la parada del bis, fent-ho ell; així, uns dies més tard Octavi escriu a Francina perquè vol demanar-li disculpes desplaçant-se el primer al domicili de la menor on li va demanar disculpes, essent excessivament insistent i marxant finalment el processat. Pel que fa els fets relatius a la menor Daniela, considera que les relacions sexuals que mantingueren aquesta i el processat a finals del 2023 al domicili dels avis de Octavi foren consentides, malgrat no haver utilitzat preservatiu. Quant a la menor Rosalia, aquesta s'hauria petonejat amb el processat en diverses ocasions al pàrquing d'Arinsal, en una de les quals al desembre del 2023, decidint Octavi de deixar-la, no acceptant Rosalia la ruptura fins que la nova parella de Octavi Chantal, intervingué enviant un missatge a la menor per tal que aquesta cessés en la seva actitud d'enviar missatges al processat.

Per tot l'anterior el lletrat de la defensa considera que els fets no són constitutius d'il·lícit penal.

Subsidiàriament, en el supòsit que aquest Tribunal considerés que sí que ho són, els fets serien constitutius pel que fa Francina de 2 delictes majors d'agressió sexual en grau de temptativa ( article 144 del Codi penal ), pel que fa Rosalia d'un delicte major d'agressió sexual en grau de temptativa ( article 144 del Codi penal ) i pel que fa Daniela els fets no constitueixen cap il·lícit penal.

Considera el lletrat de la defensa que Octavi no ostenta cap responsabilitat penal en els fets, ja sigui per inexistència d'il·lícit penal, ja sigui per la concurrència de circumstàncies excloents complertes de l' article 27.4 i 6 del Codi penal , considerant que, en el negat supòsit que es considerés que els fets són constitutius dels il·lícits penals assenyalats anteriorment respecte de les menors Francina i Rosalia, el processat seria responsable en concepte d'autor havent-se d'apreciar les circumstàncies excloents de la responsabilitat penal de l'article 27.4 i 6, les quals resten acreditades a través de l'informe pericial neuropsicològic emès en data 19 de maig del 2025 per les psicòlogues Sres. Eva i Sheila i ratificat per aquestes al judici oral, on conclogueren que el processat compleix els criteris de diagnòstic del TEA, que es veu agreujat considerablement per una discapacitat intel·lectual i que, a criteri de les pèrits de part, compromet significativament el seu judici social, autonomia funcional i capacitat adaptativa, concloent que el processat no compta amb les eines cognitives ni emocionals necessàries per a comprendre i adaptar-se a contextos normatius complexos com els que implica la vida en comunitat, sense que medïi una intenció dolosa clara ni una comprensió plena de la il·licitud dels fets investigats.

Subsidiàriament, s'escauria apreciar les esmentades circumstàncies excloents de forma incomplerta segons l' article 28 del Codi penal , en relació amb l' article 27 apartats 4 i 6 del Codi penal .

Igualment concorre la circumstància d'ésser menor de 21 anys respecte dels fets ocorreguts amb la menor Francina.

Per tant, la defensa del processat Octavi interessa principalment la seva absolució.

Subsidiàriament també, en cas de considerar que els fets són constitutius dels il·lícits penals mencionats anteriorment, procedirà imposar les següents penes: 18 mesos de presó dels quals 8 mesos ferm i 10 mesos condicionals qualificats a seguir tractament mèdic/psiquiàtric, en relació amb els fets comesos sobre Francina; 9 mesos de presó dels quals 4 mesos ferms i 5 mesos condicionals qualificats a seguir tractament mèdic/psiquiàtric en relació amb els fets comesos sobre Rosalia; en tot cas, en cas d'imposar-se presó ferma, demana que aquesta no superi la presó provisional realitzada fins a la data.

Pel que fa la responsabilitat civil, la defensa del processat Octavi considera de forma principal que no hi ha lloc a la mateixa.

Subsidiàriament, pel que fa les menors Adelaida i Rosalia, se les indemnitzarà en un import no superior a 10.000 € per cadascuna, i més subsidiàriament encara, en el cas que es considerés que els fets relatiu a la menor Daniela són constitutius de delicte, s'escaurà indemnitzar-la en un import no superior a 10.000 €.

En el seu informe al judici oral, el lletrat de la defensa argumenta que la instrucció s'ha fet únicament a càrrec, que així mateix l'explotació dels mòbils no ha donat res, i no es practicaren diligències importants com la declaració de Roland. Igualment, exposa el lletrat de la defensa respecte de declaració de la Valérie, aquesta diu "el Walter em va dir que necessita testimonis", és a dir, que la Valérie li parla de la Francina perquè el Walter) li demana.

Els fets relatius a la Francina ocorren a l'estiu 2021, doncs aquesta tenia 14 anys.

Pel que fa als informes dels pèrits d'Afers Socials, hi ha elements perifèrics que contradiuen les versions. Per exemple, la menor Daniela diu "vull parar" (segons declara la Sra. Jean); a més la Daniela tenia també un context familiar complex (segons declara la Sra. Remei); a més de la versió de la Virtuts que diu que la Daniela és una fresca i la desmenteix, essent un dubte en matèria penal.

Igualment posa de relleu la interpretació que fa la germana de la Daniela del missatge que aquesta li envia.

Pel que fa l' Rosalia, el processat jugava a dos bandes i al final va triar a l' Chantal, essent per això que la primera tenia molta ràbia i ànims de venjar-se.

Insisteix en la concurrència de la circumstància excloent de l' article 27 apartats 4 i 6 del Codi penal ; el processat ha tingut factors biològics i socials que han comportat deficiències del neuro-desenvolupament havent tingut un neuro-desenvolupament molt per sota de lo normal conforme la seva edat; el lletrat Sr. Francesc posa igualment de relleu el resultat de la CONAVA, i argumenta que es tracta d'un trastorn susceptible d'afectar la culpabilitat i que per això concorre la circumstància excloent incompleta; que l'existència d'aquestes deficiències és des de la infància i que té una incidència sobre les seves capacitats: és un quadre d'afectació múltiple, té 4 diagnòstics; el processat té dificultats per actuar conforme la norma jurídica i per entendre les emocions i la negativa de l'altre, però no és perillós sinó que presenta un perfil de greu vulnerabilitat volitiva i cognitiva que fa que concorri la circumstància excloent de responsabilitat completa.

CONSIDERANT PRIMER.- Entén aquest Tribunal que el Codi penal aplicable pel que fa als fets comesos en relació a la menor Francina, és la versió del Codi penal vigent fins la reforma operada per la Llei 45/2022, del 22 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal (en vigor des del 19 de gener del 2023); essent la llei aplicable a l'època de producció fels fets tota vegada que l'actual versió no és més favorable al reu, per quant les penes assignades són les mateixes, i la variació en les circumstàncies agreujants no té cap incidència en relació al processat Octavi ja que no li serien d'aplicació.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa, i d'un delicte major d'agressió sexual, tipificats i penats respectivament als articles 145 i 144 del Codi penal vigent a l'època dels fets i essent la versió anterior a la reforma que entrà en vigor el 19 de gener del 2023 -pel que fa els fets relatius a la menor Francina-; d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació de l' article 145 del vigent Codi penal posat en relació amb el 144 -pel que fa els fets relatius a la menor Daniela-; i d'un delicte major d'agressió sexual de l' article 144 del vigent Codi penal -pel que fa els fets relatius a la menor Rosalia-.

