Abusos sexuals continuats, actes constitutius de violació i maltractaments.

Sentència

Magistrats

CAROLINA BAILEN VILA ALFONS ALBERCA SANVICENS NADIA ALIS CIRERA

Tribunal de Corts

Delictes Majors (Major d'edat) 6000103/2025

ORÍGEN: 3000342/2024 - 0

NIG: 5300516220240000399

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Carolina BAILEN VILA

Alfons C. ALBERCA SANVICENS (Ponent)

Nadià ALÍS CIRERA

Andorra la Vella, 25 de febrer de 2026.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000103/2025, seguida per un delicte major continuat d'abús sexual sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima; un delicte major continuat d'abús sexual constitutiu de violació essent l'autor ascendent de la víctima; i, un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat, tipificats als articles 147 apartats 1 i 3 ; 147 apartats 2 i 3 ; i 114.1 del Codi penal aplicable al moment dels fets respectivament, contra Frederic, nascut el NUM000/1978, a Candon Ils Sr, Ilocos, Filipines, fill de Bertrand i Josepa, de nacionalitat filipina, amb passaport número XXXX, amb domicili al Carrer Alzinaret número XXXX A, de la vila d'Andorra la Vella, sense antecedents penals, i en situació personal de presó provisional per raó de la present causa des del 30/04/2024, essent defensat pel lletrat Sr. Gabriel.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Marcial.

És ponent el Magistrat Sr. Alfons C. ALBERCA SANVICENS.

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara que, entre els anys 2013 i 2020, l'acusat Frederic, nascut el dia NUM000/1978, de nacionalitat filipina i sense antecedents penals, en diferents i múltiples ocasions efectuà, amb ànim libidinós, tocaments a la zona dels genitals, als pits i al cul de la seva filla menor Elena, nascuda el dia NUM002/2009, és a dir, quan aquesta tenia entre quatre (4) i onze (11) anys.

Aquests fets es produïren al domicili familiar, en la majoria d'ocasions quan la mare, Vanessa, no es trobava, efectuant aquests tocaments l'acusat Frederic o bé per sobre de la roba de la menor Elena, o bé directament desprès de desvestir-la, amb una freqüència de dos o tres vegades al mes.

Una vegada, trobant-se ambdós estirats al llit, i desprès que l'acusat Frederic li comencés a tocar les parts íntimes a la menor Elena, li va demanar a la seva filla que li toqués el seu membre també, accedint la mateixa -com succeïa habitualment-, i trobant-se el cap de la menor entre les cames de l'acusat, i el cap d'aquest darrer entre les cames de la menor, el progenitor va referir-li que el seu penis era un Chupa-chups, que se'l posés a la boca i xuclés, cosa que va fer la menor tot i que li feia fàstic, tot mentre el progenitor li tocava la vulva i els llavis vaginals amb les mans, i li llepava el sexe.

En altres ocasions, aquests tocaments es produïen quan la menor anava a dormir amb els seus pares, per por de dormir sola donada la seva curta edat en aquell moment, i, en alguns casos, quan el seu pare començava a tocar-la, ella marxava a dormir al menjador per evitar-ho.

Així, durant l'any 2017, desprès d'una intervenció quirúrgica de la mare, aquesta dormia en un llit a part a la mateixa habitació en la que l'acusat Frederic compartia un altre llit amb la seva filla menor Elena, ocasió en que l'acusat realitzà tocaments als pits i a la zona vaginal de la seva filla, per damunt la roba, com feia habitualment, i, en un moment donat, mentre ella li donava l'esquena, li va baixar les calces i la va intentar penetrar amb el penis, movent-se enèrgicament la menor per evitar-ho.

Les diferents conductes sexuals de l'acusat Frederic envers la seva filla menor Elena a fi de satisfer el seu ànim libidinós, s'allargaren fins que va tenir onze (11) anys, moment en que aquesta per raó de l'educació escolar rebuda en matèria de sexualitat va realitzar que el comportament del seu pare no era adequat, i li va demanar que parés.

Altrament, en alguna ocasió l'acusat Frederic va donar cops amb la sabatilla, o amb la mà al cul de la seva filla menor Elena, quan aquesta li contestava malament.

La menor Elena va patir trastorn d'estrès posttraumàtic i trastorn adaptatiu d'ansietat, per raó d'aquests abusos perllongats en el temps, presentant com a conseqüència dels mateixos diversa simptomatologia posttraumàtica -encara avui activa- consistent en desitjos de mort i de suïcidi, no voler tornar a casa en sentir-se insegura al domicili familiar, conductes evitatives i no voler restar sola amb el seu pare, atacs d'ansietat, por, pensaments intrusius recurrents, símptomes dissociatius, estat d'alerta permanent, dificultats de concentració i memòria a curt termini, dificultats d'establir vincles de confiança amb adults i bloqueig d'expressió d'emocions, i alteracions de la cognició i de l'estat d'ànim, que han necessitat i encara necessiten de seguiment d'un tractament psicològic.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets com a constitutius d'un delicte major continuat d'abús sexual sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima, d'un delicte major continuat d'abús sexual constitutiu de violació essent l'autor ascendent de la víctima, i d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat, tipificats, respectivament, als articles 147 apartats 1 i 3 ; 147 apartats 2 i 3 ; i 114.1 del Codi penal en les seves redaccions vigents al moment dels fets; essent responsable en concepte d'autor l'acusat Frederic sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal altres que les pròpies del mateix tipus penal; demanant que se li imposi la pena única privativa de llibertat de quinze (15) anys de presó; i les penes complementàries de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un període de dotze (12) anys; d'inhabilitació dels drets de pàtria potestat, guarda i custòdia i dret de visites respecte de la víctima durant un període de dos (2) anys; i d'expulsió definitiva del Principat, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, de conformitat a les disposicions de l' article 18 del Codi de procediment penal , interessa que l'acusat Frederic indemnitzi a la menor Elena, en la suma de quinze mil euros (15.000 .-€) en concepte de perjudici moral.

En l'acte de la vista oral eleva la qualificació provisional a definitiva, tot manifestant que les inhabilitacions dels drets de pàtria potestat, guarda i custòdia i dret de visites ho siguin per un perióde de dos (2) anys o fins a la majoria d'edat de la víctima donada l'edat actual de la mateixa.

Manifesta que tots els fets han quedat més que provats tenint en compte que no solament la versió de la víctima és creïble, sinó que es totalment fiable; i exposa que els delictes imputats són dos d'ells contra la llibertat sexual, i un contra la integritat física, el qual ha estat acceptat per la defensa.

Així, en relació als delictes contra la llibertat sexual manifesta que, de manera general, mai hi ha prova directa altra que no sigui la declaració de la víctima perquè habitualment aquest tipus de fets es produeixen en la intimitat, i apareix com element essencial la declaració de la víctima que s'ha de confrontar amb el dret a la presumpció d'innocència del processat sense perdre de vista la necessitat de no deixar impunes els autors dels fets.

Recorda la jurisprudència establerta en aquest sentit, entre d'altres, per la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 30/06/2025 amb núm.15/2025 que estableix a tal efecte una sèrie de criteris orientatius i valoratitus no taxats, perquè també regeix en relació a aquestes infraccions el principi de la lliure valoració de la prova, havent posat de relleu tres paràmetres principals que es poden sistematitzar en dos grups: dos d'ells en relació a la credibilitat del testimoni de la víctima com són la solidesa de les manifestacions de la víctima i l'absència d'incredibilitat subjectiva; i, un criteri de la fiabilitat com és l'existència de dades objectives que la corroborin.

En relació al primer element, la solidesa de les manifestacions de la víctima, considera que no s'ha de perdre de vista que la víctima sempre explica el mateix, és a dir, que el pare l'ha fet tocaments i que l'ha violat entre els 4 i els 11 anys. És veritat que la víctima no dóna molts detalls però això no vol dir que no sigui creïble o veraç, doncs els professionals de la psicologia que han comparegut han posat en relació aquesta manca de detalls amb una manca inicial de confiança i timidesa com a tret característic de la víctima. Així, li ha costat molt explicar els fets als seus amics més íntims i no ho explica en un inici ni a Stéphane, ni a Lourdes -que són les seves dues millors amigues-, sinó que ho explica de manera indirecta al seu amic Ildefons a través de missatges d'Instagram quan está molt ansiosa i en un punt que li afloren idees de suïcidi.

Posa de relleu el Ministeri Fiscal que també ho explica, mantenint el mateix relat en essència, a la seva amiga Elisabet, i posteriorment a les professionals de l'escola Virtuts, Arlette, Laura, i Sòfia; a les psiquiatres Dres. Bonaventura i Rebeca, i a la psicòloga Albertina, així com en les seves declaracions judicials preconstituides als perits forenses Francesca i Kiko.

En aquest sentit, Virtuts , Arlette i Laura en relació amb l'entrevista que tenen amb la menor, coincideixen en que la menor està molt afectada i plora molt, afegint que té la cara desencaixada, descomposta i està molt trista, i té por de tornar a casa pels records intrusius que li produeixen els fets i per la por que té del pare.

Considera igualment que un element que reforça a la seva credibilitat és el que explica a tothom, inclús a la mare que no la creu, quan uns mesos abans, entre octubre i novembre de 2023, va haver-hi una reunió familiar en que el seu pare va reprotxar a la menor que havia fet dos petons al seu tiet, i això va fer acabar amb una discussió, reprotxant-li la menor al seu pare "y tu qué? Lo que me has hecho...".

Considera tanmateix que en relació a la vegada que el progenitor va referir-li que el seu penis era un Chupa-chups, i que se'l posés a la boca i xuclés, no hi ha cap manca de consistència en el relat perquè hagi estat explicat més explícitament en el transcurs de la segona declaració, doncs això passa sovint amb les víctimes donat que explicar certs fets d'una gravetat com aquesta, dels que ella es sent, com a mínim, incomoda, és difícil d'explicar-ho per molt que sigui a professionals. Tenint en compte el seu caràcter, s'entén que per la seva timidesa, vergonya i la manca de confiança inicial faci que, posteriorment, quan la menor està més tranquil·la, precisi més àmpliament els fets, i així el perit Kiko ha precisat que la menor ho volia explicar en la primera declaració però ni la comitiva judicial, ni els perits, van pregutar sobre aquest extrem; però ensems es qüestiona el Ministeri Fiscal quin seria el seu motiu per ampliar els fets falsament si ella era ja al CRAE i el pare ingressat en presó.

