LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, nou de maig del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-109-3/08 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, contra Vendrell, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, solter, de professió conductor de màquines de neu, i defensat pel Lletrat Sr. Estany, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Barba, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, vers les 21 hores del dia 25 de novembre del 2007 el processat Vendrell, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals, en la qualitat de gerent i cambrer del pub "X." radicat a la vila d'Ordino, i degut a un aldarull, va fer fora del local a Tur i un amic d'aquest, acompanyant-los a la sortida, moment en que, sense que s'hagi determinat el motiu, l'acusat propinà un cop de puny a la cara d'en Tur causant-li fractura dels ossos del nas, que va requerir tractament mèdic posterior a la primera assistència (requerí col·locació de fèrula de guix). El perjudicat patí altres lesions.

El perjudicat ha estat indemnitzat, havent renunciat a res reclamar.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, previst i penat a l'article 113.3 del Codi Penal, sent responsable en concepte d'autor, sense que es pugui apreciar legítima defensa al no haver-se acreditat una primera agressió de la part de la víctima.

A l'acte del judici oral, modifica la petició de pena inicialment formulada en el seu escrit de qualificació provisional, demanant dotze mesos de presó condicional, en lloc dels divuit inicials, amb un termini de suspensió d'un any, compte tingut que el perjudicat ha estat degudament indemnitzat, elevant així a definitiva la qualificació provisional.

Respecte a la qüestió prèvia plantejada per la defensa, manifesta la seva oposició qüestionant si la declaració del processat per davant del Servei de Policia fou efectuada en qualitat de detingut. Subsidiàriament considera que únicament aquesta declaració podria ser declarada nul·la però no la resta del procediment.

RESULTANT: que la defensa de l'acusat planteja a l'inici de la vista oral una qüestió prèvia, sol·licitant l'aplicació als fets d'autes de la sentència del Tribunal Constitucional de data 7 de setembre del 2010, que declara inconstitucional certs apartats dels articles 24 i 25 del Codi de Procediment Penal, referent a la declaració del detingut sense assistència lletrada. Demana la nul·litat de les declaracions del seu defensat i subsegüentment la nul·litat de tot el procediment i, conseqüentment, l'absolució del seu defensat.

De manera subsidiària respecte als fets d'autes discrepa de la relació i qualificació efectuada pel Ministeri Fiscal, si bé reconeix que l'acusat va donar un cop de puny, posa de relleu que aquest sol cop no podria produir les lesions que finalment presenta el perjudicat, el qual fou controlat pel Servei de Policia a les proximitats del local havent patit una caiguda a conseqüència d'haver-se pujat a la bastida d'una obra, afegint que aquest anava en un estat evident d'embriaguesa. Considera que com a molt els fets produïts serien constitutius d'una contravenció penal de lesions doloses de l'article 476.1, la qual estaria avui prescrita.

A l'acte del judici oral retira la petició d'aplicació de legítima defensa i demana que la pena a imposar, en el seu cas, no superi els 15 dies d'arrest nocturn condicional, posant de relleu que tant el testimoni com l'Agent de Circulació no han comparegut a ratificar la seva declaració.

RESULTANT: que el Tribunal informà a l'acte de la primera vista oral, el dia 24 de setembre del 2010, que la qüestió prèvia seria resolta per sentència, havent-se suspès la continuació de la mateixa per tal de citar novament tant el perjudicat com els testimonis.

CONSIDERANT:

que, la qüestió prèvia plantejada per la defensa de l'acusat ja ha estat amplament debatuda i resolta per aquest Tribunal en nombroses altres causes.

El Tribunal Constitucional va decidir per sentència de data 7 de setembre del 2010, (notificada en data 9 de setembre), en el marc de les accions incidentals d'inconstitucionalitat plantejades per aquest Tribunal en diverses causes, el següent:

"Primer:

Declarar que l'incís "al cap de 24 hores de la seva detenció" de l'apartat d) de l'article 24 i incisos "transcorreguts 24 hores de la seva detenció" i "transcorregut el termini de 24 hores a partir de la detenció" de l'article 25.1 del Codi de Procediment Penal, són contraris a la Constitució, i per tant nuls.

