Absolució del delicte major de frustració de procediments executius

Sentència

Magistrats

CAROLINA BAILEN VILA NADIA ALIS CIRERA MIRIAM DE ROSA PALACIO

Tribunal de Corts

Delicte major 6000132/2021

ORÍGEN: 1000695/2018 - 0

NIG: 5300543220180002251

S E N T È N C I A

Magistrades Sres.

Carolina BAILEN VILA (ponent)

Nadia ALIS CIRERA

Míriam DE ROSA PALACIO

Andorra la Vella, a 15 de juliol del 2026.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000132/2021, seguida pel presumpte delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, contra Anter, nascut el NUM000 de 1952 a Encamp, fill de Mar i Domènec, de nacionalitat andorrana, amb domicili a l' ADR000 de la vila de la Massana, amb antecedents penals no computables, en situació de llibertat provisional, el qual ha comparegut degudament, contra Noèlia, nascuda el NUM001 de 1987 a Encamp, filla de Verònica i Domènec, de nacionalitat andorrana, amb domicili a l' ADR000 de la vila de la Massana, sense antecedents penals, en situació de llibertat provisional, havent comparegut degudament, i contra Fina, nascuda el NUM002 de 1990 a Encamp, filla de Verònica i Domènec, de nacionalitat andorrana, amb domicili a l' ADR000 de la vila de la Massana, sense antecedents penals, en situació de llibertat provisional, havent comparegut degudament, tots ells defensats pel lletrat Sr. Isidre.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Sara.

És ponent de la sentència la Magistrada Sra. Carolina BAILEN VILA.

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que en data 9 d'octubre del 2007, la processada Noèlia, nascuda el NUM001 de 1987, de nacionalitat i sense antecedents penals, va arrendar a la societat mercantil ORG000 el local comercial situat al ADR001, d'Escaldes-Engordany, obrint en l'esmentat local el restaurant anomenat ORG001.

La processada Noèlia ostentava la qualitat de titular administrativa del restaurant ORG001, en el funcionament quotidià del qual el seu pare i també processat Anter, nascut el NUM000 de 1952, de nacionalitat i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, a vegades l'ajudava, contribuint en la gestió i explotació diària del restaurant.

Al mes de març de 2010 començaren els impagaments dels lloguers del local, motiu pel qual la societat ORG000 instà en data 18 de maig de 2011 demanda pel procediment d'Arrendaments Urbans contra la processada Noèlia, que fou resolta per transacció judicial de data 15 de juny de 2011. No obstant, en incomplir Noèlia els acords assolits, en data 17 d'abril de 2015 es dictà providència d'execució de transacció judicial, requerint a Noèlia del pagament de les quantitats endeutades per import total de 58.858,25 €, l'assenyalament de béns per la seva eventual realització, així com l'ordre de deixar lliure, vacu i expedit el local comercial arrendat. En seguiment d'aquesta providència, la processada Noèlia va comparèixer en seu judicial, manifestant que no podia fer front a les quantitats degudes en no disposar de cap bé, declarant-se l'arxiu de la causa .

Així, i prèviament al retorn de la possessió del local arrendat, a petició de la representació lletrada de la societat querellant, la processada Noèlia, va fer remesa d'un inventari manuscrit dels béns existents i de les instal·lacions efectuades al local; no obstant això, en el moment del retorn del local el dia 30 de juny de 2015, tots els béns que formaven part del negoci (a saber, el mobiliari, instal·lacions, electrodomèstics i decoracions) havien desaparegut.

Posteriorment, amb data de registre 19 d'octubre de 2015, la processada Fina, nascuda el NUM002 de 1990, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, obrí al seu torn un negoci d'hosteleria sota la denominació CHIC RESTAURANT, en el qual s'instal·laren la majoria d'elements (en concret, les cadires i les taules) que havien format part del mobiliari precedentment inventariat en el sí del negoci restaurant ORG001, i que li havien estat cedits per Noèlia, no havent restat acreditat que Fina tingués coneixement de què no es pogués disposar d'aquells elements.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, modifica la seva qualificació provisional en el sentit de retirar l'acusació respecte de Verònica; considerant, a banda de l'anterior, els fets constitutius del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament de l' article 220 del Codi penal , del qual en són responsables els processats Noèlia i Anter en concepte d'autors, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, interessant que se'ls imposi la pena de CATORZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, així com les costes processals causades; interessant no obstant l'absolució de la processada Fina per quant entén que aquesta no ha tingut participació en la comissió dels fets. Finalment, el Ministeri Fiscal no reclama en concepte de responsabilitat civil per trobar-se la societat ORG000 degudament representada.

