BLANQUEIG DE DINERS O VALORS

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció BARON MORA

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, set de maig del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-009-4/12, seguida per un presumpte delicte major de blanqueig de diners provinents del tràfic de drogues, contra l'acusat Villegas, nascut el XXXX, Lleida (Espanya), fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola amb D.N.I. núm. (...), no resident al Principat, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel la Lletrada Sra. Pina, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Montenegro, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Villegas, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola amb D.N.I. núm. (...) i sense antecedents penals al Principat, en data 20 de juny del 2007 va obrir el compte individual núm. (...) (referència (...)) a l'entitat ORG_0, en el que hi figurà des de l'obertura com a apoderat Viñas, amb la finalitat d'ingressar-hi els diners obtinguts amb el tràfic de substàncies estupefaents realitzat a Espanya.

En el referit compte corrent es realitzaren, entre d'altres, el següents moviments:

Tots els ingressos en efectiu, per un total de 185.000 euros, s'efectuaren amb bitllets d'un valor facial, en la seva majoria, de 5, 10, 20 i 50 euros, havent-se fets l'ingrés de 50.000 euros de data 24 de setembre del 2007 amb mil bitllets de 20 euros i sis-cents bitlles de 50 euros.

A la data del 29 de maig del 2009, després de diverses inversions en borsa en renda variable, el compte núm. (...) presentava un ròssec de 32.156,47 euros.

Per sentència ferma de data 14 de desembre del 2011 dictada per la Secció Primera de la Audiencia Provincial de Lleida es condemnà a Villegas com autor criminalment responsable d'un delicte contra la salut pública en la seva modalitat de substància estupefaent que causa greu dany a la salut, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de vuit anys i sis mesos de presó, amb inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de condemna, i multa de dos milions quaranta mil (2.040.000) euros, així com al pagament de 1/30 part de les despeses processals, absolent-lo del delicte d'integració en grup criminal.

Dita sentència declara, entre altres fets, com a fets provats que l'acusat Villegas mantenia contactes amb altres persones per introduir a Espanya substància estupefaent cocaïna via aèria des del Brasil amb destinació a l'aeroport de Loiu (Vizcaya), planejant dur a terme una operació entre finals del mes de març i principis del mes d'abril del 2009, essent Villegas qui dirigia l'operació. I fruit d'aquests contactes i seguint les instruccions de l'esmentat acusat, el dia 6 d'abril del 2009 arribaren a l'aeroport de Loiu (Vizcaya) dos individus, procedents del Brasil, que portaven dues maletes contenint 18 paquets de substància estupefaent cocaïna, amb un pes net total de 18 quilograms cent set grams (18.107 gr.), amb un grau de puresa del 95,0 per cent, quin destinatari era l'acusat Villegas, si bé l'operació resultà avortada per l'actuació conjunta de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra, que aconseguí interceptar i intervenir la substància estupefaent, quin preu al mercat clandestí hauria arribat als 33.698 euros el quilogram.

La mateixa sentència també condemnà a Viñas com autor criminalment responsable d'un delicte de blanqueig de capital per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de dos anys de presó, amb inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de condemna, així com al pagament de 1/3 part de les despeses processals. I en relació a Viñas, la sentència declara provat que aquest, sense adoptar les degudes precaucions i sense esbrinar prèviament si el diner procedia de la caixa del Pub Cascall o de la venda d'algun vehicle o del tràfic de drogues, iniciava amb Villegas inversions que permetien a aquest donar aparença legal als guanys que obtenia amb el tràfic de drogues.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional formulà acusació contra Villegas com autor d'un delicte major de blanqueig de diners provenint del narcotràfic, tipificat en l'article 409 Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, demanant que li fossin imposades les penes de quatre anys de presó i multa en la quantia de cinc-cents mil (500.000) euros i expulsió definitiva del Principat, així com el pagament de les despeses processals causades, i que s'acordés el comís de les quanties que han estat objecte d'investigació a la present causa al compte núm. (...) (referència (...)) de l'entitat ORG_0, de conformitat l'article 411 Codi Penal.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat Villegas, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà el seu desacord amb el relat de fets exposat pel Ministeri Fiscal respecte dels moviments bancaris realitzats per l'acusat durant els anys 2007 i 2008, doncs els ingressos eren fruit de l'activitat empresarial de l'acusat de transport de mercaderies, tenint també ingressos d'un premi de la loteria, retribucions del seu treball a la societat ORG_2, S.L., ORG_3 i ORG_1, S.A., i que es tractaria de l'evasió fiscal de capitals obtinguts de forma lícita, que no poden ser considerats com a fets susceptibles del delicte de blanqueig de capitals, per la qual cosa la Defensa de l'acusat Villegas considera que el seu defensat no és responsable del delicte del que se l'acusa i sol·licita la seva absolució.