Segon:

D'acord amb l'article 58.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, aquesta sentència té efectes des de la data de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. S'aplicarà de manera directa a les persones implicades en els processos suspesos que han originat les quatre accions d'inconstitucionalitat. Pels demés processos, d'acord igualment amb aquest mateix article 58.2, subsisteixen els efectes pendents originals pels incisos esmentats abans de la seva anul·lació fins que no es dictin noves normes que regulin les situacions jurídiques preexistents."

CONSIDERANT: que subsegüentment a la dita resolució, per Llei qualificada 87/2010 de 18 de novembre, es modificaren els articles 24 i 25 del Codi de Procediment Penal respecte a l'assistència lletrada des del primer moment de la detenció.

CONSIDERANT: que compte tingut doncs la decisió del Tribunal Constitucional i posterior modificació de la Llei processal penal, aquest Tribunal estima que s'haurà de declarar la nul·litat de les declaracions fetes pel davant el Servei de Policia sense beneficiar-se de la possibilitat d'ésser assistit d'un advocat i sense necessitat d'entrar a discutir si ho feia o no en qualitat de detingut ja que la seva declaració era sobre uns fets presumptament delictius i dels que seria l'autor.

CONSIDERANT: que la nul·litat de dita declaració no implica necessàriament la nul·litat de totes les actuacions posteriors ja que per pronunciar aquesta nul·litat s'ha de constatar un lligam o dependència directa i necessària amb la declaració declarada nul·la, és a dir, que per a declarar la nul·litat de tot l'actuat posterior s'ha de constatar que la declaració nul·la és la base necessària de l'actuat posterior que estaria conseqüentment contaminat per la nul·litat.

Es tracta doncs de determinar l'àmbit d'expansió dels efectes de les proves declarades nul·les.

Que en el present cas no hi ha lloc de declarar la nul·litat de tot l'actuat fins a la data d'avui, doncs la incoació del present procediment no és produeix arran de les declaracions prestades pels acusats davant de la Policia sinó arran de la denúncia formulada pel perjudicat i testimonis, que avalen la realitat dels fets i que motiven les investigacions dels Agents de Policia primer.

Conseqüentment la nul·litat afectaria únicament les declaracions del processat sense assistència lletrada o possibilitat de tenir-ne, obrant en autes folis 19 i 20, no havent- hi lloc d'estimar la demanda d'anul·lació de tot el sumari.

CONSIDERANT: que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic per a la seva curació, previst a l'article 113.3 del Codi Penal, atès que almenys la fractura del nas que patí Tur és conseqüència directa del cop de puny propinat per l'acusat i suficient per a constituir el delicte pel qual ve acusat, sense necessitat d'apreciar o no els danys dentals que únicament tindrien la seva rellevància en el camp de la responsabilitat civil, sent el delicte ja constituït.

La defensa discuteix la importància dels danys o lesions patides pel perjudicat, al·legant que aquestes vindrien ocasionades per la seva pròpia conducta ja que va patir una caiguda en una obra propera, el cert és que el processat sempre ha reconegut haver donat un cop de puny a la cara del perjudicat, sent aquesta acció, per si sola, suficient per causar una fractura del nas, tal i com l'experiència en casos versemblants, respectivament, així ha demostrat.

CONSIDERANT: que, de l'esmentat delicte major n'és responsable en concepte d'autor el processat Vendrell per haver fet personalment el fets punibles de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que malgrat l'acusat tingui antecedents penals aquests no són imputables en la present causa havent a més la seva representació lletrada retirat la petició de legítima defensa i en haver però l'acusat indemnitzat els perjudicis causats procedeix fer aplicació de l'atenuant previst a l'article 29.7 en relació a l'article 54.3 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que en haver estat indemnitzat el perjudicat, aquest ha renunciat a res reclamar, i per conseqüent no procedeix efectuar cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, es condemna a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de declarar i declarem la nul·litat de les declaracions de l'acusat davant el Servei de Policia i hem de desestimar i desestimen la demanda d'anul·lació de tot el sumari.

Que, hem de condemnar i condemnem Vendrell, com autor responsable del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, amb la reducció de pena per haver indemnitzat el perjudicat, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la pena en un any, així com al pagament de les despeses processals causades.

No hi ha lloc a responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.