RESULTANT TERCER.- El lletrat de l'acusació particular, Sr. Albí, advocat de la societat mercantil ORG000, modifica la seva qualificació provisional en el sentit d'afegir la reclamació de les costes processals; elevant la resta a definitiva, mostrant-se parcialment d'acord amb el Ministeri Fiscal, considerant que els fets provats són constitutius del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament de l' article 220 del Codi penal , del qual en són responsables els processats Noèlia i Anter però també la processada Fina en concepte d'autors, interessant que se'ls imposi la pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA a l'abonament de la responsabilitat civil reclamada, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, reclamant en concepte de responsabilitat civil l'import de 65.240,10 €, més les costes judicials.

RESULTANT QUART.- El lletrat dels processats, Sr. Isidre, formula una qüestió prèvia sol·licitant que es vulgui no acusar al processat Anter en la present causa ja que l'aute de data 3 de novembre del 2025 és ferm; a banda de l'anterior, la defensa dels processats eleva a definitiva la seva qualificació provisional mostrant-se en total disconformitat amb els fets i qualificació provisional del Ministeri Fiscal i de l'acusació particular, entenent que el delicte no s'ha comès ja que no s'ha produït cap frustració de procediments executius de cobrament, compte tingut que els mobles han estat en tot moment a disposició de l'administradora judicial de la fallida-cessació de pagaments, no complint tampoc l'element subjectiu de l'injust que és la voluntat del deutor de sostreure els béns al compliment dels deures ni de frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, sol·licitant per tot l'anterior la lliure absolució dels seus defensats.

CONSIDERANT PRIMER.- Pel que fa la qüestió prèvia formulada pel Sr. Isidre, consistent en què no es formulés acusació contra el seu defensat Anter, la mateixa ha de ser desestimada per tractar-se de dos procediments diferents, i atès que tant el Ministeri Fiscal com l'acusació particular han formulat i mantingut la seva acusació contra el processat Anter.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats no són constitutius del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament de l' article 220 a) del Codi penal , que castiga "el deutor que, conscient de les obligacions de pagament que tingui, qualsevol que en sigui l'origen, amagui els seus béns o realitzi actes de disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació."

En efecte, aquest Tribunal considera que de la prova practicada al judici oral no han restat acreditats tots els elements constitutius del referit tipus penal, segons l'establert per la jurisprudència constant d'aquest Tribunal de Corts; en concret, no ha restat acreditat l'element subjectiu del tipus pel que fa la processada Noèlia, no havent restat acreditats ni l'element objectiu ni el subjectiu pel que fa els processats Fina i Anter.

Així, una primera sentència dictada per aquest Tribunal de Corts en data 29 de maig del 2013 en el marc de la causa TC-043-1/07, assentava els elements constitutius del referit delicte: "(...) es composa de dos elements essencials, un objectiu i altre subjectiu. El primer ve constituït per l'existència d'un o varis crèdits reals i exigibles en el seu dia, i el segon, per la intencionalitat conscient d'aixecar els béns en perjudici dels creditors mitjançant la seva desaparició simulada o aparent."

Igualment, per sentència de data 28 d'abril del 2024 recaiguda en el marc de la causa 6000197/2018 s'establia: "el delicte exigeix que la condició de deutor quedi perfectament determinada i que l'acusat sigui conscient de dita condició segons el literal "conscient de les obligacions de pagament que tingui. El delicte exigeix també d'un element objectiu o actes d'ocultació de béns propis. (...) Per tot el que s'ha exposat, els fets declarats provats no constitueixen el delicte major de frustració de procediments executius de pagament de l'

article 220 a) del Codi penal

, perquè no podem considerar que l'acusada hagués fet ocultació de béns quan fou interpel·lada per la Batllia en el procediment civil, havent informat sempre de la ubicació dels fons"

També, per sentència de data 23 d'octubre del 2024 recaiguda en el marc de la causa 6000126/2023 aquest Tribunal reiterava que: "el delicte exigeix per tant, per a trobar-se constituït, segons reiterada i pacífica doctrina jurisprudencial:

-la condició de deutor, que ha de quedar perfectament determinada, en haver de ser el deutor conscient de les seves obligacions de pagament,

-un acte d'ocultació dels béns propis, ocultació que pot ser material o jurídica, i que s'exigeix que sigui total o la realització d'actes de disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents

-la voluntat de sostraure els béns al compliment dels deutes o, com diu el tipus penal, frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació."

Aplicada l'anterior doctrina als elements acreditats a través de la prova practicada al judici oral, no es pot considerar provada pel que fa la processada Noèlia, la intencionalitat conscient d'aixecar els béns en perjudici dels creditors mitjançant la seva desaparició simulada o aparent, no havent-se practicat prova suficient per demostrar que aquesta tingués la voluntat de sostraure al compliment del seu deute amb ORG000 els mobles que donà a la seva germana Fina.

