Delicte major d'amenaces de mort reiterades i delicte menor d'obstaculització de l'execució de resolucions judicials.

Sentència

Magistrats

CAROLINA BAILEN VILA NADIA ALIS CIRERA ALEXANDRA TERES ERICH

Tribunal de Corts

Delicte major 6000067/2024

ORÍGEN: 2001196/2019 - 0

NIG: 5300543220190004431

S E N T È N C I A

Magistrats.

Carolina BAILEN VILA

Nàdia ALÍS CIRERA (ponent)

Alexandra TERÉS ERICH

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2026.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000067/2024 seguida per un delicte menor d'incompliment reiterat de resolucions judicials referent a les pensions alimentàries i un delicte major d'amenaces no condicionals de mort, previstos i penats als articles 427.2 i 143.2 del Codi Penal

És acusat Benjamí, nascut el dia NUM000 de 1992 a Tulua, Colòmbia, de nacionalitat colombiana, fill de XXXX i de XXXX, amb antecedents penals -no computables a efectes de reincidència-. Se'l jutja en rebel·lia processal en no haver comparegut tot i haver estat citat. El defensa la lletrada senyora Laura.

És part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Mgfca senyora Bàrbara.

És acusació particular la senyora Georgina que es representada per la lletrada senyora Mimount.

És ponent la magistrada senyora NÀDIA ALÍS CIRERA.

RESULTANT PRIMER: Són fets provats i així es declara que el processat Benjamí va mantenir una relació de parella amb Georgina, havent nascut fruit d'aquesta unió llur fill Mateu en data 14 de maig de 2014.

D'ençà el naixement del Mateu la relació de parella es degradà esdevenint el processat Benjamí molt agressiu, insultant i amenaçant a Georgina, en alguna ocasió davant del menor, dient que se l'emportaria a Amèrica Llatina, motiu pel qual Georgina va decidir cessar la convivència a l'octubre del 2015, i en data 6 d'octubre de 2016 -causa 6000018/2016- es dictà sentència de mesures paternofilials segons la qual s'establí, entre d'altres, l'obligació del processat Benjamí d'abonar mensualment l'import de 300 euros a la Sra. Georgina en concepte de pensió d'aliments.

Que degut al comportament agressiu del processat ia les manifestacions de por del menor envers el seu pare, la Sra. Georgina va presentar una demanda de mesures de protecció davant la Jurisdicció de Menors, havent-se decidit que les visites del pare amb el menor es veurien suspenses i passarien a ser tutelades pel Servei de Trobada Familiar per Aute de data 14.05.2021, tanmateix, el processat Benjamí ni va respectar les visites establertes amb el seu fill ni va fer front al pagament de la pensió d'aliments, incomplint de manera reiterada amb la pensió d'aliments que li fou imposada per Sentència del 6 d'octubre de 2016, ans al contrari continuà insultant i atemorint a Georgina quan la trobava pel carrer o mitjançant les xarxes socials dient-li, entre altres, en diferents ocasions: "me vas a pagar todo lo que me debes, muerta, tu solo vas a dejar de joder muerta", "me voy a ir a la carcel però a gusto por matarte a ti hija de puta", "Bua me bas apagar todo lo k me tas aciendo te lo juro por Mateu ija de puta", "Muerta", havent atemorit en una ocasió fins i tot al menor, llençant pedres a la finestra del domicili de Georgina, tot cridant: "hija de puta, os voy a matar" .

RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal considera que els fets són constitutius d'un delicte major d'amenaces no condicionals de mort reiterades i del delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials, referent a l'impagament reiterat de pensions alimentàries, previstos i penats als articles 143.2 -posat en relació amb l ' article 143.bis - i 427.2 del Codi Penal ; que el processat Benjamí n'és responsable en concepte d'autor i, no concorrent cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal, demana s'imposi a Benjamí la pena única de DOTZE (12) mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys i al pagament de les despeses processals.

El dia de la vista oral i a col·lació del temor persistent de la víctima, el Ministeri Públic demana ensems que s'imposi al processat la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima per un període de 8 anys.