En relació al segon paràmetre, l'absència d'incredibilitat subjectiva considera el Ministeri Fiscal que no hi ha cap motiu, ni element, que faci pensar que la menor vulgui perjudicar al seu pare, i, de fet, la menor i la mare reconeixen que amb qui es portava millor és amb el seu pare. No obstant, aquesta ambivalència segons els perits cal cercar-la en l'element important que és que quan la Elena té 12 anys i comença a descobrir, a través del col·legi, que els actes que li feia el seu pare no eren una mostra d'amor i no eren normals, és quan per por al pare comença a ser més rebel, a tancar-se al bany, a escapolir-se de casa, etc., malgrat amb qui es portava més malament era amb la mare. Així, un cop la menor està ingressada al CRAE, el pare està al Centre Penitenciari i els seus contactes amb la mare són limitats i institucionalitzats, torna a casa per passar estones, ja no es vol escapolir ni marxar, perquè la seva ansietat estava lligada a l'actitud del seu pare.

Igualment, si bé es va posar en contacte amb el seu pare, o volia saber com estava, això fou en un moment inicial després de denunciar al pare, perquè estava preocupada i li sabia greu les conseqüències de la seva revelació, i actualment ha evolucionat i poc li importa la conseqüència de la seva revelació perquè està molt millor en seguir un tractament i essent més conscient de la seva situació.

Per un altre costat, considera el Ministeri Fiscal que la mala relació amb la mare, segons la psiquiatra tractant, és la conseqüència que la mare no va saber protegir-la front l'agressió sexual del pare, i quant més passa el temps més s'agreuja la mala relació, i la seva rebel·lia va a més, però, una volta feta la denúncia i ingressada al CRAE aquests elements de rebel·lia desapareixen; i de fet, la mare va intentar comprar a la Elena perquè canvies la seva declaració.

En relació al tercer paràmetre, corroboració amb dades objectives.

Com a primer element remarca que tant la Dra. Rebeca, com la psicóloga Albertina, i els pèrits Kiko i Zacaries, són coincidents amb la triple simptomatologia posttraumàtica que presenta la menor, com són: ansietat, depressió i "traumes", que no deixen de ser rememoracions dels fets quan arribava a casa.

Com a segon element destaca la pròpia pericial, doncs els pèrits arriben a la conclusió de que la seva declaració és probablement creïble.

Manifesta el Ministeri Fiscal com a tercer element que la menor es sentia malament i dolguda, fins i tot reprotxant els fets al seu pare tal i com reconeix la pròpia mare ja a la seva declaració davat la policia.

Com a quart element destaca les circumstàncies de la revelació, doncs val a dir que la menor no ho volia manifestar, fins que no pot més del patiment i ho exterioritza, fins i tot expressant idees de suïcidi. Així, varies vegades a la conversa amb en Ildefons es pot veure com la menor li diu "ya no puedo más"; i això acaba portant a que la Elena expliqui els fets al col·legi, no de manera directa, sinó que els revela en un cercle tancat que són els seus amics, els quals l'acaben convencent que ha d'explicar els fets.

Front a la versió de la menor, exposa el Ministeri Fiscal la de l'acusat Frederic, que és molt curta, dient que no ho ha fet, i que no sap perquè la seva filla manifesta aquests fets.

Igualment considera que l'acusat Frederic, com a element preponderant de la seva defensa, ha aportat justificants de la cantina del col·legi, intentant expressar una manca de temps compartit entre pare i la menor; però segons els extractes de punts de la CASS, es pot veure que l'acusat Frederic ha tingut períodes que només treballava pel matí, tenint forces hores lliures a la tarda que coincidia amb la menor, justament quan la progenitora treballava a Pyrenees, i és aquí quan van succeir els abusos i agressions, decaient l'argument de manca de coincidència temporal entre la menor i el progenitor.

Finalment posa de relleu que, com a conseqüència dels fets d'autes, la menor Elena va patir trastorn d'estrès posttraumàtic i trastorn adaptatiu d'ansietat, per raó d'aquests abusos perllongats en el temps i de les conseqüències dels mateixos, i diversa simptomatologia posttraumàtica -encara avui activa, consistent en desitjos de mort i de suïcidi, no voler tornar a casa en sentir-se insegura al domicili familiar, conductes evitatives i no voler restar sola amb el seu pare, atacs d'ansietat, por, pensaments intrusius recurrents, símptomes dissociatius, estat d'alerta permanent, dificultats de concentració i memòria a curt termini, dificultats d'establir vincles de confiança amb adults i bloqueig d'expressió d'emocions, i alteracions de la cognició i de l'estat d'ànim, que han necessitat i encara necessiten de seguiment d'un tractament psicològic.

Així, reiterant la qualificació jurídica i les penes sol·licitades llevat les relatives a les inhabilitacions dels drets de pàtria potestat, guarda i custòdia i dret de visites que les module tot manifestant que ho siguin per un perióde de dos (2) anys o fins a la majoria d'edat de la víctima donada l'edad actual de la mateixa, en concepte de responsabilitat civi interessa que l'acusat Frederic indemnitzi a la menor Elena, en la suma de quinze mil euros (15.000 €) en concepte de perjudici moral, primer, per la gravetat intrínseca dels fets; segon, per la gravetat derivada de l'accés carnal per via bucal i per quant es tracta d'unes circumstàncies concretes molt repulsives, i, finalment, per aquesta continuïtat delictiva, que es desenvolupa dels 4 als 11 anys, que marcaran a la menor durant molt temps, i pot marcar-la amb circumstàncies de més adulta, i que certament requereix del seguiment i continuïtat del tractament actual.

RESULTANT TERCER.- El lletrat de l'acusat Frederic, Sr. Gabriel, en el seu escrit de qualificació provisional, es mostra en total desacord amb els fets al·legats pel Ministeri Fiscal, considerant que no resulta provat que hagi comès qualsevol dels fets que li són retrets, no havent realitzat cap acte de caire sexual amb la seva filla; així, a tall d'exemple, en relació als moments descrits per la menor en els quins suposadament aprofitaria per abusar sexualment d'aquesta, ha quedat provat que no haurien coincidit temporalment en el mateix espai, trobant-se la menor escolaritzada i inscrita al menjador escolar; com tampoc és cert l'episodi descrit per la menor en relació a l'any 2017, en el quin suposadament l'hauria intentat penetrar, ni que la Sra. Vanessa es trobés dormint en habitació separada durant aquella època i per raó de la seva intervenció quirúrgica, doncs els tres compartiren la mateixa habitació i mai va observar cap incidència entre pare i filla; paradoxalment, malgrat la gravetat de les acusacions vers el seu pare, fins al moment de la incoació de les presents actuacions i posterior detenció i empresonament, la relació entre pare i filla havia estat sempre cordial, havent-se preocupat la menor pel seu progenitor fins i tot durant el seu ingrés al centre penitenciari; i, en tot cas, l'acusat Frederic mai ha maltractat ni física ni psicològicament a la seva filla; pel que entén que no és responsable de cap infracció penal i correspon acordar la seva absolució pels fets pels quins es troba acusat.

En l'acte de la vista oral, modifica la seva qualificació provisional exposant que, de forma principal, sol·licita l'absolució de l'acusat Frederic per les infraccions relatives a la llibertat sexual, i no pel que fa al delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic de l' article 114.1 del Codi penal ; interessant la pena d'un (1) any de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys i la quantia de sis-cents euros (600 €) per raó de responsabilitat civil.

Amb caràcter subsidiari, considera l'acusat Frederic responsable del delicte menor de l' article 114.1 del Codi penal , reiterant la pena demanada amb caràcter principal d'un (1) any de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys i la quantia de sis-cents euros (600 €) per raó de responsabilitat civil; i, ensems, del delicte major continuat d'abús sexual sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima de l' article 147.1 del Codi penal en relació a l' article 147.3 del Codi penal vigent a la data dels fets; interessant se l'imposi per aquest, de manera separada, la pena de dos (2) anys de presó i la quantia de mil quatre-cents euros (1.400 €) per raó de responsabilitat civil; negant qualsevol participació en els actes sexuals sense consentiment que incloguin l'accés carnal per via vaginal, anal o oral, de l' article 147.2 del Codi penal .

Manifesta que malgrat es tracta d'uns fets particularment sensibles, des de la prespectiva jurídica i de valoració provatòria no existeix prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'acusat Frederic, llevat del delicte menor de maltractament, però no de cap acte de naturalesa sexual envers la menor Elena, i, en cap cas aquells que incloguin l'accés carnal per via oral.

Així, posa de manifest que Frederic ha negat sempre els actes de caràcter sexual, dient "nunca, jamás", essent persona de poques paraules, i en relació a l'explicació a que la menor hagi manifestat aquests fets, no ho pot dir perquè realment no ho sap, de la mateixa manera que en l'episodi de l'any 2023 els va negar d'inici a la seva dona i a la seva filla.

Considera que existeix una certa imprecisió en el relat prestat per la Elena, mancant de la solidesa i persistència exigida pels tribunals, i li sobten determinats elements com serien que ningú (amics o mare) ha detectat cap comportament anòmal vers la Elena, malgrat haver patit, suposadament, abusos sexuals dels 4 als 11 anys, així com que si no ho entenia com un comportament anòmal no hagi expressat res durant tot aquest temps doncs els nens de 4 anys no modulen les seves paraules. Així, considera que totes les persones que han vingut a declarar manifesten que fins un mes abans de la denúncia, és a dir, a l'abril del 2024, la Elena presentava un comportament normal i feliç, no existint un canvi de comportament o de caràcter des de l'incident del setembre-octubre de 2023.

Igualment, posa de manifest que després dels 11 anys la menor ha mantingut una bona relació amb el seu pare i tothom manifesta que amb qui prefereix estar és amb ell i no amb la seva mare, considerant que aquestes conductes evitatives realment són per evitar un context de discussions familiars constants i no al seu pare; així com que li sorprèn el missatge en que la menor Elena li diu a la seva progenitora perquè li transmeti al seu pare "dile que también se cuide y que lo siento"., tot demanant-se: què és el que sent?.

En relació als actes sexuals que descriu la menor, entén que existeixen certes imprecisions en el relat donat per la mateixa, ja que: a.-) refereix a la prova preconstituida que els tocaments es produïen a l'habitació i als professionals del Lycée els hi diu que al menjador; b.-) en quant a la temporalitat, en un moment refereix que dos o tres cops al mes, i, desprès, manifesta que succeïen però potser no tots els mesos; i, a la segona prova preconstituida, diu que redorda uns cinc, sis cops en total, i després, a la mateixa prova preconstituida, es diu que passava dos o tres cops l'any però que havia anys que no passava res; i, finalment, la Lourdes ha declarat que li va dir que el seu pare estava tornant a intentar fer-ho; c.-) en relació als fets concrets de l'any 2017, en una declaració diu "que no, que no, para" però en la mateixa declaració va dir que es va moure i poc més; d.-) en relació als tocaments als pits, certament Frederic es cuidava de la seva filla i la banyava, tocant-la sense ànim libidinós i sobre uns pits que no estaven desenvolupats per l'edat; e.-) els traumes que tenia la Elena eren per agressions físiques, no agressions ni abusos sexuals; f.-) la menor situa els fets a l'hora de dinar o per la tarda a partir de les 16:00 hores, i, d'una banda, la certificació de l'escola francesa a la que assistia constata que estava en aquell horari al menjador escolar de dilluns a divendres, i, d'altra banda, l'extracte de punts de la CASS de Frederic demostra que en part dels anys examinats tenia dues feines que impossibilitava el contacte en no coincidir amb la menor; g.-) en moltes ocasions era la menor que anava a buscar als seus pares per anar a dormir amb ells; h.-) en relació a la broma dels pantalons, van succeir quan la menor tenia ja 14 anys, i, suposadament, no estava bé, doncs malgrat hauria de tenir cert rebuig no va ser així, perquè es va apropar al seu progenitor i va baixar-li els pantalons en presència de la mare i el avi perquè se li veiés el cul, i tots van riure; així, en conclusió, entén que existeixen certs dubtes i inconsistències que han de jugar en virtut del principi in dubio pro reo a favor de l'acusat.