En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusat reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que el seu defensat no ha aportat documentació perquè li fou segrestada en el moment d'iniciar-se les actuacions penals a Espanya i que els bancs no guarden documentació tant vella i que hi ha cosa jutjada pels fets en els quals se l'ha interrogat en el judici oral en base a la sentència dictada pel Tribunal estranger, al foli 406 del sumari, on es parla del compte a l'entitat ORG_0.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major de blanqueig de diners provinents del tràfic il·legal de drogues tòxiques, tipificat en l'article 409.1 del Codi penal, segons la seva redacció inicial i anterior a la reforma de dit article per la Llei 18/2013, del 10 d'octubre, qualificada de modificació del Codi penal (publicada al BOPA en data 30 d'octubre del 2013), que castigava "Qui adquireixi o transmeti diners, béns o valors o cometi activament o omissivament un acte per ocultar-ne el seu origen, o per ocultar-los o llur contrapartida, provenint de qualsevol delicte major que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu a la prostitució, a la concussió i a les exaccions il·legals, a la corrupció i tràfic d'influències o al tràfic il·legal de drogues tòxiques, coneixent-ne la procedència".

Com ja té declarat la Jurisprudència, el delicte de blanqueig de diners consisteix en tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius a l'adquirir o transmetre diners, béns o valors o cometre un acte per ocultar-ne el seu origen il·lícit, activitat realitzada amb coneixement de la procedència delictiva (sentència de la Sala Penal del TSJ de 13/9/2012, Rotlle núm. TSJP-10/12), i és, en general, tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius. Blanquejar equival a encobrir o emmascarar l'origen il·lícit dels béns mitjançat la seva incorporació al tràfic econòmic legal per tal de poder-los fruir de manera pacíficament jurídica (sentència de la Sala Penal del TSJ de TSJ 29/11/2010, Rotlle núm. 12/10).

Tanmateix, la jurisprudència té declarat que el tràfic il·lícit de drogues i el blanqueig de diner procedent de dit tràfic són dues activitats íntimament relacionades, essent el blanqueig de diner procedent del tràfic de drogues un graó dins l'activitat criminal, el darrer i essencial per donar aparença de lícits als guanys obtinguts (entre altres, les sentències del Tribunal de Corts 21/9/2005, causa núm. TC-070-2/97, i 20/11/2009, causa núm. TC-051-4/02, i sentència de la Sala Penal del TSJ 29/11/2010, Rotlle núm. 12/10).

Decisio

CONSIDERANT SEGON. En el present cas, concorren tots els elements constitutius del delicte de l'article 409.1, doncs consta plenament acreditat que en el període de juny del 2007 a març del 2008 s'efectuaren diversos ingressos en metàl·lic en el compte corrent núm. (...) (referència (...)) de l'entitat ORG_0, titularitat de l'acusat Villegas, pel total de 185.000 euros, diners que provenien de l'activitat de tràfic de drogues realitzada a Espanya. Cal tenir en compte que, d'acord amb l'article 412 del Codi Penal, l'article 409 és aplicable encara que el delicte principal hagi estat realitzat a l'estranger, sempre que aquest delicte estigui penalment castigat per la llei andorrana, com succeeix amb el tràfic de substàncies estupefaents, castigat com a delicte en els articles 281 i següents Codi Penal andorrà.