RESULTANT TERCER: L'acusació particular es mostra conforme als fets i a la qualificació jurídica efectuats pel Ministeri Fiscal, precisant que als folis 247 a 249, es descriuen els antecedents del Sr. Benjamí; que es reitera en els fets descrits en l'escrit de querella i la carta redactada per la seva mandant que consta als folis 148 i següents explicant i resumint la seva vida; indica que al foli 296, consta un informe policial amb denúncia de la seva mandant contra Benjamí per amenaces telefòniques, en concret, el Sr. Benjamí li va dir : "a ti te voy a meter 5 tiros en sea cabez hija de puta, quien avisa no es traïdor". Dient-li a més que s'emportaria el fill Mateu a Columbia i que no el tornaria a veure. Ella tenia por per la seva integritat física i la del seu fill. Al Foli 180 consten varies denúncies de la seva mandant efectuades davant dels Serveis de Policia arrel del tracte rebut i de les amenaces del Sr. Benjamí envers ella i el fill comú. Afegeix que consta en autes (Foli 373) com al setembre de 2020, el Sr. Benjamí cridant des del carrer i insultant a la seva mandant li va dir, en presència del Mateu i del Gil (altres fill menor de la meva mandant) i de la parella que tenia en aquell moment, "hija de puta, os voy a matar". Consta també com va pegar la parella de la meva mandant en presència de Mateu en un supermercat. Posa de relleu que existeix la circumstàncies agreujant de la responsabilitat penal del processat prevista a l'article 143 bis en ésser les víctimes unes de les persones definides a l'article 1 14 (la parella i el fill menor d'ambdós), havent-se produït el delicte en quant a la mare, en presència del fill menor també.

En concepte de responsabilitat civil, indica que Benjamí, ha de complir amb les resolucions judicials fermes i abonar les quantitats, pensions i altres despeses extraordinàries i d'altres tipus del seu fill Mateu, quantitats, que, al 15/10/2024, importen la quantitat de 27.751,77-€ pel que fa les pensions (document1) i la quantitat de 550,33-€ pel que fa a les factures de psicòleg del Mateu (document 2). Que Benjamí ha d'indemnitzar a la seva mandant en la quantitatde 6.000-€ i al fill en la quantitat de 10.000-€ cadascun degut al perjudici moral que els va causar davant de la por que va generar arrel del seu comportament durant molts anys fent que tant el menor ni la mare van poder tenir una vida normal, angoixats a la idea de creuar-se pel carrer amb el Sr. Benjamí. El Perit, el psiquiatreel Sr. Diego va concloure (el 21 de febrer de 2022 - Foli 388) que el Mateu té por i desconfiança de separar-se de la mare. Quan el perit pronuncia el nom del pare, el nen es posa tens i reticent. "en un moment donat de l'entrevista, explica amb molta ràbia i angoixa que el pare li va dir que volia matar a la mare.". També li consta al perit que la Doctora Mara va visitar el menor i com la mateixa va sentir com el pare mataria a la mare així com el pare l'obligava a menjar encara que no tingués gana. Conclou que el menor pateix "un trastorn posttraumàtic amb molta ansietat i por a què la situació canviï a pitjor, pel fet de trobar-se i tenir de relacionar-se amb el pare biològic."

A més el Sr. Benjamí ha de ser condemnat a pagar tots els seguiments i tractaments mèdics del seu fill Mateu. El Perit afegeix (Foli 392 : "EI patiment psicològic requereix de l'ajuda especialitzada, en concret d'un psicòleg clínic infantil especialista en trastorns posttraumàtics,Si no és una persona molt especialitzada i amb experiència demostrada, és millor no realitzar cap intervenció psicològica ni psiquiàtrica en la situació actual. Si es decideix, pel motiu que sigui, un atansament amb el pare biològic,hauria de fer-se amb la intervenció de l'especialista en trastorns posttraumàtics infantils. En cas contrari, li originaria un nou traumatisme psicològic."

