LESIONS DOLOSES (VIOLÈNCIA DE GÈNERE)

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-vuit de maig del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra l'Acord dictat pel Tribunal Unipersonal de Menors en la causa núm. JM-022-5/08 seguit pel delicte menor de lesions doloses, sent part apel·lant Almansa, representat per la Lletrada Sra. Herrera i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Amador i actuant de ponent i redactor de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que el resultant de fets provats de l'acord de menors recorregut diu el següent:

"són fets provats i així es declara que el dia 3 de juny del 2.008, vers les 17,30 hores, trobant-se la perjudicada Galan dins l'autobús de transport escolar número 205, que feia el trajecte del Lycée Comte de Foix, a Andorra la Vella, fins a la Massana, i a l'alçada dels túnels de Sant Antoni, va rebre un cop de la part inferior de la mà d'un dels passatgers a la cara, topant amb la mateixa contra la finestra de l'autobús, a resultes del qual va patir una fractura tancada dels ossos propis del nas, la qual va requerir contenció mitjançant fèrula de guix durant quinze dies, rentats amb sèrum fisiològic i crema endonasal, tenint en compte que la lesió ocasionada ha requerit un temps de curació de quatre setmanes, segons es desprèn de l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant als folis 142, i següents de les presents actuacions, en concordança amb l'informe d'atenció al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostre Senyora de Meritxell, còpia del qual figura als folis 11 i següents de les presents actuacions, que desitjaven formular reclamació arran dels fets d'autes, i que per tant el Magnífic Ministeri Fiscal exercités l'acció civil juntament amb la penal, de conformitat amb l'article 18 de la Llei qualificada de modificació del Codi de Procediment Penal."

RESULTANT: que la part dispositiva de l'Acord de Menors conté el següent pronunciament:

"Primer.- Que hem d'imposar i imposem a Almansa, com a autor responsable del delicte major de lesions doloses que per a la seva curació han requerit el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, previst i penat a l'article 113, apartat 3 del Codi Penal, la mesura disciplinària d'obligació de romandre al domicili familiar durant un període de vuit caps de setmana, així com la mesura eductiva de llibertat vigilada amb assistència educativa durant un període de vuit mesos i sota la supervisió de l'equip tècnic de menors del Ministeri d'Interior del M. I. Govern d'Andorra.

Segon.- En concepte de responsabilitat civil, el menor Almansa i; subsidiàriament els seus progenitors Sainz i Alfaro, hauran d'abonar a la perjudicada Galan la quantitat de 2.400,00.-euros."

Tercer.- Fer imposició a Almansa de les despeses processals causades.

RESULTANT: que la Lletrada Sra. Herrera, advocada defensora del menor Almansa, formulà recurs d'apel·lació de conformitat amb les disposicions dels articles 42 i 54 de la Llei Qualificada de Jurisdicció de Menors, impugnant la relació de fets de la resolució recorreguda, exposant que no ha quedat suficientment acreditada l'autoria dels fets de la part del seu defensat, qüestionant la declaració dels testimonis, atès, d'una banda, per l'enemistat vers l'acusat, i d'altra, perquè varis d'ells participaren en el "joc" d'agredir a na Galan, demanant conseqüentment la seva lliure absolució.

Subsidiàriament discuteix l'import fixat en concepte d'indemnització, sol·licitant de conformitat amb la jurisprudència que sigui valorat en 1.700 euros i com a màxim en 2.000 euros.

Sol·licitant tanmateix i també de manera subsidiària que la pena imposada de romandre al domicili familiar sigui rebaixada a 4 caps de setmana.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat tot exposant que la prova practicada durant la vista oral fou suficient i vàlidament constitutiva per fonamentar la condemna del menor recorrent, sense que resti acreditat cap mena d'enemistat dels testimonis vers Almansa, qüestionant si més no l'aparició tardana del testimoni de la defensa, Gomila, demanant la confirmació de l'acord impugnat en tots els seus extrems, atès que la quantia de la indemnització fixada és conforme amb els barems jurisprudencials i que les mesures disciplinàries són totalment proporcionades i adequades amb els fets objecte de condemna i la personalitat del menor.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS JURÍDICS DE LA RESOLUCIÓ RECORREGUDA.

CONSIDERANT: que la part apel·lant qüestiona la valoració de les proves efectuades pel Tribunal a quo entenent que no ha quedat acreditada l'autoria dels fets de la part del menor condemnat.

CONSIDERANT: que com ja ha exposat aquest Tribunal en reiterades ocasions, en matèria de recurs el Tribunal d'apel·lació si bé pot revisar la prova i la valoració conjunta de tot el material probatori efectuada pel Tribunal d'instància, no és menys cert però, que atesos els principis d'immediació, publicitat i oralitat rectors del judici oral aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i sols en aquelles cases o supòsits en què l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que es pot donar quan és tracta de proves pericials o documentals però que no ho és tant quan la prova consisteix en les declaracions dels implicats i testimonis en què, per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

En el cas d'autes la prova practicada en primera instància consisteix en les declaracions de l'implicat, perjudicada i testimonis, per la qual cosa aquest Tribunal no gaudeix de la immediació pròpia del judici oral, no poden revisar el grau de credibilitat que aquells han merescut al Tribunal a quo en fer les seves declaracions.

Que a més, la defensa ja va qüestionar la qualitat de la declaració dels testimonis en el seu escrit de qualificació provisional, fet que ha estat abastament examinat pel Tribunal d'instància en el seu primer considerant per a concloure que de forma palesa tots els testimonis convergeixen en que va ser l'acusat qui va pegar a la perjudicada propinant-li un cop a la cara.

El Tribunal analitzada l'acta del judici oral i la causa, conclou igualment amb la manca d'acreditació de la pretesa enemistat amb l'acusat, el qual pròpiament tampoc ho relleva el dia del judici oral.

CONSIDERANT: que per tot l'exposat, no havent-hi una raó que avali l'error d'apreciació per part de l'Hble. Tribunal de Batlles, el qual ha tingut en compte totes les circumstàncies, ajustant-se plenament al resultat de la prova practicada, procedeix doncs la desestimació del recurs i la confirmació de la resolució condemnatòria.

CONSIDERANT: que la part recorrent qüestiona de manera subsidiària la pena o mesures disciplinàries imposades, així com el quantum indemnitzatori fixat.

Respecte a la pena, aquesta s'ha fixat a la vista de les circumstàncies personals, familiars i socials de l'encausat, reflectides en diferents informes evacuats per la treballadora social i la psicòloga de l'equip tècnic de menors del Ministeri de Interior del M. I. Govern d'Andorra, sent doncs plenament encertada, per la qual cosa procedeix la seva confirmació, sense perjudici però que atès el temps transcorregut i la possibilitat que dites circumstàncies hagin variat, ço que aquest Tribunal desconeix, però que sens dubte podrà ser valorat per l'òrgan executor si és el cas.

CONSIDERANT: que igualment procedeix confirmar el quantum indemnitzatori fixat en ser totalment conforme amb els barems fixats jurisprudencialment (TC-098-5/07, TC-022-3/08, TC-005-1/07...) i amb el perjudici a indemnitzar, tenint en compte la situació viscuda per la menor perjudicada.

CONSIDERANT: que es declaren d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de DESESTIMAR I DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de Almansa en la causa núm. JM-022-5/08, i CONFIRMEM l'Acord de menors de data 30 de novembre del 2009.

Declarem d'ofici les despeses processals causades.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.