En el cas del delicte de blanqueig de diners té principal importància la prova indiciaria, com té declarat la jurisprudència (sentència de la Sala Penal del TSJ de 29/11/2010, Rotlle núm. 12/10) doncs, davant de la més que probable impossibilitat d'obtenir prova directa, la prova de càrrec vindrà donada per indicis, prova indiciària o indirecta que serà eficaç per a desvirturar la presumpció d' innocència sempre que es fonamenti en indicis plenament provats i que tinguin una relació material i directa amb el fet criminal i el seu autor. Com assenyala dita sentència, la Convenció de Nacions Unides contra el tràfic il·lícit de estupefaents i substàncies psicotròpiques de 20 de desembre del 1988 abona la idoneïtat de la prova indiciaria, ja que en el seu article 3 apartat 3r, preveu la legalitat de la prova indiciària per la obtenció del judici de certesa sobre el coneixement, intenció o finalitat requerits com element dels que es descriuen en l'apartat primer del mateix article, entre els que hi s'inclou el delicte de blanqueig de diners o valors, concretament en l'epígraf b) de l'esmentat apartat 1r. I també ho abona el propi Conveni d'Estrasburg de 8 de novembre del 1990 sobre el blanqueig, seguiment, embarg i comís dels productes del delicte, que en el seu article 6,2.c) al tractar dels delictes de blanqueig, disposa que el coneixement, la intenció o el propòsit exigits com a elements del delicte de blanqueig es podrà deduir de circumstàncies fàctiques objectives.

Els indicis apropiats per fonamentar la prova indiciària, en el cas de blanqueig de diners procedents del tràfic de drogues, són varis: a) l'acreditació d'una concreta operació de tràfic de drogues;

b) la vinculació o connexió de l'acusat, bé amb activitats de tràfic de drogues, bé amb persones o grups organitzats que les realitzen, bé amb les persones que intervenen en els actes encaminats a l'ocultació de l'origen il·lícit dels diners; c) una certa coincidència temporal entre els actes encaminats a l'ocultació de l'origen il·lícit dels diners i la concreta operació de narcotràfic; d) la no acreditació de relacions comercials o d'una activitat laboral o mercantil que justifiqui els ingressos, transferències de diners i increments patrimonials; e) la utilització de comptes o dipòsits bancaris amb titulars aparents o la intermediació mitjançant societats fictícies o sense cap activitat econòmica; f) les falsificacions en els suports documentals de les transferències dineràries; la realització d'operacions que, per la seva atipicitat i raresa, puguin ser considerades com a irregulars. Tots ells es poden resumir en els tres més rellevants i determinants, la disposició d'importants quantitats de diners en efectiu, la inexistència de negocis lícits o d'una activitat professional que justifiqui l'origen d'aquests diners i la connexió amb el món del tràfic il·legal de drogues.

CONSIDERANT TERCER. En el cas d'autes són fets plenament provats que en el període de juny del 2007 a març del 2008 s'efectuaren diversos ingressos en metàl·lic en el compte corrent núm. (...) (referència (...)) de l'entitat ORG_0, pel total de 185.000 euros, concretament 25.000 euros en data 20 de juny del 2007, 60.000 euros en data 24 de juliol del 2007, 50.000 euros en data 24 de setembre del 2007 i altres 50.000 euros en data 6 de març del 2008. Tot aquets ingressos s'efectuaren, com ja s'ha dit, en metàl·lic efectiu. I si bé no consta en tots els ingressos el valor facial dels bitllets, sí que en l'ingrés de 50.000 euros realitzat en data 24 de setembre del 2007, s'efectuà amb mil bitllets de 20 euros i sis-cents bitlles de 50 euros.

La Defensa de l'acusat Villegas, en el seu escrit de qualificació provisional, al·lega que els moviments bancaris realitzats per l'acusat durant els anys 2007 i 2008 obeeixen a ingressos fruit de la seva activitat empresarial de transport de mercaderies, un premi de la loteria i retribucions pel treball a la societat ORG_2, S.L., ORG_3 i ORG_1, S.A., diners obtinguts de forma lícita. I en el tràmit d'informe, en l'acte del judici oral, la Defensa afegí que el seu defensat no ha aportat documentació perquè li fou segrestada en el moment d'iniciar-se les actuacions penals a Espanya i que els bancs no guarden documentació tant vella.

