Delicte major continuat contra la dignitat humana

Sentència

Magistrats

NURIA GARCIA VAL CAROLINA BAILEN VILA MIRIAM DE ROSA PALACIO

Tribunal de Corts

Delictes Majors (Major d'edat) 6000053/2025

ORÍGEN: 9000019/2023 - 0

NIG: 5300543220230002361

SENTÈNCIA

Magistrades Sres.

Núria GARCIA VAL (Ponent)

Carolina BAILEN VILA

Míriam DE ROSA PALACIO

_____

___________

Andorra la Vella, a 17 de juny de 2026.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 6000053/2025 seguida pel presumpte delicte major continuat de discriminació de l' article 338.1.b del Codi Penal .

Acusat: Josep, nascut el NUM000 1985 a Portugal, fill de Valérie i Benjamí, de nacionalitat portuguesa i resident a Andorra amb document d'identitat BNI núm. XXXX, condemnat per Ordenança Penal de data de 25 de juliol de 2011 com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb una taxa d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang; per Ordenança Penal de data 26 de setembre de 2018 com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb una taxa d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang; per Ordenança Penal de data 9 de desembre de 2018 com a autor responsable d'un delicte menor de lesions que van requerir assistència al metge per a la seva curació; per Ordenança Penal de data 6 de gener de 2024 com autor responsable d'un delicte de lesions doloroses; i per Ordenança Penal de data 7 de febrer de 2024 com autor responsable d'un delicte menor continuat de consum de cocaïna i MDMA, en llibertat provisional en la present causa, defensat per la Lletrada Sra. Monique.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Nick.

Magistrada ponent Sra. Núria GARCIA VAL i redactora la Magistrada Sra. Míriam de Rosa Palacio.

RESULTANT PRIMER.- SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA, que en diverses dates indeterminades de l'any 2021, a l'interior del restaurant ORG000 de la localitat del Pas de la Casa, Josep va proferir expressions ofensives contra el que era en aquells moments el seu company de feina Romain, dient-li entre altres coses "sudaca de mierda"; i que el dia 23 d'abril de 2023, a l'interior del restaurant ORG001 ubicat a la localitat de Pas de la Casa també li va dir "sudaca de mierda"; en tots els casos davant actuals o antics companys de feina d'ambdós i amb la intenció d'humiliar-lo i de mostrar rebuig o hostilitat envers el seu origen.

RESULTANT SEGON.- .- El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major continuat de l' article 338.1.b del Codi Penal , del qual Josep n'és responsable en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que li sigui imposada una pena 18 mesos de presó condicional, amb un termini de 4 anys de suspensió de la condemna i abstenció de contactar amb la víctima durant 4 anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, quantifica la suma a indemnitzar al perjudicat Romain en l'import de 3.000 €.

RESULTANT TERCER.- La lletrada Sra. Monique, actuant en nom i representació de l'encausat Josep, està disconforme amb els fets relatats pel Ministeri Fiscal i amb la qualificació jurídica dels mateixos.

Sol·licita l'absolució de l'acusat i subsidiàriament manifesta que la pena interessada és excessiva i que no procedeix el pagament de cap indemnització.

CONSIDERANT PRIMER.- S'ha d'assenyalar en primer lloc, i en atenció al context fàctic sobre el que es projecta l'acusació, que cal excloure de la valoració probatòria els fets relatius a les injúries que s'afirmen proferides al carrer en data indeterminada de l'any 2022, donat que al tractar-se d' expressions ofensives que es denuncien abocades en una conversa privada entre els Srs. Romain i Josep -sense presència d'altres persones-, no podrien formar part del supòsit de fet del tipus penal descrit per l' article 338.1.b) del Codi Penal andorrà (el qual fa referència a les injúries públiques -"injuriï públicament"), fins i tot en el cas de que aquests concrets fets es consideressin acreditats.

