FRUSTRACIÓ DE PROCEDIMENTS EXECUTIUS DE COBRAMENT

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent)

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, 27 de maig del 2022.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000081/2021 seguida pels presumptes delictes major continuat de frustració de procediments executius de cobrament i menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials.

Acusat: Montenegro, nascut el XXXX, fill de R. i R., de nacionalitat andorrana amb passaport núm. XXX, amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Narváez.

Parts acusadores:

El Ministeri Fiscal representat pel Sr. Peña. L'acusació particular constituïda per la Sra. Conde, defensada per la Lletrada Sra. Aguilar.

Actora civil constituïda per la Sra. Narváez defensada per la Lletrada Sra. Suárez.

Magistrat Ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

l'acusat Montenegro, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb els antecedents penals que es diran, l'any 2004 va contraure matrimoni amb la Sra. Conde, havent nascut el XXXX la filla comuna Narváez.

Per Sentència de separació dictada en data 22 de febrer del 2008, en el marc del judici civil B-0489-5/2007, el Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, aprovà el conveni regulador de mesures paterno-filials, establint una pensió per aliments a càrrec de l'acusat de 500 euros mensuals en benefici de la filla Narváez, revisada cada any segons l'índex de preus al consum.

Des de que es dictà la sentència de separació i fins l'actualitat, l'acusat ha estat incomplint la pensió d'aliments, malgrat el fet d'haver estat condemnat en tres ocasions per Ordenances penals dels anys 2010, 2012 i 2013.

En data 29 de juliol del 2013 l'acusat formulà demanda de modificació de mesures sol·licitant que la pensió d'aliments a la seva filla fos fixada en la suma de dos-cents euros, demanda que fou desestimada per sentència de data 28 de gener del 2016 del Tribunal Unipersonal, sense que l'acusat formulés recurs d'apel·lació contra dita sentència.

Al llarg dels anys el deute total per l'impagament de la pensió d'aliments a la seva filla Narváez es va anar incrementant, sense que en cap moment es pogués fer efectiu el deute per via de l'execució forçosa perquè l'acusat no sols es declarà insolvent sinó que procurà no tenir cap bé al seu nom per a constituir- se en una situació d'aparent insolvència, malgrat que en els darrers tres anys abans de la separació l'acusat tenia una mitjana d'ingressos d'uns tres mil cinc- cents euros mensuals. Àdhuc, i amb la finalitat de que el deute pendent no li pogués ser exigit per la via de l'execució forçosa, durant els anys 2013 i 2014 l'acusat, tot i treballar per compte de la P. i G. S., no fou declarat a la CASS per tal d'amagar la seva condició d'assalariat i que no es pogués practicar retenció salarial de cap mena ni import, igualment durant l'any 2017 l'acusat va estar treballant per compte del Comú d'Escaldes-Engordany.

Tanmateix, al menys des del mes de febrer de 2021, l'acusat ha vingut realitzant activitats lucratives ocultant-ne ser titular, fent feines de pintura amb els noms comercials de P. P., P. C., de venda de vehicles d'importació amb el nom comercial de G. ML M. i M. HR M., i de transport i missatgeria, i malgrat haver residit els darrers anys al Principat, disposant d'un pis de lloguer al seu nom, amb contractació dels serveis de llum i telèfon, mai des del 2008 ha disposat d'un compte bancari, ni ha constat enlloc com assalariat, en una estratègia concebuda per eludir el compliment de la pensió d'aliments a la seva filla.

El deute acumulat a la data de presentació dels escrits de qualificació provisional de l'acusació particular i de l'actora civil ascendia a prop de 75.000 euros.

L'acusat Montenegro ha estat condemnat:

per Ordenança Penal de data 14 de setembre de 2010, dictada en la causa DM-381-1/2010, com autor responsable d'un delicte menor d'incompliment reiterat de resolucions judicials referents a les pensions alimentàries a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional al pagament regular de les pensions alimentàries, amb un termini de suspensió de l'execució de la pena de quatre anys;

per Ordenança Penal de data 13 de desembre de 2012, dictada en la causa DM-228-2/2012, com autor responsable d'un delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials referent a les pensions alimentàries, a la pena de dos mesos d'arrest nocturn condicional qualificat a abonar la responsabilitat civil i al pagament regular de les pensions alimentàries;

per Ordenança Penal de data 24 d'octubre de 2013, dictada en la causa DM-240- 2/2013, com autor responsable d'un delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials referent a les pensions alimentàries, a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional qualificat al pagament regular de les pensions alimentaries.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament de l'article 220 a ) en concurs medial de l'article 60 amb un delicte menor continuat d'obstaculització d'execució judicial relativa al pagament de pensions d'aliments de l'article 427.2, tots ells del Codi Penal.

