HOMICIDI - LESIONS DOLOSES CAUSADES MITJANÇANT OBJECTES O MITJANS AMB PERILL DE CAUSAR LESIONS MÉS GREUS A LA VÍCTIMA - PORT IL·LEGAL D'ARMES (ARMA BLANCA)

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

Tribunal de Corts

Delictes Majors 6000060/2016 ORÍGEN: 4400109/2013 - 00 NIG: 5300543220140001037

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Concepció Baron Mora Jacques RICHIARDI

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-sis d'abril del dos mil disset.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000060/2016, seguida per dos presumptes delictes majors de lesions doloses causades amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima, un dels quals en grau de temptativa, i per un presumpte delicte menor de port il·legal d'arma, contra Gutierrez, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, el qual no compareix malgrat haver estat degudament citat.

El processat és defensat per la lletrada Sra. Bernat.

Són parts acusadores el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Marti, i els Srs. Canals i Talavera, constituïts en acusació particular, essent els seus interessos defensats per la lletrada Sra. Gibert.

És ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declaren, que Gutierrez treballava des de feia més de sis anys, per compte de l'empresa T. L., en qualitat de ferrer quan, en data 3 d'octubre del 2013, vers les 10 hores, anà a l'oficina de correus a recollir una carta, mitjançant la qual l'empresa li notificava el seu acomiadament.

El mateix dia i essent vers les 12h10, el processat Gutierrez, es dirigí vers la seu de T. L., radicada a XXXX. Duia una barra de ferro de 56 cm. de llargada, 20/22 mil·límetres de diàmetre i 1.336 grams de pes, amagada a l'interior de la jaqueta.

En arribar, es dirigí directament al despatx del seu patró, ENTITY_7; llençà la carta d'acomiadament sobre la taula i, aprofitant que Canals es trobava assentat d'esquena a ell, parlant per telèfon, li propinà, amb intencions de causar-li la mort, un mínim de 4 forts cops al crani, no aturant-se fins que Canals va caure estès al terra.

Gutierrez es dirigí aleshores vers la secretària de l'empresa i esposa de Canals, Talavera, tot aixecant la barra de ferro que duia encara a les mans, per colpejar-la, mentre li deia que ella també era culpable, sense però aconseguir-ho, en apartar-se Talavera i ésser després Gutierrez retingut per un altre empleat de l'empresa.

El processat Gutierrez duia tanmateix a la butxaca davantera dreta del seu pantalon, una navalla marca PALLES amb una fulla de 9 cm de longitud.

A conseqüència de l'agressió, Canals patí ferides contuses a les zones biparietal, occipitoparietal i occipital del crani per les quals necessità tractament mèdic.

Talavera patí un trastorn d'estrès posttraumàtic, reactiu als fets viscuts.

Tant Canals com Talavera, reclamen pels perjudicis soferts, havent exercit les seves accions conforme a Dret, reclamant també la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major d'homicidi en grau de temptativa tipificat a l'article 102 del Codi Penal.

Efectivament, malgrat el processat negui haver volgut matar a Canals, admet haver-se dirigit al despatx d'aquest darrer i haver-li donat, amb una barra de ferro, diversos cops al cap.

La voluntat de matar, tal i com té reiteradament declarat aquest tribunal, és un fenomen intern de la pròpia consciència, que habitualment no es manifesta de manera expressa i necessàriament ha de deduir-se d'aquells actes externs que evidencien aquest propòsit o intenció de matar, i entre aquests actes, la Jurisprudència pren en compte la utilització d'armes o mitjans idonis per causar la mort i la direcció i nombre d'atacs.

En el present cas, l'arma utilitzada per a l'agressió és una barra de ferro de 56 cm de llarg, 2,2 cm de diàmetre i un pes de 1 quilogram 336 grams, que constitueix una arma amb suficient capacitat per provocar lesions mortals quan, com en el cas d'autes, els cops van dirigits a una part del cos on hi ha òrgans vitals, com és el crani. A més, s'ha de tenir en compte que Gutierrez colpejà Canals fins un mínim de quatre vegades i amb una força considerable, tal i com resulta no només de les manifestacions de Talavera que declara que Gutierrez colpejava fortament el cap del seu marit, subjectant la barra amb les dues mans, sinó també de l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense (folis 235 a 241), en el qual es detalla l'abast de les lesions sofertes per ENTITY_7: contusions al crani en número de 4, amb tres ferides contuses, traumatisme cranio-encefàlic, cervicàlgia per contractura paravertebral cervical i trapezoïdal. Pel que fa a les tres ferides contuses es precisa igualment que es localitzen a nivell biparietal superior o anterior, occipitobiparietal i occipital i s'indica que foren d'entitat considerable segons és de veure en l'àlbum fotogràfic obrant en autes (folis 24 i 25), requerint 12 i 10 grapes i 4 punts de sutura . Aquestes lesions, segons altre informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 21 a 26) es corresponen a lesions "produïdes per un element llarg i dur, de vores romes, que dotat de gran energia, per la fondària de les ferides, ha col·lidit contra la superfície cranial, superant la força del cuir pilós provocant les ferides contuses (...)". És ensems absolutament inversemblant que Gutierrez portés la barra de ferro per defensar-se dels dos gossos dels patrons, tal i com pretén la defensa de Gutierrez, en haver-se acreditat el dia de la vista oral, per les declaracions dels perjudicats i dels treballadors de l'empresa, Srs. D. N. P. i F. T. M., que si bé és cert que els Srs. Canals i Talavera acostumen a tenir dos gossos amb ells a l'oficina, aquests són petits i absolutament inofensius i aquest extrem és conegut de tots els empleats.