En conseqüència, la valoració i examen de la prova queda circumscrita únicament als fets denunciats dels anys 2021 i 2023.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de l' article 338.1.b del Codi Penal , doncs ha quedat suficientment acreditada la concurrència de tots els elements configuradors d'aquest tipus penal.

Afirma el Sr. Romain que en diverses dates indeterminades de l'any 2021 el Sr. Josep -en aquells moments company de feina del restaurant ORG000 de localitat del Pas de la Casa- li va dir en aquell mateix restaurant "sudaca de mierda", i que el dia 23 d'abril de 2023, a l'interior del restaurant ORG001 ubicat a la localitat de Pas de la Casa li va dir "sudaca" i "panchito"". Aquestes accions les emmarca en un context de mala relació amb el Sr. Josep (mala relació que constitueix un fet indiscutit, ja que s'al·ludeix a ella per part de tots els declarants a l'acte del judici).

Per la seva banda, el Sr. Josep reconeix que en diverses ocasions ha insultat al Sr. Romain dient-li "porc" i expressions similars vinculades a la falta de neteja, perquè el Sr. Romain no era higiènic quan desenvolupava la seva tasca de cuiner, negant haver emprat insults de caire xenòfob o discriminatori i recolzant aquesta al·legació amb el fet de que la seva parella i el seu fill son estrangers, especificant que la seva parella és de nacionalitat xilena.

Davant aquestes versions oposades de denunciant i acusat, i després de valorar la resta de prova practicada a judici (declaracions testificals de Isabel, Denis, Virtuts i Eliseu), s'atorga una major credibilitat a la del Sr. Romain i s'interpreta que el relat del Sr. Josep és una mostra del exercici del seu legítim dret a defensa, pels següents motius:

1.- la versió del denunciant Sr. Romain ha estat coherent, detallada i lògica, i l'ha mantingut en els seus aspectes essencials des de l'inici del procediment, sense ambigüitats, vaguetats, generalitzacions ni contradiccions.

2.- no s'aprecia incredibilitat subjectiva en la posició del Sr. Romain evers l'acusat (aquest element s'ha de vincular amb l'existència d'un odi, ressentiment, venjança o enemistat entre víctima i acusat o la concurrència d'altres interessos que limitin l'aptitud de la víctima per generar certesa, com pot ser la voluntat de protegir un tercer o motivacions econòmiques). En el supòsit ara examinat no s'adverteix cap motiu d'incredibilitat prou sòlid com per afectar la fiabilitat de la versió del denunciant. El fet de que el Sr. Romain no mantingués amb el Sr. Josep una bona relació durant el temps en el que van treballar junts no pot comportar una manca total de credibilitat subjectiva i no guarda relació de proporcionalitat amb la presentació d'una possible denúncia falsa.

3.- el relat del denunciant està corroborat per les manifestacions de dues testimonis presencials, les Sres. Isabel i Denis, companyes de feina dels dos implicats, que expliquen haver escoltat al Sr. Josep en diferents ocasions mentre treballaven dir al Sr. Romain "sudaca de mierda" i "panchito", atorgant les seves declaracions versemblança al relat d'aquest últim. Així, i concretament:

* la Sra. Denis recorda haver escoltat el Sr Josep dir al Sr. Romain "sudaca de mierda" i expressions similars en vàries ocasions de l'any 2021 al restaurant ORG000, lloc en el que treballaven els tres en aquella època.

* la Sra. Fanny refereix que el dia 23 d'abril de 2023 es trobava dins del restaurant ORG001 ubicat a la localitat de Pas de la Casa treballant amb el Sr. Romain quan va presenciar com el Sr. Josep va aparèixer i va ensenyar el dit del mig al Sr. Romain, dient el Sr Josep al Sr. Romain "sudaca" i "panchito"

Els testimonis proposats per la defensa del Sr. Josep, Sra. Virtuts i Sra. Eliseu -que també van coincidir l'any 2021 treballant amb denunciant i acusat al restaurant ORG000-, expliquen que, si bé van presenciar algunes vegades el Sr. Josep insultar al Sr. Romain en considerar que aquest no era net com a cuiner, no van escoltar expressions xenófobes o discriminatòries. És evident que això resulta compatible amb la possibilitat de que en altres ocasions en les que els Srs. Virtuts i Eliseu no estaven presents (com les relatades per les testimonis Sres. Fanny i Denis) el Sr. Josep sí proferís insults de naturalesa discriminatòria contra el S. Romain.