Considera que a casa de la menor hi havia molt mal ambient, els seus pares tenien un caràcter bastant autoritari, tenien normes molt estrictes, i aquesta situació de rebel·lia té més relació amb fets propis de l'adolescència front aquestes normes que amb els presumptes abusos sexuals. Així, si la rebel·lia és des del covid, a la mare no se li revela la situació fins el 2023, i les respostes dels professionals sobre la manca de suport o protecció de la mare són hipòtesis de probabilitat no valorades realment front a l'hipotesis de l'autoritarisme dels pares i l'adolescència de la menor, així Ildefons i Elisabet expliquen que la principal queixa que tenia la Elena era que tenia mala relació amb la seva mare; i una possible motivació de presentar la denúncia, segons al seu criteri exposen els perits, podria ser un desig de sortir del domicili familiar atès que no si trobava bé per les discussions contínues.

Remarca que la pericial forense pretén valorar la probabilitat de credibilitat del relat i no de la credibilitat subjectiva de l'adolescent. Així el relat que es valora majoritàriament és l'episodi del 2017 i ha estat valorat com probablement creïble, doncs no han determinat que certament el relat de la menor fos creïble ja que únicament 8 de 19 ítems són afirmatius, i la resta són de compliment parcial o negatius. En relació al test que valora l'escala d'ansietat, els perits han manifestat que ha estat invalidat per quant el nivell de mentida és molt elevat, entenent la defensa de l'acusat Frederic que aquesta circumstància és rellevant perquè no pot demostrar la simptomatologia pels fets descrits per la menor, ja sigui de maltractaments o d'abusos sexuals.

En relació a la pericial efectuada pel Dr. Bernard a l'acusat Frederic, remarca que se li ha fet el test MISSA, per persones que estan implicades en delictes contra la llibertat sexual, i que el resultat va ser negatiu; així com que el pèrit manifestà que en la seva experiència era probable que una persona immersa en aquestes infraccions donés positiu, i que segons la literatura científica es donava en un 65% d'aquests casos.

Finalment, considera que si eventualment es considera que l'acusat Frederic va dur a terme actes contra la llibertat sexual, en cap cas existeix prova de càrrec per considerar els actes sexuals constitutius de violació per via oral, doncs només s'han explicat un cop en la segona declaració com a prova preconstituida, mai es van revelar a les persones que la vàren veure abans com són els amics o els mestres, o posteriorment a la psicòloga o la psiquiatra, malgrat el temps transcorregut de quatre anys des del coneixement de l'anomalia dels fets i essent els fets més rellevants de les diverses conductes atribuïdes al pare; així com que respecte de la segona prova preconstituïda els pèrits no van fer una valoració de la credibilitat, perquè no podien arribar a valorar la credibilitat per quant era una declaració guiada; sorprenent que si fou quan tenia quatre anys el patró no sembla lògic i més si es va escapar de casa.

CONSIDERANT PRIMER.- Prèviament a l'examen del fons de la caua enjudiciada, considera necessari remarcar el Tribunal que, en el marc de l'escrit de qualificació provisional, el lletrat de l'acusat Frederic, Sr. Gabriel, anunciava que es formularia amb anterioritat al judici oral una qüestió prèvia en relació a determinada documental reiterant la ja formulada en el seu dia.

Nogensmenys, el cert és que, ni a la data del judici oral, ni amb anterioritat al mateix, s'ha formulat per la representació lletrada de l'acusat Frederic aital qüestió prèvia, ni s'ha reiterat la pretensió de nul·litat formulada en el marc del tràmit processal de l' article 123 del Codi de procediment penal , pel que el Tribunal el considera desistit de la mateixa, o, en el seu cas, molt supletòriament, la desestima reiterant les consideracions exposades en l'Aute d'aquest Tribunal de data 29/09/2025 resolent les pretensions de nul·litat introduïdes en aquell tràmit processal.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són constitutius de:

.- un delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima, tipificat i penat a l' article 147 apartats 1 i 3 del Codi penal ; en el seu redactat introduït per l' article 6 de la Llei 18/2013, del 10 d'octubre, qualificada de modificació del Codi penal , vigent entre el 31/10/2013 i el 20/04/2022; text punitiu coincident amb el lapse temporal examinat i més favorable a l'acusat que l'actual tipificació i punició de la conducta com agressió sexual;

.- un delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment constitutius de sexual essent l'autor ascendent de la víctima, tipificat i penat a l' article 147 apartats 2 i 3 del Codi penal ; en el seu redactat introduït per l' article 6 de la Llei 18/2013, del 10 d'octubre, qualificada de modificació del Codi penal , vigent entre el 31/10/2013 i el 20/04/2022; text punitiu coincident amb el lapse temporal examinat i més favorable a l'acusat que l'actual tipificació i punició de la conducta com agressió sexuals; i,

.- un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat, tipificat i penat a l' article 114.1 paràgraf 2 del Codi penal ; en el seu redactat introduït per l' article 6 de la Llei 18/2013, del 10 d'octubre, qualificada de modificació del Codi penal vigent entre el 31/10/2013 i l'actualitat.

CONSIDERANT TERCER.- En relació a les infraccions contra la llibertat sexual que són negades per l'acusat Frederic, cal recordar que, d'acord amb el principi de la presumpció d'innocència, proclamat com un dels drets fonamentals de la persona en l' article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans , en l' article 6.2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, i en l' article 10.2 de la Constitució , tota declaració de culpabilitat ha d'estar fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, vàlidament practicada, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l' article 160 del Codi de procediment penal , que disposa que el Tribunal dictarà la sentència avaluant segons la seva consciència les proves practicades.

Té declarat aquest Tribunal que en els delictes de comportament sexual generalment exercitats en un àmbit privat el més habitual és disposar com a única prova directa la declaració de la víctima i, com en el present cas en que l'acusat nega els fets, el seu testimoni esdevé de cabdal importància. Així, és jurisprudència consolidada (entre d'altres, mitjançant Sentència del Tribunal de Corts de data 30/11/2016 dictada en el marc de la causa 6000137/2016, confirmada en grau d'apel·lació per Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 27/03/2017; Sentència del Tribunal de Corts de data 16/04/2020 dictada en el marc de la causa 6000130/2018, confirmada en grau d'apel·lació per Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 20/11/2020; Sentència del Tribunal de Corts de data 03/09/2020 dictada en el marc de la causa 6000055/2019, parcialment reformada en grau d'apel·lació per Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 29/01/2021; i Sentència del Tribunal de Corts de data 11/10/2023 dictada en el marc de la causa 6000083/2021, confirmada en grau d'apel·lació per Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 26/01/2024) que en els delictes de comportament sexual, que habitualment són executats en un àmbit d'intimitat, el més habitual és disposar com a úniques proves directes les versions de l'acusat i de la víctima, normalment contradictòries, per la qual cosa el testimoni de la víctima ha de tenir eficàcia suficient per desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, doncs la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, d'acord amb el que disposa l' article 160 del Codi de procediment penal , exclou l'apotegma "testis unus, testis nullus", apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal, i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes de comportament sexual en què la prova de càrrec directa habitualment s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però, haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.

Així, la més recent jurisprudència, entre d'altres, la Sentència 15-2025 dictada en data 30/06/2025 per la Sala Penal Tribunal Superior de Justícia, estableix al seu CONSIDERANT II que: "La possibilitat que el testimoni de la persona que apareix com a víctima del delicte, tot i ser l'única prova, pugui sustentar un pronunciament de condemna, resulta admès per evitar la impunitat en aquells delictes, sobretot de naturalesa sexual, que es desenvolupen en un àmbit de privacitat, fora de la presència o intervenció de terceres persones.

Però, davant la situació límit de risc per al dret constitucional a la presumpció d'innocència que es produeix quan l'única prova de càrrec, la constitueix la declaració de la persona que apareix com a víctima del delicte, és necessari extremar els controls per verificar la seva credibilitat i fiabilitat.

Per això, s'han de considerar una sèrie d'elements o requisits que constitueixen, no tant pressupòsits de validesa, sinó criteris o paràmetres de valoració als quals ha d'atendre el tribunal a l'hora de valorar la prova, com són: a) l'absència d'incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre acusat i víctima, que permeten presumir que la segona actua i obra per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat, determinant la incertesa del seu relat; b) la corroboració del testimoni de la víctima per dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni; i c) la solidesa de les manifestacions que incriminen a l'acusat, que han de ser persistents, plurals, sense canvis substancials d'unes a les altres i sense ambigüitats i contradiccions.

Com s'ha dit, es tracta de paràmetres o pautes orientatives per valorar el testimoni de la víctima, de manera que encara en el cas que algun no fos favorable en tot o en part a la credibilitat del testimoni de la víctima, el Tribunal se la pot concedir sempre que es motivi la raó.

Els paràmetres a) i c) estan associats a la credibilitat, concepte de caràcter subjectiu que es refereix a la confiança que ofereix el testimoni i és per tant, una creença subjectiva, mentre que el paràmetre b) fa referència a la fiabilitat, és a dir, a la concordança del relat amb la realitat a través d'elements de la corroboració objectiva del relat que ofereix la persona que apareix com a víctima. No hi ha prou, per tant, que el testimoni de la presumpta víctima resulti creïble des d'un punt de vista subjectiu, perquè el seu relat incriminatori sigui persistent sense contradiccions o incoherències, el fet sigui de possible existència i no tingui motius per incriminar falsament a l'acusat, sinó que, a més, és necessari que l'existència del fet delictiu aparegui corroborat o confirmat per altres dades o elements afegits a la seva declaració.

Aquests elements de corroboració, no consisteixen en proves suplementàries, ja que si hi ha altres proves dels fets ja no seria necessària aquesta corroboració, sinó que han de consistir en dades, elements, indicis o vestigis afegits a la declaració que permetin establir la concordança entre el que s'ha declarat i el que realment ha passat, dotant a la declaració de la presumpta víctima de la necessària solidesa per a destruir la presumpció d'innocència de la persona acusada.