En el Capítol cinquè del Títol XI del Codi Penal, dedicat als delictes contra el patrimoni, es castiguen dues conductes d'insolvència consistents en la frustració de procediments executius de cobrament i la fallida delictiva. L'article 220 paràgraf a) castiga al deutor que, conscient de les obligacions de pagament que tingui, qualsevol que en sigui l'origen, amagui els seus béns o realitzi actes de disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació.

El delicte exigeix, en primer lloc, que la condició de deutor de l'acusat quedi perfectament determinada, i que l'acusat sigui conscient de dita condició, element subjectiu de l'injust que resulta de la dicció del tipus penal conscient de les obligacions de pagament que tingui. Requereix l'element objectiu d'un acte d'ocultació dels béns propis, ocultació que pot ser material o jurídica, i que no s'exigeix que sigui total (sentències del Tribunal de Corts de 27 de novembre del 2013, causa TC-017-3/12 i 28 de maig del 2014, causa TC-001-2/11, i sentència del Tribunal Superior de Justícia Sala Penal de 18 de novembre del 2013, rotlle TSJP-25/13). I, finalment, també exigeix un altre element subjectiu de l'injust que és la voluntat de sostraure els béns al compliment dels deutes o, com diu el tipus penal, frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació.

En el cas d'autes concorren tots els elements, doncs no es discutida la condició de deutor de l'acusat, fet admès per la seva defensa i pel mateix acusat, i que tenia plena consciencia de les obligacions pendents de pagament de la pensió d'aliments a la seva filla Narváez.

I també concorre l'element objectiu de la realització per part de l'acusat d'actes d'ocultació dels béns propis amb l'ànim de frustrar qualsevol execució forçosa del deute pendent per part de la Batllia, doncs de l'acusat ha estat amagant qualsevol de les distintes activitats laborals que li comportaven ingressos salarials, no sols l'activitat de contraban, doncs la Sra. P. al judici oral declarà que sabia que durant aquests anys l'acusat ha tingut feines regularment i que durant molt de temps es dedicà al contraban de tabac, sabent certament que en una ocasió va estar tancat en una presó a França per raó del contraban. De fet, a la confessió en judici en el marc dels autes civils núm. B-1026-1/2013, celebrada en data 16 de desembre del 2013, l'acusat confessà que era cert que fou detingut en territori de Portugal per un presumpte delicte de contraban de tabac (folis 1828 i 1830).

En data 29 de juliol del 2013 l'acusat formulà demanda de modificació de mesures sol·licitant que la pensió d'aliments a la seva filla fos fixada en la suma de dos-cents euros, demanda que fou desestimada per sentència de data 28 de gener del 2016 del Tribunal Unipersonal, sense que l'acusat formulés recurs d'apel·lació contra dita sentència. Cal fer atenció a la sentencia en la que el batlle refereix que el demandant sosté que la seva situació econòmica personal és la d'un insolvent com sia que no disposa de treball, ni de cap bé, havent de residir amb els seus pares. Malgrat en autes existeixin diferents elements que el propi Sr. L. aporta i que confortarien les seves indicacions........no es pot considerar que el mateix es trobi en aquella situació tan precària que invoca. Tot seguit el batlle raona que s'ha de compartir plenament les indicacions realitzades per la direcció lletrada de la demandada quan sosté que no es troba una explicació raonable a la circumstàncies que des de fa uns vuit anys (és a dir des del 2008), el Sr. L. no tingui cap mena d'ingrés ni d'activitat laboral. En efecte, és una persona que té uns 47 anys amb ple ús de les seves facultats intel·lectuals i físiques que pot trobar en tot moment i sense que això comporti cap esforç extraordinari una activitat laboral digna en atenció a les característiques del mercat laboral andorrà. I el batlle conclou que allò que sí que ressurt de les actuacions és en tot cas que el Sr. L. oculta de forma totalment voluntària la seva real situació econòmica i personal (folis 2063 a 2069).

L'acusat té confessat al judici oral que des del 15 de març del 2022 treballa de pintor per l'empresa P. P., una empresa de la seva mare, i que el seu sou és 1.200 euros, però consta acreditat que aquesta activitat lucrativa la venia realitzant la des de molt abans, si més no des del primer trimestre de l'any 2021, doncs consten anuncis amb data del 13 de febrer del 2021 (foli 2227) i 17 de març del 2021 (folis 2228 i 2229), fent feines de pintura amb els noms comercials de P. P., P. C., venda de vehicles d'importació amb el nom comercial de G. ML M. i M. HR M., i transport i missatgeria, figurant en els anuncis com a telèfon de contacte el número XXX, que es correspon amb el telèfon mòbil de l'acusat, i el correu electrònic XXX (folis 2225 i següents).

Si bé és cert que la titular administrativa de P. P. és la mare de l'acusat, la Sra. R.G., consta que és l'acusat qui gestiona l'empresa, com es desprèn de les manifestacions de dita senyora en l'acte del judici oral, no podent donar raó de les gestions administrativa i comptable pròpies de l'empresa.

