ÚS DE DOCUMENT PÚBLIC INAUTÈNTIC.

Sentència

Magistrats

Canòlic Mingorance Cairat Carolina Bailen Vila Concepció Baron Mora

SENTÈNCIA

Magistrats Srs.

Canòlic Mingorance Cairat (Ponent) Concepció Baron Mora

Carolina Bailen Vila

Andorra la Vella, 19 de juny del 2024.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000138/2023, seguida pel presumpte delicte menor de creació i ús de document inautèntic, contra Cañete, en parador desconegut, el qui no ha comparegut malgrat ser degudament citat per Edictes.

Exerceix la defensa el lletrat Sr. ENTITY_5; és part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. ENTITY_6; i és ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Canòlic Mingorance Cairat.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que Cañete necessitava acreditar un mínim d'experiència laboral de 4 anys en la construcció per a poder obtenir una autorització de residència i treball a Andorra com a peó. Per acreditar aquest extrem Cañete presentà dos certificats falsos que es procurà, i en concret: un document de 29 de setembre del 2021, amb el logo de l'empresa "Benítez", on consta que dita empresa certifica que va treballar per a ells entre els anys 2007 i 2010, i un altre document, suposadament emes per C., sistema de jubilacions colombià on Cañete sí consta donat d'alta, però sense cotitzacions. En aquest segon document, intitulat "R. S. C. P." actualitzat a 19 de setembre del 2021, hi consta a l'historial laboral que Cañete hauria treballat per Benítez, entre els anys 2007 i 2010, el que no és cert. Efectuades les comprovacions pertinents, Cañete mai treballà per l'empresa Benítez, i aquesta societat no ha emès cap certificat en aquest sentit, ni efectuat cap cotització.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional, i considera els fets d'autes com a constitutius d'un delicte menor de creació i utilització de document inautèntic, delicte tipificat i penat a l'article 435, apartats 1 i 2 del Codi penal. Sol·licita que li sigui imposada una pena de 16 mesos de presó, així com que sigui condemnat al pagament de les despeses processals causades, atès que no ha pogut acreditar de cap manera que els certificats fossin veraços o que li hagin estat tramesos per un tercer.

RESULTANT TERCER.- El lletrat de la defensa, Sr. Suárez, sol·licita l'absolució del seu defensat, i subsidiàriament que sigui condemnat a una pena com a màxim de 8 mesos de presó condicional a substituir per 4 anys d'expulsió.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Consten en autes suficients elements objectius com per a considerar provat el relat de fets contingut en el primer resultant, i en concret els següents:

La declaració de la funcionaria d'immigració Plaza, que contactà amb l'empresa Benítez, on li confirmaren que Cañete no havia treballat mai per ells.

El fet que els dos documents de referència no fossin postil·lats, com si ho eren la resta de documents de C..

La declaració de l'agent de policia Sancho, que manifesta que malgrat els sistemes de C. es poden visualitzar online, Cañete no pogué accedir al sistema al no estar registrat com a usuari.

Les declaracions de l'acusat, que no pogué acreditar per cap extrem la seva versió, ni tant sols mostrar un dels missatges suposadament intercanviats amb l'empresa per a sol·licitar el certificat, ni disposar de les dades de contacte de la persona que li hauria facilitat el mateix.

CONSIDERANT SEGON.- Els fets declarats provats són, doncs, constitutius d'un delicte menor d'ús de document inautèntic, tipificat i penat a l'article 435.2 del Codi penal, en restar acreditats tots els elements propis del tipus, la existència de dos certificats inautèntics (el certificat de l'empresa Benítez i el R. S. C. P. de C.), l'ús dels mateixos, en haver-los presentat davant el Servei d'Immigració, i el coneixement de l'inautenticitat de dits documents, doncs Cañete és perfectament coneixedor que no ha treballat mai per dita empresa.

CONSIDERANT TERCER.- De l'esmentat delicte n'és responsable, en concepte d'autor Cañete per haver realitzat personalment els fets punibles d'acord amb el previst als articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT QUART.- L'article 56 del Codi Penal disposa que "El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció (...)". Atès l'exposat es valora la gravetat dels fets, doncs el document inautèntic s'emprà davant una administració pública, el context en que es produeixen els mateixos, la manca d'antecedents penals i el fet que no es poden valorar les circumstàncies actuals de l'acusat degut a la seva incompareixença.

Valorades les circumstàncies esmentades s'imposa a Cañete la pena de 6 mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys.

CONSIDERANT CINQUÈ.- No s'escau cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil, en no haver-se concretat cap perjudici derivat del delicte d'ús de document inautèntic.

CONSIDERANT SISÈ.- Altrament, de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, l'acusat ha de ser condemnat al pagament de les despeses processals causades.

CONSIDERANT SETÈ.- Tenint en compte les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

Decisio

DECIDEIX

Condemnar a Cañete, en situació processal de rebel·lia, com a autor penalment responsable del delicte menor d'ÚS DE DOCUMENT INAUTÈNTIC, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

Es condemna també a Cañete al pagament de les despeses processals causades.

Atès que la present resolució ha estat dictada en rebel·lia, cas de notificar-se personalment al condemnat, pot interposar recurs d'audiència en el termini de 15 dies. En aquest cas la petició es trasllada al fiscal general i el tribunal que dictà sentència decideix la procedència del judici d'audiència, d'acord amb el previst al capítol IV del títol onzè del Codi de procediment penal.

Contra la present sentència l'acusació pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la notificació de la present, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

NOTIFICACIÓ

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.