Demana que s'imposi al processat la pena de presó de 18 mesos condicionals amb un termini de suspensió de 4 anys, afegint que s'ha de condicionar la pena de presó al pagament de la responsabilitat civil derivada de delicte, en tractar-se de fets reiterats en el temps.

S'haurà de pronunciar, a més, una prohibició pel Sr. Benjamí d'entrar en contacte amb la seva mandant i amb el Mateu durant 4 anys a comptar de la fermesa de la sentència. Demana que Benjamí faci front a les taxes judicials (100 €) i a les costes processals inclosos els honoraris d'advocat d'aquesta part a acreditar en període d'execució de sentència.

El dia de la vista oral, l'acusació particular relata que Georgina ha pagat molt car el seu enamorament; No va tenir cap descans emocional i la intensitat del seu patiment va anar evolucionant fins que Benjamí va marxar del país; no obstant la sola evocació del mateix provoca la seva por i estrès i ella, tot i l'edat , es sentiria molt malament si hagués de tornar a veure el processat i així també ho ressent el menor. Ha quedat igualment acreditat que el menor Mateu ha escoltat la situació d'amenaces del pare cap a la mare, essent diagnosticat d'un trastorn posttraumàtic clar. Posa en relleu els canvis de trajecte expressats per la mare per por a trobar-se amb el processat- Els patiments econòmics són molt important , havent d'acollir l'àvia materna a la seva filla i net amb prou feina. La declaració de l' Georgina revesteix prou coherència ; el certificat actualitzat del Saig que s'ha aportat a la vista oral parla per sí mateix : 34.638,46 euros.

Amplia la prohibició d'entrar en contacte amb la mare i el fill menor sigui per 8 anys, vista la reacció de la querellant expressada davant del Tribunal.

RESULTANT QUART: La defensa de l'acusat informa que no havent tingut cap contacte amb el seu defensat degut al fet que aquest es troba actualment expulsat del país, la defensa no pot més que referir-se a la declaració del Sr. Benjamí, en data 3 de juny de 2021 (cf. al foli 111 i ss), en el sentit que pot haver tingut unes converses incorrectes però que aquestes van ser el fruit de la seva desesperació al no poder veure el seu fill amb normalitat atès que la seva mare obstaculitzava les visites entre pare i fill. En tot cas, el Sr. Benjamí va poder manifestar que mai hauria complert amb les seves paraules. Així mateix, i en relació al pagament de la pensió per aliments a favor del menor, i sempre referint-nos a la declaració del Sr. Benjamí ans referida, aquest va poder explicar que la seva situació econòmica l'impedien pagar amb puntualitat les mateixes i que, en tot cas, estava fent pagaments al Saig per reconduir la situació.

Entén que els fets d'autes no són constitutius de cap il·lícit penal i que cal absoldre el seu defensat del delicte major d'amenaces no condicionals de mort reiterades i del delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials en relació al pagament de les pensions per aliments, ambdós previstos i penats, respectivament als article 143.2 i 427.2 del Codi penal .

En concepte de responsabilitat Civil, entén que en no haver responsabilitat penal, no hi ha lloc a responsabilitat civil.

Subsidiàriament, escau que el Tribunal tingui en compte el temps escolat i les circumstàncies econòmiques i personals del Sr. Benjamí. A més a més, no es podrà atendre la pretensió de la Sra. Georgina, consistent en què el seu defensat no pugui entrar en contacte amb el seu fill, pel motiu que trencaria definitivament el vincle paternofilial que els uneix. En relació a la responsabilitat civil, i en relació a la quantitat de 27.751,77 euros, en concepte de pensions impagades, aquesta es troba reclamada en el marc del procediment executori obert davant del Saig Amadeu amb la referència NUM001, tenint per origen el procediment civil obert a la Batllia d'Andorra amb la referència 6000061/2016; motiu pel qual el Tribunal no es pot pronunciar al respecte

En relació a la quantitat de 550,33 euros, en relació al seguiment psicològic del menor, no consta en autes acreditat que la professional que fa el seguiment del menor, Sra. Núria, sigui una psicòloga" clínic infantil especialista en Trastorns Posttraumàtics". com exigia el psiquiatra Doctor Diego, en el seu informe que consta al foli 388 i següents de les presents actuacions.Tampoc resulta acreditat que les sessions seguides pel menor prop d'aquesta professional tinguin relació amb el tractament del diagnòstic del psiquiatra Doctor Diego en el ja referit informe, i en el seu cas, que el menor evoluciona favorablement.