Cal assenyalar que tots els testimonis han declarat sota jurament o promesa de dir veritat i que també tots ells s'han expressat de forma coherent i creïble, sense que es constati algun element significatiu que apunti a que estan mentint. El fet de que fossin companys de feina dels implicats, mantenint amb ells una relació més o menys propera, o fins i tot el fet de que la Sra. Denis hagi compartit pis durant un temps amb el Sr. Romain no constitueixen motius que puguin guardar proporcionalitat amb un delicte de testimoni fals (assenyalant a més que no és la declaració de la Sra, Denis la única que corrobora la versió del denunciant, ja que la Sra. Fanny sustenta també aquesta versió). Per tant, és possible que les Sres. Fanny i Denis presenciessin insults xenófobs i els Srs. Virtuts i Eliseu només insults d'un altre tipus, sense contingut discriminatori, i les declaracions dels Srs. Virtuts i Eliseu no resten força probatòria a les de les altres testimonis.

D'altra banda, oposa la defensa com a element que reforça la seva negativa als fets imputats que la parella de l'acusat és xilena, per és obvi que aquesta circumstància no exclou per se la possibilitat de que el Sr. Josep utilitzés expressions humiliants de tipus xenófob o discriminatori contra el denunciant.

Tanmateix, s'ha fet també referència en seu de plenari per la defensa a que l'animadversió mostrada per l'acusat contra el Sr. Romain estava motivada per la forma en la que aquest desenvolupava la seva tasca (en opinió del Sr. Josep no respectava unes necessàries condicions d'higiene). Cap consideració cal expressar en relació a aquesta qüestió ja que, fins i tot en el cas de que aquesta actitud poc higiènica del denunciant s'hagués provat, això no justificaria el desvalor de l'acció de l'acusat, donat que l'insult -xenófob o no- no és la via legal de resolució d'aquest tipus de conflicte (en el seu cas, correspondria haver-ho comunicat a la persona responsable de la gestió del negoci o a les autoritats competents en matèria de seguretat i higiene dels locals destinats a la restauració).

Resulta a més acreditat que les expressions van ser proferides davant de diverses persones, totes elles companys de feina del Sr. Romain, circumstància que configura la publicitat exigida pel tipus, en quant que van ser escoltades per altres persones a més d'aquella a la que anaven dirigides, augmentant així el sentiment d'humiliació i ofensa (ST TSJA de 30 d'octubre de 2023, ref 0047/23).

En conseqüència, i atorgant les dues declaracions testificals ja indicades versemblança a la versió del denunciant, escau considerar acreditat el relat expressat per aquest i entendre que en diverses dates indeterminades de l'any 2021 el Sr. Josep, al restaurant ORG000 de localitat del Pas de la Casa va insultar al Sr. Romain dient-li "sudaca de mierda", i que el dia 23 d'abril de 2023, a l'interior del restaurant ORG001 ubicat a la localitat de Pas de la Casa li va dir també "sudaca" i "panchito", en tots els casos davant actuals o antics companys de feina d'ambdós. D'aquesta manera, l'element objectiu del tipus penal objecte d'acusació s'ha provat.

