LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT LABORAL)

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Briones

Enric Anglada Fors

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, sis de maig del dos mil onze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-217-3/09 seguida pel delicte menor de lesions per imprudència greu, sent parts apel·lants la companyia ORG_1, representada per la lletrada Sra. Amador, F.F.D.B.i la societat ORG_3, S.L., representats per la lletrada Sra. Vaquero, i Gálvez, representat per la lletrada Sra. Esteban, sent parts apel·lades Seco i ORG_0, S.L., representats per la lletrada Sra. Alfaro, la companyia d'assegurances Esparza, S.A., i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Téllez, actuant de ponent el magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que en data 31 d'agost del 2007, l'empresa Puig efectuava les obres de construcció de l'edifici XXXX, essent Soriano l'encarregat de l'obra. Per a efectuar les tasques de picapedrers, Puig havia subcontractat aquesta partida a Canales, empresa de Seco, per compte de qui treballava el perjudicat Gálvez.

En el marc de la subcontracta, Q. havia de facilitar les bastides necessàries per a que R. podés dur a terme el recobriment de pedra de la façana. En aquest marc contractual, F. s'encarregà del muntatge de les bastides penjants, tipus ternal, a la façana. En concret muntà una bastida d'una longitud aproximada de 10 metres, que cobria gran part de la superfície a empedrar en la façana principal, però no cobria la totalitat de la mateixa, havent-hi, entre el lateral de la bastida i la paret interior del finestral a empedrar una distància al voltant del metre, segons consta en l'informe efectuat pel Servei d'Inspecció de Treball.

El dia d'autes, Gálvez es trobava treballant sobre el ternal, empedrant el lateral del finestral, a l'alçada de la quarta planta, sense arnés ni equipament individual de seguretat, atès que no s'havien previst ancoratges ni una línea de vida a l'efecte, quan en estirar-se per col·locar la pedra sobre el morter que acabava d'estendre, es precipità al buit pel lateral del ternal, caient d'una alçada aproximada de 12 metres.

De resultes de l'accident, Gálvez patí una pneumotòrax a tensió, ruptura bronquial, dilaceració artèria renal, contusió al ronyó, hematoma retroperitoneal, fractures de massa i traumatisme entre altres, lesions que li provocaren importants seqüeles i que li han comportat una incapacitat permanent.

En el moment dels fets, Puig gaudia d'una pòlissa d'assegurances per a cobrir la responsabilitat civil derivada de l'obra en qüestió, contractada a la companyia Esparza, i Canales gaudia d'una pòlissa d'assegurances a la companyia ORG_2.

Fonaments de dret

RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté següent pronunciament:

"Primer.- Que hem de condemnar i condemnem, a Soriano, com a autor responsable del delicte menor de lesions per negligència professional greu, tipificat i penat a l'article 117.3 del Codi Penal, a la pena de TRES MIL EUROS DE MULTA (3.000 EUR) i SIS MESOS D'INHABILITACIÓ PROFESSIONAL.

Segon.- Que hem de condemnar i condemnem, a Seco, com a autor responsable del delicte menor de lesions per negligència professional greu, tipificat i penat a l'article 117.3 del codi penal, a la pena de SIS MIL EUROS DE MULTA (6.000 EUR) i NOU MESOS D'INHABILITACIÓ PROFESSIONAL, atesa la seva reincidència.

Tercer.- Que hem de condemnar i condemnem, per meitats, a Soriano, solidàriament amb la companyia d'assegurances A. - Esparza (fins al límit contractual) i subsidiàriament amb la companyia d'ORG_1 i subsidiàriament amb Canales, a indemnitzar a Gálvez en els imports i pels conceptes que consten desglossats en el darrer considerant, així com la seva condemna solidària al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris de l'adversa."

Decisio

CONSIDERANT: que és per una justa apreciació dels elements sotmesos en autes, que el Tribunal de Batlles ha decidit, en concepte de responsabilitat civil, establir una concurrència de culpes entre Soriano i Seco, en la proporció d'un 50% per cadascun d'ells.

Aquest Tribunal no pot deixar de posar de relleu la singularitat de l'oposició plantejada sobre aquest punt.

En efecte, d'una banda, Soriano i el seu patró, la societat Q. SL, s'oposen al repartiment de culpes efectuat per la jurisdicció de primera instància, quan la seva asseguradora, la Cia. Esparza, igualment condemnada al pagament de la indemnització en mèrits de la garantia constatada, en el límit contractual de 120.000 EUR, conclou, amb caràcter principal, a la confirmació íntegra de la sentència, reconeixent doncs que la mateixa és troba ben fonamentada i per l'altra banda, e inversament, la Cia. ORG_2, asseguradora de la responsabilitat de la Societat ORG_0 SL i del seu gerent D.M., s'oposa igualment a aquest repartiment de culpes, que per tant és presentat pels interessats com una "conclusió justa".

D'altra part, la representació lletrada del Sr. F. i de la societat ORG_3 admet la responsabilitat del primer a concurrència del 10%, per una raó ignorada pel Tribunal puix que sembla negar que s'hagi comes cap falta.