Tot l'esmentat revela així inequívocament, un ànim per part de Gutierrez, d'acabar amb la vida de Canals, una voluntat homicida o animus necandi, sigui directe o eventual, que constitueix l'element essencial del delicte d'homicidi dolós i que permet distingir entre aquest delicte i el de lesions, en què l'autor tant sols té la voluntat de lesionar o animus laedendi, el que no és en absolut i en mèrits del ja indicat, el cas d'autes.

I el delicte d'homicidi s'aprecia en grau de temptativa, per quant, tot i haver Gutierrez realitzat tots els actes que objectivament haurien d'haver produït el resultat recercat - la mort de Canals - aquesta no es produí per causes independents de la seva voluntat.

CONSIDERANT SEGON : Els fets són igualment constitutius d'un delicte major de lesions doloses causades amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal.

Aquest delicte s'aprecia igualment en grau de temptativa, en no haver pogut Gutierrez produir el resultat de lesions en Talavera per causes independents de la seva voluntat i gràcies a la intervenció d'uns treballadors de l'empresa que s'interposaren entre ell i Talavera.

No es pot acceptar la versió de Gutierrez en període d'instrucció, segons la qual l'únic que volia era fer por a Talavera, tenint en compte el context de violència en que es produïren els fets i per quant Talavera ja estava molt espantada, essent innecessària cap altra actuació per part de Gutierrez, amb la finalitat de produir-li por o intimidació; a més, Talavera ha declarat sempre que la intenció de Gutierrez era agredir-la, havent ella per evitar-ho, d'aixecar-se ràpidament de la cadira on estava asseguda, intentant fugir; altrament, així ho han confirmat també els testimonis Srs. D. N. P. i F. T. M. que han declarat que si no haguessin intervingut, Gutierrez hauria dut a terme l'agressió i colpejat amb la mateixa barra de ferro a Talavera, a la qual culpava també del seu acomiadament i a la qual hauria pogut per tant causar lesions greus.

A major abundament, és de notar que en realitzar-se la pericial psiquiàtrica a Gutierrez aquest manifestà espontàniament al psiquiatra Dr. Pérez que així ho recollí en el seu informe "cuando vi que se acercaba la esposa del jefe, quería también pegarla con la barra de hierro, pero no pude porque se escapó ..." (foli 180).

S'aprecia un sol delicte de l'article 115.2 del Codi Penal per quan els fets comesos envers Canals han estat qualificats de delicte d'homicidi dolós en grau de temptativa, el qual absorbeix les lesions causades en aquesta víctima que Gutierrez colpejà, com s'ha dit, no amb intenció de fer-li mal sinó de causar-li la mort.

CONSIDERANT TERCER : Finalment, els fets són també constitutius d'un delicte menor de port il·legal d'arma tipificat a l'article 263.1 del Codi Penal per quan en ser controlat, Gutierrez fou trobat en possessió d'una navalla marca Pallés model 440, d'una fulla de 9 cm. segons pericial obrant en autes (folis 151 i ss.), arma de la setena categoria el port de la qual està prohibit segons la secció III article 3 del Decret sobre possessió, ús i circulació d'armes del 03.07.89 .

CONSIDERANT QUART : Dels esmentats delictes majors i menor n'és responsable en concepte d'autor Gutierrez, per la seva participació personal i directa en els fets de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT CINQUÈ : No concorren circumstàncies excloents ni modificatives de la responsabilitat penal.

Efectivament, no concorre la circumstància agreujant genèrica invocada per l'acusació particular de traïdoria i acarnissament .

Pel que fa a la traïdoria, l'article 30.1 del Codi penal la defineix com el fet d'emprar mitjans tendent directament a assegurar l'acció sense el risc que pugui procedir de la defensa per part de l'ofès; es tracta per tant d'una situació preparada o recercada per l'agressor que ha de "emprar mitjans" als efectes ans indicats; aquesta circumstància no es pot donar per tant, pel sol fet d'aprofitar-se Gutierrez de circumstàncies que ja vingueren donades, com el fet de trobar-se la víctima asseguda i d'esquena a ell.