Finalment, no se'ns indica si la Sra. Georgina disposa d'alguna assegurança complementària que cobreixi en totalitat o en part aquest seguiment psicològic. Per tant, el Tribunal no podrà acollir favorablement aquesta pretensió per no haver estat acreditades en temps i forma les despeses reclamades.

En relació a les sumes reclamades en concepte de prejudici moral -6.000 euros a favor de la Sra. Georgina i 10.000 euros a favor del menor-, no consta acreditat en autes el referit prejudici ni tampoc el seu abast. Per tant, el Tribunal no podrà acollir favorablement aquesta pretensió per no haver estat acreditades en temps i forma les indemnitzacions reclamades.

CONSIDERANT PRIMER: que els fets són constitutius d'un delicte major d'amenaces no condicionals de mort reiterades i davant de menor previst i penat a l' article 143.2 del codi penal , amb l'agreujant específica de l'article 143.2 bis.

El bé jurídic protegit és tant la formació de la voluntat com la seguretat o tranquil·litat a la que tothom té dret i la conducta, eminentment dolosa, consisteix en l'exteriorització del propòsit d'ocasionar mal a algú, convencent-lo de la fermesa del seu propòsit, amb independència del mitjà utilitzat per aconseguir-ho; cal tenir en compte no tant sols l'aparença de la realitat i gravetat del mal sinó també la idoneïtat intimidatòria segons els fets o relació amb el subjecte.

Com ja va dir la Sala en la sentència de data 22 d'octubre de 2021, dictada en el Rotlle 56/21, la intenció o dol que ha de concórrer en el subjecte actiu en les amenaces no és la d'efectivament complir-les, sinó la d'exercir pressió sobre la víctima, atemorint-la i privant-la de la seva tranquil·litat i assossec, constituint precisament el bé jurídic d'aquesta infracció la llibertat de la persona i el dret que tots tenen a l'assossec i a la tranquil·litat personal en el desenvolupament normal i ordenat de la seva vida.

Aplicades aquestes consideracions als fets que porten causa, n'apareix que la intenció del processat de causar aquesta por fou efectivament obtinguda, si és de veure la situació de la denunciant, que inclús el dia de la vista oral, va manifestar que ha pogut estar tranquil·la quan el processat no ha estat a Andorra (per raó de l'expulsió vigent) i que, cas de veure'l, s'amagaria, i també en el menor Mateu quin ha estat diagnosticat d'un trastorn posttraumàtic amb molta ansietat i por a que la situació canviï cap a pitjor, pel fet de retrobar-se i haver de relacionar-se amb el pare biològic, segons és de veure en la pericial efectuada pel Dr. Diego, foli 388 i ss.

Els fets són igualment constitutius d'un delicte menor d'obstaculització de resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries de l' article 427.2 del Codi Penal que exigeix la concurrència en el subjecte actiu d'un element subjectiu, configurat pel coneixement de la resolució judicial i la voluntat d'incomplir l'obligació de prestació que aquella imposa. En aquest requisit s'integra també la possibilitat del subjecte d'atendre l'obligació imposada, ja que quan l'agent es troba en una situació d'impossibilitat constatada de satisfer la prestació, aquesta situació objectiva exclou la voluntarietat de la conducta típica i la conseqüent absència de la culpabilitat per estar absent l'element de l'antijuridicitat, que vindria jurídicament fonamentat en una situació objectiva d'estat de necessitat o, més correctament, en la concurrència d'una causa d'inexigibilitat d'una altra conducta diferent de la realitzada pel subjecte.

