TRÀFIC DE DROGUES TÒXIQUES (COCAïNA) - CONSUM DE DROGA TÒXICA (COCAÏNA)- CONSUM INDIVIDUAL DE CANNABIS O DROGA DE TOXICITAT SIMILAR

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, deu de maig del dos mil onze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-085-4/09 seguida pels presumptes delicte major de possessió de droga tòxica a fi de destinar-la a la venda de terceres persones, delicte menor continuat de consum de droga tòxica cocaïna i contravencions penals continuades d'introducció i consum de producte estupefaent haixix, contra Barba, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola, fill de XXXX i de XXXX, solter, de professió fuster, i defensat pel lletrat Sr. Pina, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Vives, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, i de redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que en data 13 d'agost del 2009, vers els 3.35 hores, el processat Barba, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola, i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència per raó de la present causa, fou controlat pels Agents del Servei de Policia núms. 267 i 354 a l'entrada del pub "el 43" de la vila d'Andorra la Vella, quan havia llençat per terra, en observar la presència dels Agents de l'Ordre, 7 paperines contenint 4.264 grams de producte estupefaent cocaïna que havia adquirit al Principat per un preu de 400 euros a fi de destinar-la en part a la venda i en part al seu propi consum.

Tanmateix, durant el transcurs dels anys 2008 i 2009, el processat P. ha esnifat de forma esporàdica a les Valls producte estupefaent cocaïna, havent fumat amb una freqüència d'un parell de cigarretes, cada dos o tres dies, de producte estupefaent haixix que adquiria ja sigui al Principat, ja sigui a la vila espanyola de La Seu d'Urgell.

Que l'escorcoll practicat en la persona del processat P. pels agents del servei de policia permeté la incautació de 135 euros en efectiu, així com la perquisició practicada al seu domicili la incautació de 420 euros, havent resultat de l'examen del trànsit de les trucades realitzades a través del seu aparell de telefonia, la comunicació del processat P. amb una gran quantitat de persones relacionades amb el món dels estupefaents, sense que de la prova practicada a les actuacions, ni a l'acte del judici oral, resulti acreditat que ell els hi hagués venut cap tipus de droga tòxica.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major de possessió de droga tòxica a fi de destinar-la a la venda de terceres persones, d'un delicte menor continuat de consum de droga tòxica cocaïna i de les contravencions penals continuades d'introducció i consum de producte estupefaent haixix, tipificats i penats respectivament als articles 282.1, 284.1 i 499 del Codi Penal, dels quals en considera responsable, en concepte d'autor, al processat P., sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana s'imposi a l'encausat la pena de dos anys de presó, part condicional, multa de 1.200 euros així com la pena complementària d'expulsió del principat per un període de deu anys.

Demana tanmateix el comís dels diners, estupefaents i objectes intervinguts i el pagament de les despeses processals, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil.

A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiva la seva qualificació provisional, afegint que el termini de suspensió de la condemna de quatre anys.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets declarats provats no constitueixen el delicte major de possessió de droga tòxica a fi de destinar-la a la venda de terceres persones, tipificat a l'article 282.1 del Codi Penal, tota vegada que en el cas d'autes només ens troben davant d'una mera sospita, que no ha quedat en absolut confirmada amb la prova practicada a les actuacions, ni menys a l'acte del judici oral, puix que tot i que uns dels agents de policia compareixents ha explicitat que li sembla realment anòmal realitzar tantes trucades telefòniques amb un període temporal de dos mesos, el cert és que aquest fet per si sol no pot comportar la configuració del dit delicte major, encara que algunes de dites persones puguin tenir relació amb el món del estupefaents.

Dit això, s'ha de concloure, d'una banda, amb l'absolució del processat pel que fa al dit delicte major de possessió de droga tòxica a fi de destinar-la a la venda de terceres persones del que venia acusat pel Ministeri Fiscal, i, d'una altra, amb la condemna de P. per un delicte major de vendre o proporcionar droga tòxica a alguna persona en petita quantitat, en grau de temptativa, previst i penat a l'article 284.3 en relació amb l'article 17.1, ambdós del Codi Penal, puix que ha quedat totalment provat a l'acte del judici oral i singularment pel propi reconeixement del processat, que aquest, la matinada del dia 13 d'agost de 2009, a l'entrada del Pub "El 43" de la vila d'Andorra la Vella, en observar la presència d'Agents del Servei de Policia, llençà al terra 7 paperines contenint 4,264 grams de producte estupefaent cocaïna que havia adquirit al Principat per un preu de 400 EUR a fi de destinar-la en part al seu propi consum i en part a la venda a dues noies que es trobaven a l'interior del dit Pub i que prèviament li havien demanat si els n'hi podia proporcionar per consumir-la aquella nit.