Cal dir que l'acusat l'any 2010 ja va tenir cabdal coneixement de la present causa seguida contra ell per blanqueig de diners, doncs consta que en data 30 de novembre del 2010, mitjançant comissió rogatòria internacional, el Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Lleida (Espanya) li rebé declaració en qualitat d'imputat, prèvia informació de drets, negant-se l'acusat a respondre a les preguntes que li foren formulades (folis 326 a 328). I la Defensa de l'acusat va tenir trasllat de l'escrit de qualificació provisional del Ministeri Fiscal en data 16 d'octubre del 2012 (foli 470). Des de llavors i fins al dia del judici oral l'acusat ha tingut la possibilitat d'obtenir els documents que poguessin acreditar les seves manifestacions sobre l'origen dels diners, tant pel que fa a l'activitat empresarial com al premi de la loteria, i ni abans ni en l'acte del judici oral s'ha aportat la més mínima prova sobre un i altre extrem, sense que tingui cap mena de validesa probatòria la documentació d'obertura del compte, concretament en el formulari de verificació de professió, on es fa constar com activitat professional de l'acusat la d'empresari, amb l'activitat de "Transport i uns beneficis amb immobiliària" (foli 166), doncs és un mer formulari que recull la simple manifestació de l'acusat, sense cap mena de comprovació documental i, a més a més, encara que en dita documentació consta una CARTA DE PRESENTACIÓ de l'acusat signada per Viñas, on hi ha fa constar que l'acusat és propietari d'una empresa de transport de mercaderies amb domicili a la localitat de Boldú, Lleida (Espanya) (foli 174), resulta extraordinàriament sorprenent que qui signa la carta de presentació és Viñas, condemnat en la mateixa sentència de la Audiencia Provincial de Lleida com a penalment responsable d'un delicte de blanqueig de capitals.

D'aquesta pressuposada activitat empresarial, i del també pressuposat premi de loteria, res s'ha acreditat, doncs una i altre haurien d'haver deixat constància, si més no, en algun compte corrent de l'acusat a Espanya, essent convenient assenyalar que la legislació espanyola imposa a les entitats bancàries l'obligació de conservar la documentació durant sis anys, per la qual cosa l'acusat tenia dita documentació al seu abast quan va ser informat de l'existència de la present causa, en data 30 de novembre del 2010.

I la vinculació de l'acusat amb el món del tràfic il·legal de drogues està plenament acreditada, doncs fou condemnat per sentència ferma de data 14 de desembre del 2011 dictada per la Secció Primera de la Audiencia Provincial de Lleida com autor criminalment responsable d'un delicte contra la salut pública, a la pena de vuit anys i sis mesos de presó i multa de dos milions quaranta mil (2.040.000) euros, per dirigir un grup de persones que varen introduir a Espanya, via aèria des del Brasil amb destinació a l'aeroport de Loiu (Vizcaya), divuit quilograms cent set grams (18.107 gr.) de cocaïna, operació que es va planificar entre finals del mes de març i principis del mes d'abril del 2009, i que culminà en data 6 d'abril del 2009, quan la substància estupefaent va arribar a l'aeroport de Loiu (Vizcaya), essent interceptada per l'actuació conjunta de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra,

Tot i que els ingressos en metàl·lic foren anteriors a aquesta concreta operació de tràfic de substància estupefaent cocaïna, hi ha lloc a apreciar connexitat temporal amb l'activitat il·lícita de tràfic de substàncies estupefaents duta a terme per l'acusat, que no es limitaria a la concreta operació per la que fou condemnat per la Audiencia Provincial de Lleida, doncs qui mai ha tingut relació amb el tràfic de substància estupefaent cocaïna no s'estrena amb una operació de tanta importància com la introducció a Espanya, via aèria, de divuit quilograms de cocaïna, el que abona les sospites del Cos de Policia Mossos d'Esquadra de Catalunya de que aquest grup de traficants, liderats per l'acusat Villegas, hauria introduït a Espanya, amb destinació a Lleida, una 250 quilograms de cocaïna durant els anys 2007 i 2008, com resulta als folis 57 a 61 i 64 a 70, el que explica la injustificada capacitat econòmica de l'acusat Villegas, totalment desproporcionada amb els seus ingressos acreditats, com es raona en la sentència de la Audiencia Provincial de Lleida.