(...)

De la prova practicada no s'ha evidenciat la impossibilitat del processat de satisfer la pensió d'aliments a favor del seu fill, doncs sempre ha manifestat haver tingut feina, essent encarregat de restaurant, excepte el fet que hagi tingut altres prioritats que destinar part del salari mensual al seu fill menor i la resta per fer front a les despeses necessàries per a la seva subsistència. Prova de la manca absoluta de pagament del processat és l'actualització fixada pel Saig senyor Amadeu , foli 463 (document 2 de la qualificació provisional) on consta una pensió pendent de 27.751,77 euros, a 15.10.2024, que assolia un total de 34.638,46 euros a data 19.03.2026, havent-se executat forçosament al processat mentre estava a Andorra on treballava 9.086 euros, podent-se objectivar que la retenció fou en la majoria dels casos de 400 euros (pàg 1/1 del certificat del Saig) el què evidencia que el processat, que no ha provat el contrari, podia satisfer la pensió mensualment com li corresponia i no ho feu perquè així ho decidí, sumint a la mare del menor i querellant Georgina en una situació de patiment econòmic com ho va expressar ella mateix el dia de la vista oral i a través la seva representació lletrada.

CONSIDERANT SEGON: que el processat Benjamí n'és responsable en concepte d'autor, en haver actuat personalment i directament en la producció dels fets d'autes.

De la prova practicada n'ha aparegut un clima de violència present ja des de l'inici del naixement del menor Mateu : intervenció del servei de Policia a petició d'una veïna de les parts en relació a una trencadissa de mobles, foli 43; discussions entorn d'un televisor i demanda d'ajuda de la mare de Georgina, foli 44 ; embriaguesa, cops a la porta trobant-se el servei de Policia a na Georgina espantada, foli 45; molèsties al lloc de treball per part del processat Benjamí envers na Georgina, foli 62;

Val a dir que al mes de juny del 2019, la denunciant Georgina verbalitzava al servei de Policia (foli 7), la por que sentia front a les constants amenaces del processat, que eren el motiu pel qual no volia dir-li on era el fill menor de vacances, doncs havia estat obligada a deixar marxar al seu fill amb la seva àvia materna, donat que en no satisfer el processat els imports als que venia obligat en concepte de pensió d'aliments, ella no tenia mitjans suficients per satisfer la ludoteca o guarderia.

Aquestes amenaces no són producte de versions contradictòries sinó que han estat efectuades també i consten mitjançant els missatges enviats pel processat Benjamí a la querellant Georgina a través de l'aplicatiu WhatsApp , folis 9-21, on consta que el processat que empra el número de telèfon de la seva mare, o àvia paterna del menor, en no disposar de telèfon (foli 48, 90), li diu a na Georgina solo bas a dejar de joder muerta, ija de puta, de ti al final te voy a partir la boca y irme ala carcel agusyo, nunca te e puesto una mano ensima pero sigues asi te voy a partir la boca, me voy a ir a la carcel pero agusto por matarte ati ija de puta; tengo la sentencia que me la dio hoy el secretario judicial y por tu bien solo por tu bien cumplela si no te va ir peor... suerte; me vas a pagar todo lo k me tas aciendo te lo juro por Mateu ija de puta; muerta;

Val a dir que el propi processat ha reconegut aquestes converses com essent les seves, foli 114, afegint que mai compliria el què hi consta.

En quant a les amenaces en relació al menor, el propi processat ha reconegut que li deia a na Georgina que s'enduria el nen a Colòmbia, foli 246, 01.10.2016.