En relació amb l'acarnissament, l'article 30.2 del Codi Penal estableix que es tracta de cometre el fet augmentant intencionadament el sofriment de la víctima, causant-li patiments que excedeixen dels necessaris per l'execució del delicte i en el present cas, el fet de donar diversos cops al cap de la víctima amb una barra de ferro, no es pot considerar acarnissament, sinó que és el mitjà per l'agressor, d'assegurar- se la consecució del seu objectiu, que no és altre que la mort de la víctima, deixant en el present cas justament l'agressor de colpejar-la quan pensa, en veure que la víctima cau estesa al terra, que ha aconseguit el seu propòsit .

No concorre tampoc la circumstància excloent completa ni incompleta al·legada per la defensa de Gutierrez, de "cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental" (article 27.4 i 28 del Codi penal) per quant de la pericial psiquiàtrica realitzada en la persona de Gutierrez (folis 178 a 184) no se'n desprèn que Gutierrez es vegi afectat per cap anomalia o alteració mental.

Sí que és d'apreciar però la circumstància atenuant prevista a l'article 29.1 del Codi Penal de "obrar per causes o estímuls que hagin produït arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant" invocada també per la defensa de Gutierrez, doncs ha quedat provat que fou en rebre la carta d'acomiadament que Gutierrez es desplaçà al seu lloc de treball, cometent els fets descrits, desprenent-se de la pericial psiquiàtrica obrat en autes (folis 178 a 184) - la qual ha estat ratificada el dia de la vista oral pel psiquiatra Dr. Pérez - que "l'acusat va patir una emoció intensa quan va ser acomiadat, es va sentir humiliat quan va percebre que el "jefe" es reia d'ell, va veure menyspreada la seva dignitat i per aquest fet es va descompensar passatgerament la seva ment, responent d'una manera agressiva sense raonar ni valorar les conseqüències que es derivarien de la seva acció", concloent el perit que aquesta emoció violenta, que pot entrar dins del camp de l'estat passional "va alterar temporalment les seves capacitats cognoscitives i volitives" .

La representació dels querellants, entén que aquesta circumstància no concorre en no haver-se rigut o burlat en cap moment Canals del processat, però als efectes que ens ocupen - apreciació d'una circumstància atenuant - aquest extrem no té transcendència, doncs el que interessa no és tant el que es produï realment sinó la percepció de la situació que va tenir Gutierrez, que declarà en el seu dia que sí que va tenir aquesta impressió; ensems, a criteri del tribunal, l'estat passional ve motivat més per tota la situació provocada per l'acomiadament, que pel fet d'haver-se rigut o no el patró de Gutierrez, doncs és en obrir la carta que Gutierrez decidí anar al despatx del seu patró, amb una barra de ferro, produint-se seguidament l'agressió descrita. El fet que hagi passat un cert temps entre la lectura de dita carta i la producció dels actes, tampoc impedeix, com pretén l'acusació particular, l'apreciació de la circumstància prevista a l'article 29.1 del Codi Penal, en haver precisat el perit davant del tribunal el dia de la vista oral, que la immediatesa existeix en el present cas, per quan la reacció de Gutierrez té lloc el mateix dia en que rep la carta, i una descompensació aguda de les emocions com la que va patir Gutierrez, pot durar dies o hores, no essent forçosament instantània, podent haver-hi tota una seqüència des de que es desencadena l'estímul i fins que es produeix l'agressió.

CONSIDERANT SISÈ : Tenint en compte les circumstàncies esmentades i de conformitat amb el què disposa l'article 56 del Codi Penal, les penes assenyalades pels articles 102, 115.2 i 263.1 del Codi Penal així com l'article 38.3 del mateix text legal, el tribunal estima procedent imposar a Gutierrez les penes següents:

pel delicte major d'homicidi en grau de temptativa, la pena de cinc anys de presó i la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima Canals per un període de dotze anys;

pel delicte major de lesions amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima, en grau de temptativa, la pena de un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys i la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima Talavera per un període de dotze anys;

pel delicte menor de tinença i port il·legal d'arma, la pena de sis mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.