CONSIDERANT QUART. En el tràmit d'informes del judici oral la Defensa de l'acusat ha al·legat la cosa jutjada pels fets en els quals se l'ha interrogat en el judici oral en base a la sentència dictada per la Audiencia Provincial de Lleida, en quin sumari es parla del compte a l'entitat ORG_0 (foli 406).

Com assenyala la sentència de la Sala Penal del TSJ de data 18 de novembre del 2010 (Rotlle núm. 18/10), el principi de l'autoritat de la cosa jutjada té un valor supra nacional formulat per l'article 4 del protocol núm. 7 de la Convenció Europea dels Drets Humans, així com un valor constitucional afirmat per l'article 88 de la Constitució del Principat. I, d'acord amb la jurisprudència, són requisits per apreciar la cosa jutjada la més absoluta identitat objectiva i subjectiva entre els fets ja jutjats, àdhuc per un Tribunal estranger, i els fets que són objecte de posterior enjudiciament. En el present cas sols concorre la identitat subjectiva, però no la identitat objectiva doncs l'acusat Villegas fou jutjat i condemnat a Espanya per un delicte de tràfic de substància estupefaent cocaïna, no per un delicte de blanqueig de capitals, delicte pel que ni tant sol fou acusat a Espanya. Així doncs, no hi ha lloc a apreciar l'excepció de la cosa jutjada, ja que no hi ha una absoluta identitat entre els fets ocorreguts i jutjats a Espanya i els ocorreguts a Andorra i que ara es jutgen pels Tribunals andorrans doncs, tractant-se de fets i delictes diferents, encara que relacionats, com són el tràfic de drogues i el blanqueig de diners procedents de dit tràfic. La única referència que la sentència dictada per la Audiencia Provincial de Lleida fa als fets que ara es jutgen, al final del relat de fets provats, és que "El acusado Villegas desde el año 2007 era titular de la cuenta individual nº (...) referencia (...) de la entidad Crèdit Andorrà de la que era apoderada Viñas.

CONSIDERANT CINQUÈ. L'acusat Villegas és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte major de blanqueig de diners provinents del tràfic il·legal de drogues tòxiques, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, i la seva participació resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral, en particular la documental que consta en autes integrada per la documentació bancària i la sentència dictada en data 14 de desembre del 2011 per la Secció Primera de la Audiencia Provincial de Lleida.

CONSIDERANT SISÈ. No concorren en l'acusat Villegas circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i, en atenció als fets i de conformitat amb el que disposa de l'article 56 del Codi Penal, el Tribunal imposa a l'acusat les penes de dos anys de presó, dels quals un any ferm i la resta condicional, i multa de dos-cents cinquanta mil (250.000) euros, així com la pena d'expulsió temporal per vint anys, atès que és de nacionalitat estrangera i no té cap arrelament al Principat.

CONSIDERANT SETÈ. No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb els articles 70 i 411.1 del Codi Penal, procedeix el comís dels diners intervinguts en el compte individual núm. (...) (referència (...)) a l'entitat ORG_0.

CONSIDERANT VUITÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Hem de condemnar i condemnem l'acusat Villegas com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de blanqueig de diners, a les penes de DOS ANYS DE PRESÓ, dels quals UN ANY FERM i la resta condicional fixant un termini de suspensió de tres anys, MULTA DE DOS-CENTS CINQUANTA MIL (250.000) EUROS i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT D'ANDORRA DURANT VINT ANYS.

El condemnem al pagament de les despeses processals causades, i acordem el comís dels diners intervinguts en el compte individual núm. (...) (referència (...)) a l'entitat ORG_0.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de 15 dies naturals següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.