Certament, en matèria de delictes contra la llibertat sexual gairebé sempre la única prova directa que existirà serà la declaració de la víctima, tota vegada que, per la seva pròpia naturalesa, aquest tipus de delictes es solen cometre dins l'esfera de la intimitat o, en tot cas, sense presència de públic ni de terceres persones.

Així, la valoració d'aquesta única prova directa ha d'ésser feta des de la perspectiva de diversos paràmetres, que ja han estat reiteradament establerts per la jurisprudència dels tribunals andorrans, essent requisits o elements que, no es que constitueixin pressupòsits de validesa, sinó que són criteris de valoració que han de ser tinguts en compte pel tribunal a l'hora de valorar la prova, i a fi de garantir el dret a la presumpció d'innocència en casos en què, com el d'autes, la única prova directa és la declaració de la víctima. En aquest sentit, la recent sentència número 15/2025 dictada en data 30 de juny del 2025 per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia recorda aquest criteris o paràmetres de valoració, essent: "a) l'absència d'incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre acusat i víctima que permeten presumir que la segona actua i obra per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat, determinant la incertesa del seu relat, b) la corroboració del testimoni de la víctima per dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni, i c) la solidesa de les manifestacions que incriminen a l'acusat, que han de ser persistents, plurals, sense canvis substancials d'unes a altres i sense ambigüitats i contradiccions".

A la llum de la jurisprudència ans exposada, aquest Tribunal ha considerat que la prova practicada durant el judici oral, considerada en el seu conjunt, ha estat suficient per formar la convicció del Tribunal quant a la prova dels fets objecte d'acusació, els quals es consideren provats, més enllà de tot dubte raonable.

En efecte, malgrat en els presents autes les víctimes només han efectuat una sola declaració a mode de prova preconstituïda a fi d'evitar-los una revictimització secundària, no només pels tipus de delictes patits, sinó també per la seva condició de menors d'edat tenint totes tres 14 anys en el moment dels fets, el cert és que les declaracions que tant la Daniela com la Francina i l' Rosalia prestaren en seu judicial, són idèntiques i coincideixen en aquest sentit amb les versions que elles mateixes relataren a les primeres persones a qui referiren els fets, ja sigui el personal dels seus respectius centres educatius o les seves amistats, havent-se de considerar en aquest sentit que, pel que fa les 3 menors, les manifestacions per elles efectuades incriminant a l'acusat són persistents i plurals, sense canvis substancials d'unes a les altres i sense ambigüitats ni contradiccions, donant-se per tant el criteri relatiu a la solidesa de les manifestacions incriminatòries, persistents, plurals, sense canvis significatius d'unes a altres i sense ambigüitats ni contradiccions, i estant aquestes declaracions corroborades tant per altres proves com per elements objectius perifèrics que les sustenten i reforcen, i sense que hagi restat acreditat cap mòbil de venjança o ressentiment de cap de les menors envers l'acusat.

CONSIDERANT TERCER.- Pel que fa els fets relatius a la menor Daniela, els mateixos són constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació tipificat i penat a l' article 145 del vigent Codi penal

:

Aquests fets han restat acreditats principalment per la declaració de la víctima, la menor Daniela, la qual fou practicada de forma preconstituïda a fi de protegir la menor i evitar que patís una revictimització, essent aquesta prova vàlidament constituïda i -valorada en el seu conjunt amb la resta de proves practicades- perfectament suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència del processat, atorgant aquest Tribunal plena credibilitat a la declaració de la menor en la seva qualitat de víctima, la qual es considera suficientment sòlida i, a l'ensems, corroborada per altres proves i elements objectius perifèrics que la sustenten i la reforcen.

Així, la menor Daniela, en la declaració prestada en data 6 de maig del 2024, relata els fets objecte de les presents, explicant que va veure al processat per primera vegada passejant per l'Avinguda Carlemany, que una amiga seva coneixia al seu grup d'amics, que s'intercanviaren els comptes d'instagram, que un dia el processat li va demanar una samarreta, doncs ella un temps després el va contactar mitjançant un SMS perquè li retornés aquesta samarreta; ella va a buscar-la, el processat baixa al portal de l'immoble i li diu que pugi al pis, accedint la Daniela; un cop a dins del pis, on el processat la té agafada pel braç, li demana d'anar a l'habitació, negant-s'hi la menor, insistint però el processat, aconseguint finalment aquest conduir la menor fins l'habitació, on Octavi l'estira al damunt del llit, estirant-se ell a sobre de la menor mentre la subjectava agafant-li les mans, bloquejant-la, despullant-la i despullant-se ell, penetrant-la vaginalment sense utilitzar preservatiu i fins ejacular a l'interior del cos de la Daniela, i tot això malgrat la menor li deia que no volia. Finalment, quan Octavi acabà, va deslliurar la menor tot llençant-li la samarreta, agafant-la Daniela i marxant del pis, bloquejant posteriorment al processat a les seves xarxes socials.

En la seva declaració la menor explica que mentre passaven els fets, ella es va bloquejar, dient: "es com si ho estava vivint una altra persona que no sóc jo", havent explicat els pèrits psicòlegs forenses que aquesta dissociació cognitiva és habitual en les víctimes.

Pel que fa el processat Octavi, i contràriament a la menor Daniela, aquest no s'ha mantingut en les seves declaracions, atès que el judici oral modificà la versió dels fets que fins aleshores havia mantingut. En aquest sentit, en seu d'instrucció Octavi negà sempre haver tingut relacions sexuals amb la menor Daniela. Però al judici oral, Octavi modifica les seves anteriors declaracions reconeixent parcialment els fets, admetent haver tingut relacions sexuals amb la Daniela i sense l'ús de preservatiu, si bé manté que aquestes foren consentides, i que mantingueren relacions sexuals en dos ocasions, explicant que no sabia l'edat que tenia la Daniela però que ell tenia 22 anys

Pel que fa l'informe pericial elaborat en data 25 de juny del 2024 pels psicòlegs forenses i pèrits judicials Srs. Anna i Siegfried, ratificat per aquests al judici oral, se'n desprèn que en l'exploració de la menor -per la qual es van utilitzar qüestionaris d'ús clínic i forense adequats i baremats per l'edat de la menor-, se'n desprèn que la Daniela presentava problemàtiques amb uns nivells d'afectació en diferents àrees i d'una intensitat moderada, de caure depressiu i sobretot d'atenció, concentració i ansietat, mostrant-se així mateix aquesta simptomatologia posttraumàtica en forma d'alteracions de la son i de la gana, intrusió de pensaments, i un estat d'alerta i malestar fisiològic i psicològic intensos.