CONSIDERANT SETÈ : El responsable penalment ho és també civilment per tot el què, de conformitat amb el què disposen els articles 90 i ss. del Codi Penal, procedeix declarar la responsabilitat civil de Gutierrez el qual haurà d'indemnitzar a :

la CASS: en l'import reclamat de 546,01, quantitat acceptada amb caràcter subsidiari, per la defensa de Gutierrez i acreditada en autes (folis 171 a 175).

al Sr. Canals :

en concepte de baixa laboral (6 setmanes) : 1.424,09 EUR ; Ha quedat acreditat (folis 276 i ss.) que Canals percebia una nòmina de 3.500 EUR mensuals; durant els mesos d'octubre i novembre va percebre un total de 700 EUR per part de l'empresa i la CASS li va satisfer 2.331,96 EUR i 2.543,95 EUR, essent per tant efectivament el perjudici sofert per aquest concepte de 1.424,09 EUR, import reclamat al que cal donar lloc, prenent com a base de càlcul el salari brut (3.500 EUR/mes) i així incloent la pèrdua de punts de jubilació no reclamada separadament en altre apartat (TSJP, 26.05.2016, causa 5000214/2015) .

perjudici estètic (1/7) : 1.200 EUR de conformitat amb la jurisprudència (causa núm. 6000089/2015 entre altres) i tenint en compte que les cicatrius que li han quedat a Canals són, segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense de constant referència (folis 235 a 241), difícilment visibles en quedar totalment cobertes pel cabell ;

en concepte de pretium doloris (2,5/7) : 6.000 EUR tenint en compte tant el patiment físic produït per les lesions físiques sofertes, com el síndrome post-traumàtic desenvolupat posteriorment pel perjudicat, amb por, angoixa, desconfiança, hipervigilància, respostes exagerades davant estímuls inesperats ... situació recollida en l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense i perfectament descrita per Canals i que el Tribunal va poder apreciar el dia de vista oral quan Canals, encara manifestament afectat en reviure la situació, malgrat el temps transcorregut, explicà de forma precisa i detallada, que va tenir molta por i angoixa no només per ell mateix sinó també per tota la seva família, havent arribat a avisar l'escola del succeït a fi que prenguessin mesures de precaució envers els fills menors, als que privà també d'activitats extraescolars durant un temps, per por que poguessin ser agredits per Gutierrez, no podent ell tampoc, a conseqüència dels fets, seure més d'esquena a cap porta per por al que li podria passar, havent per tot l'exposat, d'acudir a psicoteràpia en vàries ocasions igualment acreditades.

en concepte de despeses mèdiques i farmacèutiques no abonades per la CASS: 18,07 EUR; quantitat acceptada per la defensa de ENTITY_4;

en concepte de consultes de psicòleg : 75,91 EUR quantitat acceptada per la defensa de ENTITY_4;

en concepte de sessions de quiropràctic: 130 EUR, quantitat acceptada per la defensa de ENTITY_4;

- a ENTITY_8:

en concepte de baixa laboral (15 dies) : 594,68 EUR segons documents acreditatius obrant en autes (folis 276 i ss.) i aplicant igualment el salari brut com a base de càlcul en mèrits del més amunt exposat;

en concepte de pretium doloris (1-1,5/7): 2.500 EUR tenint en compte la jurisprudència dels tribunals (causa núm. 6000089/2015 entre altres) i que a conseqüència dels fets, Talavera va patir un estrès posttraumàtic, mantenint-se en estat d'alerta constant, patint també la mateixa situació que la descrita pel seu espòs.

en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS: 8,97 EUR, quantitat acceptada per la defensa de ENTITY_4;

en concepte de visites de psicòleg: 52,06 EUR, quantitat acceptada per la defensa de ENTITY_4;

CONSIDERANT VUITÈ: Altrament, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, Gutierrez ha de ser condemnat al pagament de totes les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat a acreditar en període d'execució.

VIST

: les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Gutierrez, en rebel·lia processal, com autor de:

un delicte major d'homicidi en grau de temptativa, a una pena de CINC ANYS DE PRESÓ i PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LA VÍCTIMA Canals PER UN PERÍODE DE DOTZE ANYS;

un delicte major de lesions amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima, en grau de temptativa, a una pena de UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE QUATRE ANYS I PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LA VÍCTIMA Talavera PER UN PERÍODE DE DOTZE ANYS;

un delicte menor de tinença i port il·legal d'arma, una pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE QUATRE ANYS.

Igualment, se li imposa el pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat a acreditar en període d'execució de sentència.

I en concepte de responsabilitat civil, Gutierrez indemnitzarà a :

la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de CINC-CENTS QUARANTA-SIS EUROS AMB UN CÈNTIM (546,01 EUR).

al Sr. Canals en l'import de VUIT MIL VUIT-CENTS QUARANTA-VUIT EUROS AMB SET CÈNTIMS (8.848,07 EUR)

a Talavera en l'import de TRES MIL CENT CINQUANTA-CINC EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS (3.155,71 EUR).

Contra la present resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal, salvat Gutierrez, que podrà formular recurs d'audiència atenent a la seva situació de rebel·lia processal, en un termini de quinze dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 247 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.