Es tracta, en definitiva, de valorar que el testimoni de la víctima tingui la consistència necessària per proporcionar des d'un punt de vista objectiu, una convicció absent de tot dubte racional sobre la responsabilitat de l'acusat.".

CONSIDERANT QUART.- Traslladant les anteriors consideracions al cas concret examinat, cal convenir amb el Ministeri Fiscal que la declaració de la menor Elena assoleix amb escreix els referits paràmetres de valoració exigits per la jurisprudència a fi de desvirtuar la presumció d'innocència que empara a l'acusat Frederic; assenyalant-se nogensmenys que els referits criteris o paràmetres de valoració no són estancs entre ells, sinó que sovint trascendeixen entre els diversos supòsits i coadjuven de forma conjunta a la plena i correcta valoració de la prova testifical de la víctima.

CONSIDERANT CINQUÈ.- En relació a l'absència d'incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre acusat i víctima, que permeten presumir que la segona actua i obra per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat, determinant la incertesa del seu relat; cal destacar d'inici que la relació entre la víctima i acusat és en el supòsit concret examinat la pròpia entre una filla única i el seu pare, de la que tothom remarca que era excel·lent, preferint inclús la menor la relació amb el seu pare que amb la seva mare.

Així ho manifesten expressament i de forma continuada dins de l'àmbit familiar la pròpia menor Elena; el seu pare, l'acusat Frederic; la progenitora Vanessa; i, l'avi matern, Octavi, tot ratificant aquesta circumstància a l'acte del plenari; de igual forma que ho manifestà en fase d'instrucció per davant del batlle instructor la seva tia paterna, Margarida (folis 356 i s.).

Igualment ho confirmen les testificals prestades en el plenari per Sòfia i Arlette, conforme la menor els ho manifestà en el transcurs de la seva entrevista al Lycée el dia 29/04/2024.

Igualment, la testifical prestada per la psiquiatra tractant de la menor Elena, la Dra. Rebeca, a la data del judici oral, posa de relleu l'ambivalència que presenta la Elena en relació a l'acusat Frederic, doncs tenia dos relacions amb el seu pare: d'una banda, la part sexual, i, després, la bona, que consistia en que el seu pare era bon pare, considerant això la facultativa com una situació plenament normal en supòsits en que comença tot amb una edat tan petita; corroborant en quest punt el sentiment de normalitat que referí sentir la menor Elena en la seva declaració fins que a l'edat d'onze (11) anys rebé cursos d'educació sexual en l'establiment escolar que li feren realitzar la inadequació de les conductes sexuals mantingudes amb el seu pare.

Tanmateix, abunda en la mateixa consideració i conclusió la testifical prestada a la data del judici oral per la psicòloga tractant de la menor Elena, Albertina, respecte de la relació amb el seu pare; així, confirmà que la Elena explica que aquest li era una figura de referència, però que paral·lelament li feia por que es reproduïssin aquestes situacions viscudes; així com que a partir del moment que va revelar-ho tot tenia molt sentiment de culpa i sempre expressava que li hagués agradat tenir una altra relació amb el seu pare.

Finalment, es pronuncien en el mateix sentit els perits forenses Francesca i Kiko a la data del judici, considerant que la relació de la Elena amb el seu pare era bona, i millor que amb la seva mare, per quant considerava que aquesta no l'havia cregut ni protegit una volta la menor li revelà els fets.

Certament, tal i com diu la representació lletrada de l'acusat Frederic, fins al moment de la incoació de les presents actuacions i posterior detenció i empresonament, la relació entre pare i filla havia estat sempre cordial, havent-se preocupat la menor pel seu progenitor fins i tot durant el seu ingrés al centre penitenciari; essent ensems certa l'existència del missatge en que la menor Elena li diu a la seva progenitora perquè li transmeti al seu pare "dile que también se cuide y que lo siento" (foli 395), nogensmenys, ja s'ha explicitat els motius que expliquen aquesta ambivalent relació entre la menor i el seu pare per part dels seus facultatius tractants, psiquiatra i psicòloga, i els pèrits forenses; motius que expliquen i abasten ensems les eventuals bromes que en el sí del nucli familiar es poden produir entre la filla adolescent i el seu pare en presència de la seva mare i el seu avi sense que en cap moment aquestes accions puguin considerar-se d'entitat suficient a fi de qüestionar o posar en dubte la motivació d'una eventual denúncia d'abús sexual per part de la menor.

De la mateixa manera, les testificals prestades per la psiquiatra i psicòloga tractants de la menor Elena, la Dra. Rebeca i Albertina, així com dels perits forenses Francesca i Kiko, a la data del judici oral posaren de relleu el fort sentiment de culpabilitat de la menor al moment de la denúncia, sentiment inicial compatible amb la condició d'una víctima en les seves circumstàncies personals concurrents i que, amb el tractament portat a terme en el transcurs dels mesos posteriors, s'ha anat reduint, entenent aquesta que no és la seva revelació l'origen de les conseqüències que com a responsabilitats dels seus actes li puguin comportar al seu progenitor, fins al punt que, en l'actualitat, el seu posicionament és neutre en relació a les conseqüències jurídiques futures que puguin arribar-li al seu progenitor, i, essent més conscient de la seva pròpia situació, està construint el seu futur, sola, essent definida per la psiquiatra infantil com una menor que té molt bones capacitats d'introspecció.

Igualment, considera la representació lletrada de l'acusat Frederic que les conductes evitatives de la menor realment són per evitar un context de discussions familiars constants i no al seu pare; doncs a casa de la menor hi havia molt mal ambient, els seus pares tenien un caràcter bastant autoritari, tenien normes molt estrictes, i aquesta situació de rebel·lia té més relació amb fets propis de l'adolescència front aquestes normes que amb els presumptes abusos sexuals; el que juntament amb que la principal queixa que tenia la Elena per davant els seus amics era que tenia mala relació amb la seva mare, li fan concloure que una possible motivació de presentar la denúncia podria ser un desig de sortir del domicili familiar atès que no si trobava bé per les discussions contínues.

Nogensmenys, no comparteix el Tribunal les valoracions de la representació lletrada de l'acusat Frederic, doncs, efectivament, tal i com destaca el Ministeri fiscal, no hi ha cap motiu, ni element, que faci pensar que la menor vulgui perjudicar al seu pare, i, de fet, la menor i la mare reconeixen que amb qui es portava millor és amb el seu pare, doncs, d'una banda, si la voluntat de la menor hagués estat evadir-se de l'autoritarisme de la mare, essent que era més laxe el pare en aquestes qüestions disciplinàries, hagués estat a aquesta a la que hagués denunciat en plena lògica; d'altra banda, com destaquen la psiquiatra i la psicòloga tractants de la menor Elena, la Dra. Rebeca i Albertina, així com els perits forenses Francesca i Kiko, a la data del judici oral, aquesta no volia anar a casa, ni compartir espais comuns amb el seu pare per motiu dels abusos sexuals patits, essent respecte d'aquest les conductes evitatives per les rememoracions intrusives que li produïen els fets viscuts i el seu record o referència que ella defineix o cataloga com a "traumes", sense que aquests pensaments intrusius principals siguin excloents, efectivament, d'aquells que com a conseqüència de les diverses agressions i demés excessos d'autoritarisme es poguessin produir en el sí del domicili familiar, i que són coadjuvants del malestar, havent estat observades i recollides les seves conseqüències expressades en les seves pors a les reaccions dels adults front als seus errors en els diversos informes emesos pel Centre Residencial d'Acció Educativa La Gavernera (CRAE) que obren a l'expedient de jurisdicció de menors 1000012/2024, incorporat a la present causa com a documental, de dates 12/06/2024 (folis 441 i s), i 30/10/2024 (folis 552 i s); així com en relació als sentiments de la menor envers la seva família, la seva afable, correcta i educada relació amb els adults i els seus iguals amb qui conviu al centre i pis tutelat, sense que s'hagin detectat en ella conductes de risc.

Certament, coincideix el Tribunal amb l'observació del Ministeri Fiscal conforme un cop la menor està ingressada al CRAE, el pare està al Centre Penitenciari i els seus contactes amb la mare són limitats i institucionalitzats, torna a casa per passar estones, ja no es vol escapolir ni marxar, per quant la seva ansietat i necessitat d'evitar el domicili familiar estava lligada a l'actitud d'abús sexual del seu pare.

Així, també constata el Tribunal dels referits informes de seguiment del CRAE i dels evacuats pel Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de dates 30/05/2024 (folis 436 i s), 19/08/2024 (folis 474 bis i s), i 20/09/2024 (folis 481 i s), com aquelles conductes de rebel·lia denunciades pels progenitors no s'han produït una volta institucionalitzada, trobant-se la menor en un ambient segur i d'acollida; nogensmenys, sí s'han pogut constatar per contra unes conductes de la progenitora totalment esbiaixades i de xantatge emocional a fi de fer responsabilitzar a la menor de la situació familiar global, especialment d'empresonament del seu pare, culpabilitzant-la i arribant-li a afirmar en presència dels propis funcionaris del Àrea d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, entre d'altres, que hauria de regalar el gos, mascota de referència de la menor, i marxar definitivament a Filipines deixant-la sola al país, sense oferir-li cap mostra d'afecte, generant un elevat sentiment de culpabilitat i incertesa en la Elena, que malgrat això, s'ha mostrat sòlida en les seves manifestacions objecte de denúncia.

Tanmateix, les pretensions de la representació lletrada de l'acusat Frederic conforme la menor Elena únicament hauria referit als seus amics Ildefons i Elisabet amb anterioritat al dia 28/04/2024, trobar-se afectada per l'autoritarisme dels seus progenitors, especialment per la seva dolenta relació amb la seva mare, no resulta extranya al Tribunal, doncs la revelació dels abusos sexuals per part del pare són conseqüència d'una situació d'estrés perllongada, quan la menor torna a tenir pensaments intrusius de records viscuts, està tancada al bany durant dues hores, i, de forma accidental o almenys indirecta revela al Ildefons i la Stéphane per mitjà de la comunicació d'instagram les accions sexuals del pare, l'acusat Frederic. Així, aquestes circumstàncies foren posades de relleu i constatades en data 29/04/2024, vers les 14:15 hores, per la psiquiatra de guàrdia de l'Hospital ORG000, Dra. Bonaventura, la qual evacuà l'informe d'assistència que obra als folis 26 i s., i que ratificà en l'acte del plenari.

Efectivament, la lectura i observació dels diversos xats d'instagram entre la menor Elena, amb els seus amics Ildefons (folis 221 i s) i Stéphane (folis 159 i s) produïts durant la tarda del diumenge 28/04/2024, els quals han estat ratificats pels mateixos a l'acte del plenari, porten a entendre la seqüència d'estrés en que es trobava la menor Elena, amb ideacions suïcides com a conseqüència de la por que li comportava estar a soles amb el seu pare a casa per raó dels abusos sexuals patits, que comportaren que els seus dos amics menors, a través de la mare d'en Ildefons, contactessin amb el professor Hans, reenviant-li les captures de pantalla de la conversa amb la menor Elena (folis 94 i s) entre les que s'afirmava que estava tancada al bany, que ja no aguantava més, que de petita el seu pare l'havia intentat violar, que vivia en un trauma i que cada cop que estava amb ell a casa a soles tenia por, pel que pensava que el millor que podia fer era matar-se per no patir més.