Igualment, en la valoració de la credibilitat dels testimoni els pèrits determinaren que la declaració de la Daniela és probablement creïble, puntualitzant que utilitzen el terme "probablement" perquè és quelcom de subjectiu, no és un mètode científic malgrat el duen a terme dos pèrits per separat. En aquest sentit, existeixen criteris que aporten validesa al relat (com l'estructura lògica i l'elaboració no estructurada), no es valoren en la menor indicadors d'una possible influència externa, i presenta un baix grau de susceptibilitat a la suggestió ja que la Daniela no ha cedit a afirmacions o preguntes formulades que se li han plantejat. Així, la Daniela tingué durant l'entrevista una forta reacció emocional, presentant una ansietat elevada i amb diverses reaccions emocionals negatives com el plor, la culpabilitat, la vergonya i la tristesa, amb dificultats per respirar, havent-se-li ofert per part dels pèrits la possibilitat de realitzar el seu relat per escrit donada la impossibilitat que la menor tenia de fer-lo atesa la seva afectació emocional.

Així, el context de la revelació fou al recinte escolar arran d'un atac d'ansietat patit per la Daniela, rebent el servei d'infermeria del centre la primera revelació de la Daniela quan aquesta hi fou atesa per l'atac d'ansietat, comunicant aleshores la infermera els fets a la direcció, fins que finalment la Daniela revelà els fets a la psicòloga del centre Sra. Mercè tal i com aquesta explicà en la vista oral.

Així mateix, els pèrits judicials informen que no es té cap indicador que la Daniela hagi pogut realitzar aquestes manifestacions amb l'objectiu d'obtenir algun guany, ni tampoc que hagi rebut cap pressió per part del seu entorn, no trobant en el seu relat elements que tinguin falta de realisme, mostrant-se per contra sense contradiccions, havent-se obtingut en l'entrevista amb la menor uns resultats consistents, sense detectar la magnificació ni la fantasia de símptomes, ço que permet descartar la simulació.

La pèrit psicòloga forense Sra. Anna afegí fins i tot que "en la Daniela es dona tot" referint-se a què en el cas de la menor apareixen totes les conseqüències que sol presentar una víctima d'aquest tipus de delicte, i tal i com ja havia detallat nombrosa simptomatologia compatible amb una experiència traumàtica.

Igualment, avalant la declaració de la menor Daniela, es practicaren diverses testificals com són les de les Sres. Mercè, Àngels, Jean, Eliane la menor Betina.

Les tres primeres, treballadores del centre escolar on acudia la menor Daniela, relataren tant la revelació dels fets com el context en què tingué lloc. Pel que fa la Sra. Mercè, aquesta és psicòloga, tècnica especialitzada en l'àmbit de l'educació social, treballa per compte del Ministeri d'Educació i està adscrita al Lycée ORG001. Al judici oral, la Sra. Mercè explicà que la seva intervenció fou requerida a petició del Sr. Pierre, psicòleg escolar del centre, per quant la infermera del centre havia vist a la menor ja que aquesta havia referit a un amic seu que es volia suïcidar, i s'havia autolesionat; en rebre a la Daniela, Mercè i Pierre, la menor primer manifestà que tenia malestar per la separació dels seus pares i que passava per un moment de crisi, però posteriorment, al final de l'entrevista, la Daniela li digué a la primera que si podia parlar amb ella ja que necessitava parlar amb algú que l'entengués; rebent-la Mercè un altre dia, moment en què la Daniela li referí que un noi que no coneixia massa va abusar d'ella i la va violar, dient-li que només n'havia parlat amb la seva germana, explicant-li que s'havien trobat al parc central on aquest noi li va demanar una camiseta, que al cap d'un temps li va demanar al noi que li retornés, llavors ell la va fer anar a casa seva on estava sol, la va obligar a estirar-se al llit, ella tenia molta por i li deia que no volia, i li va relatar una violació amb penetració i sense protecció, afegint Mercè que al seu entendre el relat de la menor era totalment creïble i coherent, presentant molta culpabilitat i por de fer patir la seva família, no volent que se sabés, que la Daniela només volia algú que l'escoltés.

Igualment, avalant l'anterior també declarà en autes, si bé no comparegué al judici oral, la Sra. Jean, en la seva qualitat de Conseillère Principale d'Education del collège, ocupant-se dels alumnes de quatrième i troisième, la qual s'assabentà dels fets quan la Daniela els explica a Mercè, moment en què ella, en presència de Mercè, informà a la Daniela el dia 15 de març que havien d'iniciar el protocol, demanant-li com es trobava i si anava tranquil·la a l'escola, indicant Jean que la Daniela semblava alliberada en haver-ho explicat. Igualment, Jean va declarar que la Daniela li havia escrit un watsapp la nit del 22 d'abril del 2024 dient-li que li agradaria no continuar amb tot això, que no estava preparada i no volia involucrar-se, negant la Daniela que hagués passat alguna cosa en demanar-li Jean, sense però que les anteriors manifestacions desvirtuïn el relat anteriorment fet per la menor, essent aquesta una reacció totalment lògica en una víctima d'aquest tipus de delicte.

Pel que fa la testifical de la menor Betina, aquesta explicà al judici oral que eren conegudes amb la Daniela des de petites, essent ambdues alumnes de troisième al Lycée, i, trobant-se juntes un dia a l'acadèmia on ambdues feien repàs després de l'escola, la Betina va rebre una sol·licitud d'amistat de Octavi -al qual coneixia de l'esqui club- a instagram, veient-ho la Daniela i dient-li que no l'acceptés ja que ella havia tingut problemes amb ell, explicant-li aleshores la Daniela que havien tingut relacions sexuals no consentides, que ell l'havia violat, i que l'havia denunciat.

Quant a la testifical de la germana de la Daniela, Sra. Eliane, aquesta confirmà a la vista oral el què havia declarat anteriorment, explicant que la Daniela li havia escrit mentre ella es trobava de viatge al Japó, dient-li que un noi l'havia obligat a mantenir relacions sexuals sense preservatiu i que notava que tenia picors i no sabia si tindria una ETS, que ella va "al·lucinar ja que la seva germana era verge i tenia 14 anys, i que ella va assimilar -segons puntualitzà en la seva declaració prestada en data 13 de maig del 12024- que "l'havien obligat i sense preservatiu", aconsellant-li Daniela de parlar amb la mare i d'anar al ginecòleg, afegint que no pensà en demanar-li res més, rebent posteriorment, a finals d'abril del 2024, una trucada del pare de la Daniela dient-li que aquesta havia tingut un atac d'ansietat i que un noi de 21 anys l'havia obligat a tenir relacions sexuals, explicant Daniela que ella "no va vincular que podia ser un abús o una violació"; extrem que, a l'entendre d'aquest Tribunal, és comprensible ja que el redactat del missatge rebut per part de la Daniela ("tata es que hace unos meses un chico me obligó a tenir rel.sex.sin preser. y no se si puedo tener una enfermedad o un ETS") pot legítimament induir a confusió sense però que això desvirtuï el contingut de la testifical practicada.

