AMENACES LLEU

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-vuit de maig del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Batlle Sra. Cristina BEA REBÉS, actuant com a Tribunal Unipersonal, en la causa núm. CP-050-4/13 seguida per una contravenció penal d'amenaces lleus contra el Sr. Águila, sent part apel·lant aquest darrer, representat pel Sr. Talavera i sent part apel·lada el Sr. Alfaro, representat per la lletrada Sra. Galan i el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. ENTITY_8; actua de ponent el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, havent designat el tribunal ponent per la redacció de la sentència,la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : El Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que el dia2 d'agost del 2012, vers les 15'15 hores, l'implicat Águila es dirigí a la finestra exterior del restaurant ORG_0 radicat al carrer Antic Carrer Major de la vila d'Andorra la Vella i, li digué al denunciant, Alfaro, gerent de l'esmentat negoci, "que? Ayer te hice cerrar, eh?", doncs la nit anterior Agents de Circulació comunals es personaren al referit restaurant per quan un veí de l'hostal Calones es queixava dels sorolls que s'estaven produint des de la terrassa, decidint recollir-la per evitar problemes.

Que fou llavors quan el perjudicat Alfaro, sortí de la cuina del restaurant per demanar-li explicacions a l'implicat, Águila, el qual, en un moment donat, li va donar una empenta tot dient-li: "Mandaré a mis hijos para que te maten."

RESULTANT SEGON : La part dispositiva de la resolució conté el següent pronunciament:

"DECIDEIXO:

Que he de condemnar i condemno Águila, com a autor responsable d'una contravenció penal d'amenaces lleus, a la pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna per un període d'un (1) mes i al pagament de les despeses processals causades, incloses dins d'elles els honoraris d'advocat del perjudicat, que seran degudament acreditats en període d'execució de sentència de la present resolució."

RESULTANT TERCER: El Sr. Águila, representat pel lletrat Sr. Talavera, interposa recurs d'apel·lació en temps i forma, posant de manifest que la sentència apel·lada no fa una correcta valoració de la prova per quan es fonamenta en el testimoni del Sr. Escudero sense tenir en compte i ni tant sols esmentar-lo, el testimoni del Sr. Zurita que va presenciar els fets i va declarar davant del tribunal el dia de la vista oral que no havia sentit que el Sr. A. amenacés al Sr. C.; que la contradicció de versions i la manca de prova de càrrec ha de beneficiar al seu defensat per aplicació del principi "in dubio pro reo" i del dret a la presumpció d'innocència, per tot el que demana la revocació de la sentència apel·lada i que es procedeixi a decretar la lliure absolució del seu defensat

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT QUART: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat per quan considera que el tribunal unipersonal del batlle, amb les millors garanties d'immediació, contradicció i oralitat i sense incórrer en incongruència omissiva, ha efectuat una correcta valoració de la prova practicada doncs el testimoni Sr. Escudero, malgrat haver declarat no haver sentit cap tipus d'amenaça, manifestà que va veure una discussió quan anava direcció a la plaça del poble i que no es va aturar al lloc; que quedava clar doncs que tant sols va veure una part de l'incident, no essent per tant la seva declaració contradictòria amb la de l'altre testimoni Sr. Escudero, el qual es trobava al lloc dels fets durant la totalitat dels mateixos i va sentir les amenaces proferides per l'implicat envers el perjudicat, confirmant la versió d'aquest darrer; altrament, el tribunal també va tenir en compte les declaracions de l'imputat i les seves circumstàncies personals, especialment que ja havia estat condemnat anteriorment per amenaces i per raó de tot l'exposat, interessa la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència recorreguda.

A l'acte de la vista oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions i la seva oposició al recurs.

RESULTANT CINQUÈ: La lletrada Sra. Galan, Advocada del Sr. Alfaro s'oposa igualment al recurs per quan la sentència recorreguda dóna ple valor probatori a la declaració del testimoni Sr. Escudero, única persona que presencià la totalitat dels fets i fou contundent el dia de la vista oral; que el testimoniatge del Sr. Zurita que va aparèixer per primera vegada el dia de la vista oral, no té cap mena de valor probatori per quan situa els fets entre les 10.00 i les 11.30 hores, en tot cas al matí, quan els fets van tenir lloc a la tarda, vers les 15.15 hores; altrament, encara que hagués presenciat els fets, va dir el dia de la vista oral que passava pel lloc però no es va ni aturar, no constant però en cap moment que s'aturés al lloc dels fets i que presenciés tot l'incident, no essent per tant determinant que en aquell precís moment en que passava, no sentís cap amenaça.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT PRIMER : Si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació. Doncs bé i d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal- aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, arriba a idèntica conclusió que l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, és a dir, estima que hi ha prova de càrrec suficient per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència al·legat per la defensa de Águila.

