FRUSTRACIÓ DE PROCEDIMENTS EXECUTIUS DE COBRAMENT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-vuit de maig del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-001-2/11 seguida pel presumpte delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, contra Agullo, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, de professió gerent, i defensat per la Lletrada Sra. Garzón, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Tamarit i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, en data 23 de juny de 2008, el processat Agullo, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, propietari del negoci pintures L., radicat a la XXXX, acomiadà verbalment als seus treballadors Jover i Hoyos, pintors de professió, sense acomplir les formalitats, terminis, ni quitances contractuals laborals.

En data 18 de juliol de 2008, Jover i Hoyos interposaren demanda laboral en reclamació d'indemnització per acomiadament injustificat i fet en forma irregular i en reclamació d'havers laborals contra el processat Agullo, en el marc del procediment abreujat núm. B-1085-6/2008, per imports respectius de 14.639,62 euros i 10.647 euros.

En data 18 de gener de 2009, el processat Agullo, conscient de les seves obligacions de pagament envers Jover i Hoyos i a fi d'ocultar els seus béns, donà de baixa la furgoneta marca Opel Vivaro 1.9 DT, matrícula (...) (valorada en 9.610 euros) i la motocicleta marca Montesa, model Cota MRT 250, matrícula AND-(...), vehicles que transferí i donà d'alta a favor de la seva mare Sra. Catalá el mateix dia, rebent, d'aquesta la suma de 5.500 euros, tanmateix, el processat L. continuà utilitzant tant la furgoneta marca Opel per fer treballs de pintura amb la seva empresa com la motocicleta marca Montesa per al seu ús personal.

Posteriorment, en data 23 de gener de 2009, el processat L. vengué els vehicles marca Jeep, model Gran Cherokee, matrícula AND-(...) (valorat en 4.774 euros), i marca Audi, model A6 4.2 V82, matrícula AND-(...) (valorat en 12.170 euros), al negoci A ORG_1, regentat per Peña, pels preus de 4.000 i 6.000 euros aproximadament.

Paral·lelament, en data 23 de gener de 2009 el processat L. adquirí a ORG_1 el vehicle marca Càdillac, model SRX 4x4 4.6, matrícula AND-(...), que inscrigué a nom de la seva esposa Carretero, abonant la seva mare R.G. el preu de 15.000 euros mitjançant transferència bancària al compte d'A.S..

Per sentència de data 8 de juliol de 2009 la Secció Civil de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle estimà la demanda laboral interposada per Jover i Hoyos, essent imposada la condemna en costes al processat L. mitjançant aute d'aclariment de data 11 de setembre del 2009, resolucions que esdevingueren fermes.

En data 11 de setembre de 2009 el processat L. donà de baixa el negoci PINTURES L. del registre del M. I. Govern d'Andorra.

En data 25 de setembre de 2009, Jover i Hoyos interposaren demanda d'execució de la Sentència dictada en data 8 de juliol de 2009 i d'aute d'aclariment dictat en data 11 de setembre de 2009, a fi de que es requerís al processat L. el pagament de les sumes endeutades.

En data 22 d'octubre de 2009 es dictà providència d'execució de l'esmentada sentència requerint al processat L. de satisfer les quantitats de 14.146,03 EUR a Jover, 10.414,23 E a Hoyos i 3.465,09 en concepte d'honoraris d'advocat, procurador i taxes judicials, quina providència fou degudament notificada al processat L. mitjançant diligència judicial de data 11 de febrer de 2010, tot requerint-lo d'assenyalar béns per a la seva eventual realització, no havent abonat fins a la data el processat L. cap import a compte del referit deute.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, previst i penat a l'article 220 a) del Codi Penal.

Aquest delicte queda definit, tant per la doctrina com per la jurisprudència com l'ocultació (material o jurídica) total o parcial dels bens propis a defraudar dolosament al creditors, eludint la responsabilitat de tot deutor amb els seus bens amb la finalitat de fer impossible al creditor o creditors de fer efectiu el seu crèdit com a conseqüència de l'estat d'insolvència creat per les actuacions que es reputen il·lícites.

Doncs bé, de la resultància fàctica descrita resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements subjectius i objectius que configuren el tipus penal ans esmentat.

En efecte, resulta palmari que la conducta del processat s'emmarca de ple en dit supòsit, ja que, com ell mateix ha reconegut a l'acte del judici oral, des de que va acomiadar ambdós empleats de l'empresa regentada per ell -23 de juny del 2008-, en Jover i Hoyos, era conscient de que corresponia abonar-los-hi una suma pels anys treballats i, a més, tenia ple coneixement de que aquests havien acudit a l'inspector de treball a fi de que fixés les quantitats que els hi havia de satisfer el patró, així com també sabia que havien interposat de forma immediata una demanda laboral en reclamació precisament d'havers laborals deguts i de la pertinent indemnització pel sobtat acomiadament; essent irrellevant, a diferència de l'invocat per la seva defensa, de que encara no hagués recaigut la corresponent resolució en el moment en que es va anar descapitalitzant de forma voluntària, puix que el procediment que donà lloc a la sentència condemnatòria de data 8 de juliol del 2009, ja estava iniciat quan en diferents dates del mes de gener del 2009, va transferir a la seva mare una furgoneta i una moto de trial -ambdós vehicles utilitzats exclusivament per ell, encara en l'actualitat, per la seva feina de pintor i pels seus moments de lleure- a canvi de la suma de 5.500 EUR, com també va vendre altres dos turismes que posseïa, com eren un Jeep Gran Cherokee i un Audi A6, al negoci ORG_1, per altre import de 10.000 EUR, sense que cap de dites quantitats les apliqués a eixugar el deute reclamat pels seus antics empleats R. i C., als qui, segons ha manifestat, no els hi ha abonat encara cap import a dia d'avui.

Curiosament, en la mateixa data en que es produí la venda dels dos vehicles a ORG_1, el processat L. adquirí a dit establiment, un 4X4, marca Cadillac, que fou matriculat a nom de la seva esposa Carretero i quin import de 15.000 EUR consta abonat per la mare del primer.

D'altra banda, no resulta provat que les quantitats rebudes per les vendes realitzades fossin destinades a liquidar altres deutes que manifesta tenir. Es tracta d'una simple asseveració de la seva lletrada, la qual, si bé es cert que ha aportat junt amb el seu escrit de qualificació provisional documentació més recent, amb la finalitat d'acreditar una precària situació econòmica del seu defensat, el cert és que en la mateixa hi obra una certificació de ORG_0, en la que en data 16 d'octubre del 2013 es concedí un préstec amb garantia hipotecària a la seva esposa, amb fiança personal d'ell, el que evidència que es tracta d'una persona que té certa solvència, almenys davant de dita entitat bancària.

Per tot el que fins aquí s'ha dit, resulta absolutament configurat el referit tipus penal del que ve acusat el processat.

Decisio

CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte n'és responsable, en concepte d'autor, l'encausat Agullo, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, si bé a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, la manca d'antecedents penals i la seva concreta situació personal.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que preveuen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem a Agullo, com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb el termini de suspensió de la condemna de tres anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.