Dit això, aquesta representació lletrada efectua en el sí del seu recurs, una desnaturalització total dels fets, al al·legar que la societat ORG_3, s'hauria limitat a subministrar les bastides necessàries, entre altres, als treballs de recobriment de pedra de la façana de l'edifici XXXX, confiades a la societat ORG_0, entre les quals la de on va caure el perjudicat Gálvez, d'una alçada aproximada de 12 metres, aquesta darrera societat tenint al seu càrrec llur muntatge.

En efecte, ressurt de les pròpies declaracions del Sr. F. tant davant del Batlle instructor que el dia de la vista oral, essent aquest encarregat de l'obra pel compte de la societat ORG_3, i en aquest concepte, responsable de vetllar al respecte de les normes i mesures de seguretat per la protecció de tots els obrers intervenint a l'obra, com ho ha expressament reconegut, que la bastida en qüestió havia estat muntada per ell mateix amb l'ajut d'una altra persona.

No obstant, les constatacions efectuades per l'inspector de treball Yuste després de l'accident, han permès de posar en evidència les deficiències de concepció i de muntatge i, particularment, d'una part el fet de que la bastida no cobria la totalitat de la zona a empedrar, una distància aproximativa d'un metre separant el lateral esquerre de la bastida i la paret d'un finestral a empedrar, d'altra part, l'absència de barana lateral, totes elles causes a l'origen de la caiguda del perjudicat, el qual en aquell moment posava la pedra amb la necessitat d'estirar el seu cos per arribar a l'indret a empedrar.

Però a més, l'inspector de treball també ha posat de relleu, després de les seves constatacions i d'haver escoltat a tots els interessats, que el perjudicat treballava sense arnès de seguretat i sense que cap línia de vida per l'ús de protecció individual hagués estat plantejada, per desconeixement de les normes de seguretat.

Així, la responsabilitat del Sr. F. en l'accident es deriva de manera significativa pel fet del mancament greu a les seves obligacions.

I la del Sr. D.M., gerent de la societat ORG_0 i responsable de la seguretat dels treballadors de l'empresa, qual cosa també ha admès expressament, essent aquest darrer, que va verificar la bastida i constatar les condicions d'exercici del treball del seu empleat, no havent ni denunciat ni rectificat les diferents deficiències més amunt exposades, per negligència o veure incompetència greu, puix que segons les seves declaracions, estimava la bastida "molt ben feta"i ignorava l'obligació resultant de la naturalesa pròpia del treball realitzat, d'instal·lar una línia de vida i d'utilitzar un arnés de seguretat.

Per tant, el repartiment de responsabilitats decidit pel Tribunal de Batlles apareix en aquestes condicions perfectament justificat, tenint en compte l'idèntica incidència dels mancaments respectius en la realització de l'accident.

CONSIDERANT: que pel que respecta la indemnització de la ITT, la jurisdicció de primera instància ha retingut a bon dret, com a base de càlcul, el salari declarat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i no el salari de 3.000 EUR al·legat pel perjudicat i la seva esposa per la raó de que part de la remuneració hauria estat pagada a l'empleat de manera oculta, en efectiu, del moment que les al·legacions d'aquests darrers i dels extractes de compte bancari produïts, són de tota evidència insusceptibles de constituir una prova contrària als documents oficials i això, amb l'afegit que A. J. C. M., R. M. M. B., A. A. C. C. i D. N. B., altres assalariats de la societat ORG_0, han afirmat tots que els seus salaris eren íntegrament declarats a la CASS.

Per contra, és jurisprudèncialment establert des de fa temps, que el període d'ITT és aquell comprés entre la data de la lesió i la data de la seva consolidació; la consolidació s'ha d'entendre des del moment en que havent-se realitzat totes les cures a una víctima i havent utilitzat al seu favor tots els recursos de la tècnica mèdica, no és possible esperar de la seva continuació, una millora notable, de manera que el seu estat esdevé un estat definitiu i permanent, si subsisteixen seqüeles de les lesions i la víctima és veu doncs disminuïda,

existeix consolidació si no és possible esperar cap evolució de les lesions, tant en sentit favorable com desfavorable, i que aquestes presenten un caràcter estable i definitiu, ço que no impedeix la necessitat d'algunes cures permanents; aquest estat disminuït però definitiu, es concreta en l'incapacitat permanent que s'ha de reparar.

En el seu informe final de data 5 de novembre del 2010, la Dra. Pulido, cap d'Area de Medecina Legal i Forense, ha fixat com a data de consolidació de les lesions, el 27 d'octubre del 2009, data de la visita final efectuada, precisant que "el temps d'estabilitatzació de les lesions des del punt de vista medico legal, tot i que el lesionat continuí de baixa laboral, ha estat de 788 dies" i que "es considera el dia de la visita com a data de consolidació en no ser previsible una milloria en l'estat del lesionat; les lesions de neurorehabilitació que ha d'iniciar, tenen com a finalitat mantenir les facultats cognitives del lesionat en la millor situació possible i enrederir l'evolució cap a l'empitjorament."