Efectivament, consta en autes que el dia 2 d'agost del 2012 a les 16.25 hores, el Sr. Alfaro es personà al Servei de Policia interposant denúncia contra el Sr. Águila pels fets ocorreguts el mateix dia, vers les 15.15 hores quan, que en el decurs d'una discussió Águila l'empentà i li digué "mandaré a mis hijos para que te maten"; aquesta versió el Sr. Alfaro l'ha mantingut sempre, de forma reiterada i constant, al llarg de tot el procediment i el dia de la vista oral, identificant ja, a preguntes de l'Hble. Batlle instructor, en la declaració prestada a la Batllia el dia 6 de novembre del 2012 (foli 23) un testimoni dels fets, el Sr. Escudero, client que indicà es trobava assegut a la terrassa del seu restaurant.

Aquest - Sr. Escudero - en la seva declaració prestada a la Batllia en data 6 de desembre del 2012 (foli 31), va manifestar que va presenciar tot l'incident, precisant que va ocórrer el dia 2 d'agost del 2012 vers les 15.00 hores, sentint com el Sr. Águila deia al Sr. Alfaro en el decurs d'una discussió entre ambdós, "llamaré a mis hijos para que te den una paliza"; la mateixa versió fou la que mantingué davant del Tribunal el dia de la vista oral.

Aquestes paraules, escoltades pel testimoni, són essencialment les mateixes que les denunciades pel Sr. Alfaro i són la comminació d'un mal futur, injust, possible, depenent de la voluntat del subjecte actiu i susceptibles de produir intimidació - malgrat sigui en el present cas de caràcter lleu - a la persona amenaçada, la qual va sentir almenys la necessitat de denunciar els fets davant del Servei de Policia.

CONSIDERANT SEGON : Pel que fa al testimoni Sr. Zurita, consta que la seva existència no va aparèixer fins poc abans de la celebració de la vista oral. Efectivament, en la seva declaració prestada a la Batllia en data 9 de novembre del 2012 i al ser preguntat al respecte, Águila contestà que no tenia cap testimoni dels fets (foli 26). Ensems, cal tenir en compte que el Sr. Zurita manifestà davant del tribunal el dia de la vista oral, que els fets havien ocorregut vers les 11.00 /11.30 hores del matí quan tothom - perjudicat, implicat i el testimoni Sr. Escudero - coincideix en situar-los vers les 15.30 hores de la tarda, constant ensems en autes el full d'intervenció del Servei de Policia on figura que la patrulla va arribar al lloc, a requeriment del Sr. Águila, a les 15.32 hores (foli 12) i que el Sr. Alfaro interposà per aquests fets denúncia al Servei de Policia , el mateix dia dels fets, a les 16.25 hores. Altrament, el Sr. Zurita explicà que el dia d'autes, "passava per davant del restaurant del Sr. Alfaro", i que no va sentir cap amenaça, no constant però en cap moment que s'aturés al lloc dels fets i que presenciés tot l'incident, no essent per tant determinant que en aquell precís moment en que passava, no sentís cap amenaça.

CONSIDERANT TERCER : No es tracta per tant en el present cas de declaracions contradictòries com pretén la part recurrent, sinó que la prova de càrrec vàlidament practicada ha estat correctament valorada pel Tribunal Unipersonal del Batlle i és, en mèrits de l'ans exposat, suficient per a desvirtuar la presumpció d'innocència que empara a l'encausat Águila, procedint per tant la desestimació del recurs i la íntegra confirmació de la sentència recorreguda la qual val a dir es troba ensems suficientment motivada tenint en compte que és reiterada la jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional en el sentit que els jutges i tribunals han de donar resposta a les peticions o pretensions de les parts i a les raons adduïdes per basar les referides pretensions, malgrat no és necessari donar resposta expressa i detallada a tots i cadascun dels arguments que han emprat.

CONSIDERANT QUART : Per raó de tot l'exposat, procedeix la plena confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació del recurs d'apel·lació interposat contra la mateixa.

CONSIDERANT CINQUÈ: Tenint en compte el principi de venciment objectiu, les costes de la present apel·lació, inclosos el honoraris d'advocat, hauran de ser imposades a la part recurrent.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Águila, representat pel lletrat Sr. Talavera, contra la sentència de data 5 de novembre del 2013 dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, en la causa CP-050-4/13, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, imposant a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat, a determinar en període d'execució.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.