D'igual manera, els pares de la Daniela, Srs. Antònia i Marcel, declararen que la seva filla, que sempre havia anat bé a l'escola, "aquell curs escolar anava fatal", explicant la mare que portava uns mesos "enfadada amb el món, però no et deia el perquè", fins que després van parlar amb la Daniela i aquesta els hi va explicar els fets, afegint la mare que quan es parlava del tema la Daniela estava apàtica, es tancava a la seva habitació i no volia parlar amb ningú; confirmant així un canvi important d'actitud i de rendiment escolar en la Daniela que coincidí amb l'època de producció dels fets, i avalant, una vegada més, la versió dels fets esgrimida per la menor Daniela. La mare Antònia afirmà que la seva filla no tenia cap motiu per inventar-se això, que tenia por que el processat tornés a sortir al carrer, i que en l'actualitat està millor, torna a tenir bones notes i ja no s'autolesiona.

Avalant l'anterior, a la vista oral comparegué la Sra. Remei, psicòloga tractant de la Daniela, la qual la coneix al desembre del 2024 a demanda de la mare de la menor, declarant la Sra. Remei que la Daniela era una nena emocionalment bloquejada amb la qual era impossible parlar del tema, decidint la psicòloga de treballar altres temes, fins que la menor espontàniament li explicà els fets amb un fort sentiment de culpa ja que deia "si no hi hagués anat no hauria passat", relatant la psicòloga que quan la Daniela s'assabentà que hi havia altres nenes, això la va afectar en positiu i va començar a poder-ne parlar, afirmant la psicòloga que la reacció de la Daniela era compatible amb una experiència traumàtica i que en l'actualitat ja no té simptomatologia traumàtica activa.

No obstant, entén aquest Tribunal que la resta de testimonis tals com els menors Roland, Virtuts o Chantal no desvirtuen ni resten credibilitat al resultat de la resta de proves practicades, anteriorment valorades.

Pel que fa la menor Virtuts, aquesta en seu judicial declarà haver estat molt amiga de la Daniela fins que es van deixar de parlar al març del 2024 després del viatge a Paris, que coneixia al processat perquè sortia amb la Daniela, que això va ser a finals de les vacances d'estiu fins a mitjans d'octubre del 2023, ella quedava amb la Daniela i el processat també venia i doncs coincidien, explica la menor Virtuts que va reprotxar a la Daniela la seva actitud de sortir amb varis nois a la vegada, que la Daniela li va explicar que havia tingut relacions amb Octavi sense però donar-li detalls, negant haver dit al grup de karate que la Daniela "tenia problemes al cole i que va utilitzar com excusa que l'havien violat i que li n'havia anat de les mans", negant Virtuts que la Daniela li digués ni que s'havia inventat una agressió sexual, ni que havia estat víctima d'una agressió sexual, entenent aquest Tribunal que aquestes declaracions ni confirmen ni desvirtuen la versió dels fets que manté la menor víctima, Daniela. A més a més, en la seva declaració a la data del judici oral aquesta menor, Virtuts precisà que sap que Daniela i Octavi van mantenir relacions sexuals el dia abans del dia en què la Daniela anés a buscar la seva samarreta, no recordant tampoc haver-li dit a Roland que "lo de la violació era mentida", contradient-se en relació a aquest extrem amb el què declarà Roland al judici oral, amic d' Chantal -coneixent-se Roland i Virtuts del karate-, i que declarà que aquesta li havia dit el què explicà per missatge a l' Chantal i que consta als folis 216, 217 i 218 de les actuacions, afegint Roland que en tot cas el que ell va dir a l' Chantal és el que ell va interpretar del que li havia dit la Virtuts, essent lo següent:

" Chantal

Avui he vist a la gent de karate que coneix a la Daniela i m'han parlat del tema

I pel que m'ha explicat la seva antiga millor amiga es elq em vas dir,tenia molts problemes al cole i va utilitzar que li havien violat com excusa,despres la mentida se li ha anat de les mans

Tambe m'ha dit que ella també estava el dia que suposadament va passar,i era la Daniela qui provocava tot el rato

Tambe que havia estat amb diferents tios a aquella epoca i es MOLT fresca"

Per tant i a criteri d'aquest Tribunal, les testificals de Virtuts i Roland són a valorar amb molt cautela, no només perquè es desprèn de la declaració de la primera que havia cessat la seva amistat amb la Daniela amb la qual ja no es parlava, sinó que ambdues declaracions -la de la Virtuts i la del Roland- són contradictòries entre elles, i, a banda de l'anterior, tampoc desvirtuen la versió dels fets que manté la Daniela.

I, en el mateix sentit que l'anterior, es valora la testifical d' Chantal, la qual declarà que havia estat parella de Octavi, que van començar a sortir al desembre del 2023, que a ella sempre l'ha cuidat i "apoyat" molt, però que ella volia algú "més home" i que el va deixar perquè era "molt crio", sense que, una vegada més, aquesta testifical desvirtuï el nucli dels fets relatat per la víctima, malgrat avalar aquest aspecte infantil de la personalitat del processat.

Per tant i en base a l'anteriorment exposat, aquest Tribunal considera que no existeix cap indici d'incredibilitat subjectiva derivada de les relacions prèvies entre la Daniela i el processat -ambdós afirmen que es conegueren abans i que es parlaven per instagram-, no havent-se acreditat que la Daniela actuï per venjança o ressentiment; trobant-se el testimoni de la víctima corroborat per dades objectives que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni, amb unes manifestacions incriminatòries sòlides, persistents, plurals, i sense canvi substancials ni contradiccions -el relat dels fets que la Daniela a les persones a qui explica els fets coincideix amb la seva declaració, no havent-se apreciat per part dels pèrits judicials cap motiu per a dubtar de la seva credibilitat-.

CONSIDERANT QUART.- Pel que fa els fets relatius a la menor Francina, els mateixos són constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa, i d'un delicte major d'agressió sexual, tipificats i penats respectivament als articles 145

i

144 del Codi penal

vigent a l'època dels fets en la seva versió anterior a la última reforma operada per la Llei 45/2022, del 22 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal (en vigor des del 19 de gener del 2023):

En efecte, aquests fets han restat acreditats principalment per la declaració de la víctima, la menor Francina, la qual fou practicada de forma preconstituïda a fi de protegir la menor i evitar que patís una revictimització, essent aquesta prova vàlidament constituïda i -valorada en el seu conjunt amb la resta de proves practicades- perfectament suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència del processat.

Aquest Tribunal atorga plena credibilitat a la declaració de la menor en la seva qualitat de víctima, la qual es considera suficientment sòlida, i entén que la mateixa es troba corroborada per altres proves i elements objectius perifèrics que la sustenten i la renforcen.