Pel que fa a l'element subjectiu del tipus o intenció que guiava al Sr. Josep quan proferia aquests insults, aquesta s'ha d'identificar amb una intenció de mostrar rebuig o hostilitat envers el l'origen, ètnia o nacionalitat del Sr. Romain, a mode de discriminació verbal, i no només amb la finalitat simple d'injuriar, a la vista del contingut i naturalesa de l'expressió, que està clarament vinculada de forma ofensiva i humiliant amb l'origen nacional del denunciant i son per tant expressions que tenen una clara significació de rebuig envers els originaris de Sud-Amèrica. Aquest específic "l'animus iniurandi" o intenció de menysprear és el propi del delicte de de l' article 338.1.b) CP , inclòs dintre del títol dels delictes contra la Constitució perquè suposen un atac o vulneració del principi d'igualtat de les persones i de no discriminació, per raó, entre d'altres, del seu origen - article 6 de la Constitució -, i la Declaració de Drets Humans, quina vigència a Andorra proclama l' article 5 de la Constitució , que estableix que tots els essers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, de forma que menysprear algú per raó del seu origen atempta contra aquest dret i té la suficient rellevància per constituir el delicte objecte d'acusació.

CONSIDERANT SEGON.- De dit delicte major n'és responsable en concepte d'autor Josep, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal , com s'ha explicitat en la consideració jurídica precedent.

CONSIDERANT TERCER. A efectes de fixació de la penalitat, tenint en compte el disposat a l' article 56 del Codi Penal i en concret els antecedents penals de l'encausat, així com la pena assenyalada al delicte en l' article 338.1.b del Codi Penal , que determina la imposició de la pena de presó de 3 mesos a 3 anys, i atenent a més a que l'acció discriminatòria es va realitzar en diverses ocasions i té per tant un caràcter continuat, s'estima adient, en base al principi acusatori, imposar a Josep la pena de 6 mesos de presó condicional qualificada a no entrar en contacte amb Romain durant 4 anys, amb un termini de 4 anys de suspensió de la condemna.

CONSIDERANT QUART. Sol·licita el Ministeri Fiscal que en concepte de responsabilitat civil Josep indemnitzi al perjudicat Romain en l'import de 3.000 €.

Cal partir de la base de que la indemnització per perjudici moral té com a objectiu compensar el patiment o l'afectació a la dignitat humana i no té caràcter material, afectant béns intangibles. És evident que una injúria pública de caràcter discriminatori pot ser susceptible de provocar perjudici moral, però cal que existeixi algun element probatori sobre l'afecció o pertorbació de l'acció en l'ànim de la víctima (només es podrien excloure d'aquesta exigència supòsits d'extrema gravetat, com el dolor o el sofriment que produeix la pèrdua d' una persona molt propera, o el patiment de qui sobreviu a una lesió, perquè és aquesta una circumstància tan notòria que no requeriria de prova).

En el cas present no s'ha practicat cap prova dirigida a acreditar l' impacte o sofriment psíquic del Sr. Romain, i a això cal afegir que l'acció discriminatòria enjudiciada, si bé constitueix un delicte mereixedor de sanció penal, no té prou intensitat com per entendre que necessàriament ha comportat en la víctima un record irreversible o l' ha afectat de tal manera que l'impedeix retornar a una situació de dignitat igual a la tenia abans de rebre l'acció injuriant. Es desconeix què va sentir el Sr. Romain en el moment de ser víctima i quina ha estat la seva afectació durant el fet i després d'aquest, i no pot obviar-se el fet de que no va presenta denúncia immediatament, referint al ser preguntat per això que tenia altres coses a fer. En conseqüència, i davant el dubte sorgit en relació a si tal afectació va existir efectivament i el seu abast, no escau fer declaració relativa a la responsabilitat civil derivada del delicte objecte de condemna.

CONSIDERANT CINQUÈ.- D'acord amb el que estatueixen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal , l'acusat Josep ha de fer front al pagament de les despeses processals causades.

VISTES les disposicions legals citades i demés aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M :

Condemnar a Josep com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major continuat de l' article 338.1.b del Codi Penal , sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 6 mesos de presó condicional qualificada a no entrar en contacte amb Romain durant 4 anys, amb un termini de 4 anys de suspensió de la condemna, així com al pagament de les despeses processals causades.

Contra la present sentència, es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la notificació de la present, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal .

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.