La versió mantinguda pel Ministeri Públic a fi de justificar la venda per part del processat de substàncies estupefaents de forma habitual i a major escala, relativa a que disposava de 400 EUR en efectiu tot i trobar-se en aquell moment sensefeina, no se li pot donar virtualitat, ni transcendència jurídica als efectes pretesos, compte tingut que l'encausat només feia 8 dies que havia deixat l'anterior treball que tenia, per voluntat pròpia, havent estat per això finiquitat amb la total quantitat de 2.556,69 EUR (foli 317), el que demostra que podia disposar lícitament d'una suma de 400 EUR, així com d'altres 135 EUR que duia al damunt aquella vesprada, com també dels 420 EUR que se li trobaren a l'interior del seu domicili, el que comporta, com abans s'ha dit, que aquest element no pugui conduir o coadjuvar a l'imputació de l'il·lícit penal de l'article 282 del Codi Penal, del que es absolt pel Tribunal.

CONSIDERANT: que els restants fets declarats provats, són legalment constitutius del delicte menor continuat de consum de droga tòxica cocaïna, previst i penat a l'article 284.1 del Codi Penal i de les contravencions penals continuades d'introducció i consum de producte estupefaent haixix, tipificades a l'article 499 del mateix text legal, doncs és evident que han quedat degudament configurats tots els elements subjectius i objectius del dits tipus penals, com resulta de la resultància fàctica descrita, havent estat, a més, aquests degudament reconeguts pel mateix processat.

CONSIDERANT: que dels il·lícits penals declarats provats n'és responsable en concepte d'autor el processat J.A. P. M. per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com ha quedat plenament acreditat amb la prova practicada a l'acte del judici oral.

CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte, a més de la reducció qualificada prevista a l'article 54.1 del Codi Penal pel delicte major tipificat a l'article 284.3 del mateix Codi, en haver-se comès en grau de temptativa -"la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei"-, els criteris establerts a l'article 56 del propi text punitiu, especialment la concreta situació personal de l'encausat.

Tanmateix, a efectes de penalitat, i de conformitat amb el que disposa l'article 58.3 del Codi Penal, el Tribunal estima adient imposar al processat una pena única, compte tingut, d'una part, de la natura dels il·lícits comesos, i d'altra, de la finalitat de sancionar integrament el comportament antijurídic del mateix.

Altrament el Tribunal considera que no s'ha de donar lloc, a la pena complementària d'expulsió del Principat sol·licitada pel Ministeri Fiscal, degut a que P. resideix al Principat des de fa uns deu anys, el que ve a evidenciar el seu arrelament al país i que ve treballant com a fuster amb certa habitualitat.

CONSIDERANT: que no hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb el que disposen els article 100.2 del Codi Penal i 174, 175.2 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

CONSIDERANT: que conforme al que estableix l'article 177 del Codi de Procediment Penal, procedeix el comís i la destrucció de la droga incautada. Respecte al comís sol·licitat pel Ministeri Fiscal dels diners i objectes incautats al processat, el Tribunal considera que tant el telèfon mòbil com els diners incautats -545 EUR- no són fruit o producte dels delictes pels que se'l condemna, per la qual cosa li hauran de ser degudament retornats.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

FALLEM : que hem d'absoldre i absolem Barba del delicte major de possessió de droga tòxica a fi de destinar-la a la venda de terceres persones pel qual venia acusat pel Ministeri Públic.

Que hem de condemnar i condemnem Barba, com a penalment responsable en concepte d'autor, del delicte major de venda o de proporcionar cocaïna en petita quantitat a alguna persona major d'edat, en grau de temptativa, del delicte menor continuat de consum de droga tòxica cocaïna i de les contravencions penals continuades d'introducció i consum de producte estupefaent haixix, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ, dels quals TRES MESOS FERMS i la resta CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la mateixa per un període de DOS ANYS.

Es condemna igualment a l'acusat a satisfer les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

S'acorda el comís i la destrucció de la droga tòxica incautada. Havent-li de retornar el seu telèfon mòbil, així com la suma de 545 EUR, així mateix incautats.

Contra aquesta resolució és pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la present.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.