En aquest sentit, la menor Francina, en la declaració prestada en data 14 d'octubre del 2024, relata els fets objecte de les presents actuacions; explicant que en data no determinada durant l'estiu en què ella tenia 14 anys, va conèixer al processat Octavi a través d'un amic comú de nom Frederic, quedant els dos un dia en què el processat li proposà d'anar a fer una volta amb el seu cotxe, desplaçant-se fins al mirador dels Vilars a Escaldes-Engordany on van fer temps parlant mentre esperaven per recollir al seu amic, proposant-li Octavi de passar a la part del darrera del vehicle per estar més còmodes, acceptant ella, començant Octavi a agafar-la, moment en què la menor se'n va "afartar" demanant-li al processat que la deixés sortir del vehicle dient-li: "obre la porta del cotxe si et plau", però el processat s'hi negà dient-li que si no li donava un petó no obria les portes, moment en què aquest la subjectà pel canell i es posa damunt d'ella immobilitzant-la i li intenta fer un petó, ella només pot moure el coll ja que el processat amb les seves cames li subjecta les seves -les de la menor-, ella però es continua movent per provar de deslliurar-se fins que aconsegueix treure-se'l de sobre, però els braços no, doncs li demana de parar i li torna a demanar que obri les portes, moment en què Octavi es baixa els pantalons i els calçotets amb la mà que té lliure ja que amb l'altra mà continua subjectant-li els 2 canells, i li diu a la menor: "si no em fas res no obro les portes", ella segueix negant-s'hi, llavors el processat li agafa el cap i li baixa fins al seu sexe amb la intenció que la Francina li faci una fel·lació, moment en què aquesta li mossega a la zona dels genitals sense aconseguir Octavi introduir el seu penis a la boca de la menor, reaccionant el processat dient-li a la menor que estava boja tot deslliurant-la, obrint finalment aquest el cotxe, demanant-li la Francina que la baixés al centre per agafar el bus, accedint aleshores Octavi a fer-ho.

Entén aquest Tribunal que no ha restat acreditat que es produís efectivament la introducció del penis del processat a la boca de la menor, tota vegada que la pròpia Francina en la seva declaració va referir textualment "li vaig mossegar lo primer que vaig trobar" precisant expressament que el processat no li arriba a introduir el penis a la boca, sense que s'hagi practicat altra prova al respecte susceptible de desvirtuar, en aquest sentit, la declaració de la Francina.

Respecte del segon episodi, la menor relata que al cap d'un temps, sense poder determinar quant, va rebre un missatge del processat que volia disculpar-se, acceptant ella, dient-li ell de trobar-se en un "callejón", negant-s'hi la Francina tot dient-li d'anar a casa seva on sabia que hi hauria el seu germà, enviant-li la ubicació, arribant Octavi instants més tard, iniciant ambdós una conversa, moment en què la Francina es desplaçà fins la seva habitació per fer la bossa d'entrenament, seguint-la Octavi, demanant-li aquest perdó, "que havia fet malament i que ella no s'ho mereixia" mentre ella endreçava la seva habitació, moment en què el processat de nou li volia fer un petó, es posa al damunt d'ella, forcegen, ella es nega a fer-li cap petó, el processat ho segueix intentant i ella l'esquiva, Octavi li toca els pits per sobre de la roba i intenta introduir la seva mà per sota de la roba de la Francina però no ho aconsegueix, fins que la Francina es deslliura de Octavi, sortint del seu pis on deixà a Octavi i s'esperà a l'aparcament fins que aquest marxà, retornant aleshores al seu domicili on agafà el seu mòbil i bloquejà al processat.

Pel que fa la declaració del processat al respecte d'aquests fets: els reconeix parcialment; en efecte, Octavi admet que va conduir a la Francina amb el seu cotxe al mirador dels Vilars, on primer baixen del vehicle per anar a veure les vistes, tornant a pujar al vehicle, on Octavi li proposa de passar a la part del darrera per estar més còmodes, negant però el processat la resta del relat efectuat per la menor atès que manté que no va passar res entre ells ja que, malgrat admetre que li va demanar un petó, manté que va parar en negar-s'hi la Francina. Així mateix, el processat reconeix haver-la contactat un temps després per demanar-li perdó, desplaçant-se a aital efecte fins al domicili d'ella on novament li demanà un peto a la Francina, negant-s'hi aquesta, admetent haver seguit a la Francina fins la seva habitació i ésser insistent fins que ella li va demanar de parar, parant. Per tant, i en un cert punt, fins i tot la declaració del processat vé a corroborar la versió dels fets mantinguda per la víctima. Igualment, és també significatiu el fet que el processat Octavi tingués la necessitat de voler disculpar-se amb la Francina pel que havia passat al mirador dels Vilars, avalant així el fet que Octavi sabia perfectament que havia fet quelcom que no estava bé.

Igualment, es practicaren diverses testificals que també avalen la versió dels fets esgrimida per la menor víctima.

D'una banda, la testifical de la seva amiga Valérie confirma que la Francina li va explicar els fets ocorreguts amb el processat, i, en concret, aquesta li va dir que havien anat en cotxe fins als Vilars, on passen a la part del darrera del cotxe, i on el processat se li atansa i ella (la Francina) li comença a donar cops de peu, agafant-li el processat les mans tot baixant-se els pantalons, dient-li la Francina que volia marxar, a la qual cosa el processat li va respondre que no marxaria fins que li fes una fel·lació; explicant la Valérie "li va forçar a ficar la boca", mossegant-li la Francina i aconseguint deslliurar-se; així mateix, la Valérie confirma també la declaració de la Francina en relació a l'episodi del domicili on el processat torna a intentar "llençar-se", es comença a baixar els pantalons, propinant-li la Francina un cop de peu i marxant.

D'altra banda, i avalant tot l'anterior, es practicà la testifical de Walter, amic de la Valérie i conegut de la Francina, al qual aquesta va conèixer per quant els seus pares Srs. Milton i Clara "portaven l'acusació del Octavi" segons explicà el Walter, posant la Valérie en contacte a la Francina i al Walter i, a posteriori, amb la mare d'aquest, a la qual la Francina li va explicar els fets tot dient-li que no volia que se n'assabentessin els seus pares (veure també la transcripció dels missatges intercanviats entre el Walter i la Valérie al foli 669); altrament, el Walter explica que la Francina li va relatar els fets ocorreguts amb el processat a l'interior del seu cotxe al mirador dels Vilars, on el processat tancà les portes del vehicle i li proposà a la Francina de passar a la part del darrera del vehicle, baixant-se ell els pantalons i obligant-la a fer-li tocaments dient-li que si no li feia una fel·lació no sortiria del vehicle, dient el Walter que no sap però si la Francina li va tocar el penis al processat o li va fer una fel·lació ja que la Francina li va dir que li havia "xupat" però que no li havia fet una fel·lació, però sí que li havia referit que li havia mossegat la zona, obrint aleshores el processat les portes del cotxe. Pel que fa l'episodi ocorregut al seu domicili, el Walter explica que la Francina li va dir que el processat l'havia contactat per disculpar-se, anant aquest al domicili de la primera -on hi havia el germà de la Francina-, anant aquest a l'habitació de la Francina mentre ella es preparava la bossa per marxar al basquet, tancant el processat la porta i demanant-li a la Francina que li fes una "mamada" sinó no se'n anava, moment en què la Francina cridà i marxà del seu propi domicili, on deixà al processat, no retornant-hi fins més tard en estar segura que Octavi ja havia marxat.

També els pares de la Francina, Srs. Adelaida i Alonso, declararen a la vista oral que la Francina és una nena extravertida però que intenta no exterioritzar els problemes, que no volia que els seus pares s'assabentessin del què havia passat, assabentant-se'n la mare al novembre del 2024, explicant la Sra. Francina que arran d'haver parlat dels fets, la seva filla ha esdevingut una nena més propera, que s'obre, i que ja no està tancada en banda.

