APROPIACIÓ INDEGUDA
- Resolució
- Sentència · 24/01/2012
- ROJ
- STCOR 3/2012
- ECLI
- ECLI:AD:TCORAD:2012:3
- Recurs
- TC-082-2/10
- Ponent
- Enric Anglada Fors
- Magistrats
- Enric Anglada Fors, Jean-Marie Ferrandez, Concepció Baron Mora
- Descriptors
- FURT APROPIACIÓ INDEGUDA TRIBUNAL DE CORTS PERJUDICAT DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL
El Tribunal ha dictaminat que l'acusat, Araujo, és culpable d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda, previst a l'article 213 del Codi Penal, per haver-se quedat amb diners del comerç "C. M." on treballava com a cambrer, anulant les vendes del tiquet de caixa i quedant-se amb els diners dels clients. El Tribunal ha condemnat Araujo a deu mesos de presó condicional i al pagament de les despeses processals causades, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys. A més, ha ordenat que Araujo indemnitzi al perjudicat, Sr. Benitez, amb la quantitat de 2.888 euros. La defensa de l'acusat havia argumentat que la quantia reclamada per la part perjudicada era excessiva i que el delicte havia de ser qualificat com a menor de furt, però el Tribunal ha desestimat aquests arguments.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Andrade Enric ANGLADA FORS
Concepció Baron Mora
Andorra la Vella, vint-i-quatre de gener del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-082-2/10 seguida pel presumpte delicte major continuat d’apropiació indeguda, contra Araujo, nascut el XXXX, fill d’Eduardo Cesar i de Margarita Ventura, de nacionalitat argentina, casat, de professió cambrer, i defensat pel Lletrat Sr. Villegas, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Canals i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que, entre els mesos d’abril a setembre del 2010 l’acusat Araujo, nascut el XXXX, de nacionalitat argentina i sense antecedents penals, aprofitant-se de la seva qualitat de cambrer al comerç “C. M.”, radicat a la planta baixa del XXXX, i a fi d’obtenir un benefici, una volta cobrades les consumicions als clients, anul·lava la venda del tiquet de caixa del sistema informàtic i es quedava amb els diners que li havien entregat els clients, deixant d’ingressar-los a caixa, operativa que practicava quasi diàriament en dos o tres ocasions.
La part perjudicada i gerent de l’establiment Sr. Benitez reclama la quantitat de 3.761,99 euros segons la documentació aportada.
El processat accepta haver ocasionat un perjudici de l’ordre de 1.500 €.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d’un delicte major continuat d’apropiació indeguda, tipificat a l’article 213 del Codi Penal, del qual en considera responsable en concepte d’autor el processat Araujo, demanant se l’imposi una pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a l’abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil demana s’indemnitzi al perjudicat en la quantitat reclamada de 3.761,99 € degudament acreditada.
RESULTANT: que el lletrat Sr. Villegas, advocat defensor de l’acusat, manifesta la seva conformitat amb la relació de fets efectuada pel Ministeri Fiscal, matisant però alguns aspectes pel que respecta a la responsabilitat civil derivada, estimant incorrecta la reclamació de 3.761,99 €, d’un costat, perquè també altres empleats feien anul·lacions de tiquets de caixa, d’altra, perquè es reclamen quantitats que corresponen a dies en que l’acusat era o bé de vacances o bé de festa setmanal o bé fora del seu horari laboral, acceptant que el perjudici causat sigui igual o inferior a 1.500 €.
Respecte a la qualificació jurídica, discrepa de la del Ministeri Fiscal, manifestant que els fets d’autes es poden emmarcar dins del tipus penal del delicte menor de furt, de l’article 197 del Codi Penal, ja que l’acusat no tenia en cap cas títol per posseir o administrar els diners del comerç, demanant aleshores la imposició d’una pena màxima de tres mesos de presó condicional.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius d’un delicte major d’apropiació indeguda de caràcter continuat, previst a l’article 213 del Codi Penal, ja que el processat Araujo, es queda en diverses ocasions dels diners en efectiu que els clients de l’establiment li lliuraven en pagament del servei prestat i de la consumició efectuada, anul·lant parcial o totalment el tiquet de caixa per tal d’afavorir el cuadrament de la caixa i que no fos detectat l’apoderament.