Que tot i les dificultats que el propi processat va manifestar tenia en l'execució de la sentència civil de regulació de les mesures paternofilials, folis 22 i 30, val a dir que rés el legitimava per deixar d'atendre les necessitats econòmiques del seu fill menor, ni d'atemorir al seu fill menor Mateu que val a dir ha estat testimoni de les amenaces del seu pare envers la seva mare, sigui per quant hagués sentit les manifestacions del processat quan tirà una pedra a la finestra del domicili cridant que els mataria, sigui per altres circumstàncies que expliquen el trastorn posttraumàtic del menor que ha estat diagnosticat de manera clara pel psiquiatre Dr. Diego que al judici oral va reiterar la por frontal del menor Mateu a estar amb el seu pare, amb molta ansietat i por a que la situació canviï cap a pitjor, pel fet de retrobar-se i haver de relacionar-se amb el pare biològic, foli 388 i ss.

L'actitud violent, amenaçadora i despectiva del processat Benjamí també ha estat descrita per la testimoni Èlida, que va indicar que la querellant Georgina era la seva millor amiga des de feia 17 anys ; indicant que al seu davant quan estaven al domicili familiar, el processat Benjamí va empentar a la Georgina que duia al menor Mateu en braços; que el processat deia que s'emportaria al menor a Colòmbia i que Georgina ha viscut molts anys amb por , vivint molts anys intranquil·la i no volent ni tant sols passejar pel carrer. Que trobant-se la testimoni amb na Georgina i Mateu pel carrer, es van trobar amb el processat que duia un gos i va "achuchar" al gos per a que el menor caigués al terra, agafant-lo aleshores en braços la testimoni. Que sap que en Mateu no volia anar a casa del pare al qual tenia por. Que l' Georgina pateix pel seu fill.

Per la seva part, la senyora Sara, àvia del menor Mateu i mare de la querellant relatà a la vista oral que na Georgina la trucava a ella enlloc del servei de Policia; que en Benjamí inclús arribà a tallar el cable del telèfon. Que en Benjamí li deia a la seva filla que vigilés les seves espatlles i li portava bosses de brossa a la porta de casa. Que Georgina plorava, i amb ell ni vivia ni menjava. Que Benjamí s'ho gastava en drogues i Georgina anava a casa de la seva mare a cercar protecció. Que el menor està bé i no vol parlar del seu pare; rememora el què ha passat amb ell i amb la seva mare. Georgina no volia sortir , estava a casa de la mare i no volia sortir. Georgina ha començat a fer una vida normal desprès de la separació; Costa però va poc a poc millorant; indicava que la seva filla sempre mirava per tot arreu per si Benjamí apareixia i fou una temporada de por per Georgina i pel bébé. L'ha hagut d'ajudar econòmicament i els hi ha donat de menjar. Va sentir com el processat li digué vigila tus espaldas pel fixe de casa, que ho havia sentit perquè posaven l'altaveu.

CONSIDERANT TERCER: Que concorre en el processat Benjamí l'agreujant d'haver comès els fets que se li imputen (el delicte major de l' article 143.2 del Codi penal ) en presència del fill menor Mateu de l' article 143 bis del mateix text legal i a la mare d'aquest darrer, la querellant Georgina en tant que fou una persona amb la qual va mantenir una relació sentimental, havent tingut un fill conjuntament, i van conviure.

No obren altres circumstàncies modificatives de la responsabilitat civil pel processat Benjamí.

CONSIDERANT QUART: Per determinar la pena, el Tribunal valora efectivament no només la gravetat dels fets sinó també les circumstàncies personals del processat, amb nombrosos antecedents i l'impacte de la violència patida per la mare i pel seu fill menor pel que escau imposar-li pels delictes major i menor, una pena única de quinze mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys així com la pena complementària de prohibició d'atansar-se a la querellant Georgina i al seu fill Mateu durant el període de 6 anys al considerar aquest Tribunal que això és el millor i el més beneficiós per ambdós, donat que aquests són realment les víctimes dels respectius il·lícits penals comesos pel processat, i per tant són les persones que mereixen protecció.