Pel que fa l'informe pericial elaborat en data 17 de desembre del 2025 pels psicòlegs forenses i pèrits judicials Srs. Anna i Siegfried, ratificat per aquests al judici oral, se'n desprèn que en l'exploració de la menor -per la qual es van utilitzar testos adaptats per l'edat de la menor-, es van trobar indicadors que sí que donen credibilitat al seu relat, destacant que aquest relat és lògic i coherent, sense contradiccions ni incoherències, contemplant nombroses interaccions entre ella i el processat, amb alguna frase literal del moment dels fets i que permet obtenir explicacions de la seva vivència respecte dels fets; que la Francina fa menció del què ella pensava en el moment dels fets, que es sentia incòmoda amb les actituds del processat i que no volia mantenir relacions sexuals amb ell, no havent detectat els pèrits cap informació que la menor pugui tenir alguna intenció d'obtenir algun benefici per realitzar aquestes afirmacions. Respecte la personalitat de la menor, els resultats obtinguts en la prova de personalitat no mostraren patologia en el moment de l'exploració però si simptomatologia lleu de caire posttraumàtic sobretot en forma de somatitzacions, patint ansietat social que li comporta evitar situacions que li puguin provocar incomoditat o inseguretat, perceben la Francina els fets de forma negativa. Conclouen els pèrits que el discurs de la Francina compleix alguns criteris que n'augmenten la credibilitat ja que no observen incoherències i és lògic, mantenint un fil conductor consistent i entenedor, sense que es trobin elements que puguin conformar un relat inventat o fantasiós.

Així mateix, segons els psicòlegs forenses, el fet que la Francina no ho volgués explicar als seus pares pot ser un mecanisme de defensa per oblidar els fets.

Per tant i per tot l'anterior aquest Tribunal considera que no existeix cap indici d'incredibilitat subjectiva derivada de les relacions prèvies entre la Francina i el processat -ambdós afirmen que es conegueren a través d'un amic en comú i s'havien vist alguna vegada anterior-, no havent-se acreditat que la Francina actuï per venjança o ressentiment; trobant-se el testimoni de la víctima corroborat per dades objectives que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni, amb unes manifestacions incriminatòries sòlides, persistents, plurals, i sense canvi substancials ni contradiccions -el relat dels fets que la Francina fa als seus amics coincideix amb la seva declaració, no havent-se apreciat per part dels pèrits judicials cap motiu per a dubtar de la seva credibilitat-.

No obstant, els fets no constitueixen el delicte de coaccions greus de l' article 139.2 del Codi penal , tota vegada que el fet de no deixar sortir a la víctima del vehicle si no accedia a petons o actes sexuals, limitant-ne la llibertat deambulatòria amb l'ús de la força i de la intimidació, és inherent al tipus delictiu de l'agressió sexual, ja que constitueix la violència i/o la intimidació que, generalment, és pròpia a les agressions sexuals, en ésser el mitjà emprat per l'agressor per obtenir la participació de la víctima en la realització del comportament o relació sexual a la qual, sense això, no hauria participat, i tal i com l'agressió sexual es troba definida per l' article 144 del Codi penal .

CONSIDERANT CINQUÈ.- Pel que fa els fets relatius a la menor Rosalia, els mateixos són constitutius d'un delicte major d'agressió sexual de l' article 144 del vigent Codi penal

:

Aquí també els fets han restat acreditats principalment per la declaració de la víctima, la menor Rosalia, la qual fou practicada de forma preconstituida a fi de protegir la menor i evitar que patís una revictimització, essent aquesta prova vàlidament constituïda i -valorada en el seu conjunt amb la resta de proves practicades- perfectament suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència del processat.

Com per les menors Daniela i Francina, aquest Tribunal atorga plena credibilitat a la declaració prestada per la menor Rosalia en la seva qualitat de víctima, la qual es considera suficientment sòlida, i entén que la mateixa es troba corroborada per altres proves i elements objectius perifèrics que la sustenten i la renforcen.

Així, la menor Rosalia, en la declaració prestada en data 1 de juliol del 2024, relata els fets objecte de les presents, explicant que va començar a sortir amb el processat a finals de novembre i va seguir veient-se amb ell fins el dia 16 de desembre, no sabent ella que era major d'edat, que un dia ella esperava el bus i va passar ell amb el cotxe però se li va fer estrany que conduís sol, la va recollir per acompanyar-la a casa a Arinsal, ell va voler anar a un parking a fer no sap què, on van començar a parlar i ell va sortir, llavors ella va voler anar cap a casa seva, dient-li Octavi "espera, no vagis", obrint aquest la porta del darrera del cotxe i forçant-la a entrar, posant-se ell a sobre d'ella, perdent ella l'equilibri, intentant Octavi treure-li la samarreta i intentant posar-li una mà dins dels pantalons, donant-li la menor Rosalia un cop de peu, aconseguint obrir la porta del cotxe, baixar i marxar corrents fins refugiar-se dins d'un bar, d'on sortí en veure que Octavi ja no passava, marxant aleshores cap al seu domicili.

Pel que fa el processat Octavi, aquest reconegué parcialment els fets ocorreguts amb la menor Rosalia, admetent que fou ella qui li va demanar si la podia anar a buscar, anant-hi ell i pujant-la fins Arinsal, al parking, on el pro cessat nega que passés res, dient que la va deixar en una parada de bus, explicant Octavi que això va passar en 3 ocasions, i que la tercera vegada van anar a un tros de muntanya on "es lien" fent-se petons i baixant al cotxe on ell li hauria dit a la menor que no volia res més amb ella ja que estava coneixent una altra persona, declarant Octavi que pensa que la menor declara en aquest sentit motivada pel fet que ell estava coneixent una altra noia.

Tampoc apareix lògica la versió conforme Octavi, segons ell mateix relatà al judici oral, "estava jugant a dos bandes" amb l' Rosalia i l' Chantal, tota vegada que segons declara la primera, la seva relació amb el processat durà de novembre al 16 de desembre del 2023, i, segons explicà la segona, aquesta començà a sortir amb el processat al desembre del 2023, essent més aviat dos relacions successives que no simultànies tal i com pretengué fer-ho creure el processat.

Aquest Tribunal entén que no ha restat acreditat cap mòbil de venjança ni de ressentiment pel qual la menor Rosalia hauria pogut acusar falsament al processat, havent-se a l'ensems de tenir en compte que l' Rosalia no és la única menor que incrimina a Octavi, sinó que en total són tres menors, les quals no es coneixien ni hi havia cap relació entre elles.