Així, davant la referida situació, el professor Hans, elevà la comunicació a les responsables del Lycée el mateix diumenge 28/04/2024, i, en data 29/04/204, dilluns, vers les 8:00 hores, Sòfia, Directora Principal, Laura, consellera principal d'educació, i Virtuts i Arlette, tècniques especialitzades en l'àmbit de l'educació social, s'informaren prop dels menors amics d' Elena, Ildefons i Stéphane; reberen a la seva mare; i, posteriorment a la pròpia menor, activant seguidament el Protocol d'Actuació Inmediata (PAI) avisant al Servei de Policia.

L'anterior seqüència de fets, exposada a l'acte del judici pels seus intervinents llevat de la persona d' Laura, quina declaració practicada en fase d'instrucció fou objecte de lectura, desvirtua les al·legacions de la representació lletrada de l'acusat Frederic conforme la seva filla menor Elena denunciés moguda per la seva intenció de sortir del domicili en base a l'autoritarisme dels pares malentès per raó de la seva rebel·lia adolescent, doncs, d'una banda, no és ella qui denuncia sinó els responsables escolars mitjançant l'activació del PAI, i, d'altra banda, la revelació dels abusos està documentada mitjançant els xats com accidental o accessòria en una conversa amb els seus amics en una situació de sotmetiment a un estrés intens amb idees autolitiques referents als pensaments intrusius viscuts per raó els abusos sexuals patits per part del seu pare.

Finalment, no es pot obviar que la menor Elena ja havia revelat les accions sexuals abusives del seu progenitor durant el mes de setembre o octubre de 2023 a la seva mare, confrontant directament al seu progenitor per raó de l'intent de penetració de l'any 2017, sense que aquesta en l'àmbit familiar li donés suport o recolzament, havent manifestat la progenitora per davant del Tribunal que no entenia perquè la menor no es queixà a l'any 2017, és a dir, quan comptava únicament amb només 8 anys; circumstàncies i manifestacions que el Tribunal posa en relació amb les reaccions de la progenitora a la reunió amb les responsables escolars del dia 29/04/2024 que obren descrites a l'informe socioeducatiu evacuat conjuntament per Sòfia, Laura, Virtuts i Arlette (folis 15 i s), i que fou ratificat mitjançant la testifical de les mateixes al plenari llevat de la persona d' Laura que no comparegué.

Així les coses, el Tribunal considera plenament provada la manca de suport o protecció de la mare envers Elena, no únicament pels actes anteriors a l'abril del 2024, sinó que ensems per la seva conducta posterior a l'incoacó de les actuacions i l'empresonament de l'acusat Frederic, que oscil·lava entre el xantatge emocional referenciat pels informes de Serveis Socials i l'intent de comprar a la menor a través de regals, tal i com refereix la menor Lourdes en la seva declaració testifical a l'acte del plenari; o manifestant-li que es desfaria de la mascota de la menor amb l'afectació emocional important que li suposà efectivament, tal i com referiren les facultatives tractants ensems a la data del plenari.

També es constata pel Tribunal que la menor Elena ja denuncià a l'any 2023 els fets relatius a l'intent de penetració per part del seu pare de l'any 2017, malgrat fou en l'àmbit estrictament familiar, en el marc del qual se li havia d'haver donat satisfacció primerament a la seva protecció, raó per la qual, tampoc es veuen motius espuris en la seva actuació respecte d'aquest concret fet exposat novament en el transcurs dels dies 28 i 29/04/2024.

Finalment, coincideix el criteri del Tribunal en observar una manca de motius espuris en relació als fets més àmpliament descrits o detallats per la menor en la segona entrevista dels perits forenses i relatius a la fel·lació produïda en la posició sexual coneguda comunament com 69.

Efectivament, l'audició i observança de les tres gravacions de les seves declaracions porten a concloure l'exposat a la data el judici oral pel pèrit forense Kiko, és a dir, que durant el transcurs de la primera entrevista la menor ja anuncià la referida conducta sexual, sense que la comitiva judicial ni els pèrits forenses abundessin o aprofundissin en relació a aquest extrem; així, ja en la seva primera declaració la menor relatà, entre altres, "que ve imagenes de lo que su padre le hacía, su padre le tocaba los pechos, las partes íntimas, recuerda las partes de su padre ...".; detallant més explícitament en la segona exploració les referides seqüències viscudes.

Tanmateix, és també lògic concloure que cap interès podia tenir la menor Elena en augmentar falsament el seu discurs, afegint aquest concret extrem, donat que, d'una banda, ella es trobava ja ingressada al CRAE, d'altra banda, el seu pare restava ingressat ja en presó, i, finalment, les visites amb sa mare restaven ja institucionalitzades i sota supervisió.

CONSIDERANT SISÈ.- En relació a la solidesa de les manifestacions de la víctima que incriminen a l'acusat, que es consideren han de ser persistents, plurals, sense canvis substancials d'unes a les altres i sense ambigüitats i contradiccions.

En el cas concret examinat, observa el Tribunal que la menor Elena sempre explica el mateix, és a dir, que el pare li ha fet tocaments i que l'ha violat entre els 4 i els 11 anys; i així ho ha referit de forma constant i uniforme:

.- primerament, als seus pares en el transcurs de la discussió familiar del setembre-octubre 2023; quan el seu pare va renyar a la menor perquè havia fet dos petons al seu tiet a la galta, i la menor va reprotxar-li al seu pare "y tu qué? Lo que me has hecho...", i malgrat la mare no la creu, la menor li diu "el papa está intentando meter".

.- segonament, el diumenge 28/04/2024, a la tarda i mentre restava tancada al bany de casa seva amb forrellat durant aproximadament dues hores, als seus amics més íntims, Ildefons i Stéphane, de forma indirecta, mitjançant la conversa de xat d'instagram que es poden llegir completament mitjançant la documental que obra incorporada als folis 221 a 246 i 159 a 187 respectivament, en les que, entre d'altres, revela el temps de quatre anys que porta soportant-ho sense denunciar-ho des de que es va aturar i les seves idees autolítiques (folis 165 i 225, 228 i 229); la por respecte del seu pare quan està amb ell sola a casa, l'actitud front a ella de la seva mare i la sensació d'aïllament social i d'abandonament de la seva família (folis 166, 167 i 226); les agressions de caràcter sexual del seu pare i les conseqüències de credibilitat front a la seva família extensa pel posicionament efectiu de sa mare (foli 171 bis a 173, 235 i 236), les conseqüències envers els seus pares d'explicar-ho (folis 179 i 180) o vers ella mateixa (foli 183, 185, 231 i 240 a 242); el temps que li queda fins la majoria d'edat de tres anys per poder marxar de casa (foli 230) o els motius pels quins no s'ha queixat abans o l'ha denunciat (foli 239); mantenint el mateix relat exposat en essència, a la seva amiga Elisabet;

.- tercerament, el dilluns dia 29/04/2024, durant el matí, a l'entrevista mantinguda al Lycée amb Sòfia, Laura, Virtuts i Arlette, les qual redactaren conjuntament l'informe socioeducatiu que obra als folis 15 i s, que fou ratificat mitjançant la testifical de les mateixes al plenari llevat de la persona d' Laura que no comparegué, i activaren el PAI avisant al Servei de Policia, recollint a la menor a l'infermeria del centre escolar en constatar que estava molt afectada i plorava molt, que tenia la cara desencaixada, trobant-se descomposta i molt trista, i amb por de tornar a casa seva pels records intrusius que li produien els fets relatats i per la por que tenia del pare.

.- en quart lloc, en data 29/04/2024, vers les 14:15 hores, a la psiquiatra de guàrdia de l'Hospital ORG000, Dra. Bonaventura, la qual evacuà l'informe d'assistència que obra als folis 26 i s., i que ratificà en l'acte del plenari.

.- cinquenament, a la psiquiatra tractant a la que derivà per via d'urgència la Dra Bonaventura, la Dra. Rebeca, especialista en psiquiatria infanto juvenil;

.- sisenament, a la psicòloga tractant Albertina; i,

.- finalment, en el marc del procediment judicial, en les diverses declaracions prestades com a proves preconstituïdes als perits forenses Francesca i Kiko; declaracions que foren sotmeses a contradicció de totes les parts intervinents en el procediment amb les degudes garanties de tranquil·litat per a la menor segons els estàndards convencionalment i legal establerts per tal d'evitar, en lo possible, la doble victimització que pot comportar el propi procés judicial.

Així, en relació als fets concrets en que el progenitor va referir-li que el seu penis era un Chupa-chups, i que se'l posés a la boca i xuclés, no hi ha cap manca de consistència en el relat de la menor perquè hagi estat explicat més explícitament en el transcurs de la seva segona declaració preconstituïda, doncs, d'una banda, ja fou anunciat per aquesta en la seva primera entrevista sense que la comitiva judicial o els périts forenses preguntessin més sobre aquest extrem concret, tal i com exposà el propi périt forense Kiko a la data del judici, i es pot efectivament observar de l'examen de les gravacions de transcurs i evolució de les tres entrevistes; d'una altra banda, els périts forenses exposaren com en certes víctimes la reacció o exposició dels fets és molt dispar segons la seva pròpia personalitat; així, front a successos d'una gravetat com aquesta, una persona de les característiques psicològiques i de caràcter com la Elena, introvertida, tímida, que presenta ensems un cert aplanament o dissociació, té dificultats d'expressar-lo, dificultats que es van diluint conforme es troba més còmoda o en una situació de major coneixença i confiança amb els professionals que l'entrevisten.

Tanmateix, remarca el Tribunal que els diferents professionals que han intervingut, han exposat en l'acte del plenari que cadascun d'ells ha portat a terme una activitat concreta respecte de la menor, evitant, d'una banda, una revictimització de la menor innecessària més enllà de conèixer aquells aspectes que eren necessaris per a la seva concreta funció envers la mateixa, i, d'altra banda, evitar una contaminació del seu relat.

Així, la referida coordinació ha permés que les professionals del centre educatiu portessin a terme una primera protecció de la menor amb l'activació del PAI i la seva posta en seguretat, física i de salut; la Dra. Bonaventura, constatats els símptomes que presentava la menor i havent-li referit aquesta els abusos sexuals entre els 4 i 10 anys aproximadament per part el progenitor, la derivà d'urgència a la que seria la seva psiquiatra tractant, Dra Rebeca, especialista en infants i adolescents; que al seu torn la derivà a la seva psicòloga tractant, Sra. Albertina, sense que cap dels intervinents aprofundís innecessàriament en el relat de la menor en no ésser necessari per al tractament de la seva salut mental o el seu tractament psicològic, nogenmenys, el seu relat es mantingué en allò que era essencial inalterat i de forma constant coherent.