En efecte, en aquest sentit el conveni d'Istambul o del Consell d'Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica fet a Istambul el 11.05.2011, va ocasionar un desenvolupament legislatiu en el què es troba immers l' article 143 bis del Codi penal , a través, entre altres, la llei 18/2013 de modificació del Codi Penal, referent a les relacions familiars. I trobant-se els convenis internacionals integrats en l'ordenament jurídic andorrà en aplicació de l' article 3.4 de la Constitució , apareix d'especial interès l'article 26 del suara repetit Conveni, que indica que s'ha de protegir i donar suport a les víctimes, es tinguin degudament en compte els drets i les necessitats dels infants testimonis de tots els tipus de violència coberts per l'àmbit d'aplicació d'aquest Conveni.

Aquesta mateixa transversalitat de les mesures de protecció es troba considerada en la llei 1/2015, per l'erradicació de la violència de gènere i la violència domèstica, en relació a les víctimes de delictes i més particularment , l' article 38 del codi penal precisa que 3. En els delictes contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat sexual, i en els delictes d'amenaces, atenent les relacions entre el culpable i la víctima i la necessitat de protecció de la víctima o de tercers, el tribunal pot imposar la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima, fins a un màxim de dotze anys en cas de delicte major i de sis anys en cas de delicte menor.

Finalment aquest Tribunal entén que tal i com ho va plasmar el Tribunal Constitucional en els autes 2025-95-RE la normativa andorrana (

article 15 de la Llei 14/2019

, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i dels adolescents) i internacional (article 12 del Conveni sobre els drets de l'infant) obliguen a consultar els menors abans d'adoptar-se decisions que els poden afectar. La jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans és molt similar (M. i M. c/ Croàcia, 2015, § 181 i C. c/ Croàcia, 2020, § 78).

Això no obstant, aquesta obligació ni és absoluta, ni requereix que sempre sigui un jutge, la persona que hagi d'escoltar personalment al menor d'edat (R. M. c/ Letònia, 2021, § 117). Sobre aquest segon aspecte, escau assenyalar que la menor ja va ser entrevistada (i, per tant, escoltada) durant més d'una hora, el 4 de juny del 2025, per dues psicòlogues forenses de l'Àrea d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència. El vídeo corresponent consta a les actuacions i és necessàriament conegut pels jutges que han intervingut en el cas. Per tant, d'entrada, no es pot afirmar que la menor no hagi estat consultada, si bé és cert, que no ho va ser concretament sobre el seu desig de mantenir contactes regulars amb el pare. En qualsevol cas, el visionat del vídeo ha permès als jutjadors apreciar, almenys, la personalitat i l'estat psicològic actual de la menor.

Acabem de mantenir que el dret del menor a ser consultat no és absolut, perquè queda sempre supeditat a l'interès superior de l'infant (

articles 13

,

34.1

i

77 b) de la Llei 14/2019

, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i dels adolescents, i, l'article 3.1 del Conveni sobre els drets de l'infant) i aquest paràmetre crucial pot exigir que la consulta pugui ser, en darrer terme, descartada segons les circumstàncies concretes del cas, en particular, quan pot resultar perjudicial a la salut i/o al desenvolupament de la persona menor (veg. mutatis mutandis Sahin c/ Alemanya [GC], 2003, § 64-66 i Sommerfeld c/ Alemanya [GC], 2003, § 64).

Si apliquem aquests principis al nostre litigi, no es pot fer altra cosa que constatar que l'aparell argumental emprat per la jurisdicció penal no pateix de cap arbitrarietat o de cap fractura lògica. En efecte, a banda de l'objectiu legítim de salvaguardar la instrucció i de protegir a la presumpta víctima, convé indicar que, el 26 de setembre del 2025 (foli 433), és a dir, unes dues setmanes abans de procedir a emetre l'aute ara impugnat, el batlle instructor va ordenar a les psicòlogues forenses corresponents del Ministeri d'Afers Socials l'emissió "d'un examen psicològic de la menor a fi de determinar la seva personalitat i caràcter, grau de maduresa, percepció dels fets ocorreguts, grau de veracitat i/o sinceritat de les afirmacions en relació als fets que porten causa, havent de lliurar en aquest sentit l'informe que s'escaigui". Per consegüent, poc abans d'emetre la primera pròrroga de la prohibició de contactes, el batlle va sol·licitar informació psicològica de la menor i serà més endavant, en funció del seu resultat, quan el batlle competent decidirà, com més aviat millor, si escau (o no) escoltar, directament o indirectament, a la menor. Aquest plantejament prudent no pot ser qualificat d'arbitrari o d'il·lògic, sinó que és plenament compatible amb l'interès superior de la menor.