Pel que fa l'informe pericial elaborat en data 19 de juliol del 2024 pels psicòlegs forenses i pèrits judicials Srs. Anna i Siegfried, ratificat per aquests al judici oral, se'n desprèn que durant l'exploració, la menor Rosalia es va mostrar molt afectada per la situació tant en la comunicació no verbal com en les manifestacions verbals, plorant, mostrant nerviosisme i ràbia, mostrant el seu malestar en recordar els fets, explicant que la revelació dels fets ocorregué en l'àmbit escolar arran de patir un atac d'ansietat, moment en què s'activa el protocol PAI, manifestant la seva por al processat, tenint por de sortir al carrer i tenint por que li "tornin a fer el mateix". Segons els pèrits, en els testos i qüestionaris passats, la menor respongué de manera consistent i sense pretendre donar una imatge distorsionada de si mateixa ni particularment positiva sinó sincera, no detectant els pèrits cap indicador que la menor pugui estar realitzant aitals manifestacions per obtenir algun avantatge o guany, no tenint cap informació que algú del seu entorn hagi pogut realitzar algun tipus de pressió sobre ella, havent la menor sofert canvis en les seves relacions socials, aportant molts detalls al context de la producció dels fets ço que aporta credibilitat al relat ja que no és un relat mecànic ni rígid, mostrant-se molt afectada per la vivència dels fets, mostrant uns nivells d'ansietat alts, concloent per tot l'anterior que les emocions que experimenta la menor són habituals i compatibles amb una possible vivència traumàtica, afegint que la menor té simptomatologia posttraumàtica, que per això consideren beneficiós que es pugui beneficiar d'un seguiment psicològic, concloent així mateix que el relat de la menor Rosalia és probablement creïble.

Igualment, avalant la declaració de la menor Rosalia, es practicaren diverses testificals com són les de les Sres. Matilde, o Habiba, quina declaració es donà per reproduïda en no haver comparegut Habiba a la celebració del judici oral.

La testimoni Matilde, professora de matemàtiques a l'escola andorrana de segona ensenyança d'Ordino, declarà que l' Rosalia era alumna seva i li va explicar els fets quan va aparèixer la notícia a la premsa, posant-se en aquell moment la menor molt nerviosa, plorant, consolant-la la Sra. Matilde, moment en què la menor li relatà els fets, dient-li que el processat la va obligar a fer-li una "fel·lació manual" després de tancar-la al cotxe fins que ella va poder fer força i sortir del vehicle. Així mateix, la testimoni Matilde referí en relació a la menor, que quan van ocórrer els fets, aquesta s'autolesionava més fort i que li costava dormir ja que tornava a pensar en els fets, corroborant així el testimoniatge de la menor Rosalia en el sentit que aquesta va patir una agressió sexual, si bé la testimoni Matilde parla de "fel·lació" quan ningú més, ni tant sols l' Rosalia, ho referí. Així, i reprenent una vegada més la doctrina assentada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia (sentència 15/2025), aquest Tribunal no observa que l'anterior divergència pugui constituir cap contradicció entre les declaracions d' Rosalia i Matilde; en efecte, tenint-se en compte "l'absència de contradiccions en allò que és substancial i rellevant, que és el que pel seu impacte psicològic, es grava en la memòria de la persona víctima d'un succés traumàtic" entenent aquest Tribunal que el que quedà gravat en la memòria de la professora de la menor Rosalia fou que aquesta havia patit una agressió sexual per part d'un noi que la tancà al seu cotxe fins que ella va poder sortir-ne fent ús de la força.

Així mateix, de la declaració de Habiba, amb valor de prova documental avalant tant la testifical anterior com la de la menor Rosalia, essent també Habiba professora a l'escola andorrana de segona ensenyança d'Ordino, se'n desprèn que la menor li explicà que sortia amb un nen i que aquest havia intentat violar-la, dient-li la menor que en resposta ella li va pegar "una patada en los huevos", referint-li també la menor que el noi estava a la presó per haver violat una altra nena.

Així, i en atenció a tot l'anteriorment exposat, aquest Tribunal conclou que s'ha practicat prova suficient i vàlidament constituïda per fonamentar la condemna del processat Octavi pels delictes més amunt detallats i desvirtuar la presumpció d'innocència que l'empara; tenint-ne aquest Tribunal la plena convicció més enllà de qualsevol dubte raonable, en seguiment de la doctrina jurisprudencial establerta per la sentència del Tribunal Constitucional de data 17 d'abril del 2023 recaiguda en el marc de la causa 2022-69-RE la qual estableix, entre altres:

"una consideració final sobre la presumpció d'innocència (...) aquest element certament essencial en un sistema jurídic democràtic i que reconeix i tutela els drets humans i les llibertats fonamentals. El dret a la presumpció d'innocència, explicitat a l'

article 10.2 de la Constitució

ja va ser tingut en compte per aquest Tribunal des de l'inici de la seva activitat (...) La doctrina ha estat constant i uniforme, fent-ne la deguda aplicació al cas considerat. La presumpció d'innocència comporta que ningú pugui ser declarat culpable sense un procés jurisdiccional en que es provi la seva culpabilitat. Implica l'activació del principi clàssic in dubio pro reo. I es preocupa per la naturalesa del "dubte". És per això que la presumpció d'innocència no només por ser destruïda per la certesa absoluta de la culpabilitat, sinó per la convicció a la qual arribi el Tribunal en els termes d'allà que se n'ha dit b.a.r.d , abreviatura de l'expressió anglesa "beyond a reasonable doubt". I en aquest cas és indubtable que els tribunals penals que han conegut de les actuacions han arribat a la conclusió que el recurrent era culpable més enllà de tot dubte raonable. Ho han fet després de seguir el procés degut, respectant els drets fonamentals i decidint-ho mitjançant una resolució fonamentada en dret (...) La presumpció d'innocència és especialment rellevant abans d'una resolució judicial ferma en la via ordinària, I fins i tot pot ser tinguda en compte quan la resolució judicial no es fonamenta en una prova de càrrec que no necessàriament ha de produir una certesa absoluta, sinó la convicció de la veritat més enllà de qualsevol dubte raonable. La valoració de la prova de càrrec correspon al jutjador ordinari que en ella ha de fonamentar la seva decisió d'una manera que no sigui irraonable, arbitrària, absurda o manifestament injusta, però que evidentment no sempre ha de coincidir amb la pretensió feta valer en judici."

CONSIDERANT SISÈ.- Dels esmentats delictes majors n'és responsable en concepte d'autor, per haver realitzat personalment els fets punibles, en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal , el processat Octavi.

Concorre la circumstància modificativa de la responsabilitat penal d'ésser menor de 21 anys pel que fa els fets relatius a la menor Francina.

No concorren ni la circumstància modificativa agreujant d'abús de confiança de l' article 30.3 del Codi penal vigent a l'època de producció dels fets relatius a la menor Francina, ni la circumstància agreujant específica de ser la víctima especialment vulnerable per raó de seva edat, de l' article 146 c ) i e) del Codi penal . En efecte, les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal han de restar degudament provades, a l'igual que els fets, no havent restat acreditat que, entre el processat Octavi i la menor Francina, existís prèviament als fets una relació especial d'amistat i/o de confiança de la qual Octavi s'hauria aprofitat, mancant al seu deure de lleialtat envers la menor, per executar els fets amb més facilitat, tot aconseguint una disminució de l'eventual reacció de defensa de la víctima, ni tampoc que el processat s'aprofités de l'edat de 14 anys que tenien la Daniela i l' Rosalia per a cometre els fets amb més facilitat.