Efectivament, resulta cert que la menor víctima no dóna molts detalls de les situacions viscudes, però això ha de ser posat en relació amb la pròpia i concreta personalitat de la menor Elena, que ha estat definida per tots els facultatius que han intervingut amb la mateixa com de caràcter tímid, introvertit i reservat, poc comunicativa o expressiva, fent menció al seu nucli cultural de referència, i com que no dona respostes llargues a les preguntes que se li efectuen, coincidint ensems tots ells que la menor presentava cert aplanament que responia a una dissociació com a eina de defensa psicològica front als abusos patits.

En aquest sentit s'han pronunciat de forma coincident les facultatives de la salut tractants com són la psiquiatra Dra. Rebeca i la psicòloga Albertina, així com els perits forenses Francesca i Kiko; però ensems els professionals del Lycée, Sòfia, Laura, Hans, Virtuts i Arlette, que la defineixen com una alumna transparent, és a dir, que no desitja destacar socialment, de caràcter més aviat tímida i reservada que extrovertida, i que no tenia anotacions a nivell escolar destacables per mancances d'actitud o comportament amb els companys o professors. Circumstàncies que han estat posteriorment confirmades pels succesius informes del CRAE i que contradiuen frontalment les manifestacions dels progenitors en relació a les conductes disocials o de caràcter disruptives o de rebel·lia de la menor, desvirtuant-les en tota la seva extensió o, almenys, motivació i origen.

Considera la representació lletrada de l'acusat Frederic que existeix una certa imprecisió en el relat prestat per la Elena, no obstant, a fi de centrar els conceptes rellevants a examinar a tal efecte, cal recordar que, de conformitat amb la jurisprudència establerta, entre d'altres, per la referida Sentència 15-2025 dictada en data 30/06/2025 per la Sala Penal Tribunal Superior de Justícia, en el seu CONSIDERANT III: "Abans de l'examen de les preteses contradiccions, és necessari posar de relleu que la persistència en el relat, no exigeix una repetició idèntica dels fets, sinó l'absència de contradiccions en allò que és substancial i rellevant, que és el que pel seu impacte psicològic, es grava en la memòria de la persona víctima d'un succés traumàtic. Per això, el canvi d'ordre en la successió dels fets, la seva ampliació quan no afecten a la significació substancial del que s'explica, la modificació del vocabulari i de la sintaxi, i fins i tot les contradiccions entre el que es declara en diferents moments processals, com a conseqüència dels canvis lògics que en el record, produeix el transcurs del temps, no afecten a la credibilitat sempre que no denotin una tendència a la fabulació.".

Així, cal observar amb caràcter general que els pèrits forenses Francesca i Kiko conclogueren que la Elena no presentava una tendència a la fabulació, descartant la simulació en no detectar cap mentida ni una personalitat de faltar a la veritat; i, la psiquiatra de guàrdia de l'Hospital ORG000, Dra. Bonaventura, manifestà en l'acte del plenari que no va pensar per a res que la Elena estigués simulant, recollint en el seu informe d'assistència (folis 26 i s.) que presentava un "discurs fluid i coherent sense alteracions en la forma ni el contingut.".

En aquest ordre d'idees, tal i com s'ha dit, considera la representació lletrada de l'acusat Frederic que existeix una certa imprecisió en el relat prestat per la Elena sobtant-li que ningú (amics o mare) hagués detectat cap comportament anòmal vers la Elena, malgrat haver patit abusos sexuals dels 4 als 11 anys, així com que si no ho entenia com un comportament anòmal no hagi expressat res durant tot aquest temps doncs els nens de 4 anys no modulen les seves paraules. Així, considera igualment que totes les persones que han vingut a declarar manifesten que fins un mes abans de la denúncia, és a dir, a l'abril del 2024, la Elena presentava un comportament normal i feliç, no existint un canvi de comportament o de caràcter des de l'incident del setembre-octubre de 2023.

No pot compartir aquests extrems el Tribunal, doncs no és cert que fins al mes d'abril de 2024 la Elena presentés un comportament normal i feliç, i així es desprèn de les pròpies declaracions dels progenitors i dels amics que han comparegut a la data del judici oral, els quals detallen una situació prèvia a la denúncia de rebel·lia per part de la menor, acompanyada entre d'altres de conductes consistents en fugides del domicili o d'ausències no consentides pels pares durant els caps de setmana; o, crisis d'ansietat i angoixa que li ocasionaven en ocasions que perdés el sentit, desmaiant-se; circumstàncies aquestes que han estat corroborades posteriorment a través de la documental incorporada dels informes dels diferents departaments de serveis socials que han acollit o acompanyat a la menor; així com l'aportada pels facultatius que han pogut fer el seguiment de la menor amb posterioritat a la incoació de la present causa, havent-se de destacar que una volta ingresada al CRAE la menor no ha presentat cap altra conducta disruptiva, de risc o rebel·lia.

Tanmateix, destaca el Tribunal que, lamentablement, no és aliena a la realitat que experimenten els menors objecte d'abusos o agressions sexuals conforme les referides conductes no són revel·lades fins a una eventualitat sobrevinguda, en moltes ocasions molts anys amb posterioritat a les dates de producció dels fets, essent totalment aleatori que els infants puguin espontàniament exterioritzar, exposar o descobrir a tercers per via de manifestacions diverses els fets en no tenir consciència de la seva anormalitat i il·licitut. Igualment, no resulta estrany que una volta coneguda o apresa aquesta anòmala i perversa relació paternofilial per part del menor, per motius, entre d'altres, de vergonya o culpabilitat malentesa no revelin els fets a tercers fins a molts anys amb posterioritat, i, en ocasions, això no succeeix mai. Exponent de la pràctica processal d'aquest fenòmen o realitat social és la previsió del legislador en relació a l'excepció del còmput o determinació dels dies a quo de la prescripció dels delictes contra la llibertat sexual ( article 82 paràgraf segon del Codi penal ), la qual es difereix expressament fins a la majoria d'edat o fins a la mort del menor si no assolís aquesta.

Considera igualment la representació lletrada de l'acusat Frederic que constitueixen imprecisions en el relat donat per la menor que:

a.-) refereix a la prova preconstituida que els tocaments es produïen a l'habitació i als professionals del Lycée els hi diu que al menjador.

Malgrat això, constata el Tribunal que no existeix aital diferència, doncs el que la menor explica és que les situacions d'abús sexual es produïen al domicili, i de la lectura de l'informe socioeducatiu elaborat per Sòfia, Laura, Virtuts i Arlette, en data 29/04/2024 es deriva que "Comenta que a la nit tenia por sovint i quan anava a dormir amb els seus pares li passaven aquests incidents amb el pare. Quan el pare la començava a tocar la nena se n'anava a dormir al menjador.".( foli 16).

b.-) en quant a la temporalitat, en un moment refereix que dos o tres cops al mes, i, desprès, manifesta que succeïen però potser no tots els mesos; i, a la segona prova preconstituida, diu que redorda uns cinc, sis cops en total, i després, a la mateixa prova preconstituida, es diu que passava dos o tres cops l'any però que havia anys que no passava res; i, finalment, la Lourdes ha declarat que li va dir que el seu pare estava tornant a intentar fer-ho.

Així, constata el Tribunal que, d'una banda, les diferents expressions temporals o de frecuència expressades per la menor no són diferències substancials, doncs ho són com a resposta a les diverses qüestions que li són plantejades pels pèrits forenses, i, d'altra banda, corresponen a un extens lapse temporal determinat entre els anys 2013 i 2020 quan la menor tenia entre 4 i 11 anys, existint així diversitat de paràmetres sobre la frecuència i els actes sexuals produïts, essent doncs plenament coherent l'exposat per la menor, i en cap cas afectant al nucli o essència del relat prestat.

Finalment, les manifestacions de referència de la menor Lourdes respecte de que el pare ho estaria tornant a intentar, d'una banda, no han estat confirmades ni negades per la menor Elena, no essent en conseqüència contradictòries amb les per ella prestades; i d'altra banda, observa el Tribunal que la psiquiatra de guàrdia de l'Hospital ORG000, Dra. Bonaventura, en el seu informe d'assistència de data 29/04/2024 (folis 26 i s.) exposa que la menor "refereix sentir-se insegura a casa, intenta evitar estar amb el pare a soles. Diu que quan entra a casa té por de que li passi alguna cosa dolenta i va compartir els antecedents descrits (abusos sexuals) amb el seu grup d'amics que li van aconsellar fer denúncia de la situació."; grup d'amics del que forma part la Lourdes i que fa compatibles ambdues declaracions.

c.-) en relació als fets concrets de l'any 2017, en una declaració diu "que no, que no, para" però en la mateixa declaració va dir que es va moure i poc més.

Considera el Tribunal que les expressions d'oposició de la menor a fi d'aturar la greu conducta sexual del seu progenitor són coherents i no semblen les seves manifestacions contradictòries o excloents entre si al Tribunal, si més no apareixen com eventualment complementàries o accessòries, i més en relació al supòsit concret examinat de l'episodi de l'any 2017 d'intent de penetració que ha estat confirmat per ambdós progenitors com a motiu de la discussió familiar produïda durant el mes de setembre o octubre de 2023.

d.-) en relació als tocaments als pits, certament Frederic es cuidava de la seva filla i la banyava, tocant-la sense ànim libidinós i sobre uns pits que no estaven desenvolupats per l'edat.

Constata el tribunal que, malgrat ambdós progenitors posen de manifest que l'acusat Frederic es cuidava de la seva filla, especialment durant les tardes en que ell no treballava i la mare sí, ja sigui fent-li el berenar o el sopar o dutxant-la quan convenia, no existeix una acusació en la present causa per motiu de tocaments en aquell moment del bany de la menor, donat que aquesta no els ha descrit en cap moment sota aquestes circumstàncies.

e.-) els traumes que tenia la Elena eren per agressions físiques, no agressions ni abusos sexuals.

Considera el tribunal, com s'ha exposat amb anterioritat, que el terme "traumes" referit per la menor és relatiu als pensaments intrusius de reviure els fets soferts, en aquest cas els abusos sexuals, sense perjudici de que els maltractaments físics o verbals que es poguessin donar simultàniament hagin coadjuvat a incrementar la simptomatologia d'estrés posttraumàtic que presentava la menor per les situacions patides.

f.-) la menor situa els fets a l'hora de dinar o per la tarda a partir de les 16:00 hores, i, d'una banda, la certificació de l'escola francesa a la que assistia constata que estava en aquell horari al menjador escolar de dilluns a divendres, i, d'altra banda, l'extracte de punts de la CASS de Frederic demostra que en part dels anys examinats tenia dues feines que impossibilitava el contacte en no coincidir amb la menor.