Aplicades aquestes consideracions als fets, atenent la pericial del Dr. Diego que va entrevistar al menor en vàries ocasions, s'ha d'entendre que la pretensió del menor Mateu reportada a través del metge, de la seva mare, alhora víctima i representant legal, i pels demés testimonis, ha d'ésser tinguda en compte plenament.

CONSIDERANT CINQUÈ: En concepte de responsabilitat civil.

· No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil pel que fa al pagament de les pensions alimentàries pendents (34.638,46 euros) , doncs tot i que el responsable penalment ho és també civilment, de conformitat amb la jurisprudència d'aquest Tribunal (sentències de 25 de maig del 2016, causa núm. 6000081/2015, i de 25 de juny del 2015, causa núm. 0000003/2015), trobant-se la responsabilitat civil executant-se prop del Saig en execució dels autes civils 6000018/2016 i 6000061/2016, es fa improcedent tot pronunciament de responsabilitat civil ex delicto per raó de les pensions alimentàries impagades.

· pel que respecta el perjudici moral sol·licitat, val a dir que el dany moral és un concepte subjectiu, de difícil quantificació i no està subjecte a barems ni mòduls objectius. L'entitat i naturalesa dels danys morals en aquests cas el patiment per no poder subvenir a les necessitats bàsiques del menor Mateu d'una banda, i l'impacte que provocà tant en la querellant Georgina i el menor Mateu les amenaces de mort reiterades i inclús les amenaces d'endur-se el menor a Colòmbia, forçant el patiment d' Georgina quan no retornava el menor a l'hora pactada obligant el servei de Policia a intervenir constantment, extrem que el propi processat reconeixia no era normal, aconsellen l'import d'indemnització de 6.000 euros per Georgina i de 6.000 euros pel fill menor Mateu .

· pel que respecta el pagament de les despeses de psicòleg a l'alçada de 550,33 euros, el Tribunal observa que al juny del 2022 és quan tingué lloc la primera visita amb la psicòloga, pocs mesos desprès de la recomanació efectuada pel Dr. Diego. Que la psicòloga Aurora és psicòloga infanto juvenil, per la qual cosa entén el Tribunal que no escau dubtar, a prova del contrari, en la seva perícia en traumes infantils. Es condemna el processat a satisfer 550,33 euros en concepte de seguiment psicològic .

CONSIDERANT SISÈ: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal , es condemna al processat Benjamí a satisfer les despeses processals causades així com les despeses de lletrat de la querellant de conformitat amb el què preveu l' article 181.1c) del mateix text legal (100 euros més honoraris d'advocat).

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Condemnar Benjamí, com autor d'un delicte major d'amenaces de mort reiterades, concorrent la circumstància modificativa agreujant de la responsabilitat penal de ser efectuades a la seva ex parella i davant del fill menor, i d'un delicte menor d'obstaculització de resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries, a una pena única de quinze mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys així com la pena complementària de prohibició d'atansar-se a la querellant Georgina i al seu fill Mateu durant el període de 6 anys.

S'imposa al condemnat Benjamí el pagament de les despeses processals causades tant pròpies com les devengades per l'acusació particular (100 euros més despeses de lletrat).

En concepte de responsabilitat civil, Benjamí indemnitzarà a:

- Georgina i al seu fill Mateu en la quantia de 6.000 euros cadascun en concepte de danys morals.

Contra aquesta sentència les parts, poden interposar recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l' article 195 , 199 i concordants del Codi de Procediment Penal . El recurrent condemnat en rebel·lia pot efectuar un recurs d'audiència del conformitat amb el què preveu l' article 248 i concordants del codi de procediment penal .

Així per aquesta sentència, ho manem i signem.