No concorren tampoc les circumstàncies excloents complertes de l' article 27 apartats 4 i 6 del Codi penal , de cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud dels fets, o d'actuar d'acord amb aquesta comprensió per raó de qualsevol anomalia o alteració mental, o sofrir alteracions de la percepció des del naixement o des de la infància que impedeixin comprendre la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta comprensió, al·legades per la defensa del processat. En aquest sentit, de la pericial practicada a través de la declaració del pèrit judicial Dr. Juli, havent aquest ratificat al judici oral el seu informe emès en relació al processat en data 16 de desembre del 2024, restava acreditat que és molt probable que el processat Octavi tingui les seves capacitats cognitives i volitives minvades durant tota la seva vida, precisant el Dr. Juli que, en el moment d'efectuar el peritatge, les tenia "lleugerament reduïdes". En efecte, en el seu informe que obra als folis 630 i següents de les actuacions, el Dr. Juli explicava en relació al processat Octavi, que aquest té trets de personalitat d'estabilitat emocional subtipus impulsiu, una capacitat cognoscitiva i volitiva lleugerament reduïdes donat el seu coeficient intel·lectual, dificultats d'aprenentatge, anomalies mentals o psíquiques com una capacitat intel·lectual i de desenvolupament emocional molt lleugeres i que requereixen un tractament farmacològic i psicoterapèutic, tenint les infraccions imputades relació amb aquestes eventuals anomalies donat el fet que ell no pogués interpretar adequadament les emocions, intencions i plans de la persona amb la qual es trobava al moment dels fets, observant-se una patologia clara com és el TDAH que arrossega des de la infantesa, amb predomini de la hiperactivitat i la impulsivitat, a més de la seva capacitat intel·lectual límit.

Així, també el Dr. Fred, en la seva qualitat de psiquiatra tractant del processat, malgrat no ésser pèrit judicial, també avalava les consideracions del Dr. Juli en el sentit que, al seu parer, Octavi té les capacitats superiors clarament mermades, sap lo que està bé i lo que està malament, puntualitzant que no sap com estava al moment dels fets. També les psicòlogues de part, Sres. Eva i Sheila, avalen l'anterior, concloent que la configuració psicopatològica del processat hauria afectat de manera substancial la seva capacitat per comprendre la il·licitud dels seus actes i per a modular la seva conducta en funció d'aquesta comprensió.

Així entén aquest Tribunal que no s'ha practicat prova suficient per demostrar que, en el moment de produir-se els fets, el processat Octavi tingués les seves capacitats cognitives i volitives totalment abolides, no podent-se per tant considerar provada cap circumstància excloent complerta.

No obstant l'anterior, sí que es desprèn de la prova practicada i en particular de la prova pericial judicial, que el processat Octavi tenia les seves capacitats cognitives i volitives disminuïdes, motiu pel qual escaurà apreciar la circumstància prevista a l' article 27.4 del Codi penal , de cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta comprensió per raó de qualsevol anomalia o alteració mental, la qual s'aprecia com incompleta de conformitat amb les disposicions de l' article 28 del Codi penal donat que no concorren tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat, però que sí que serà presa en compte en arres a atenuar la pena imposada.

CONSIDERANT SETÈ.- Pel que fa la determinació de la pena, i de conformitat amb les disposicions de l' article 56 del Codi Penal , el Tribunal tindrà en compte les penes mínimes i màximes legalment establertes per a les infraccions imputades, ja siguin principals o complementàries, posades en relació amb les disposicions dels articles 52 i 54 del Codi penal , així com la gravetat dels fets i les circumstàncies personals tant del processat com de les víctimes totes 3 menors d'edat.

Així, aquest Tribunal considera, en atenció a les circumstàncies concurrents, tant de producció dels fets com les personals del processat Octavi, que per donar compliment als principis de prevenció especial i general de les penes, en quant a la seva extensió són adequades, proporcionals i ajustades a Dret les penes següents:

-respecte dels fets relatius a la menor Francina, la pena de TRES ANYS DE PRESÓ, i la pena complementària de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA per un període de TRES ANYS de conformitat amb les disposicions de l' article 38.3 del Codi penal ,

-respecte dels fets relatius a la menor Daniela, la pena de QUATRE ANYS I MIG DE PRESÓ, i la pena complementària de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA per un període de DOTZE ANYS de conformitat amb les disposicions de l' article 38.3 del Codi penal ,

-respecte dels fets relatius a la menor Rosalia, la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ, i la pena complementària de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA per un període de DOTZE ANYS de conformitat amb les disposicions de l' article 38.3 del Codi penal ,

CONSIDERANT VUITÈ.- En concepte de responsabilitat civil, en atenció als criteris jurisprudencials establerts pels tribunals andorrans, el processat Octavi indemnitzarà a les víctimes, en els següents imports i pels següents conceptes:

· Francina: 12.000 € en concepte de perjudici moral

· Daniela: 12.000 € en concepte de perjudici moral, així com les despeses ocasionades pel seguiment psiquiàtric i psicològic de la menor, que seran acreditades en període d'execució de sentència

· Rosalia: 9.000 € en concepte de perjudici moral

No obstant, a banda de l'impacte i la repercussió que, a nivell personal i familiar, hauran tingut els fets patits per les seves filles menors d'edat, no es considera acreditat cap perjudici propi en relació als pares de les menors, que derivi directament dels fets i els afecti a ells de forma personal, i que sigui susceptible d'ésser indemnitzat.

CONSIDERANT NOVÈ.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174 , 175.2 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal , el processat ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Absoldre Octavi del delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació agreujada essent la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat i/o realitzada amb prevalença d'autoritat, de superioritat o amb abús de confiança, i del delicte major d'agressió sexual amb abús de confiança.

Condemnar Octavi com autor responsable d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa, i d'un delicte major d'agressió sexual, tipificats i penats respectivament als articles 145 i 144 del Codi penal vigent fins la reforma operada per la Llei 45/2022, del 22 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal (en vigor des del 19 de gener del 2023) pels fets relatius a la menor Francina; d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació de l' article 145 del vigent Codi penal posat en relació amb el 144 pels fets relatius a la menor Daniela; i d'un delicte major d'agressió sexual de l' article 144 del vigent Codi penal pels fets relatius a la menor Rosalia, concorrent la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys respecte dels delictes major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa i major d'agressió sexual, i concorrent la circumstància excloent incompleta de cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta comprensió per raó de qualsevol anomalia o alteració mental, a les penes de:

- TRES ANYS DE PRESÓ, i la pena complementària de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA per un període de TRES ANYS, pels fets relatius a la menor Francina,

- QUATRE ANYS I MIG DE PRESÓ, i la pena complementària de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA per un període de DOTZE ANYS, pels fets relatius a la menor Daniela,

- DIVUIT MESOS DE PRESÓ, i la pena complementària de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA per un període de DOTZE ANYS, pels fets relatius a la menor Rosalia.

Igualment, s'imposa al processat Octavi el pagament de l'import de 33.000 € en concepte de responsabilitat civil, així com els imports que s'acreditin en període d'execució de sentència en concepte de despeses de seguiment psiquiàtric i psicològic de la menor Daniela, així com el pagament de les despeses processals causades.

Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal .

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

NOTIFICACIÓ

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença es notifica la present sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.

En dono fe.