Considera el Tribunal respecte d'aquests extrems que la prova documental consistent en els punts de cotització de la CASS (folis 387 a 393), examinat el termini de referència, anys 2013 a 2020, permet concloure sense cap dubte la possibilitat de coincidència temporal de la menor i el seu progenitor en el domicili familiar durant les tardes amb independència de si mantenia una o dues ocupacions laborals.

Efectivament, de la referida documental es conclou que l'acusat Frederic manté dues ocupacions laborals diferenciades parcialment durant els anys 2013 i 2014 i totalment durant el transcurs del 2015, no obstant, una d'aquestes ho és sempre a temps parcial o únicament mitjançant la realització d'extres no fixos donats els imports cotitzats que no assoleixen el salari mínim. Tanmateix, entre els anys 2016 i 2020, l'acusat Frederic només treballava en una feina.

Igualment, les declaracions prestades per la progenitora a la data del judici oral confirmen la coincidència temporal durant les tardes per part de l'acusat amb la menor, de la qual es cuidava al domicili fins que ella retornava del seu treball al Pyreenes a darrera hora, vers les 21:00 hores. Així, Vanessa també confirmà en la seva declaració que quan la menor tenia vacances era cadasdacun dels progenitors qui es cuidava de la mateixa segons disponibilitat de les pròpies vacances o dies festius, alternant-se indiferentment aquesta funció amb l'acusat Frederic, circumstància aquesta que desvirtua o fa indiferent que la menor dinés a l'escola durant el període lectiu, doncs coincidia ensems amb el seu pare durant les vacances escolars o els dies festius en que sa mare treballava.

g.-) en moltes ocasions era la menor que anava a buscar als seus pares per anar a dormir amb ells.

L'ambivalència emocional de la menor en relació al seu pare, l'acusat Frederic, ha estat àmpliament analitzada en anteriors considerants als que ens remetem.

h.-) en relació a la broma dels pantalons, van succeir quan la menor tenia ja 14 anys, i, suposadament, no estava bé, doncs malgrat hauria de tenir cert rebuig no va ser així, perquè es va apropar al seu progenitor i va baixar-li els pantalons en presència de la mare i el avi perquè se li veiés el cul, i tots van riure.

L'ambivalència emocional de la menor en relació al seu pare, l'acusat Frederic, ha estat àmpliament analitzada en anteriors considerants als que ens remetem, doncs ja s'ha explicitat els motius que expliquen aquesta ambivalent relació entre la menor i el seu pare per part dels seus facultatius tractants, psiquiatra i psicòloga, i els pèrits forenses; motius que expliquen i abasten ensems les eventuals bromes que en el sí del nucli familiar es poden produir entre la filla adolescent i el seu pare en presència de la seva mare i el seu avi sense que en cap moment aquestes accions puguin considerar-se d'entitat suficient a fi de qüestionar o posar en dubte el relat d'abús sexual per part de la menor.

CONSIDERANT SETÈ.- En relació a la corroboració del testimoni de la víctima per dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni considera el Tribunal la concurrència dels següents:

a.-) la psiquiatra de guàrdia de l'Hospital ORG000, Dra. Bonaventura, en el seu informe d'assistència de data 29/04/2024 (folis 26 i s.); la psiquiatra, Dra. Rebeca en el seu informe de data 23/07/2025 (foli 719) i la psicòloga Albertina en el seu informe de data 07/04/2025 (foli 604 i s.); així com els perits forenses Francesca i Kiko, en el seu informe pericial de data 21/10/2024 (folis 291 i s.), tots els quals foren ratificats a la data del judici oral i sotmesos a plena contradicció de les parts, posaren de relleu que la menor Elena va patir trastorn d'estrès posttraumàtic i trastorn adaptatiu d'ansietat, per raó d'aquests abusos perllongats en el temps, presentant com a conseqüència dels mateixos diversa simptomatologia posttraumàtica -encara avui activa- consistent en desitjos de mort i de suïcidi, no voler tornar a casa en sentir-se insegura al domicili familiar, conductes evitatives i no voler restar sola amb el seu pare, atacs d'ansietat, por, pensaments intrusius recurrents, símptomes dissociatius, estat d'alerta permanent, dificultats de concentració i memòria a curt termini, dificultats d'establir vincles de confiança amb adults i bloqueig d'expressió d'emocions, i alteracions de la cognició i de l'estat d'ànim, que han necessitat i encara necessiten de seguiment d'un tractament psicològic.

b.-) l'informe pericial de data 21/10/2024 (folis 291 i s.), evacuat pels perits forenses Francesca i Kiko, el qual fou ratificat a la data del judici oral i sotmés a plena contradicció de les parts, conclou que la declaració de la menor Elena és probablement creïble en base a l'anàlisi de credibilitat de testimoni mitjançant el Statement Validity Assessment (SVA) de Steller i Kohnken, 1989; tot exposant simptomatologia posttraumàtica compatible amb una vivència traumàtica, com pot ser un abús sexual; i tenint en compte el seu estat emocional es recomana continuar amb els seguiment psicològic individual i la intervenció familiar ja iniciada.

No comparteix el Tribunal el criteri de la representació lletrada de l'acusat Frederic quan remarca que la pericial forense valora majoritàriament l'episodi del 2017, que havent estat valorat com probablement creïble, no ha determinat que certament el relat de la menor fos creïble ja que únicament 8 de 19 ítems són afirmatius, i la resta són de compliment parcial o negatius; doncs no es poden extreure les conclusions negatives preteses, d'una banda, limitant la pericial als fets ocorreguts durant l'any 2017, doncs abasten tots els referits per la menor en el marc de les tres entrevistes; i, d'altra banda, de concloure una determinació de negació de credibilitat del testimoni en base a la pericial practicada.

Efectivament, tal i com exposaren a la data del judici els pèrits forenses, la catalogació en base al compliment o no, i total o parcial al seu torn, dels items examinats en el marc de la valoració permet una consideració de l'anàlisi de credibilitat del testimoni que ha de ser posada en context amb la resta de circumstàncies concurrents, però, en cap cas, una consideració del relat de l'adolescent com a probablement creïble comporta que no s'ha determinat que certament el relat de la menor fos creïble.

Considera igualment la representació lletrada de l'acusat Frederic en relació al test que valora l'escala d'ansietat, que els perits han manifestat que ha estat invalidat per quant el nivell de mentida és molt elevat, entenent la defensa de l'acusat Frederic que aquesta circumstància és rellevant perquè no pot demostrar la simptomatologia pels fets descrits per la menor, ja sigui de maltractaments o d'abusos sexuals.

Certament, constata el Tribunal en relació al CMAS-R: Escala d'Ansietat Manifesta en nens, conforme exposen els pèrits al seu informe que: "La puntuació en l'escala de mentida és un indicador d'imprecisió en les respostes obtingudes i per tant la informació que es recull en les respostes no és real i no es poden tenir en compte la resta dels resultats. La interpretació d'aquesta escala és que la desitjabilitat social és molt alta, és a dir que la Elena s'ha volgut mostrar millor del que realment està i que les seves respostes són un mecanisme de defensa. Per tant, els resultats obtinguts en la resta de les escales no són interpretables i probablement la Elena experimenta una ansietat més alta del que informa en aquesta prova." (foli 295).

Així les coses, semblen les respostes de la menor enmascarar una situació d'ansietat real major a la presentada pels resultats de les proves, i malgrat no siguin interpretables, si que disposa el Tribunal de les diferents manifestacions dels facultatius tractants de la mateixa conforme les crisi d'ansietat i angoixa li han comportat en ocasions inclús pèrdues de consciencia, episodis aquests també confirmats per les declaracions dels seus companys.

c.-) especial rellevància considera el Tribunal atorgar-li a l'incident ocorregut en el si del domicili familiar durant el mes de setembre o octubre de 2023, quan la menor recriminà al seu pare, en presència de la mare, els actes d'intent de prenetració ocorreguts durant l'any 2017 coincidint amb una situació de recuperació post quirúrgica d'aquesta.

Així, malgrat el pare nega els fets, reconeix la realitat de la situació de qüestionament per part de la menor sense donar una explicació lògica a aital succés, i, la progenitora, més enllà de reconèixer ensems la realitat de la discussió, explicà en data 29/04/2024 la mateixa a les professionals del Lycée, Sòfia, Laura, Virtuts i Arlette, tal i com es descriu a l'informe socioeducatiu redactat per aquestes (folis 15 i s.).

Doncs bé, després d'expressar que "des de l'octubre-novembre la seva filla ha canviat totalment de conducta cap a ella, no parlar i quan ho fa s'expressa violentament.", així com diverses incidències conductuals de la filla relatades per la mare, s'informa que:" Durant la reunió s'exposa a la mare la versió dels companys i explica: Cap a l'any 2016-2017 van haver d'operar la mare de la vesícula, la Elena tenia uns vuit anys. En aquell moment dormien el pare amb la filla i la mare a un llit a part. Tots a la mateixa habitació. En una ocasió la nena li va explicar a la seva mare que el seu pare l'havia intentat violar. La mare li va preguntar si la va arribar a penetrar i la nena li va dir que no. Diu que es va qüestionar anar a la policia, però quan va confrontar el pare, el pare li va explicar que es va confondre i que es va pensar que estava amb la seva dona i quan es va adonar que era la petita va parar. La mare el va creure i minimitza l'agressió. Diu que ho va parlar amb la seva filla i entre tots dues van decidir no denunciar."