En efecte, d'una banda sí que ha restat provat que Noèlia, tal i com ella mateixa ho té reconegut i tal i com resta avalat per la documental obrant en autes (folis 17-27), en la seva qualitat de titular administrativa del negoci restaurant ORG001, comparegué personalment a la Batllia en data 24 d'abril del 2015 notificant-se-li la providència de data 17 d'abril de 2015 que acordava l'execució de la transacció judicial per la qual se la requeria del pagament de les quantitats endeutades per import total de 58.858,25 € així com que, entre altres, assenyalés béns per la seva eventual realització, reconeixent la processada Noèlia que en aquell moment va manifestar que no podia fer front a les quantitats degudes en no disposar de cap bé, malgrat sí que disposava dels mobles que posteriorment entregà a la seva germana Fina.

No obstant això, d'altra banda les actuacions de la processada Noèlia desvirtuen l'existència per part seva de voluntat de sostreure ni d'ocultar: al judici oral aquesta explicà que els mobles en qüestió els va cedir a la seva germana Fina quan aquesta va obrir el seu restaurant i doncs els mateixos estaven públicament exposats al nou restaurant, que al 2018 quan Fina va tancar el seu restaurant, ella va parlar amb la secretaria de la saig per intentar vendre els mobles, aconseguint vendre les 8 taules, quedant-se la secretaria de la saig amb els diners provinents d'aquesta venda, no podent deduir-se d'això una voluntat d'ocultació ni encara menys de sostracció de l'import realitzat al deute que ostentava ORG000, tota vegada que aquest fou cobrat per la pròpia saig (folis 363-364, escrit de la saig on consten els mobles) la qual tenia els mobles i parament en coneixement i per tant, a disposició.

Així mateix, en la pròpia querella interposada per la societat ORG000 es fa constar que "en data 21 de maig del 2025 la Sra. Noèlia va efectuar un llistat d'inventari dels béns existents al local RESTAURANT ORG001 (...) que va lliurar a aquesta part", no podent-se inferir de tot l'anterior que la processada Noèlia tingués la voluntat d'ocultar els béns i/o de sostreure'ls a l'execució del deute reclamat per ORG000.

En aquest mateix ordre d'idees, tampoc s'ha practicat prova suficient per acreditar els fets respecte dels processats Anter i Fina.

Al respecte d'aquests dos processats, no s'ha acreditat -ans al contrari- que ostentessin la condició de deutors ni que tinguessin una obligació de pagament en relació a la quantitat reclamada per al societat ORG000; pel que fa el processat Anter, de la prova practicada només se'n pot inferir que aquest ajudava a la seva filla Noèlia en el funcionament diari del restaurant ORG001, ja fós al mateix restaurant fent de cambrer o efectuant algun cobrament, ja fós ajudant-la amb les gestions i els contactes que necessità per muntar l'extracció de fums al restaurant, o fins i tot que conegués i/o tractés mb algun dels proveïdors del restaurant, negant haver efectuat cap acte d'administració ni haver pres cap decisió afectant el ORG001, sense que hagi restat provat que el processat Anter tingués cap relació amb el deute generat pels impagaments dels lloguers del local on s'ubicava el ORG001 i que fan l'objecte de la reclamació de la societat ORG000.

Pel que fa la processada Fina, aquesta declarà a la vista oral que desconeixia d'on provenien els mobles que la seva germana Noèlia li cedí pel seu negoci CHIC RESTAURANT, sense que s'hagi practicat prova per desvirtuar aquestes manifestacions, considerant per tant i per tot l'anterior aquest Tribunal que els fets provats en relació a Anter i Fina no constitueixen el delicte major frustració de procediments executius de cobrament, i no havent-se tampoc practicat prova suficient per acreditar l'existència de l'element subjectiu del delicte pel que fa Noèlia.

CONSIDERANT TERCER.- S'escau per tant la lliure absolució dels processats Anter, i Noèlia i Fina.

CONSIDERANT QUART.- No existint responsabilitat penal no s'escau efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

CONSIDERANT CINQUÈ.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174 , 175.1 i 181.1 c) del Codi de procediment penal , es declaren d'ofici les despeses processals causades.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Absoldre Anter, Noèlia i Fina del delicte major de que venien acusats, declarant d'ofici les despeses processals, no havent-hi lloc a efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

Contra la present sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de procediment penal .

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

NOTIFICACIÓ

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença es notifica la present sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.

En dono fe.