Finalment, cal tenir en compte que l'acusat va anunciar a Wallapop la venda del vehicle Renault Megane pel preu de 3.500 euros. Es tractava del turisme Renault model Megane 2.6 16V RS, matrícula andorrana XXX, any de fabricació 2005, 1a. matriculació el 14 de febrer del 2006 i que fou adquirit per l'acusat en data 6 de desembre del 2006 (foli 703) i sobre el que hi havia vigent una ordre d'embargament i segrest de la Batllia emesa en data 5 de juny del 2013 (folis 1258, 1259 i 1263).

A l'anunci es feia constar que era un vehicle de 1a mà, que mai havia tingut accidents, que portava tres anys aturat a una finca, que era de matrícula andorrana del 2005 i que acceptaria un canvi per una Mercedes Sprinter o una Peugeot Boxer o similar, i fent constar que LA VENTA SOLO EN ESPAÑA (folis 2222 i següents). Posteriorment a l'anunci s'hi va fer l'anotació de Vendido (foli 2222).

Fos quin fos el valor de dit vehicle, la condició de imposada per l'acusat de que la venta sols es faria a Espanya palesa una evident intenció d'ocultació dolosa del bé amb la finalitat de sostraure'l a l'execució forçosa per part de la Batllia per raó de les pensions alimentàries impagades, doncs cal recordar que la Batllia tenia decretat el segrest de dit vehicle.

Pel que fa al delicte menor continuat d'obstaculització d'execució judicial relativa al pagament de pensions d'aliments, de l'article 427.2 del Codi Penal, aquest precepte castiga l'impagament reiterat de les pensions alimentàries establertes judicialment a favor de familiars, essent un delicte d'omissió i dolós, doncs exigeix la concurrència de l'element subjectiu del coneixement de l'obligació de pagament de les pensions i la voluntat de no pagar-les. Per això, no tot impagament és punible sinó sols aquell que, essent reiterat, és a dir, no ocasional, sigui imputable a una voluntat maliciosa i no justificada de qui està obligat al pagament, per exigències del principi de culpabilitat establert a l'article 5 del Codi Penal. D'aquesta manera, l'impagament sols es podrà reputar maliciós quan qui està obligat a pagar les pensions no ho faci malgrat tenir capacitat econòmica fer fer-ho, doncs altrament podria suposar una mena de presó per deutes que està expressament prohibida a l'article 11 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, fet a Nova York el 16 de desembre de 1966 (B.O.P.A. de 19 de juliol del 2006).

Decisio

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Montenegro és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament en concurs medial amb el delicte menor continuat d'obstaculització d'execució judicial relativa al pagament de pensions d'aliments, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral, d'acord amb el que s'ha raonat en el precedent CONSIDERANT.

CONSIDERANT TERCER. Concorre en l'acusat, en el delicte menor continuat d'obstaculització d'execució judicial relativa al pagament de pensions d'aliments, la circumstància agreujant de la responsabilitat criminal de reincidència de l'article 30.7 del Codi Penal, en atenció a les anteriors condemnes en els anys 2010, 2021 i 2013 que han de prendre's en consideració als efectes de l'aplicació de dita agreujant, doncs l'antiguitat de les condemnes és coincident amb l'antiguitat dels impagaments que són objecte del present enjudiciament, a partir del mes d'octubre del 2013.

Per a la imposició de la pena el Tribunal pren en consideració la continuïtat delictiva, la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència i, en especial, el concurs entre les dues infraccions, concurs ideal de l'article 60 del Codi Penal, en la seva modalitat de medial per ser un dels delictes, el delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament, medi per a la comissió del delicte menor continuat d'obstaculització d'execució judicial relativa al pagament de pensions d'aliments. En atenció a l'exposat, i a la nul·la voluntat demostrada per l'acusat de fer front a les obligacions alimentàries vers la seva filla, el Tribunal imposa a l'acusat la pena de dos anys de presó condicional qualificada al pagament regular de les pensions alimentàries i despeses extraordinàries d'acord amb el disposat a la sentència de separació, amb un termini de suspensió de l'execució de la pena de quatre anys.

CONSIDERANT QUART. No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, doncs tot i que el responsable penalment ho és també civilment, de conformitat amb la jurisprudència d'aquest Tribunal (causa núm. 0000003/2015, 25 de juny del 2015), trobant-se la responsabilitat civil executant-se en el marc de la causa civil , es fa improcedent tot pronunciament de responsabilitat civil ex delicto per raó de les pensions alimentàries impagades.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'imposa a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M :

Condemnar a l'acusat Montenegro com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major continuat de frustració de procediments executius de cobrament en concurs medial amb un delicte menor continuat d'obstaculització d'execució judicial relativa al pagament de pensions d'aliments, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència en el darrer delicte, a la pena de DOS (2) ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA al pagament regular de les pensions alimentàries i despeses extraordinàries d'acord amb el disposat a la sentència de separació durant tot el termini de suspensió de l'execució de la pena que es fixa en quatre anys.

Condemnar l'acusat al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.