Observa el Tribunal que, d'una banda, Sòfia, Directora Principal, Laura, consellera principal d'educació, i Virtuts i Arlette, tècniques especialitzades en l'àmbit de l'educació social, reberen a la mare; i, posteriorment a la pròpia menor, essent en conseqüència l'anterior relat l'exposat per la progenitora en origen, sense l'intervenció de la menor, d'altra banda, les quatre professionals del centre escolar han prestat declaració, ratificant en l'acte del plenari Sòfia, Virtuts i Arlette, que fou la mare qui els explicà que va confrontar el pare, i, en demanar-li, aquest li manifestà que s'havia confós amb ella, així com que en definitiva minimitzava o banalitzava els fets per quant segons refereix Virtuts els va dir literalment "però esto no es grave, no le introdujo el pito"; i, finalment, que la mare a la data del judici exposa al Tribunal que fou ella qui li digué al pare si s'havia equivocat, negant-ho aquest, manifestació a la que no se li dona credibilitat front a l'exposat per les professionals escolars que qualificaren de rocambolesca la reunió i de pel·lícula la reacció de la progenitora.

d.-) les reaccions de rebel·lia de la menor Elena, que és nascuda en data NUM002/2009 coincideixen temporalment, segons es cregui la versió canviant de la progenitora que foren a partir dels 14 anys (declaracions d'instrucció) amb l'incident de l'any 2023 o dels 12 anys (declaració en plenari) amb l'assumpció del coneixement a través dels cursos d'educació sexual rebuts al centre escolar conforme la total anomalia i inadequació dels actes portats a terme envers ella pel seu pare, el que, segons exposaren les psiquiatres i psicòlogues a la data del judici oral, té tot el sentit del rebuig que presentava front a la persona que, havent-la d'haver protegit, no la cregué.

e.-) les circumstàncies de la revelació, el diumenge 28/04/2024, a la tarda i mentre restava tancada al bany de casa seva amb forrellat durant aproximadament dues hores, als seus amics més íntims, Ildefons i Stéphane, de forma indirecta, mitjançant la conversa de xat d'instagram que es poden llegir completament mitjançant la documental que obra incorporada als folis 221 a 246 i 159 a 187 respectivament, en les que, entre d'altres, revela el temps de quatre anys que porta soportant-ho sense denunciar-ho des de que es va aturar i les seves idees autolítiques (folis 165 i 225, 228 i 229); la por respecte del seu pare quan està amb ell sola a casa, l'actitud front a ella de la seva mare i la sensació d'aïllament social i d'abandonament de la seva família (folis 166, 167 i 226); les agressions de caràcter sexual del seu pare i les conseqüències de credibilitat front a la seva família extensa pel posicionament efectiu de sa mare (foli 171 bis a 173, 235 i 236), les conseqüències envers els seus pares d'explicar-ho (folis 179 i 180) o vers ella mateixa (foli 183, 185, 231 i 240 a 242); el temps que li queda fins la majoria d'edat de tres anys per poder marxar de casa (foli 230) o els motius pels quins no s'ha queixat abans o l'ha denunciat (foli 239); mantenint el mateix relat exposat en essència, a la seva amiga Elisabet.

f.-) la prova documental consistent en els punts de cotització de la CASS (folis 387 a 393), donat que examinat el termini de referència, anys 2013 a 2020, permet concloure sense cap dubte la possibilitat de coincidència temporal de la menor i el seu progenitor en el domicili familiar durant les tardes amb independència de si mantenia una o dues ocupacions laborals.

g.-) Considera la representació lletrada de l'acusat Frederic en relació a la pericial efectuada pel Dr. Bernard en data 31/01/2025, que se li ha fet el test MISSA, per persones que estan implicades en delictes contra la llibertat sexual, i que el resultat va ser negatiu; així com que el pèrit manifestà que en la seva experiència era probable que una persona immersa en aquestes infraccions donés positiu, i que segons la literatura científica es donava en un 65% d'aquests casos.

Nogensmenys l'anterior, remarca el Tribunal que el Dr. Bernard posà de manifest que el percentatge descrit en la literatura científica ho és en relació a una massa crítica que no es trobava en la situació jurídica de l'acusat Frederic, raons per les quals no es consideren extrapolables aquests al supòsit examinat.

CONSIDERANT VUITÈ.- En relació a les conductes de maltractaments imputades a l'acusat Frederic subratlla el Tribunal que, malgrat ésser acceptades per la seva representació lletrada, són negades tals accions per part de l'acusat Frederic, no únicament en les seves declaracions, sinó inclús en l'ús de la seva darrera paraula a la data de la vista oral.

Nogensmenys, considera el Tribunal l'existència de prova en relació a les agressions produïdes per part de l'acusat Frederic en l'àmbit del domicili familiar envers la filla menor Elena per, d'una banda, les declaracions prestades per aquesta, segons les quals el seu pare l'agredia al cul o les cames mijançant cops, entre d'altres, amb una escombra. Efectivament, les declaracions de la menor en aquest sentit són corroborades per les observacions constatades en els diversos informes emesos pel Centre Residencial d'Acció Educativa La Gavernera (CRAE) que obren a l'expedient de jurisdicció de menors 1000012/2024, incorporat a la present causa com a documental, de dates 12/06/2024 (folis 441 i s), i 30/10/2024 (folis 552 i s); en relació a les seves pors davant de les reaccions desproporcionades dels adults front a les seves faltes.

D'una altra banda, són confirmades ensems per les prestades per la progenitora Vanessa en similar sentit a l'acte del plenari, tot i manifestant que les agressions per part del pare a la filla comuna menor es produïen amb cops al cul mitjançant la mà, una sabatilla o un pal d'escombra perquè la menor no es volia excusar; conductes, totes elles, que s'incardinen al tipus descrit a l' article 114.1 paràgraf 2 del Codi penal que sanciona, entre d'altres, els actes de violència física produïts dins de l'àmbit domèstic sobre aquelles persones que siguin especialment necessitades de protecció, entre d'altres, els descendents de l'autor, i de forma punitiva agreujada quan es realitzin sobre un menor o en la seva presència.

Així, escau recordar al respecte l'obligació que els acords internacionals relatius als drets dels menors ratificats pel Principat (Conveni Internacional dels Drets dels Infants, Conveni Europeu de protecció del Menors, CEDAW) i desenvolupats per les diverses lleis nacionals d'aplicació imposen als òrgans jurisdiccionals com a poders públics de garantir als menors com a subjectes especialment vulnerables la seva protecció davant de qualsevol fórmula de violència, especialment al sí familiar.

CONSIDERANT NOVÈ.- Dels esmentats delictes majors continuats i menor n'és responsable en concepte d'autor, per haver realitzat personalment els fets punibles, en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi penal , l'acusat Frederic sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

CONSIDERANT DESÈ.- Pel que fa la determinació de les penes el Tribunal ha de tenir en compte, d'una banda, les penes mínimes i màximes legalment establertes per a cadascuna de les infraccions individualment considerades a fi de donar compliment al principi de legalitat; malgrat imposarà com a pena única la privativa de llibertat en tractar-se les infraccions contra la llibertat sexual considerades en caràcter continuat ( article 59 del Codi penal ); afectant així a un mateix bé jurídic protegit, i essent, ensems, la filla menor de l'acusat Frederic el mateix subjecte passiu per raó de l'infracció contra l'integritat física; així com, d'una altra banda, en virtut de l' article 56 del Codi penal , l'extremadament greu atac als valors o béns jurídics protegits que suposen les diverses conductes portades a terme per l'acusat Frederic envers la seva filla menor Elena; així com la seva extensió i reiteració en el temps; la necessitat primera de protegir i garantir el seu futur en seguretat i de la forma més satisfactòria possible com a víctima especialment vulnerable atesa la seva edat mitjançant l'acord de les penes complementàries que han estat sol·licitades de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima; d'inhabilitació dels drets de pàtria potestat, guarda i custòdia i dret de visites respecte de la menor víctima Elena fins a la seva majoria d'edat; i d'expulsió del Principat malgrat el seu temps de residència; el rebuig o dany social que efectivament representen aquestes conductes actualment; i, en conseqüència, garantir i donar compliment satisfactòriament als principis de prevenció, general i especial, de les penes de forma proporcional a les mateixes conductes.

En aquest ordre d'idees, ultra les disposicions de l' article 59 del Codi penal en relació a la major punició de les infraccions com a continuades quan es tracta d'ofenses contra la llibertat sexual d'una mateixa víctima, el delicte major d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima, tipificat i penat a l' article 147 apartats 1 i 3 del Codi penal té legalment prevista una pena de presó de dos (2) a set (7) anys; el delicte major d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació essent l'autor ascendent de la víctima, tipificat i penat a l' article 147 apartats 2 i 3 del Codi penal té legalment prevista una pena de presó de sis (6) a quinze (15) anys; i, el delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat, tipificat i penat a l' article 114.1 paràgraf 2 del Codi penal té legalment prevista una pena de presó de fins a dos (2) anys, que ha de ser impossada en la seva meitat superior quan la conducta s'hagi portat a terme envers un menor d'edat o en la seva presència; és a dir, que l'espectre de les penes privatives de llibertat legalment previstes pel legislador oscil·la en el cas examinat, almenys, entre els nou (9) anys i un (1) dia de presó i els vint-i-quatre (24) anys de presó.

Així, considera el Tribunal que, de conformitat amb les disposicions de l' article 56 del Codi penal , en atenció a les circumstàncies concurrents, tant de producció dels fets com les personals de l'acusat Frederic que han estat exposades i per a donar compliment als principis de prevenció especial i general les penes, en quant a la seva extensió són adequades, proporcionals i ajustades a Dret, les penes privativa de llibertat de QUINZE (15) ANYS DE PRESÓ; i les complementàries de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un període de dotze (12) anys; d'inhabilitació dels drets de pàtria potestat, guarda i custòdia i dret de visites respecte de la menor víctima Elena fins a la seva majoria d'edat; i d'expulsió del Principat per un termini de vint (20) anys, per raó del delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima, tipificat i penat a l' article 147 apartats 1 i 3 del Codi penal ; del delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació essent l'autor ascendent de la víctima, tipificat i penat a l' article 147 apartats 2 i 3 del Codi penal ; i del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat, tipificat i penat a l' article 114.1 paràgraf 2 del Codi penal .

En concepte de responsabilitat civil, de conformitat amb el que disposen els articles 90 i 94 del Codi penal , l'acusat Frederic indemnitzarà a la seva filla menor Elena en la quantia de QUINZE MIL EUROS (15.000 €) per raó del perjudici moral sofert, destacant-se de les testificals de la psiquiatra i la psicòloga tractants de la menor Elena, la Dra. Rebeca i Albertina, a la data del judici oral que va patir per raó d'aquests abusos perllongats en el temps trastorn d'estrès posttraumàtic i trastorn adaptatiu d'ansietat, relllevant-se diversa simptomatologia posttraumàtica -encara avui activa- consistent en desitjos de mort i de suïcidi, no voler tornar a casa en sentir-se insegura al domicili familiar, conductes evitatives i no voler restar sola amb el seu pare, atacs d'ansietat, por, pensaments intrusius recurrents, símptomes dissociatius, estat d'alerta permanent, dificultats de concentració i memòria a curt termini, dificultats d'establir vincles de confiança amb adults i bloqueig d'expressió d'emocions, i alteracions de la cognició i de l'estat d'ànim, que han necessitat i encara necessiten de seguiment d'un tractament psicològic.

CONSIDERANT ONZÈ.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174 , 175.2 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal , l'acusat Frederic ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Condemnar Frederic, com autor responsable d'un delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima; d'un delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació essent l'autor ascendent de la víctima; i del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat; sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal; a les penes de QUINZE (15) ANYS DE PRESÓ; i complementàries de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima Elena durant un període de dotze (12) anys; d'inhabilitació dels drets de pàtria potestat, guarda i custòdia i dret de visites respecte de la menor víctima Elena fins a la seva majoria d'edat; i d'expulsió del Principat per un termini de vint (20) anys; així com el pagament de les despeses processals causades.

Condemnar Frederic en concepte de responsabilitat civil, a indemnitzar a la seva filla menor Elena en la quantia de QUINZE MIL EUROS (15.000 €) per raó del perjudici moral sofert.

Contra la present sentència es pot interposar pel condemnat Frederic i pel Ministeri Fiscal recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la seva notificació, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de procediment penal .

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.