Que el element essencial del delicte d’apropiació indeguda radica en l’incompliment dolós per part de l’agent, de l’obligació contractual que li ve imposada de donar la destinació deguda als diners rebuts, disposant d’ells amb una evident finalitat de lucre.
CONSIDERANT: que del referit delicte major n’és responsable en concepte d’autor el processat Araujo per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb les disposicions dels article 20 i 21 del vigent Codi Penal, fet que han estat acceptats i reconeguts pel propi encausat des de l’inici de la instrucció, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que si bé el processat accepta els fets, per contra, discuteix la quantia que en concepte de responsabilitat civil reclama la part perjudicada i, així, de l’examen de la documentació aportada per la pròpia part que justifica i acredita el perjudici patit, en resulta, tal i com ho posa de relleu la defensa de l’acusat, certes discrepàncies entre els dies i hores en que es produïren les anul·lacions dels tiquets de caixa i els dies en que segons el llistat de treball aquest era de vacances i/o de festa setmanal o bé, es produïren fora del seu horari laboral.
Que atesa dita argumentació i examinada la documentació qüestionada aportada (folis 75, 76, 83, 85, 89, 97, 105, 107, 110, 119, 130, 134, 135 i 136 per ser fora del horari laboral, així com els folis 69, 77, 90, 102, 108, 114 i 133 per ser de vacances o festiu), procedeix eliminar del llistat que figura als folis 63 i 64 del sumari, les següents quantitats, a tal d’exemple:
La reclamació de 6,80 € que corresponen al tiquet anul·lat del dia 24 d’abril del 2010 (foli 69) doncs segons consta al foli 141 l’acusat Araujo era de vacances,
la reclamació de 41.10 euros que correspons al dia 13 de maig del 2010 (foli 75) atés que segons el llibre de treball (foli 140) era el dia de festa setmanal de l’acusat,
una part de la reclamació, és a dir 57.30 € dels 252,08 € reclamats que corresponen al dia 15 de maig del 2010 (foli 76) atés que les anul·lacions es produïren fora del seu horari laboral (foli 140 - treballa de les 14.00 hores a les 22.00 hores).
I successivament:
menys 13 € del dia 18 de maig del 2010,
menys 55,35 € (dels 106,65 € reclamats) del dia 12 de juny del 2010,
menys 7,50 € (dels 23,45 € reclamats) del dia 26de juny del 2010,
menys 32 € del dia 6 de juliol del 2010,
menys 75,27 € del dia 11 d’agost del 2010,
menys 55,40 € (dels 102,50 €) del dia 13 d’agost del menys 81,90 € del dia 17 d’agost del 2010,
menys 11,50 € (dels 74,89) del dia 21 d’agost del 2010,
menys 78,35 € del dia 25 d’agost del 2010,
menys 42,75 € del dia 30 d’agost del 2010,
menys 25,50 € (dels 66,50 €) del dia 10 de setembre del menys 29,90 € del dia 12 de setembre del 2010,
menys 74,38 € del dia 13 de setembre del 2010,
menys 62,74 € del dia 14 de setembre del 2010,
menys 8,75 € (dels 42,75) del dia 15 de setembre del 2010.
Essent correcta la reclamació dels folis 89, 97 i 107.
Que una vegada restat del total reclamat, les quantitats ans dites, resulta un perjudici global de 2888 €, per la qual cosa el Tribunal estima que l’acusat haurà d’indemnitzar al perjudicat amb dita quantitat.
CONSIDERANT: que d’acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l’acusat Araujo el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Araujo com a responsable penal en concepte d’autor d’un delicte major continuat d’apropiació indeguda, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i al pagament de les despeses processals causades, fixant el termini de suspensió de la condemna en tres anys.
En concepte de responsabilitat civil Araujo haurà d’indemnitzar al Sr. Benitez, legal representant del comerç “C. M.” en la quantitat de dos mil vuit-cents vuitanta-vuit euros (2.888 €).
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’apel·lació per davant d’aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.