A la vista d'aquestes conclusions particularment clares de la metgessa forense, que s'ha pronunciat en ple coneixement de causa, i a les quals el Tribunal entén referir-se, a risc de treure tota credibilitat a les pericials emanant del Servei de Medecina Legal i Forense, es doncs convenient de retenir com a data de consolidació de les lesions sofertes per Gálvez, el dia 27 d'octubre del 2009, fi del període d'ITT, i conseqüentment de revocar sobre aquest punt la sentència apel·lada, que decideix d'una indemnització fins a "la declaració d'invalidesa del perjudicat", quant no obstant, el Tribunal de Batlles precisava a bon criteri, que "la ITT no pot cobrir períodes posteriors a l'alta mèdica en un sentit forense del terme, moment en que comença a computar la indemnització per IPP".

En conseqüència, la indemnització en aquest concepte, a determinar en període d'execució de sentència, haurà de ser la diferència entre el salari declarat a la CASS i la prestació per baixa mèdica percebuda per Gálvez durant el període comprés entre el dia 31 d'agost del 2007 i el dia 27 d'octubre del 2009.

CONSIDERANT: que la indemnització fixada pel Tribunal de Batlles en concepte d'IPP (350.000 EUR), de Pretium Doloris (24.000 EUR) i de Perjudici Estètic (2.700 EUR) ha estat correctament avaluada a la vista dels criteris jurisprudencials i dels elements d'apreciació donats per l'informe medico forense:

IPP de 70%, per una persona nascuda el XXXX, amb quasi una impossibilitat de retrobar una vida laboral normalitzada, compte tingut de les seqüeles que consisteixen en una atròfia cerebral post traumàtica en la regió fronto parietal dreta, amb alteració de funcions nervioses superiors i probabilitat de sofrir una demència precoç tipus Alzheimer, hemiparèsia braquial esquerra sensitivo-motora de predomini cubital, anul·lació funcional del ronyo esquerre i rigidesa lumbar post fractures (L2 a L5),

Pretium Doloris qualificat d'important (6/7)

Perjudici estètic qualificat entre lleu i moderat (2,5/7). Altrament, en aplicació de l'article 90 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre, de la seguretat social, la CASS està en el dret d'obtenir de la part dels tercers responsables, l'import capitalitzat de la pensió d'invalidesa que ha de pagar a la víctima d'un accident de treball com el del cas d'autes, tot sense perjudici de l'aplicació de les disposicions de l'article 91; en conseqüència, la suma d'aquesta capitalització ha de deduir-se de la indemnització de la víctima en concepte d'IPP, tal com ho ha jutjat el Tribunal de Batlles, el tercer responsable no podent evidentment ser deutor d'una doble indemnització o, dit d'altra manera, no podent la víctima ser indemnitzada dues vegades pel mateix perjudici.

Poc importa de saber si avui en dia, la CASS ha efectivament sol·licitat el pagament de la part dels responsables civils de l'import de la capitalització de la pensió d'invalidesa que percep el perjudicat, sembla ser des del mes de febrer del 2010,

havent no obstant observat, que per escrit de data 21 de novembre del 2007, l'organisme social ja havia manifestat la seva intenció d'aplicar les disposicions de l'article 17 del Reglament Tècnic aplicable en cas d'accident resultant d'una falta inexcusable comesa pel patró per imprudència o negligència (avui article 91 de la Llei precitada).

L'import de la indemnització corresponent a la víctima en concepte d'IPP ha doncs de ser determinat en període d'execució de sentència, sobra les bases fixades per la sentència recorreguda.

CONSIDERANT: que l'import dels honoraris d'advocat a pagar pels responsables civils a Gálvez devent ser determinat en període d'execució de sentència, no és de la competència actual del Tribunal, en el marc dels recursos d'apel·lació formulats, de precisar la manera de calcular dits honoraris, donat la necessitat de respectar el doble grau de jurisdicció.

CONSIDERANT: que vist els recursos, parcialment fonamentats, de les representacions lletrades del Sr. F., de la societat ORG_3 i de la Cia. ORG_2, la petició de condemna al pagament de les costes processals de la segona instància, formulada per la representació lletrada de Gálvez, ha de ser desestimada.

CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, i pel motiu suara esmentat, s'han de declarar d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que DESESTIMANT el recurs formulat per la representació lletrada de Gálvez i ESTIMANT parcialment el recurs d'apel·lació interposat d'una part per la representació lletrada de Soriano i de la societat Construcció Q. SL, d'altra part, per la representació lletrada de la Cia. ORG_2 contra la sentència de data 20 d'octubre del 2010 dictada pel Tribunal de Batlles en la causa DM-217-3/09, reformem dita sentència pel que fa la indemnització de la ITT.

Diem que la indemnització en aquest concepte, a determinar en període d'execució de sentència, haurà de ser la diferència entre el salari declarat a la CASS i la prestació per baixa mèdica percebuda per Gálvez durant el període comprés entre el dia 31 d'agost del 2007 i el dia 27 d'octubre del 2009.

Pel demés, confirmem dita sentència.

Declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.